{"id":142,"date":"2015-02-11T13:21:31","date_gmt":"2015-02-11T13:21:31","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/occita\/enquistas-sus-la-situacion-de-loccitan\/"},"modified":"2023-12-18T13:22:33","modified_gmt":"2023-12-18T13:22:33","slug":"enquistas-sus-la-situacion-de-loccitan","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/occita\/enquistas-sus-la-situacion-de-loccitan\/","title":{"rendered":"ENQUISTAS SUS LA SITUACION DE L&#8217;OCCITAN"},"content":{"rendered":"<p>D&#8217;enquistas de tipe declaratiu fogu\u00e8ron fachas en 1997 dins las regions Aquit\u00e0nia (levat la z\u00f2na bascof\u00f2na) e Lengad\u00f2c-Rosselhon (levat lo Rosselhon).<\/p>\n<p><strong>Lengad\u00f2c-Rosselhon<\/strong>:<\/p>\n<ul type=\"disc\">\n<li>34% de las personas interrogadas declaran compr\u00e9ner l&#8217;occitan, dels quals 9% lo comprenon perfi\u00e8chament<\/li>\n<li>19% declaran lo parlar, dels quals 7 % lo parlar plan, amb un net decalatge:<\/li>\n<li>entre los departaments rurals e los departaments mai urbanizats:<\/li>\n<li>Loz\u00e8ra: compr\u00e9ner 63%, parlar 48%<\/li>\n<li>Erau : compr\u00e9ner 25%, parlar 14%<\/li>\n<li>e tanben entre los joves e las vi\u00e8lhas generacions (mai \u00f2m puja dins la piramida de las edats, mai lo nombre de personas que declaran compr\u00e9ner e parlar es important).<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>Aquit\u00e0nia: las chifras son comparablas<\/strong>:<\/p>\n<ul type=\"disc\">\n<li>compr\u00e9ner 35% dels quals compr\u00e9ner perfi\u00e8chament 13%<\/li>\n<li>parlar 19% dels quals parlar plan 7%<\/li>\n<li>Dordonha: compr\u00e9ner 54%, parlar 34%<\/li>\n<li>Gironda f\u00f2ra aglomeracion bordalesa: compr\u00e9ner 27%, parlar 13%<\/li>\n<li>aglomeracion bordalesa: compr\u00e9ner 11 %, parlar 3%<\/li>\n<li>15-24 ans: compr\u00e9ner 15%<\/li>\n<li>55 ans e mai: compr\u00e9ner 55%<\/li>\n<li>Per escalons d&#8217;edat:<\/li>\n<\/ul>\n<p>Los resultats d&#8217;aqueste tipe d&#8217;enquistas, los cal interpretar amb precaucion, pasmens se p\u00f2t constatar que son co\u00ebrents.<\/p>\n<p><!--more--><\/p>\n<p>Sondatges M\u00e9dia Pluriel M\u00e9diterran\u00e9e Julhet 1997 (212 personas en Aquit\u00e0nia):<\/p>\n<p><strong>Un pauc d&#8217;ist\u00f2ria de la lenga:<\/strong><\/p>\n<ul type=\"disc\">\n<li>Primi\u00e8rs t\u00e8xtes: s\u00e8gle X.<\/li>\n<li>s. XII e XIII: peri\u00f2de daurat de la literatura occitana: los trobadors<\/li>\n<li>s. XIV e XV: desenvolopament de la lenga dins l&#8217;administracion (drech escrich)<\/li>\n<li>s. XVI: substitucion del franc\u00e9s a l&#8217;occitan dins l&#8217;usatge escrich<\/li>\n<li>p\u00e8rdia de la grafia unit\u00e0ria<\/li>\n<li>1539: Ordon\u00e0ncia de Villers-Cotter\u00eats: lo franc\u00e9s es la sola lenga dels documents oficials.<\/li>\n<li>Es tanben lo s\u00e8gle de la Renaissen\u00e7a Barr\u00f2ca en Gasconha, a Tolosa e en Proven\u00e7a.<\/li>\n<li>1854: creacion del Felibritge<\/li>\n<li>Creacion d&#8217;una nov\u00e8la grafia, basada sul sist\u00e8ma franc\u00e9s: la grafia dicha &#8220;mistralenca&#8221;<\/li>\n<li>1904: Pr\u00e8mi Nobel a Mistral per son po\u00e8ma\u00a0<em>Mir\u00e8io<\/em>.<\/li>\n<li>1871 \u2013 1914: IIIena Republica francesa: apog\u00e8u del nacionalisme franc\u00e9s<\/li>\n<li>Esc\u00f2la obligat\u00f2ria e gratuita en franc\u00e9s.<\/li>\n<li>La coneissen\u00e7a del franc\u00e9s se desenvol\u00f2pa entre lo p\u00f2ble, primi\u00e8r dins las ciutats, pu\u00e8i tanben dins las campanhas.<\/li>\n<li>Alibert fixa la grafia dicha &#8220;normativa&#8221; o &#8220;occitana&#8221;, a partir de la scripta dels trobadors<\/li>\n<li>1945: creacion de l&#8217;IEO (Institut d&#8217;Estudis Occitans)<\/li>\n<li>Desenvolopament de la pr\u00f2sa en occitan.<\/li>\n<li>Es lo s\u00e8gle ont se romp la cadena de transmission generacionala de la lenga.<\/li>\n<li>s. XVII: l&#8217;ensemble de las eleits aristocraticas e borgesas son biling\u00fcas occitan-franc\u00e9s, mentre que lo p\u00f2ble desconeisson lo franc\u00e9s (levat a l&#8217;extr\u00e8m n\u00f2rd)<\/li>\n<li>s. XVII a XIX: cantonament de la literatura occitana a la cultura populara.<\/li>\n<li>s. XIX \u2013 debuta s. XX: segonda Renaissen\u00e7a<\/li>\n<li>s. XX: desenvolopament de l&#8217;occitanisme<\/li>\n<\/ul>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>D&#8217;enquistas de tipe declaratiu fogu\u00e8ron fachas en 1997 dins las regions Aquit\u00e0nia (levat la z\u00f2na bascof\u00f2na) e Lengad\u00f2c-Rosselhon (levat lo Rosselhon). Lengad\u00f2c-Rosselhon: 34% de las personas interrogadas declaran compr\u00e9ner l&#8217;occitan, dels quals 9% lo comprenon perfi\u00e8chament 19% declaran lo parlar, dels quals 7 % lo parlar plan, amb un net decalatge: entre los departaments rurals [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":20,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-142","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/occita\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/142","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/occita\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/occita\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/occita\/wp-json\/wp\/v2\/users\/20"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/occita\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=142"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/occita\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/142\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":543,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/occita\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/142\/revisions\/543"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/occita\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=142"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}