{"id":59,"date":"2016-01-21T15:00:59","date_gmt":"2016-01-21T13:00:59","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.uab.cat\/nonsexistlanguage\/?page_id=59"},"modified":"2024-02-12T11:53:41","modified_gmt":"2024-02-12T11:53:41","slug":"consideracions-inicials","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/nonsexistlanguage\/consideracions-inicials\/","title":{"rendered":"Consideracions inicials"},"content":{"rendered":"\n
Les lleng\u00fces rom\u00e0niques<\/summary>
\n

Totes les lleng\u00fces rom\u00e0niques s\u00f3n lleng\u00fces amb exi\u00f3 de g\u00e8nere, \u00e9s a dir que els substantius (i els adjectius, els articles i els pronoms) en aquestes lleng\u00fces varien segons aquesta categoria gramatical. En el cas del catal\u00e0, tenim dos g\u00e8neres, el mascul\u00ed i el femen\u00ed, que s\u00f3n els dos \u00fanics g\u00e8neres que la nostra llengua ha conservat del llat\u00ed (el qual, a m\u00e9s, tenia g\u00e8nere neutre). Aquest tamb\u00e9 \u00e9s el cas del castell\u00e0.<\/p>\n\n\n\n

Tanmateix, aquesta caracter\u00edstica no la comparteixen totes les lleng\u00fces. L\u2019angl\u00e8s, per exemple, no t\u00e9 flexi\u00f3 de g\u00e8nere. De fet, l\u2019oposici\u00f3 de g\u00e8nere mascul\u00ed-femen\u00ed nom\u00e9s es d\u00f3na en un 15 % de les lleng\u00fces del m\u00f3n.<\/p>\n<\/div><\/details>\n\n\n\n

G\u00e8nere i sexe<\/summary>
\n

Des d\u2019un punt de vista ling\u00fc\u00edstic, no hem de confondre el g\u00e8nere amb el sexe. El g\u00e8nere \u00e9s una categoria gramatical que fa refer\u00e8ncia a les paraules (pebre \u00e9s una paraula de g\u00e8nere mascul\u00ed en catal\u00e0, en canvi pimienta \u00e9s una paraula de g\u00e8nere femen\u00ed en castell\u00e0) i el sexe fa refer\u00e8ncia als \u00e9ssers vius que es poden classificar en mascles o femelles segons el seu conjunt de trets bioqu\u00edmics, fisiol\u00f2gics i org\u00e0nics. Recollim aqu\u00ed les dues definicions del DIEC:<\/p>\n\n\n\n

sexe m<\/em> Conjunt de les peculiaritats bioqu\u00edmiques, fisiol\u00f2giques i org\u00e0niques que divideixen els individus d\u2019una esp\u00e8cie en mascles i femelles i fan possible entre ells, mitjan\u00e7ant els adequats processos de conjugaci\u00f3 o fecundaci\u00f3, una peri\u00f2dica modificaci\u00f3 de la informaci\u00f3 gen\u00e8tica.<\/p>\n\n\n\n

g\u00e8nere m<\/em> Categoria gramatical que en algunes lleng\u00fces d\u00f3na lloc a la distribuci\u00f3 dels substantius en classes nominals, en funci\u00f3 d\u2019un cert nombre de propietats formals que es manifesten per mitj\u00e0 d\u2019a xos exius, de la concordan\u00e7a amb l\u2019adjectiu o de la refer\u00e8ncia pronominal.<\/p>\n\n\n\n

(Cal no confondre aquesta accepci\u00f3 amb la que fa refer\u00e8ncia al g\u00e8nere com a construcci\u00f3 cultural de la identitat, els rols i les funcions dels sexes, pr\u00f2pia del camp de l\u2019antropologia i la socioling\u00fc\u00edstica.)<\/p>\n<\/div><\/details>\n\n\n\n

El mascul\u00ed gen\u00e8ric<\/summary>
\n

En catal\u00e0 i en castell\u00e0, la categoria no marcada \u00e9s la masculina. \u00c9s per aquest motiu que en determinats casos, com ara per fer refer\u00e8ncia a grups que inclouen persones dels dos sexes, en aquestes lleng\u00fces es poden utilitzar i se solen utilitzar les formes corresponents al g\u00e8nere mascul\u00ed amb valor gen\u00e8ric. Un exemple clar de com funciona aquest mecanisme \u00e9s el fet que frases com ara \u00abEn aquest departament hi ha catedr\u00e0tics de tots dos sexes\u00bb tinguin sentit i siguin d\u2019all\u00f2 m\u00e9s naturals i, en canvi, frases com ara \u00abEn aquest departament hi ha catedr\u00e0tiques de tots dos sexes\u00bb produeixin astorament i confusi\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

No obstant aix\u00f2, aquest doble valor del g\u00e8nere mascul\u00ed, espec\u00edfic (referent als homes) i gen\u00e8ric (referent als homes i les dones), ha creat molts malentesos al llarg de la hist\u00f2ria, en general amb conseq\u00fc\u00e8ncies greus per a les dones. Per aquest motiu, en la societat actual, moltes persones consideren que l\u2019\u00fas del mascul\u00ed amb valor gen\u00e8ric oculta i\/o exclou les dones. I cal admetre que \u00e9s cert que pot excloure-les.<\/p>\n<\/div><\/details>\n\n\n\n

Qu\u00e8 cal evitar, i com?<\/summary>
\n

Deixant de banda aquest debat sobre la conveni\u00e8ncia de l\u2019\u00fas del mascul\u00ed amb valor gen\u00e8ric, \u00e9s f\u00e0cil de constatar que molts textos actuals encara traspuen visions sexistes i androc\u00e8ntriques, que cal evitar. Entenem per usos androc\u00e8ntrics del llenguatge els que invisibilitzen o fan dif\u00edcil imaginar en un \u00e0mbit determinat la pres\u00e8ncia o l\u2019actuaci\u00f3 de les dones. Entenem per usos sexistes els que menystenen o desvaloren un dels dos sexes.<\/p>\n\n\n\n

Com?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

En aquesta guia intentarem, doncs, desemmascarar alguns d\u2019aquests usos i proposar-hi solucions. Tamb\u00e9 descriurem algunes estrat\u00e8gies ling\u00fc\u00edstiques que la llengua mateixa ens forneix per tenir alternatives a l\u2019\u00fas del mascul\u00ed com a gen\u00e8ric.<\/p>\n\n\n\n

Cal tenir en compte que sempre hem d\u2019aprofitar les possibilitats que ens proporciona la llengua, que \u00e9s flexible i s\u2019adapta a l\u2019evoluci\u00f3 de la societat i a les necessitats comunicatives, sense allunyar gaire la redacci\u00f3 dels textos del llenguatge com\u00fa formal, \u00e9s a dir, amb mesura i amb sentit com\u00fa, sense violentar la llengua ni caure en expressions for\u00e7ades o artificioses.<\/p>\n\n\n\n

Estrat\u00e8gies<\/strong><\/p>\n\n\n\n

En definitiva, cal trobar les estrat\u00e8gies m\u00e9s id\u00f2nies per a cada cas concret. Diversos factors poden afectar l\u2019aplicaci\u00f3 d\u2019aquestes estrat\u00e8gies: la llargada del text, el tipus de document (no \u00e9s el mateix un text period\u00edstic o literari que un text administratiu o jur\u00eddic), l\u2019autoria del text (en un text institucional, em\u00e8s per la mateixa Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona, cal parar m\u00e9s atenci\u00f3 a aquesta q\u00fcesti\u00f3 que no pas si el text \u00e9s un producte individual, com ara el material docent d\u2019una professora), la intenci\u00f3 del text i el p\u00fablic a qui va dirigit. I sempre cal mantenir la coher\u00e8ncia interna de les solucions pel que fa a aquestes estrat\u00e8gies.<\/p>\n\n\n\n

Documents de la UAB<\/strong><\/p>\n\n\n\n

A la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona es produeixen una gran quantitat de documents de tipus ben divers (des de formularis de matr\u00edcula fins a articles cient\u00edfics i documents audiovisuals). Per abordar d\u2019una manera pr\u00e0ctica la q\u00fcesti\u00f3 del sexisme en el llenguatge, cal d\u2019entrada detectar en quins documents \u00e9s m\u00e9s rellevant actuar (documents normatius, amb autoria de la UAB, amb gran difusi\u00f3, etc.), en quins documents apareix m\u00e9s sovint aquesta problem\u00e0tica (documents de tipus obert \u2014\u00e9s a dir, de destinatari m\u00faltiple o indeterminat\u2014, com ara cartes, circulars, formularis i impresos de tota mena) i quin \u00e9s el grau de di cultat per trobar una soluci\u00f3 i aplicar-la (en determinats tipus de textos, ser\u00e0 m\u00e9s f\u00e0cil utilitzar les mateixes estrat\u00e8gies, per exemple en formularis, circulars, etc., per\u00f2 en d\u2019altres, caldr\u00e0 trobar noves solucions per a cada document).\u00a0La taula de l\u2019annex<\/a>\u00a0recull els resultats d\u2019aquesta primera an\u00e0lisi en l\u2019\u00e0mbit de la UAB.<\/p>\n\n\n\n

Finalment<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Passem, doncs, a exposar un seguit de\u00a0recursos<\/a>\u00a0per evitar la discriminaci\u00f3 sexista en el llenguatge. Les solucions que proposarem nom\u00e9s s\u00f3n solucions possibles que han de ser estudiades per a cada cas i que no s\u2019han d\u2019aplicar mec\u00e0nicament. Cal procurar, com d\u00e8iem abans, que en resulti un llenguatge natural i sempre tenir en compte el context, perqu\u00e8 no totes les solucions s\u00f3n adequades a tot arreu.<\/p>\n<\/div><\/details>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"","protected":false},"author":59,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":2,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-59","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/nonsexistlanguage\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/59","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/nonsexistlanguage\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/nonsexistlanguage\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/nonsexistlanguage\/wp-json\/wp\/v2\/users\/59"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/nonsexistlanguage\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=59"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/nonsexistlanguage\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/59\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":330,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/nonsexistlanguage\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/59\/revisions\/330"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/nonsexistlanguage\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=59"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}