Anna Mauri (1977-2011)
In memoriam
Antoni Rossell
(Arxiu Occità UAB)
Maig del 2015
L’Anna neix a meitat de desembre de l’any 1977 dins d’una família catalana arrelada a la seva cultura i a la seva llengua. Amb una sòlida i brillant educació que adquireix a la reputada escola barcelonina Institut Tècnic Eulàlia, accedeix a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) l’any 1995, es llicencia l’any 2003 en Filologia Francesa i el 2006 obté el títol universitari d’estudis de musicologia de la Llicenciatura en Història i Ciències de la Música també a la mateixa Universitat. El curs 2005-2006 realitza estudis de documentació en la Llicenciatura de segon cicle de Documentació per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Va realitzar estudis de música, cant i piano formant part del Cor Lieder Càmera de Sabadell i del Cor Francesc Valls de la Catedral de Barcelona. Va col·laborar amb l’Orfeó Català, el cor Madrigal, i l’Orfeón Donostiarra. Va interpretar més de 50 obres simfònic-corals amb alguns dels més destacats directors nacionals i internacionals, així com un gran nombre d’obres corals des dels 14 anys. L’any 2005 obté el Títol de Grau Professional de cant i piano del Conservatori Professional Municipal de Música de Sabadell, i el mateix any obté el Títol Professional de Cant pel conservatori Professional Municipal de Música de Sabadell.
Vaig conèixer l’Anna en el marc de les assignatures que durant anys he impartit a la UAB:
Les llegendes medievals, Catalunya i Occitània, Cultura i civilitzacions occitanes, i Literatura i Societat a l’Edat mitjana. Des del principi vaig percebre en l’Anna una estudiant curiosa amb una gran competència que contrastava amb la seva humilitat i discreció. Em va impresionar el seu nivell musical i el profund coneixement que tenia de quantitat d’obres musical de totes les èpoques. D’una conversa amb Anna sempre n’aprenia alguna cosa. A tot això cal afegir-hi una actitud vital entusiasta que no defallia davant de qualsevol adversitat. Ens unien diferents interessos: L’amor per la música i per Occitània, i una curiositat per la cultura medieval, entre lo científic i lo acadèmic, però també per l’arqueologia o simplement, per la interpretació musical. Puc afirmar -per que ella ho deia i ho va deixar per escrit- que vaig ser un dels seus mestres. De fet la seva trajectòria professional la vam dissenyar plegats en el petit despatx de l’Arxiu Occità, en
aquells anys, un cubícul sense finestres de l’Institut d’Estudis Medievals de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB. Durant els anys que va passar per la Universitat com a estudiant i més tard com a becària de l’Arxiu Occità va adquirir amplis coneixements sobre la cultura, la història, la situació actual i els problemes de las cultura i la llegua occitana. I com no podia ser d’altra manera, l’Anna es va convertir en una aferrissada militant que va incorporar la qüestió occitana als seus interessos fins al punt d’igualar aquest interès al de la música i al de la interpretació musical. Tot aquest període de formació es va traduir en una activitat per la que es va preparar professionalment, sobre tot en la seva estada a Paris durant els anys 2007-2009 on va realitzar estudis de musicologia i interpretació de música medieval sota la batuta de Katarina Livljanic i Benjamin Bagbi, i que culminà amb la interpretació i enregistrament de la Missa de la Sorbona (Segle XIV). Paral·lelament realitzà estudis de llengua occitana esdevenint una especialista i activista cultural, la qual cosa -juntament amb l’especialitat de musicologia i interpretació de la música trobadoresca occitana medieval- li ofereix un perfil professional que l’occitanisme tolosà va valorar i que es va traduir en un contracte al Casal d’Occitània on va desenvolupar una activa promoció de la llengua i la cultura occitana, al mateix temps que va incentivar un acostament cap a les institucions acadèmiques i polítiques catalanes. Tota aquesta activitat i un prometedor futur es va veure estroncat per un fatal accident on l’Anna va perdre la vida juntament amb el seu company Lugan a l’estiu del 2011. La darrera vegada que vaig veure i parlar amb l’Anna va ser el mes de maig del 2011, a Tolosa. Jo viatjava amb el professor Fabrizio Beggiato de la Università Tor Vergata de Roma, camí del Peirigord. Anàvem a visitar l’amic, traductor i escriptor occità, en Bernard Lesfargues. Davand d’un te i un pastís l’Anna es mostrà com sempre, afectuosa, eficient, optimista i emprenedora. Es un bell record que es suma a l’Anna alumne, l’Anna cantant, l’Anna investigadora, l’Anna amiga. A la seva desaparició caldria dir, Tant sui marritz que no·m puesc alegrar (estic tant trist que ja no tinc alegria) del trobador Mathieu de Caersí. No obstant el seu record no em provoca cap tristesa, tot el contrari, només em porta bons records de joia, de saviesa i una gran pau i bellesa. Tot plegat els records d’un bon exemple de joia de viure, d’estimar la música, els seus països (Catalunya i Occitània) la seva gent, les seves llengües i les seves cultures.