{"id":61,"date":"2026-10-01T11:23:09","date_gmt":"2026-10-01T09:23:09","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/musica-experiencia-xviii\/?page_id=61"},"modified":"2026-10-07T12:41:08","modified_gmt":"2026-10-07T10:41:08","slug":"mison","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/musica-experiencia-xviii\/mison\/","title":{"rendered":"Mis\u00f3n"},"content":{"rendered":"\n<p class=\"wp-block-paragraph\">L\u2019obra del m\u00fasic mataron\u00ed <strong>Llu\u00eds Mis\u00f3n (1727\u20131766)<\/strong> constitueix un \u00e0mbit privilegiat d\u2019estudi per explorar les relacions entre m\u00fasica, cos, emocions i identitats al segle XVIII. El tricentenari del seu naixement, el 2027, ofereix una oportunitat per recuperar la seva figura i aprofundir en la seva producci\u00f3 des de noves perspectives historiogr\u00e0fiques, tot situant-la en el context de les transformacions musicals i culturals del seu temps.<\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image size-full\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"845\" height=\"622\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/musica-experiencia-xviii\/wp-content\/uploads\/sites\/761\/2026\/10\/Screenshot-2026-10-01-180438.png\" alt=\"\" class=\"wp-image-82\" srcset=\"https:\/\/webs.uab.cat\/musica-experiencia-xviii\/wp-content\/uploads\/sites\/761\/2026\/10\/Screenshot-2026-10-01-180438.png 845w, https:\/\/webs.uab.cat\/musica-experiencia-xviii\/wp-content\/uploads\/sites\/761\/2026\/10\/Screenshot-2026-10-01-180438-300x221.png 300w, https:\/\/webs.uab.cat\/musica-experiencia-xviii\/wp-content\/uploads\/sites\/761\/2026\/10\/Screenshot-2026-10-01-180438-768x565.png 768w\" sizes=\"auto, (max-width: 845px) 100vw, 845px\" \/><figcaption class=\"wp-element-caption\">Mis\u00f3n, Tonadilla de los negros, 1761 (Biblioteca Hist\u00f3rica Municipal de Madrid, Mus 101-10)<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Nascut a Matar\u00f3, fill d\u2019un m\u00fasic  militar franc\u00e8s i d\u2019una mare vinculada al m\u00f3n teatral, Mis\u00f3n desenvolup\u00e0 bona part de la seva traject\u00f2ria professional a Madrid, on destac\u00e0 com a instrumentista de vent i compositor. La seva activitat estigu\u00e9 vinculada a la Capella Reial i als Reials Llocs, aix\u00ed com a cercles aristocr\u00e0tics com la Casa d\u2019Alba i al m\u00f3n teatral madrileny, on tingu\u00e9 un paper rellevant en el desenvolupament de la <em>tonadilla<\/em>.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">La seva contribuci\u00f3 a aquest g\u00e8nere fou reconeguda ja pels seus contemporanis i per les generacions immediatament posteriors. Un article publicat al <em>Memorial Literario<\/em> el 1787, titulat \u00abOrigen y progresos de las tonadillas que se cantan en los Coliseos de esta Corte\u00bb, li atribu\u00efa un paper pioner en afirmar que el 1757 havia obert \u00abnuevo camino a las canciones del Teatro\u00bb amb una composici\u00f3 a duo que esdevingu\u00e9 model de les <em>tonadillas<\/em> posteriors. L\u2019any anterior Luis Ca\u00f1uelo, en <em>El Censor<\/em>, destacava el 1786 algunes de les seves <em>tonadillas<\/em> per tenir \u00absentimientos y lo que se llama sistema\u00bb, un testimoni especialment suggeridor sobre la valoraci\u00f3 de la seva expressivitat i coher\u00e8ncia musical.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">La seva producci\u00f3 instrumental, especialment sonates, constitueix tamb\u00e9 una part significativa del seu llegat. Les troballes recents de noves sonates han contribu\u00eft a revaloritzar la seva figura i a despertar un inter\u00e8s creixent per la seva m\u00fasica, que s\u2019incorpora progressivament als repertoris de concert. Aquest repertori obre, alhora, noves vies per explorar les pr\u00e0ctiques interpretatives i els models expressius del segle XVIII, aix\u00ed com les relacions entre la m\u00fasica instrumental i la dimensi\u00f3 corporal de la interpretaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">En el marc del projecte <em>M\u00fasica i experi\u00e8ncia al segle XVIII<\/em>, l\u2019estudi de Mis\u00f3n permet no nom\u00e9s recuperar la traject\u00f2ria d\u2019un compositor destacat, sin\u00f3 tamb\u00e9 investigar com la seva m\u00fasica fou creada, interpretada, percebuda i valorada, i qu\u00e8 ens revela sobre les experi\u00e8ncies musicals del passat.<\/p>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\">Bibliografia b\u00e0sica<\/h2>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\">\n<li>Pessarrodona, Aur\u00e8lia i Germ\u00e1n Labrador (eds.) (2020). <em>Estudios en torno a Luis Mis\u00f3n<\/em>. Estudios Musicales del Clasicismo, 5. Sant Cugat del Vall\u00e8s: Arpegio. \u00c9s una monografia col\u00b7lectiva de refer\u00e8ncia sobre Mis\u00f3n, amb estudis sobre la seva biografia, la recepci\u00f3, la producci\u00f3 musical i la catalogaci\u00f3 de la seva obra.<\/li>\n\n\n\n<li>D\u00edez-Canedo Flores, Mar\u00eda (2007). \u00abLa flauta travesera en las dos orillas. Una sonata de flauta de Luis Mis\u00f3n en M\u00e9xico\u00bb. <em>Cuadernos de M\u00fasica Iberoamericana<\/em>, 14, 41\u201372. Estudia una sonata de Mis\u00f3n conservada en un manuscrit mexic\u00e0 i aporta dades biogr\u00e0fiques i de context sobre la circulaci\u00f3 de la seva m\u00fasica.<\/li>\n\n\n\n<li>Pessarrodona, Aur\u00e8lia (estudi i edici\u00f3 cr\u00edtica) (2008). Manuel Pla, Lluis Misson, Pau Esteve, Jacinto Valledor: <em>La \u00abtonadilla\u00bb esc\u00e8nica i Catalunya<\/em>. Barcelona: Trit\u00f3. Una refer\u00e8ncia \u00fatil per situar Mis\u00f3n en el context de la tonadilla i la seva relaci\u00f3 amb Catalunya.<\/li>\n\n\n\n<li>\u00c1lvarez-Villamil, Mar\u00eda i Mar\u00eda D\u00edez-Canedo Flores (eds. cr\u00edtiques) (2023). <em>Sonatas y tr\u00edos de Luis Mis\u00f3n (1727\u20131766), para flauta, viol\u00edn y bajo<\/em>. Madrid: ICCMU, col\u00b7lecci\u00f3 M\u00fasica Hispana. Una edici\u00f3 musical que permet accedir directament a part de la seva producci\u00f3 instrumental.<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>L\u2019obra del m\u00fasic mataron\u00ed Llu\u00eds Mis\u00f3n (1727\u20131766) constitueix un \u00e0mbit privilegiat d\u2019estudi per explorar les relacions entre m\u00fasica, cos, emocions i identitats al segle XVIII. El tricentenari del seu naixement, el 2027, ofereix una oportunitat per recuperar la seva figura i aprofundir en la seva producci\u00f3 des de noves perspectives historiogr\u00e0fiques, tot situant-la en el [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":3294,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-61","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/musica-experiencia-xviii\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/61","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/musica-experiencia-xviii\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/musica-experiencia-xviii\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/musica-experiencia-xviii\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3294"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/musica-experiencia-xviii\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=61"}],"version-history":[{"count":11,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/musica-experiencia-xviii\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/61\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":173,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/musica-experiencia-xviii\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/61\/revisions\/173"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/musica-experiencia-xviii\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=61"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}