{"id":956,"date":"2021-09-23T11:16:26","date_gmt":"2021-09-23T11:16:26","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.uab.cat\/observatoriconvivenciaicivisme\/?p=956"},"modified":"2021-09-23T11:16:26","modified_gmt":"2021-09-23T11:16:26","slug":"a-poblacio-mundial-viu-fonamentalment-en-metropolis-cada-cop-mes-grans-amb-un-creixement-descontrolat-i-tambe-mes-desiguals","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/observatoriconvivenciaicivisme\/2021\/09\/23\/a-poblacio-mundial-viu-fonamentalment-en-metropolis-cada-cop-mes-grans-amb-un-creixement-descontrolat-i-tambe-mes-desiguals\/","title":{"rendered":"La poblaci\u00f3 mundial viu fonamentalment en metr\u00f2polis cada cop m\u00e9s grans, amb un creixement descontrolat i, tamb\u00e9, m\u00e9s desiguals."},"content":{"rendered":"<p><a href=\"https:\/\/www.uab.cat\/web\/detall-de-noticia\/concepte_194-1345722293548.html?noticiaid=1345850545972\">https:\/\/www.uab.cat\/web\/detall-de-noticia\/concepte_194-1345722293548.html?noticiaid=134585054597<\/a><\/p>\n<p>Aquesta setmana parlem de ciutats, o m\u00e9s ben dit, de l\u2019ideal de ciutat: Max Weber ja el 1921 ens diu de manera for\u00e7a optimista que l\u2019aire de la ciutat ens far\u00e0 lliures\u2026Per\u00f2 \u00e9s un fet que la poblaci\u00f3 mundial viu fonamentalment en metr\u00f2polis cada cop m\u00e9s grans, amb un creixement descontrolat i, tamb\u00e9, m\u00e9s desiguals.\u00a0 Tamb\u00e9 a principis del XX Georg Simmel parla de la monetaritzaci\u00f3 del m\u00f3n de l\u2019art i, m\u00e9s concretament, de la frivolitzaci\u00f3 de les actituds de les multituds que assistien a les fires d\u2019art i exposicions universals com la que es celebr\u00e0 a la Ciutadella el 1988 o la de Montjuic el 1929. Diu que les masses de visitants adopten una actitud <em>blas\u00e9,<\/em>mercantilista, que es deixen endur per l\u2019est\u00e8tica de l\u2019aparen\u00e7a, del paper que brilla, de la foto publicit\u00e0ria podr\u00edem dir ara. I que aquesta celebraci\u00f3 de l\u2019est\u00e8tica internacional porta a una deslocalitzaci\u00f3 i a una uniformitzaci\u00f3 del gust, en la l\u00ednia de l\u2019estil IKEA que a tot arreu decora pisos de la mateixa manera. Finalment, Simmel afirma que la monetaritzaci\u00f3 de l\u2019art porta a una transitorietat, que condueix a un cert relativisme cultural I \u00e8tic, on tot s\u2019hi val i res \u00e9s millor o pitjor, dep\u00e8n del gust del consumidor- o del client. Aquesta cr\u00edtica \u00e9s certament vigent: Si ens miren actes semblants als que va estudiar Simmel fa 100 anys, com ara la fira ARCO de Madrid o la Biennale de Ven\u00e8cia, segur que podem trobar punts en com\u00fa. Per\u00f2 l\u2019art a les ciutats porta a d\u2019altres experi\u00e8ncies urbanes que crec que encara valen la pena.<\/p>\n<p>La definici\u00f3 de socialitat de\u00a0 Simmel (1908) d\u00f3na una perspectiva \u00e0mplia que ens torna a obrir el camp de possibilitats d\u2019all\u00f2 urb\u00e0<em>: Sociality is a fleeting process open to the unexpected.<\/em>\u00a0 Es tracta de l\u2019experi\u00e8ncia de la presencialitat que tant trobem a faltar amb la pand\u00e8mia (I la Biennale torna aquest 2022). \u00a0Les virtuts de l\u2019urbanita poden reconvertir-se en un elogi de la lentitud, seguint la mirada del qui passeja de manera atenta. Roma celebra la vida en totes les seves formes: nom\u00e9s cal baixar per les escales de la pla\u00e7a Espanya per gaudir de la llum, els colors, les flors, les olors, els restaurants, el caos amable (o no tan amable) dels\u00a0 romans i romanes, l\u2019exuber\u00e0ncia dels estrats arquitect\u00f2nics ecl\u00e8ctics i harm\u00f2nics. Paris, l\u2019altra gran rom\u00e0ntica, pinta de gris la seva geometria radial, racional i liter\u00e0ria, la majestuositats dels seus jardins i l\u2019escala humana de caf\u00e8s, llibreries i vitrines. I Ven\u00e8cia no \u00e9s ni Roma ni Par\u00eds. A Ven\u00e8cia no trobes llum de migdia: el teixit veneci\u00e0 est\u00e0 fet amb cura, amb control- si no hi fossin lleis de protecci\u00f3 i regulaci\u00f3 urban\u00edstica d\u2019un alcalde fil\u00f2sof i sobretot dels seus habitants, el McDonald\u2019s de prop de l\u2019estaci\u00f3 no seria l\u2019\u00fanic, i les botiguetes de records no nom\u00e9s ocuparien el centre, sin\u00f3 tamb\u00e9 el nord i l\u2019est de la ciutat. La conclusi\u00f3 paradoxal a la que arribo\u00a0 cada cop que ensumo, toco i em perdo per la Seren\u00edssima \u00e9s que \u00e9s el decorat teatral m\u00e9s viu del m\u00f3n. Quan camines per una ciutat, passes a ser especialment conscient- <em>consapevole<\/em>, aquest terme itali\u00e0 de la categoria dels intradu\u00efbles- del teu entorn f\u00edsic i social m\u00e9s immediat: de la diversitat d\u2019espais que configuren el teixit urb\u00e0, de la preponder\u00e0ncia dels cossos que apareixen i desapareixen, sobtadament, en girar una cantonada d\u2019un carrer\u00f3. Per tal de que el <em>flan\u00eaur<\/em> gaudeixi del passeig, cal que hi hagi un indret passejable, uns espais p\u00fablics, accessibles i estimulants. El suburbi, els centres comercials, les autopistes i les franqu\u00edcies estan transformant la ciutat contempor\u00e0nia en un lloc de consum uniforme, fr\u00edvol i, de nou, homogene\u00eftzador, coincidint amb l\u2019an\u00e0lisi de Simmel i allunyant-nos de l\u2019optimisme de Weber. Aquest model de ciutat comporta hores de despla\u00e7aments entre el lloc de vida i el lloc de feina, llargues hores de cues que s\u00f3n font d\u2019estr\u00e8s, d\u2019alienaci\u00f3 I de p\u00e8rdua de temps de vida. Per qu\u00e8 no fem visibles les din\u00e0miques neoliberals que provoquen les desigualtats de classe, en terme de renda i, m\u00e9s concretament, de propietat I d\u2019\u00fas del s\u00f2l? David Harvey (2017) al seu darrer llibre posa de manifesta la l\u00f2gica estructural\u00a0 d\u2019antivalor, que sotmet tota activitat social a un mercat immobiliari (massa) aut\u00f2nom que devalua altres sectors productius que no s\u00f3n par\u00e0sits, com ara la ind\u00fastria o el comer\u00e7 local i cooperatiu.<\/p>\n<p>L\u2019espai \u00e9s un clar indicador de qualitat de vida: organitzacions internacionals com la UNICEF prenen la mesura de densitat urban\u00edstica i d\u2019autonomia com a criteri per declarar ciutats que compleixen normes espec\u00edfiques de qualitat ambiental. L\u2019\u00faltim llibre de Richard Sennett (2019), Construir i habitar (Building and Dwelling), es situa en aquest eix. La totalitat del llibre est\u00e0 travessada per la dicotomia entre la ville i la cit\u00e9, sempre en franc\u00e8s en la publicaci\u00f3 original anglesa. La primera est\u00e0 relacionada amb els urbanites o habitants de la via urbana, i el segon amb els urbanistes que la planifiquen. Sennett est\u00e0 en contra de la cit\u00e9 tancada, exemple de classisme i racisme: la ville hauria d\u2019obrir socialment la cit\u00e9. Sennett adjudica a Cerd\u00e0 ser el pare de la igualtat social gr\u00e0cies\u00a0 a la trama de l\u2019Eixample; a Hausmann de ser el responsable de la mobilitat urbana per l\u2019invent dels p\u00f2rtics comercials, i a Olmstead de crear els parcs p\u00fablics (com en Central Park de New York) que fan de pont entre la ville i la cit\u00e9. Per\u00f2 es tracta d\u2019atribucions falses: ni Hausmann es va inventar els p\u00f2rtics, ni Cerd\u00e0 era partidari de la igualtat. La idea de repartir espais verds per la ciutat va desapar\u00e8ixer al primer pla oficial de Cerd\u00e0, on els blocs no nom\u00e9s es menjaven les interiors d\u2019illa, sin\u00f3 que els parcs ja existents de Barcelona s\u2019edificaven del tot. Cerd\u00e0 clama en documents oficials les virtuts de l\u2019\u00fas privat dels terrenys dins i for a de les man\u00e7anes, perqu\u00e8 considera que \u00e9s \u201cun despilfarro para el Estado mantener la propiedad p\u00fablica\u201d. L\u2019enginyer no \u00e9s una excepci\u00f3, sin\u00f3 un producte del reformisme social del seu temps, com Le Play i Quetelet a Fran\u00e7a. El seu cens de fam\u00edlies de Ciutat Vella, el primer d\u2019Europa, t\u00e9 un gran valor sociol\u00f2gic com exemple de l\u2019estad\u00edstica correctiva de l\u2019higienisme, que perseguia l\u2019ordre social.<\/p>\n<p>Hem dit que la ciutat \u00e9s cada cop m\u00e9s desigual: tal com tamb\u00e9 veiem en Sennett, la gentrificaci\u00f3 no es nom\u00e9s un problema de colonitzaci\u00f3 dels artistes i de hispters, sin\u00f3 que encarna la separaci\u00f3 espacial de classe, per mantenir llocs habitats per una classe homog\u00e8nia. \u00c9s un proc\u00e9s de segregaci\u00f3 en el qual el 75% de la poblaci\u00f3 est\u00e0 condemnada a perdre el seu habitatge I que \u00e9s expulsada de a ciutat per un 25% que controla el mercat dels lloguers i d\u2019hipoteques. L\u2019impacte social de la gentrificaci\u00f3 \u00e9s enorme, perqu\u00e8 el sentit del lloc \u00e9s crucial per explicar la vida social en la modernitat. Participar de converses, trobar-se amb els amics, treballar conjuntament, \u00e9s una forma d\u2019ocupar l\u2019espai i de familiaritzar-se amb una instituci\u00f3, sigui la fam\u00edlia, l\u2019escola, el lloc de treball o el barri. \u00c9s gr\u00e0cies a aquesta experi\u00e8ncia compartida que podem construir-nos marcs de refer\u00e8ncia simb\u00f2lics per adquirir biografia i identitat. La identitat de ciutadans i ciutadanes d\u2019un m\u00f3n, esperem, cada cop millor.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>Refer\u00e8ncies<\/p>\n<p>Harvey, D. (2017). Marx, Capital and the Madness of Economic Reason. London: Profile Books.<\/p>\n<p>Sennett, R. (1976). The Fall of the Public Man. New York: Knopf; [ed. cast.: El declive del hombre p\u00fablico, Barcelona, Anagrama)<\/p>\n<p>Sennett, R. (2012). Together. London: Penguin Books.<\/p>\n<p>Simmel, G. (1908). Sociolog\u00eda. Madrid: Ariel. Rese\u00f1as de libros e informes \/ Books and Reports Reviews<\/p>\n<p>Weber, M. (1921) The City. Illinois: The Free Press.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>https:\/\/www.uab.cat\/web\/detall-de-noticia\/concepte_194-1345722293548.html?noticiaid=134585054597 Aquesta setmana parlem de ciutats, o m\u00e9s ben dit, de l\u2019ideal de ciutat: Max Weber ja el 1921 ens diu de manera for\u00e7a optimista que l\u2019aire de la ciutat ens far\u00e0 lliures\u2026Per\u00f2 \u00e9s un fet que la poblaci\u00f3 mundial viu fonamentalment en metr\u00f2polis cada cop m\u00e9s grans, amb un creixement descontrolat i, tamb\u00e9, m\u00e9s [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1630,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[4],"tags":[9,11],"class_list":["post-956","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-espai-public-i-drets-fonamentals","tag-civisme","tag-convivencia"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/observatoriconvivenciaicivisme\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/956","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/observatoriconvivenciaicivisme\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/observatoriconvivenciaicivisme\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/observatoriconvivenciaicivisme\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1630"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/observatoriconvivenciaicivisme\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=956"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/observatoriconvivenciaicivisme\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/956\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/observatoriconvivenciaicivisme\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=956"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/observatoriconvivenciaicivisme\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=956"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/observatoriconvivenciaicivisme\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=956"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}