{"id":1160,"date":"2026-07-30T14:34:32","date_gmt":"2026-07-30T12:34:32","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/nitrecercat\/?page_id=1160"},"modified":"2026-07-30T14:34:33","modified_gmt":"2026-07-30T12:34:33","slug":"microxerrades-2026","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/nitrecercat\/microxerrades-2026\/","title":{"rendered":"Microxerrades 2026"},"content":{"rendered":"\n

El 2 d\u2019octubre, vine al Campus de la UAB!<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Des de les 17 h fins a les 21 h, a l’escenari central de l’espai SIS de la UAB podreu escoltar els nostres investigadors i investigadores, en unes xerrades de 7 minuts de durada, i podreu conversar amb ells.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
17 h. Com s\u2019elaborava un diccionari al segle XIX? El viatge de les paraules a la Real Academia Espa\u00f1ola<\/h5>\n\n\n\n

Emma Gallardo Richards<\/p>\n\n\n\n

T\u2019has preguntat mai com es decideix quines paraules entren a un diccionari\u2026 i quines no? I qui pren aquestes decisions? Aquesta microxerrada es proposa endinsar-se en el funcionament de la Real Academia Espa\u00f1ola al segle XIX per descobrir com es va elaborar l\u2019edici\u00f3 del diccionari de 1884. A partir d\u2019una tipologia diversa de documents d\u2019arxiu reconstruirem el proc\u00e9s real de creaci\u00f3 del diccionari: un treball col\u00b7lectiu, ple de debats, votacions i revisions. Aix\u00ed, veurem que els diccionaris no s\u00f3n llibres neutres, sin\u00f3 el resultat de decisions humanes, condicionades per la hist\u00f2ria, la pol\u00edtica i la cultura del moment en qu\u00e8 s\u2019elaboren. En definitiva, \u00e9s una oportunitat per mirar amb ulls nous una eina que utilitzem cada dia.<\/p>\n<\/div>

\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n
17.10 h. An Artificial Intelligence-generated monoclonal antibody for Parkinson\u2019s Disease<\/h5>\n\n\n\n

Marc Estivill Alonso<\/p>\n\n\n\n

La malaltia de Parkinson \u00e9s la segona malaltia neurodegenerativa m\u00e9s freq\u00fcent i una de les que creix m\u00e9s r\u00e0pidament a escala mundial. Actualment, els tractaments disponibles ajuden a controlar alguns s\u00edmptomes, per\u00f2 no poden aturar ni frenar l\u2019avan\u00e7 de la malaltia. Una de les seves caracter\u00edstiques principals \u00e9s l\u2019acumulaci\u00f3 al cervell d\u2019una prote\u00efna anomenada alfa-sinucle\u00efna. Quan aquesta prote\u00efna s\u2019agrega de manera an\u00f2mala, forma unes estructures t\u00f2xiques que contribueixen a la mort de les neurones responsables del control del moviment. En el nostre grup de recerca hem identificat una regi\u00f3 espec\u00edfica que nom\u00e9s apareix en les formes m\u00e9s t\u00f2xiques d\u2019aquesta prote\u00efna. A partir d\u2019aquest descobriment, i utilitzant eines avan\u00e7ades d\u2019intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial, hem dissenyat una nova generaci\u00f3 d\u2019anticossos capa\u00e7os de recon\u00e8ixer selectivament aquestes formes patol\u00f2giques. Els resultats obtinguts fins ara indiquen que aquests anticossos poden bloquejar el proc\u00e9s d\u2019agregaci\u00f3 de la prote\u00efna i evitar la formaci\u00f3 de dip\u00f2sits associats a la malaltia. Aquest treball obre la porta al desenvolupament de noves immunoter\u00e0pies per al Parkinson i mostra com la combinaci\u00f3 de biologia estructural i intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial pot accelerar la recerca de tractaments innovadors.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n
17.20 h. Catalunya, el tr\u00e0fic d’esclaus i la mem\u00f2ria<\/h5>\n\n\n\n

Jos\u00e9 Miguel Sanjuan Marroquin<\/p>\n\n\n\n

Sab\u00edeu que es van introduir, des que Espanya va abolir el tr\u00e0fic d’esclaus el 1817, m\u00e9s de mig mili\u00f3 d’africans a Cuba i que moltes d’aquestes persones esclavitzades van ser introdu\u00efdes per traficants catalans i espanyols? Sab\u00edeu que molts comerciants catalans es van beneficiar del tr\u00e0fic i l’\u00fas d’esclaus, repatriant importants quantitats de capital? Sab\u00edeu que la darrera persona supervivent que havia estat esclavitzada sota les lleis espanyoles va morir el 1973? Sab\u00edeu que, gr\u00e0cies al fet que Cuba era una economia esclavista, en van aplicar les tecnologies de la revoluci\u00f3 industrial abans que a la pen\u00ednsula? Sab\u00edeu, a m\u00e9s, que Espanya \u00e9s un dels pocs pa\u00efsos europeus que no reconeix aquesta mem\u00f2ria i on no existeixen pol\u00edtiques p\u00fabliques sobre aquest tema? Des de la Unitat d’Hist\u00f2ria Econ\u00f2mica estem fent una recerca orientada a aprofundir en quin va ser l’impacte econ\u00f2mic del tr\u00e0fic d’esclaus durant el segle XIX. Una hist\u00f2ria en part amagada i perduda que estem reconstruint. Jose Miguel Sanjuan Marroquin Dept. Economia i Hist\u00f2ria Econ\u00f2mica Projecte FORCESLAV: M\u00e1s all\u00e1 de la esclavitud (PID2023-149350NB-I00)<\/p>\n<\/div>

\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n
17.30 h. Ci\u00e8ncia que transforma, pol\u00edtiques que protegeixen la salut<\/h5>\n\n\n\n

Maite Martin Ib\u00e1\u00f1ez<\/p>\n\n\n\n

Aquesta xerrada abordar\u00e0 el concepte de One Health, que reconeix la interdepend\u00e8ncia entre la salut humana, animal i ambiental, i explicar\u00e0 per qu\u00e8 aquest enfocament \u00e9s clau per afrontar els grans reptes sanitaris actuals, com les zoonosis, l\u2019emerg\u00e8ncia clim\u00e0tica o la resist\u00e8ncia als antimicrobians. Es posar\u00e0 en relleu el paper essencial de la ci\u00e8ncia com a base per a la presa de decisions pol\u00edtiques, especialment en el disseny de pol\u00edtiques p\u00fabliques integrades i eficaces sota el paraigua One Health. Tamb\u00e9 es reflexionar\u00e0 sobre la responsabilitat compartida entre el m\u00f3n cient\u00edfic i pol\u00edtic per garantir decisions informades i orientades al b\u00e9 com\u00fa, i es presentaran exemples d\u2019accions i iniciatives que ja s\u2019estan duent a terme en aquesta direcci\u00f3. En conjunt, la sessi\u00f3 vol mostrar com la ci\u00e8ncia pot esdevenir un motor transformador per a pol\u00edtiques que protegeixin la salut global.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n
17.40 h. Els elements de terres rares: De la transici\u00f3 energ\u00e8tica als contaminants emergents de l\u2019aire que respirem<\/strong><\/h5>\n\n\n\n

D\u00eddac Navarro<\/p>\n\n\n\n

Els elements de terres rares s\u00f3n un conjunt de 17 elements qu\u00edmics essencials per a nombroses tecnologies modernes, especialment les vinculades a la transici\u00f3 energ\u00e8tica, com ara turbines e\u00f2liques i vehicles el\u00e8ctrics, entre d\u2019altres. Tot i el seu nom, no s\u00f3n especialment escassos a l\u2019escor\u00e7a terrestre, per\u00f2 es troben dispersos i la seva extracci\u00f3 i refinament s\u00f3n complexos, amb un impacte ambiental significatiu. No obstant aix\u00f2, aquesta xerrada aborda una dimensi\u00f3 menys coneguda d\u2019aquests elements: la seva pres\u00e8ncia en l\u2019entorn urb\u00e0 com a part\u00edcules atmosf\u00e8riques acumulades a les superf\u00edcies de les nostres ciutats. A trav\u00e9s de l\u2019an\u00e0lisi d\u2019aquestes part\u00edcules, s\u2019explora com els elements de terres rares poden alliberar-se durant processos industrials i urbans i acabar formant part de la fracci\u00f3 inhalable de l\u2019aire. Es presentaran els principals or\u00edgens naturals i antr\u00f2pics, aix\u00ed com les possibles implicacions per a la salut humana i els ecosistemes. Tamb\u00e9 s\u2019abordaran aspectes clau per a la seva remediaci\u00f3 sostenible, emmarcats en un context d\u2019economia circular. L\u2019objectiu \u00e9s oferir una visi\u00f3 equilibrada dels elements de terres rares, integrant la seva import\u00e0ncia estrat\u00e8gica amb els nous reptes globals que planteja la seva pres\u00e8ncia com a contaminants emergents en el medi ambient urb\u00e0.<\/p>\n<\/div>

\"\"<\/figure><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n
17.50 h. M\u00e9s enll\u00e0 de les parets: Els equipaments p\u00fablics com a transformadors del lleure infantil<\/h5>\n\n\n\n

Ana Adan Mu\u00f1oz<\/p>\n\n\n\n

En un entorn metropolit\u00e0 marcat per la segregaci\u00f3 i el creixement de les desigualtats socials, els espais on els nostres infants i adolescents passen el seu temps lliure s\u00f3n territoris clau per al seu desenvolupament. Aquesta xerrada planteja una reflexi\u00f3 conceptual sobre com els equipaments p\u00fablics operen com a aut\u00e8ntiques infraestructures socials de resist\u00e8ncia. Des d’una perspectiva te\u00f2rica, creuem les idees del soci\u00f2leg Pierre Bourdieu sobre com el capital cultural s’hereta i condiciona les oportunitats dels joves des de la inf\u00e0ncia, amb l’enfocament urban\u00edstic de Jan Gehl, que ens ensenya que la vida p\u00fablica floreix quan l’espai urb\u00e0 est\u00e0 dissenyat a escala humana i convida a la interacci\u00f3. L’objectiu \u00e9s explorar com la dimensi\u00f3 material d’aquests equipaments p\u00fablics i la naturalesa relacional del lleure que s’hi genera tenen el potencial de trencar les fronteres simb\u00f2liques de l’exclusi\u00f3 urbana, obrint un debat sobre la necessitat d’entendre el dret al joc, a l’esbarjo i a la cultura com a pilars per subvertir les din\u00e0miques de vulnerabilitat des dels nostres barris.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n
18 h. Buscant les maragdes del desert: Arqueologia minera a la UAB<\/strong><\/h5>\n\n\n\n

Joan Oller Guzm\u00e1n<\/p>\n\n\n\n

Des de l’any 2018, un equip de la UAB excava a les llegend\u00e0ries mines de maragdes del Desert Oriental d’Egipte. Al llarg de 8 campanyes de treball, s’han pogut documentar m\u00e9s de 500 mines i desenes de jaciments vinculats a les comunitats mineres, de cronologia romana i tardoantiga. Aquesta microxerrada oferir\u00e0 una panor\u00e0mica al voltant de les espectaculars troballes fetes a les mines que han perm\u00e8s aproximar-se a com es vivia i treballava en aquest ambient inh\u00f2spit ara fa 2000 anys. A la vegada, mostrar\u00e0 les dificultats que implica excavar en una mina subterr\u00e0nia al desert egipci i com es desenvolupa un projecte d’arqueologia minera a Egipte.<\/p>\n<\/div>

\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n
18.10 h. Entre holografia, spins, escacs i forats negres<\/h5>\n\n\n\n

Pere Masjuan Queralt<\/p>\n\n\n\n

En aquesta breu xerrada explorarem la connexi\u00f3 entre aquests quatre fen\u00f2mens que, tot i aparentment a\u00efllats, ens parlen d’una realitat \u00faltima de l’univers sorprenent.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n
18.20 h. La resson\u00e0ncia magn\u00e8tica en la investigaci\u00f3 precl\u00ednica<\/strong><\/h5>\n\n\n\n

Silvia Lope Piedrafita<\/p>\n\n\n\n

La resson\u00e0ncia magn\u00e8tica (RM) \u00e9s una eina fonamental en la medicina moderna, per\u00f2 el seu impacte comen\u00e7a molt abans d\u2019arribar als hospitals. En aquesta xerrada explorarem com la RM s\u2019utilitza en la investigaci\u00f3 precl\u00ednica per estudiar models animals i desenvolupar noves estrat\u00e8gies diagn\u00f2stiques i terap\u00e8utiques. Aquesta tecnologia permet observar de manera no invasiva l\u2019anatomia, la funci\u00f3 i fins i tot processos moleculars en organismes vius, oferint una finestra \u00fanica per comprendre malalties com el c\u00e0ncer, les patologies neurol\u00f2giques o cardiovasculars.<\/p>\n<\/div>

\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n
19 h. Com es va construir l\u2019euro? Crisi, pol\u00edtica i idees en la hist\u00f2ria de la moneda europea<\/h5>\n\n\n\n

Anna Sole Del Barrio<\/p>\n\n\n\n

L’euro forma part de la vida quotidiana de m\u00e9s de 300 milions de persones, per\u00f2 com es va arribar a crear una moneda \u00fanica entre pa\u00efsos tant diferents? Sovint es presenta la construcci\u00f3 de l’euro com un proc\u00e9s senzill i gaireb\u00e9 natural del proc\u00e9s de construcci\u00f3 europea, per\u00f2 la hist\u00f2ria \u00e9s molt m\u00e9s complexa. A finals dels anys setanta, Europa vivia una \u00e8poca marcada per la inflaci\u00f3, les crisis energ\u00e8tiques i la inestabilitat dels tipus de canvi. Davant aquests problemes, els governs europeus van buscar nous mecanismes de cooperaci\u00f3 monet\u00e0ria. El Sistema Monetari Europeu, creat el 1978, va ser un dels passos m\u00e9s importants i es considera l’antecedent directe de l’euro. Aquesta recerca explora com es va negociar aquest acord, quines alternatives hi havia i quin model es va acabar imposant. Tamb\u00e9 analitza perqu\u00e8 alguns pa\u00efsos van acabar acceptant un sistema que no sempre responia a les seves demandes inicials. A trav\u00e9s d’aquests debats pol\u00edtics i d’idees econ\u00f2miques descobrim que la construcci\u00f3 monet\u00e0ria europea va ser el resultat d’un intens debat sobre inflaci\u00f3, el paper dels bancs centrals, la sobirania econ\u00f2mica i els models d’integraci\u00f3 europea. Entendre aquests debats ens ajuda a comprendre millor els or\u00edgens de l’euro i els problemes i reptes actuals que la Uni\u00f3 Europea segueix afrontant avui en dia.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n
19.10 h. Raonament cr\u00edtic a secund\u00e0ria<\/strong><\/h5>\n\n\n\n

Roger Deulofeu Batllori<\/p>\n\n\n\n

El grup de recerca sobre Filosofia i ci\u00e8ncies de la racionalitat, liderat pel professor Thomas Sturm, impulsa un projecte de recerca que t\u00e9 com a principal objectiu mostrar com una formaci\u00f3 en argumentaci\u00f3 i l\u00f2gica informal al batxillerat pot contribuir a enfortir la qualitat democr\u00e0tica dels alumnes, futurs ciutadans democr\u00e0tics de ple dret. Aquesta connexi\u00f3 es fa a trav\u00e9s de defensar que la democr\u00e0cia s\u2019ent\u00e9n des d\u2019una basant deliberativa, i que sense bones eines argumentatives no \u00e9s possible participar d\u2019aquesta comunitat. Una democr\u00e0cia funcional, doncs, exigeix (d\u2019entre moltes altres coses) uns coneixements i compet\u00e8ncies m\u00ednimes per part de la ciutadania, que nosaltres anomenem raonament cr\u00edtic, i que considerem que \u00e9s molt deficient a la nostra societat. Aquesta manca de raonament cr\u00edtic \u00e9s en part causada i en part agreujada pel populisme, la propaganda i la persuasi\u00f3 que impera a dia d\u2019avui a les xarxes socials i que s\u2019ha convertit en un dels grans problemes de les democr\u00e0cies occidentals. El projecte, que col\u00b7labora amb un grup de professors de secund\u00e0ria, es proposa implementar una unitat did\u00e0ctica centrada en l\u2019argumentaci\u00f3, les fal\u00b7l\u00e0cies i els biaixos cognitius i a partir de testos inicials i posteriors, analitzar l\u2019impacte d\u2019aquesta intervenci\u00f3 respecte aquestes habilitats de raonament cr\u00edtic.<\/p>\n<\/div>

\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n
19.20 h. Visi\u00f3 per computador aplicada a l’agricultura de precisi\u00f3<\/h5>\n\n\n\n

Robert Benavente Vidal<\/p>\n\n\n\n

Com podem saber quanta fruita produir\u00e0 un camp abans de collir-la? O on cal podar millor una vinya per millorar-ne la qualitat i el rendiment? En aquesta xerrada explicarem com les noves t\u00e8cniques de visi\u00f3 per computador i reconstrucci\u00f3 tridimensional estan transformant l\u2019agricultura. En particular, veurem com la t\u00e8cnica de Gaussian Splatting permet generar models digitals 3D molt detallats i realistes de camps de fruiters i vinyes a partir d\u2019imatges capturades amb c\u00e0meres convencionals o drons. Aquests models digitals ofereixen una representaci\u00f3 precisa de l\u2019estructura de les plantes i del seu estat de desenvolupament, fet que facilita l\u2019an\u00e0lisi autom\u00e0tica de grans extensions de cultiu. Gr\u00e0cies a aquesta informaci\u00f3, \u00e9s possible optimitzar tasques com la poda selectiva, estimar la producci\u00f3 futura amb m\u00e9s precisi\u00f3, detectar de manera preco\u00e7 possibles malalties o identificar zones que requereixen una atenci\u00f3 especial. La combinaci\u00f3 entre intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial, visi\u00f3 3D i agricultura de precisi\u00f3 obre noves oportunitats per millorar l\u2019efici\u00e8ncia dels cultius, reduir costos i avan\u00e7ar cap a una producci\u00f3 agr\u00edcola m\u00e9s sostenible i respectuosa amb el medi ambient.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n
19.30 h. Aturant el temps: La m\u00e0gia de la vitrificaci\u00f3 d\u2019ov\u00f2cits i embrions<\/strong><\/h5>\n\n\n\n

Sonia Gago Martin<\/p>\n\n\n\n

La vitrificaci\u00f3 \u00e9s una t\u00e8cnica de criopreservaci\u00f3 que permet conservar ov\u00f2cits (\u00f2vuls) i embrions a temperatures extremadament baixes, aproximadament -196 \u00b0C, utilitzant nitrogen l\u00edquid. A difer\u00e8ncia de la congelaci\u00f3 convencional, la vitrificaci\u00f3 es realitza de manera molt r\u00e0pida, evitant la formaci\u00f3 de cristalls de gel que podrien danyar les c\u00e8l\u00b7lules. Aquesta tecnologia t\u00e9 una gran import\u00e0ncia tant en medicina reproductiva com en reproducci\u00f3 animal. En l\u2019\u00e0mbit hum\u00e0, permet preservar la fertilitat de persones que volen ajornar la maternitat o que han de sotmetre\u2019s a tractaments m\u00e8dics que poden afectar la seva capacitat reproductiva. Tamb\u00e9 facilita la conservaci\u00f3 d\u2019embrions generats durant tractaments de reproducci\u00f3 assistida. El proc\u00e9s consisteix a exposar els ov\u00f2cits o embrions a subst\u00e0ncies protectores anomenades crioprotectors, que substitueixen part de l\u2019aigua de la c\u00e8l\u00b7lula. Posteriorment, es refreden de manera ultrar\u00e0pida fins a assolir l\u2019estat vitrificat, semblant a un vidre s\u00f2lid. Quan es volen utilitzar, aquestes c\u00e8l\u00b7lules es descongelen seguint un procediment controlat que permet recuperar-ne la funcionalitat. Gr\u00e0cies als aven\u00e7os dels darrers anys, la vitrificaci\u00f3 ofereix elevades taxes de superviv\u00e8ncia i desenvolupament, convertint-se en una eina fonamental per preservar el potencial reproductiu i contribuir als aven\u00e7os de la biomedicina i la conservaci\u00f3 animal.<\/p>\n<\/div>

\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n
19.40 h. Alguns, tots, cap\u2026 no \u00e9s tan f\u00e0cil com sembla! <\/h5>\n\n\n\n

Elena Pagliarini<\/p>\n\n\n\n

En aquesta microxerrada presentar\u00e9 els resultats d’alguns estudis sobre l’adquisici\u00f3 dels quantificadors en nens catalanoparlants. A trav\u00e9s d’experiments amb nens, explorarem com i quan els m\u00e9s petits aprenen a interpretar paraules com alguns, tots o cap, i per qu\u00e8 aquest aprenentatge \u00e9s m\u00e9s complex del que sembla.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n
19.50 h. Investigar con, no sobre: Malestares menstruales y creaci\u00f3n colaborativa<\/strong><\/h5>\n\n\n\n

Astrid Boe H\u00fcttel<\/p>\n\n\n\n

Mi investigaci\u00f3n se basa en la investigaci\u00f3n-acci\u00f3n participativa, lo que implica que las participantes forman parte activa de algunas fases del proceso investigador, en un intento de romper con las jerarqu\u00edas de poder tradicionales entre investigadora y participante. Un aspecto fundamental de este paradigma es que los resultados se comuniquen de maneras que trasciendan el \u00e1mbito acad\u00e9mico, a trav\u00e9s de formatos creativos y accesibles. En el marco de mi investigaci\u00f3n, he elaborado un fotolibro junto con las personas participantes, en el que ellas mismas han escrito una carta, verdaderamente emotiva, sobre sus experiencias de malestar menstrual. Mi propuesta consiste en una micro-charla en la que presentar\u00e9 brevemente la investigaci\u00f3n, centrada en las experiencias de malestar menstrual (dolor, s\u00edndrome premenstrual, sangrado abundante, entre otras) y su relaci\u00f3n con la salud emocional. A continuaci\u00f3n, una participante leer\u00e1 en voz alta la carta colaborativa. Tras la lectura, el p\u00fablico podr\u00e1 plantear preguntas tanto a m\u00ed como a la participante sobre la investigaci\u00f3n, sobre c\u00f3mo comunicar resultados de forma creativa, y sobre c\u00f3mo ha sido el proceso de participaci\u00f3n. Si lo considera oportuno, tambi\u00e9n estar\u00eda encantada de ampliar la presentaci\u00f3n incluyendo las fotograf\u00edas del libro y las historias que las acompa\u00f1an.<\/p>\n<\/div>

\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n
20 h. Parlar a la quitxalla, font del llenguatge<\/h5>\n\n\n\n

Anna Gavarr\u00f3 Alguer\u00f3<\/p>\n\n\n\n

La ling\u00fc\u00edstica explica com l’adquisici\u00f3 del llenguatge (\u00e9s a dir, l’adquisici\u00f3 de la primera llengua) \u00e9s fruit de la combinaci\u00f3 de capacitats innates dels infants i de l’input<\/em> que reben del seu entorn. La irrupci\u00f3 de les tecnologies que podr\u00edem anomenar invasives ha redu\u00eft sensiblement la interacci\u00f3 entre pares i infants sobretot en certs segments socials, segons indiquen resultats experimentals. En aquesta xerrada, de caire divulgatiu, es presentaran dos estudis d\u2019inter\u00e8s social i per al m\u00f3n educatiu. El primer, un estudi cl\u00e0ssic, demostra la necessitat de la interacci\u00f3 directa entre pares i infants per a l\u2019adquisici\u00f3, des del naixement, d\u2019una manera que cap interf\u00edcie pot assolir. El segon, un treball m\u00e9s recent, estableix la relaci\u00f3 entre exposici\u00f3 al llenguatge parlat i desenvolupament cerebral.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n
20.10 h. On anar quan ve el gel? La vida de les plantes de muntanya a l\u2019edat de gel<\/strong><\/h5>\n\n\n\n

Pau Carnicero Campmany<\/p>\n\n\n\n

Les edats de gel van causar un refredament remarcable a tota la terra, i l\u2019aparici\u00f3 i expansi\u00f3 de glaceres a altes latituds i altituds. L\u2019alta muntanya, avui plenes de vida vegetal i prats florits van convertir-se en un ambient hostil, amb grans glaceres que ocupaven les valls i grans extensions de roca amb condicions extremes per a la vida. Est\u00e0 clar que els animals van poder migrar a la recerca de condicions m\u00e9s benignes, per\u00f2 qu\u00e8 van fer les plantes? En aquesta xerrada parlarem de com les plantes d\u2019alta muntanya van sobreviure les edats de gel, moltes d\u2019elles cercant refugi als marges de les grans serralades, i tornant a recolonitzar-les fa 20.000 anys al final de la darrera edat de gel. Aquests moviments han deixat rastres a l\u2019ADN de les esp\u00e8cies, i si sabem llegir-los, s\u00f3n un llibre que ens explica la hist\u00f2ria recent de les poblacions vegetals al llarg de desenes de milers d\u2019anys o m\u00e9s.<\/p>\n<\/div>

\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n
20.20 h. Sintaxi espacial: Jerarquies socials als banys romans de l\u2019Imperi<\/h5>\n\n\n\n

Mei Yang<\/p>\n\n\n\n

Aquesta microxerrada exposa els resultats de la meva investigaci\u00f3 doctoral sobre l\u2019an\u00e0lisi sint\u00e0ctica de restes termals romanes. Mitjan\u00e7ant el programari DepthmapX, s\u2019estudia com la configuraci\u00f3 arquitect\u00f2nica dels banys defineix els fluxos de circulaci\u00f3 i separa els grups socials per classe, g\u00e8nere o estatus. Es comparen casos de Pompeia, Hisp\u00e0nia i el nord d\u2019\u00c0frica per identificar patrons comuns de disseny espacial. L\u2019exposici\u00f3 va dirigida a estudiants i investigadors d\u2019arquitectura, arqueologia i ci\u00e8ncies socials, i no requereix coneixements previs de sintaxi espacial. Es posa de manifest com l\u2019espai constru\u00eft reflectia les estructures de poder de la societat romana antiga.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n
20.30 h. Salud mental y percepci\u00f3n social<\/strong><\/h5>\n\n\n\n

Eva Cort\u00e9s Velasco<\/p>\n\n\n\n

Comprender las emociones de los dem\u00e1s es una parte fundamental de nuestra vida cotidiana. Nuestro cerebro genera constantemente predicciones sobre c\u00f3mo se sienten las personas a nuestro alrededor a partir de sus expresiones faciales y de nuestras experiencias previas. En el CASLab investigamos c\u00f3mo la percepci\u00f3n social, las predicciones y el procesamiento de las emociones se relacionan con la salud mental. A trav\u00e9s de estudios con personas con y sin trastornos de salud mental, buscamos comprender mejor los mecanismos que subyacen al bienestar psicol\u00f3gico y a las dificultades de salud mental.<\/p>\n<\/div>

\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El 2 d\u2019octubre, vine al Campus de la UAB! Des de les 17 h fins a les 21 h, a l’escenari central de l’espai SIS de la UAB podreu escoltar els nostres investigadors i investigadores, en unes xerrades de 7 minuts de durada, i podreu conversar amb ells. 17 h. Com s\u2019elaborava un diccionari al […]<\/p>\n","protected":false},"author":3258,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-1160","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/nitrecercat\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1160","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/nitrecercat\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/nitrecercat\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/nitrecercat\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3258"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/nitrecercat\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1160"}],"version-history":[{"count":17,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/nitrecercat\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1160\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1227,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/nitrecercat\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1160\/revisions\/1227"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/nitrecercat\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1160"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}