{"id":762,"date":"2020-03-12T17:21:36","date_gmt":"2020-03-12T17:21:36","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.uab.cat\/observatoriconvivenciaicivisme\/?p=762"},"modified":"2020-03-12T17:21:36","modified_gmt":"2020-03-12T17:21:36","slug":"la-lluita-pel-poder-obstaculitza-les-politiques-urbanes-dadaptacio-al-canvi-climatic","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/observatoriconvivenciaicivisme\/2020\/03\/12\/la-lluita-pel-poder-obstaculitza-les-politiques-urbanes-dadaptacio-al-canvi-climatic\/","title":{"rendered":"La lluita pel poder obstaculitza les pol\u00edtiques urbanes d&#8217;adaptaci\u00f3 al canvi clim\u00e0tic"},"content":{"rendered":"<p>Les ciutats s\u00f3n grans emissores de gasos d&#8217;efecte hivernacle i els seus residents corren un alt risc de patir impactes clim\u00e0tics negatius. No obstant aix\u00f2, hi ha moltes opcions d&#8217;adaptaci\u00f3 i mitigaci\u00f3 del canvi clim\u00e0tic que han estat poc explorades. Aquests projectes promouen canvis en la urbanitzaci\u00f3 de les ciutats que desafi\u00efn completament les actuals formes de desenvolupament poc sostenibles. En aquest sentit, l&#8217;estudi, liderat per l&#8217;investigador Christos Zografos del Departament de Ci\u00e8ncies Pol\u00edtiques i Social des la Universitat Pompeu Fabra, i co-signat pels investigadors de l&#8217;ICTA-UAB Kai Klause, James Connolly i Isabelle Anguelovski, analitza el proc\u00e9s d&#8217;implementaci\u00f3 de les \u00absuperilles\u00bb al barri del Poblenou de Barcelona.<\/p>\n<p>Estudis cient\u00edfics recents determinen que Barcelona \u00e9s especialment vulnerable a les amenaces relacionades amb el canvi clim\u00e0tic, com l&#8217;augment del nivell del mar i les inundacions, l&#8217;increment de la temperatura amb onades de calor urbanes, la p\u00e8rdua de biodiversitat i l&#8217;augment de per\u00edodes de sequera m\u00e9s intensos. En el marc de el Pla Clim\u00e0tic (2018-2030), Barcelona va posar en marxa el programa de \u00absuperilles\u00bb que pret\u00e9n reorganitzar dr\u00e0sticament la mobilitat urbana i l&#8217;\u00fas del s\u00f2l. Una superilla \u00e9s un conjunt d&#8217;illes d&#8217;habitatges delimitades en un per\u00edmetre on nom\u00e9s poden accedir els vehicles que hi tinguin el seu origen o destinaci\u00f3. El tr\u00e0nsit circula per l&#8217;exterior mentre que l&#8217;interior est\u00e0 reservat a vianants i ciclistes, fomentant altres usos com l&#8217;espai p\u00fablic o espais verds.<\/p>\n<p>Encara que fins al moment s&#8217;han implementat en dues zones (Poblenou al 2016 i Sant Antoni al 2018), l&#8217;Ajuntament est\u00e0 remodelant altres carrers de Barcelona sota el principi de superilla, i preveu construir 503 superilles, reduint el tr\u00e0nsit en un 21% i modificant el sistema de transport p\u00fablic i ciclisme. D&#8217;aquesta manera es volen reduir les emissions de CO2 en un 40%, aix\u00ed com les 3.500 morts prematures associades a la contaminaci\u00f3 de l&#8217;aire, convertint el 60% de l&#8217;espai emprat pels vehicles en espais p\u00fablics per a vianants i per al lleure ve\u00efnal.<\/p>\n<p>La seva posada en marxa va mobilitzar a un conjunt de forces pol\u00edtiques i ve\u00efnals a favor i en contra. \u00abL&#8217;estudi analitza aquestes resist\u00e8ncies a Barcelona com un exemple extrapolable de les dificultats que suposa l&#8217;adaptaci\u00f3 transformacional urbana de les ciutats davant el canvi clim\u00e0tic\u00bb, explica Christos Zografos.<\/p>\n<p>Els resultats de l&#8217;estudi posen de manifest que la lluita pol\u00edtica quotidiana pel poder municipal que est\u00e0 darrere de gran part de l&#8217;oposici\u00f3 a aquestes superilles ha estat poc destacada en la bibliografia internacional. Aquesta lluita es materialitza en visions enfrontades sobre com ha de ser la ciutat del futur, i qui t\u00e9 influ\u00e8ncia pol\u00edtica per definir-la. Les dificultats estan tamb\u00e9 lligades amb la insatisfacci\u00f3 de la poblaci\u00f3 sobre aspectes de participaci\u00f3 p\u00fablica en la implementaci\u00f3 del projecte i la percepci\u00f3 d&#8217;imposici\u00f3 del pla inicial. \u00abLa disputa c\u00edvica i pol\u00edtica sobre l&#8217;autoritat dels \u00abcampions clim\u00e0tics\u00bb (o impulsors de pol\u00edtiques clim\u00e0tiques) pot posar en perill els \u00e8xits de les accions d&#8217;adaptaci\u00f3 transformacional al canvi clim\u00e0tic, aix\u00ed com la superviv\u00e8ncia pol\u00edtica dels que les impulsen\u00bb, afegeixen els autors de l&#8217;article.<\/p>\n<p>Segons la investigadora de l&#8217;ICTA-UAB Isabelle Anguelovski aquestes accions \u00abes poden veure obstru\u00efdes no nom\u00e9s per por als efectes materials i pol\u00edtics de les mesures de transformaci\u00f3 o per rebuig a pol\u00edtiques ambientals m\u00e9s contundents, sin\u00f3 tamb\u00e9 per qui est\u00e0 legitimat per decidir sobre el b\u00e9 de la poblaci\u00f3 en general\u00bb. Per aix\u00f2, indica que \u00abs\u00f3n necessaris pol\u00edtics valents que abordin les lluites per l&#8217;autoritat a curt termini per assolir els objectius de transformaci\u00f3 de les ciutats a mig i llarg termini\u00bb.<\/p>\n<p><strong>Treball de refer\u00e8ncia:\u00a0 Zografos C., Klause K.A., Connolly J.J.T., Anguelovski I. (2020). \u00ab<a href=\"https:\/\/www.sciencedirect.com\/science\/article\/pii\/S0264275118308217\">The everyday politics of urban transformational adaptation: Struggles for authority and the Barcelona superblock project<\/a>\u00bb\u00a0<em>Cities.<\/em><\/strong><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Les ciutats s\u00f3n grans emissores de gasos d&#8217;efecte hivernacle i els seus residents corren un alt risc de patir impactes clim\u00e0tics negatius. No obstant aix\u00f2, hi ha moltes opcions d&#8217;adaptaci\u00f3 i mitigaci\u00f3 del canvi clim\u00e0tic que han estat poc explorades. Aquests projectes promouen canvis en la urbanitzaci\u00f3 de les ciutats que desafi\u00efn completament les actuals [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1630,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[4,7],"tags":[9],"class_list":["post-762","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-espai-public-i-drets-fonamentals","category-ordenances-de-civisme-i-convivencia","tag-civisme"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/observatoriconvivenciaicivisme\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/762","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/observatoriconvivenciaicivisme\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/observatoriconvivenciaicivisme\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/observatoriconvivenciaicivisme\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1630"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/observatoriconvivenciaicivisme\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=762"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/observatoriconvivenciaicivisme\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/762\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/observatoriconvivenciaicivisme\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=762"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/observatoriconvivenciaicivisme\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=762"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/observatoriconvivenciaicivisme\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=762"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}