{"id":64,"date":"2011-03-09T17:56:06","date_gmt":"2011-03-09T17:56:06","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/occita\/occitania\/"},"modified":"2011-03-09T17:56:06","modified_gmt":"2011-03-09T17:56:06","slug":"occitania","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/occita\/occitania\/","title":{"rendered":"Occit\u00e0nia"},"content":{"rendered":"

Occit\u00e0nia abasta ben b\u00e9 una tercera part de l’Estat franc\u00e8s amb una extensi\u00f3 de 190.000 Km2 i 13 milions d’habitants. S’est\u00e9n des dels Pirineus (amb la Vall d’Aran inclosa) fins els Alps (incloses 12 valls occitanes a la vessant del Piemont d’It\u00e0lia) i des de l’Atl\u00e0ntic (des de Bordeus a Baiona) i fins el Mediterrani (des de Salses fins m\u00e9s enll\u00e0 de Ni\u00e7a passant la frontera italiana). Inclou, doncs, una gran ossada f\u00edsica que s\u00f3n la serralada del Pirineu, el Mass\u00eds Central i els Alps proven\u00e7als.<\/p>\n

Occit\u00e0nia no \u00e9s una naci\u00f3 amb l\u00edmits geogr\u00e0fics determinats per muntanyes i rius. Els l\u00edmits d’Occit\u00e0nia s\u00f3n la seva llengua, que passa rius i muntanyes i divisions administratives interiors i d’estats. S\u00f3n 32 departaments de l’Estat franc\u00e8s, 12 valls alpines de l’Estat itali\u00e0 i una vall pirinenca, la Val d’Aran, a l’Estat espanyol.<\/p>\n

Hist\u00f2ricament ha estat composada per Gascunya, Guiena, Llemos\u00ed, Alv\u00e8rnia, Delfinat, Proven\u00e7a i Llenguadoc, malgrat que avui la divisi\u00f3 administrativa \u00e9s sensiblement diferent quant a l\u00edmits i denominaci\u00f3 de cada pa\u00eds. Les regions avui definides s\u00f3n: Aquit\u00e0nia (que inclou part de Gascunya i de Guiena i el Perigord, a m\u00e9s del Pa\u00eds Basc Nord), Llemos\u00ed, Alv\u00e8rnia, Roine-Alps (que inclou part del Delfinat, a m\u00e9s de zones franco-proven\u00e7als), Proven\u00e7a-Alps-Costa Blava (Proven\u00e7a), Migdia-Pirineus (part de Gascunya i part del Llenguadoc) i Llenguadoc-Rossell\u00f3 (la resta del Llenguadoc i una petita part de Proven\u00e7a, a m\u00e9s de la Catalunya Nord).<\/p>\n

La hist\u00f2ria d\u00b4Occit\u00e0nia ha estat molt intensa, i la porositat cultural del pa\u00eds ha estat extraordin\u00e0ria. T\u00e9 un substrat ibero-basc de la cultura pirinenca i influ\u00e8ncies celtes derivades d\u2019immigracions, s\u2019hi van introduir els l\u00edgurs en el seu extrem m\u00e9s oriental, els grecs van colonitzar Proven\u00e7a i finalment Occit\u00e0nia va patir una profunda romanitzaci\u00f3.<\/p>\n

Al llarg de l’alta edat mitjana, l’orient d’Occit\u00e0nia va consolidar una estructura de poders comtals cada vegada m\u00e9s cohesionats entre ells i, a la vegada, m\u00e9s distants de l’autoritat reial. A imitaci\u00f3 del comte de Barcelona, el comte de Tolosa feia i desfeia amb independ\u00e8ncia de l’autoritat reial, tot tractant de teixir un futur regne. Les pol\u00edtiques matrimonials i els lligams tradicionals entre vassalls del mateix emperador a nord i sud del Pirineu van comen\u00e7ar a configurar, d’una forma expl\u00edcita en el regnat de Pere I de Catalunya-Arag\u00f3, la possibilitat d’una confederaci\u00f3 catalano-occitana. \u00c9s en aquest moment que es produeix la croada contra els albigesos i l’estroncament no sols d’aquest projecte pol\u00edtic sin\u00f3 tamb\u00e9 de la viabilitat d’Occit\u00e0nia com a construcci\u00f3.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n