{"id":143,"date":"2015-02-11T13:27:43","date_gmt":"2015-02-11T13:27:43","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/occita\/mes-sobre-occitania-en-catala\/"},"modified":"2015-02-11T13:27:43","modified_gmt":"2015-02-11T13:27:43","slug":"mes-sobre-occitania-en-catala","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/occita\/mes-sobre-occitania-en-catala\/","title":{"rendered":"M\u00c9S SOBRE OCCIT\u00c0NIA EN CATAL\u00c0"},"content":{"rendered":"<p align=\"justify\"><em>Occit\u00e0nia abasta ben b\u00e9 una tercera part de l&#8217;Estat franc\u00e8s amb una extensi\u00f3 de 190.000 Km2 i 13 milions d&#8217;habitants i amb una densitat de 68 habitants per quil\u00f2metre quadrat. Aquestes xifres s\u00f3n ben diferents de les dels Pa\u00efsos Catalans, que tenen 69.000 Km quadrats i 10 milions d&#8217;habitants amb una densitat de 145 h. per Km2 . Dues consideracions surten r\u00e0pidament de comparar aquestes xifres. Primera, Occit\u00e0nia \u00e9s tres vegades m\u00e9s gran que els Pa\u00efsos Catalans. Segona, si Occit\u00e0nia tingu\u00e9s la mateixa densitat que els Pa\u00efsos Catalans, tindria prop de 28 milions d&#8217;habitants, en lloc dels 13 que t\u00e9 ara.<\/em><\/p>\n<p align=\"justify\"><em>El conjunt dels Pa\u00efsos Catalans i Occitans \u00e9s&nbsp;de 259.000 Km2 i de 23 milions de persones, que superen els 18 milions de persones dels Pa\u00efsos Castellans peninsulars. Occit\u00e0nia, s&#8217;est\u00e9n des dels Pirineus (amb la Val d&#8217;Aran inclosa) fins els Alps (incloses 12 valls occitanes a la vessant del Piemont d&#8217;It\u00e0lia) i des de l&#8217;Atl\u00e0ntic (des de Bordeus a Baiona) i fins el Mediterrani (des de Salses fins m\u00e9s enll\u00e0 de Ni\u00e7a passant la frontera italiana). Inclou, doncs, una gran ossada f\u00edsica que s\u00f3n la serralada del Pirineu, el Mass\u00eds Central i els Alps proven\u00e7als.<\/em><\/p>\n<p align=\"justify\"><em><span class=\"inline inline-none\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"image image-preview \" style=\"float: left; border: 1px solid black; margin-left: 30px; margin-right: 30px; margin-top: 5px; margin-bottom: 5px;\" title=\"\" src=\"http:\/\/grupsderecerca.uab.cat\/occita\/sites\/grupsderecerca.uab.cat.occita\/files\/images\/img.6.preview.JPG\" alt=\"\" height=\"320\" width=\"235\"><\/span><\/em><\/p>\n<p align=\"justify\">&nbsp;<\/p>\n<p align=\"justify\">&nbsp;<\/p>\n<p align=\"justify\">&nbsp;<\/p>\n<p align=\"justify\">&nbsp;<\/p>\n<p align=\"justify\">&nbsp;<\/p>\n<p align=\"justify\">&nbsp;<\/p>\n<p align=\"justify\">&nbsp;<\/p>\n<p align=\"justify\">&nbsp;<\/p>\n<p align=\"justify\">&nbsp;<\/p>\n<p align=\"justify\">&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<ul type=\"disc\">\n<li><em>en verd: divisions pol\u00edtiques i administratives, i noms de les regions o dels pa\u00efsos.<\/em><\/li>\n<li><em>en vermell:<\/em><\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li><em>a l&#8217;Estat franc\u00e8s: l\u00edmits dialectals<\/em><\/li>\n<li><em>a l&#8217;Estat espanyol: l\u00edmits administratius i\/o ling\u00fc\u00edstics&nbsp;<\/em><\/li>\n<\/ul>\n<p><em> Occit\u00e0nia no \u00e9s una naci\u00f3 amb l\u00edmits geogr\u00e0fics determinats per muntanyes i rius. Els l\u00edmits d&#8217;Occit\u00e0nia s\u00f3n la seva llengua, que passa rius i muntanyes i divisions administratives interiors i d&#8217;estats. S\u00f3n 32 departaments de l&#8217;Estat franc\u00e8s, 12 valls alpines de l&#8217;Estat itali\u00e0 i una vall pirinenca, la Val d&#8217;Aran, a l&#8217;Estat espanyol.<\/em><\/p>\n<p><em>Hist\u00f2ricament ha estat composada per Gascunya, Guiena, Llemos\u00ed, Alv\u00e8rnia, Delfinat, Proven\u00e7a i Llenguadoc, malgrat que avui la divisi\u00f3 administrativa \u00e9s sensiblement diferent quant a l\u00edmits i denominaci\u00f3 de cada pa\u00eds. Les regions avui definides s\u00f3n: Aquit\u00e0nia (que inclou part de Gascunya i de Guiena i el Perigord, a m\u00e9s del Pa\u00eds Basc Nord), Llemos\u00ed, Alv\u00e8rnia, Roine-Alps (que inclou part del Delfinat, a m\u00e9s de zones franco-proven\u00e7als), Proven\u00e7a-Alps-Costa Blava (Proven\u00e7a), Migdia-Pirineus (part de Gascunya i part del Llenguadoc) i Llenguadoc-Rossell\u00f3 (la resta del Llenguadoc i una petita part de Proven\u00e7a, a m\u00e9s de la Catalunya Nord).<\/em><\/p>\n<p align=\"justify\"><em>La hist\u00f2ria d\u00b4Occit\u00e0nia ha estat molt intensa. Els pa\u00efsos d&#8217;Oc han estat habitats des dels inicis de la hist\u00f2ria de l\u00b4home i han donat els seus noms de lloc com a corpus terminol\u00f2gic per als investigadors de la prehist\u00f2ria. Occit\u00e0nia ha conegut la pres\u00e8ncia de pre-neandertals (d&#8217;una antiguitat com la de l&#8217;home de Talte\u00fcll \/ Tautav\u00e8l, de 450.000 anys), tota mena de neandertals i totes les evolucions de l&#8217;home de Cromany\u00f3 \/ Cr\u00f2s Manhon.<\/em><\/p>\n<p align=\"justify\"><em>La porositat cultural del pa\u00eds ha estat extraordin\u00e0ria. Influ\u00e8ncies celtes derivades de les immigracions que van rec\u00f3rrer Europa a partir del segle VIII\u00e8. a.C., el substrat ibero-basc de la cultura pirinenca (especialment intens a Gascunya i al Baix Llenguadoc), penetracions de ligurs en el seu extrem m\u00e9s oriental, colonitzacions gregues a Proven\u00e7a (a partir del secle VI\u00e8 a.C.) i, finalment, una profunda romanitzaci\u00f3. La hist\u00f2ria d\u00b4Occit\u00e0nia \u00e9s en aquests segles id\u00e8ntica, m\u00e9s que no pas paral\u00b7lela, a la hist\u00f2ria de Catalunya.<\/em><\/p>\n<p align=\"justify\"><em>La divisi\u00f3 provincial que els romans van fer de la G\u00e0l\u00b7lia va recon\u00e8ixer la diversitat i mai no va correspondre\u00b4s en una sola unitat administrativa. L&#8217;emperador, per exemple, Diocleci\u00e0 va tenir prou cura de dividir la G\u00e0l\u00b7lia en dues di\u00f2cesis que, efectivament, es corresponien geogr\u00e0ficament amb el que despr\u00e9s serien pa\u00efsos &#8220;d&#8217;o\u00efl&#8221; i pa\u00efsos &#8220;d&#8217;\u00f2c&#8221;.<\/em><\/p>\n<p align=\"justify\"><em>El regne visigot de Tolosa va ser una realitat pol\u00edtica ef\u00edmera per\u00f2 plena de trascend\u00e8ncia per als segles que vindrien. Si b\u00e9 la compet\u00e8ncia entre gots i francs for\u00e7aria el despla\u00e7ament dels primers vers l&#8217;antigues prov\u00edncies romanes d\u00b4Hisp\u00e0nia, tamb\u00e9 \u00e9s cert que la influ\u00e8ncia pol\u00edtica de les nissagues g\u00f2tiques que hi romangueren, va perllongar-se durant els segles seg\u00fcents. La classe feudal era encara al segle IX essencialment d&#8217;origen got.<\/em><\/p>\n<p align=\"justify\"><em>Al llarg de l&#8217;alta edat mitjana, l&#8217;orient d&#8217;Occit\u00e0nia va consolidar una estructura de poders comtals cada vegada m\u00e9s cohesionats entre ells i, a la vegada, m\u00e9s distants de l&#8217;autoritat reial. A imitaci\u00f3 del comte de Barcelona, el comte de Tolosa feia i desfeia amb independ\u00e8ncia de l&#8217;autoritat reial, tot tractant de teixir un futur regne. Les pol\u00edtiques matrimonials i els lligams tradicionals entre vassalls del mateix emperador a nord i sud del Pirineu van comen\u00e7ar a configurar, d&#8217;una forma expl\u00edcita en el regnat de Pere I de Catalunya-Arag\u00f3, la possibilitat d&#8217;una confederaci\u00f3 catalano-occitana. \u00c9s en aquest moment que es produeix la croada contra els albigesos i l&#8217;estroncament no sols d&#8217;aquest projecte pol\u00edtic sin\u00f3 tamb\u00e9 de la viabilitat d&#8217;Occit\u00e0nia com a construcci\u00f3&nbsp;<\/em><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Occit\u00e0nia abasta ben b\u00e9 una tercera part de l&#8217;Estat franc\u00e8s amb una extensi\u00f3 de 190.000 Km2 i 13 milions d&#8217;habitants i amb una densitat de 68 habitants per quil\u00f2metre quadrat. Aquestes xifres s\u00f3n ben diferents de les dels Pa\u00efsos Catalans, que tenen 69.000 Km quadrats i 10 milions d&#8217;habitants amb una densitat de 145 h. [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":20,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-143","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/occita\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/143","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/occita\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/occita\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/occita\/wp-json\/wp\/v2\/users\/20"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/occita\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=143"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/occita\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/143\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/occita\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=143"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}