D’enquistas de tipe declaratiu foguèron fachas en 1997 dins las regions Aquitània (levat la zòna bascofòna) e Lengadòc-Rosselhon (levat lo Rosselhon).

Lengadòc-Rosselhon:

  • 34% de las personas interrogadas declaran compréner l’occitan, dels quals 9% lo comprenon perfièchament
  • 19% declaran lo parlar, dels quals 7 % lo parlar plan, amb un net decalatge:
  • entre los departaments rurals e los departaments mai urbanizats:
  • Lozèra: compréner 63%, parlar 48%
  • Erau : compréner 25%, parlar 14%
  • e tanben entre los joves e las vièlhas generacions (mai òm puja dins la piramida de las edats, mai lo nombre de personas que declaran compréner e parlar es important).

Aquitània: las chifras son comparablas:

  • compréner 35% dels quals compréner perfièchament 13%
  • parlar 19% dels quals parlar plan 7%
  • Dordonha: compréner 54%, parlar 34%
  • Gironda fòra aglomeracion bordalesa: compréner 27%, parlar 13%
  • aglomeracion bordalesa: compréner 11 %, parlar 3%
  • 15-24 ans: compréner 15%
  • 55 ans e mai: compréner 55%
  • Per escalons d’edat:

Los resultats d’aqueste tipe d’enquistas, los cal interpretar amb precaucion, pasmens se pòt constatar que son coërents.

Sondatges Média Pluriel Méditerranée Julhet 1997 (212 personas en Aquitània):

Un pauc d’istòria de la lenga:

  • Primièrs tèxtes: sègle X.
  • s. XII e XIII: periòde daurat de la literatura occitana: los trobadors
  • s. XIV e XV: desenvolopament de la lenga dins l’administracion (drech escrich)
  • s. XVI: substitucion del francés a l’occitan dins l’usatge escrich
  • pèrdia de la grafia unitària
  • 1539: Ordonància de Villers-Cotterêts: lo francés es la sola lenga dels documents oficials.
  • Es tanben lo sègle de la Renaissença Barròca en Gasconha, a Tolosa e en Provença.
  • 1854: creacion del Felibritge
  • Creacion d’una novèla grafia, basada sul sistèma francés: la grafia dicha “mistralenca”
  • 1904: Prèmi Nobel a Mistral per son poèma Mirèio.
  • 1871 – 1914: IIIena Republica francesa: apogèu del nacionalisme francés
  • Escòla obligatòria e gratuita en francés.
  • La coneissença del francés se desenvolòpa entre lo pòble, primièr dins las ciutats, puèi tanben dins las campanhas.
  • Alibert fixa la grafia dicha “normativa” o “occitana”, a partir de la scripta dels trobadors
  • 1945: creacion de l’IEO (Institut d’Estudis Occitans)
  • Desenvolopament de la pròsa en occitan.
  • Es lo sègle ont se romp la cadena de transmission generacionala de la lenga.
  • s. XVII: l’ensemble de las eleits aristocraticas e borgesas son bilingüas occitan-francés, mentre que lo pòble desconeisson lo francés (levat a l’extrèm nòrd)
  • s. XVII a XIX: cantonament de la literatura occitana a la cultura populara.
  • s. XIX – debuta s. XX: segonda Renaissença
  • s. XX: desenvolopament de l’occitanisme