{"id":939,"date":"2021-09-09T16:39:30","date_gmt":"2021-09-09T16:39:30","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.uab.cat\/observatoriconvivenciaicivisme\/?p=939"},"modified":"2021-09-09T16:39:30","modified_gmt":"2021-09-09T16:39:30","slug":"la-ciutat-incivica","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/observatoriconvivenciaicivisme\/2021\/09\/09\/la-ciutat-incivica\/","title":{"rendered":"La ciutat inc\u00edvica"},"content":{"rendered":"

https:\/\/valors.org\/la-ciutat-incivica\/<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

\n
Jordi Sacrist\u00e1n Tasis<\/a><\/span><\/span>|<\/span>08\/09\/2021<\/span><\/span>|<\/span>Opini\u00f3<\/a><\/span>|<\/span>\u00a0<\/i><\/p>\n
\n
<\/i>\u00a0<\/a><\/i>\u00a0<\/a><\/i>\u00a0<\/a><\/i><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/header>\n
\n

En els relats estivals que s\u2019escriuen de la gran ciutat es narren episodis recurrents d\u2019incivisme. Incivisme encomanad\u00eds: Virus contagi\u00f3s que altera la conviv\u00e8ncia ciutadana i que s\u2019est\u00e9n imparable i sense control amb la percepci\u00f3 que ning\u00fa, ni les autoritats competents, disposin de la mesura precisa o capacitat efectiva per a rebaixar aquesta latent tensi\u00f3 social.<\/p>\n

La ciutat inc\u00edvica es construeix per contagi i per inacci\u00f3, per\u00f2 sobretot per haver normalitzat que, tenint en compte amb les actuals circumst\u00e0ncies (pand\u00e8mia, crisi econ\u00f2mica, tancament de l\u2019oci nocturn..), hi ha coses que s\u00f3n un mal menor del temps que ens ha tocat viure. Aix\u00ed doncs les matinades de festa major en alguns barris de la ciutat han acabat com el rosari de l\u2019aurora, assumint que com a final de festa s\u2019hagi de desafiar els agents de l\u2019ordre p\u00fablic que, atesa a la normativa vigent, intenten posar punt final a un \u2018botell\u00f3\u2019 fora d\u2019hores i en clar conflicte amb el desig de pau d\u2019uns ve\u00efns que en una c\u00e0lida nit d\u2019estiu constaten que dormir \u00e9s del tot impossible. Relat rere relat, districte a districte, barri a barri, de festa major en festa major, normalitzem i acceptem el que resulta una mostra d\u2019egoisme narcisista i desvergonyit d\u2019uns ciutadans que reclamen el dret a viure la nit alegre i lliurement, enfront del dret d\u2019uns ve\u00efns impotents que reclamen la necessitat de poder dormir nom\u00e9s unes hores.<\/p>\n

La ciutat inc\u00edvica es va perfilant tamb\u00e9 per olors desagradables, per \u2018souvenirs\u2019 visuals fora de tota norma acceptable d\u2019higiene o per alteraci\u00f3 banal i injustificada del mobiliari urb\u00e0. Esdev\u00e9 habitual la ferum de l\u2019orina expulsada en qualsevol cantonada o en el portal de casa. O el v\u00f2mit estampat en una vorera i que amb fortuna operaris municipals desbordats de feina i armats amb canons d\u2019aigua a pressi\u00f3 acabaran per esborrar. I aix\u00ed una jornada rere un altre.<\/p>\n

Com d\u00e8iem, l\u2019incivisme creix per contagi. S\u2019encomana. D\u2019alta, mitj\u00e0 o baixa intensitat, va amarant la vida quotidiana amb una impunitat que no deixa de sorprendre. Aix\u00ed doncs, la ciutat acolorida artificialment per arquitectures t\u00e0ctiques i suposadament reversibles, pensades pel gaudi dels seus habitants, es va descolorint acceleradament per remarcar el desori, assaltada per les infinites desconnexions d\u2019aquells conciutadans o visitants que hi viuen o hi passen sense establir els lligams necessaris per respectar el com\u00fa, fer cr\u00e9ixer i tenir cura d\u2019aquell espai compartit i col\u00b7lectiu que els acull.<\/p>\n

Un incivisme que s\u2019expandeix resultat d\u2019uns temps on per ressentiment o per l\u2019err\u00f2nia creen\u00e7a que la llibertat \u00e9s fer el que els roti, molts pensen que s\u00f3n els altres, sobretot aquells els qui ens cobren els nostres impostos, els \u00fanics qui han de fer la feina i preservar l\u2019entorn. La ciutat inc\u00edvica fomenta l\u2019exposici\u00f3 p\u00fablica del ciutad\u00e0 ressentit, dels dolguts amb el sistema, d\u2019aquells que hi han deixat de creure. La ciutat per ells ja no \u00e9s una obra col\u00b7lectiva, ni molt menys un espai on conrear un determinant sentiment de pertinen\u00e7a. La ciutat pels ressentits, \u00e9s tan sols un lloc per viure-hi. L\u2019espai urb\u00e0 degradat es converteix en el gran aparador de l\u2019individualisme modern. Aquell que es reflecteix inconscientment en els rostres il\u00b7luminats per les pantalles de l\u2019smartphone\u00a0en el transport p\u00fablic, per exemple; capcots i desconnexi\u00f3 per auriculars que a\u00efllen. Habitants d\u2019una ciutat transitada, per\u00f2 poques vegades viscuda.<\/p>\n

La ciutat inc\u00edvica \u00e9s tamb\u00e9 la que no sap acollir, la que no t\u00e9 cura dels seus. La que expulsa els joves que es deleixen per viure en el seu barri de sempre, per\u00f2 no poden pagar-ne els lloguers. La ciutat on els vells veuen com es transforma un barri que ja no \u00e9s el seu, que abaixa les persianes de les botigues de tota la vida per jubilaci\u00f3 o per la insuportable pressi\u00f3 d\u2019uns lloguers abusius que obliguen els propietaris a deixar de lluitar. La ciutat inc\u00edvica \u00e9s aquella, tamb\u00e9, on els ve\u00efns es queixen reiteradament de la impunitat amb qu\u00e8 dels venedors de droga fan negoci trasbalsant el carrer amb els crits o les baralles a mitjanit. \u00c9s tamb\u00e9 la dels desnonaments que no s\u2019aturen malgrat les promeses pol\u00edtiques.<\/p>\n

Una ciutat que formalment, aix\u00f2 s\u00ed, s\u2019esmer\u00e7a en buscar noves formes, que dissenya nous futurs, que imagina com ha de ser: atractiva, innovadora, sostenible, ecol\u00f2gica, raonable en les formes, habitable per a tothom. Per\u00f2 mentre aquest imaginari de manual es fa realitat, l\u2019incivisme de cada dia continua al seu aire, assaltant-nos, per exemple, a l\u2019hora de creuar un pas de vianants quan la mobilitat ecol\u00f2gica o \u2018lowcost\u2019 passa perillosament davant nostre a tota velocitat sense respectar un trist sem\u00e0for en vermell. Noves formes no contaminants de mobilitat urbana que s\u00f3n ben vistes en els discursos oficials i que es toleren, malgrat l\u2019evident incivisme, amb una dosi notable de bonisme, sobretot davant l\u2019estigmatitzat motor d\u2019explosi\u00f3 sotm\u00e8s a totes les restriccions i a la corresponent tributaci\u00f3 impositiva.<\/p>\n

Fa unes d\u00e8cades, grans cartells a les fa\u00e7anes dels edificis feien una crida a qu\u00e8 la ciutat es pos\u00e9s guapa. Aix\u00ed, entre altres accions col\u00b7lectives i entusiastes, es va transformar una metr\u00f2poli mediterr\u00e0nia que tenia molt baixa l\u2019autoestima i que per fi, impulsada per la seva gent i alguns pol\u00edtics l\u00facids, va poder lluir el seu potencial, el cosmopolitisme i els seus prodigis\u2026 Lluir, per exemple, una quadr\u00edcula urbana \u00fanica, pensada i tra\u00e7ada per fer una ciutat m\u00e9s habitable i de mesura m\u00e9s humana. Eixample de fa\u00e7anes boniques i modernistes, on la burgesia que llu\u00efa amb orgull el nom de la ciutat mostrava el seu gust i tamb\u00e9 el seu poder. O no fa tant, tamb\u00e9 aquella ciutat que va sembrar llavors de civisme i consci\u00e8ncia social i pol\u00edtica a partir dels moviments ve\u00efnals que amb la lluita al carrer van for\u00e7ar a canviar de dalt a baix barris de l\u2019extraradi tra\u00e7ats anys abans sense cap mirada sensible. Gent com\u00a0Custodia\u00a0Moreno, veu del moviment ve\u00efnal, feli\u00e7 i merescuda pregonera enguany en la ciutat en festes.<\/p>\n

Una ciutat esdev\u00e9 habitable quan els seus ciutadans l\u2019estimen. I quan l\u2019estimen, quan s\u2019enamoren, quan entenen que el fet col\u00b7lectiu \u00e9s tamb\u00e9 seu, l\u2019incivisme es dilueix, desapareix, es combat, acaba per esdevenir molest i minoritari. Una anotaci\u00f3 ocasional en les p\u00e0gines de local.<\/p>\n

M\u2019esgota el so dels tr\u00f2leis arrossegats pels panots t\u00edpics de la ciutat a la cerca d\u2019un pis tur\u00edstic guiats per Google Maps. Per\u00f2 aquest turisme desgastant \u00e9s culpable nom\u00e9s en part d\u2019aquest incivisme viral que ja forma part de la nostra quotidianitat. Una mirada m\u00e9s atenta als comportaments urbans demostra que hi ha un incivisme aut\u00f2cton, dels nostres, dels ve\u00efns d\u2019escala o carrer, el que ens vindria a dir que hi ha massa gent que no s\u2019estima la ciutat on viu. Ciutadans que empalats i dominats per l\u2019individualisme present no veuen, o no volen veure, m\u00e9s enll\u00e0 i transitant sense est\u00edmuls ni passi\u00f3 per una ciutat apassionant i bella.<\/p>\n

La ferida \u00e9s profunda i supura. No considerar-la molt seriosament seria un error. Gamberrisme, manca d\u2019urbanitat, actituds anticulturals\u2026 en definitiva, incivisme. Si no fem res, si ho deixem passar, la ciutat dels prodigis que es va posar guapa cridant l\u2019atenci\u00f3 internacional, aspira per m\u00e8rits propis a convertir-se per sempre en una ciutat inc\u00edvica.<\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

https:\/\/valors.org\/la-ciutat-incivica\/   Jordi Sacrist\u00e1n Tasis|08\/09\/2021|Opini\u00f3|\u00a0 \u00a0\u00a0\u00a0 En els relats estivals que s\u2019escriuen de la gran ciutat es narren episodis recurrents d\u2019incivisme. Incivisme encomanad\u00eds: Virus contagi\u00f3s que altera la conviv\u00e8ncia ciutadana i que s\u2019est\u00e9n imparable i sense control amb la percepci\u00f3 que ning\u00fa, ni les autoritats competents, disposin de la mesura precisa o capacitat efectiva per […]<\/p>\n","protected":false},"author":1630,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[4],"tags":[9,11],"class_list":["post-939","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-espai-public-i-drets-fonamentals","tag-civisme","tag-convivencia"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/observatoriconvivenciaicivisme\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/939","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/observatoriconvivenciaicivisme\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/observatoriconvivenciaicivisme\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/observatoriconvivenciaicivisme\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1630"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/observatoriconvivenciaicivisme\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=939"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/observatoriconvivenciaicivisme\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/939\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/observatoriconvivenciaicivisme\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=939"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/observatoriconvivenciaicivisme\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=939"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/observatoriconvivenciaicivisme\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=939"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}