{"id":357,"date":"2011-02-23T19:01:47","date_gmt":"2011-02-23T17:01:47","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/oic\/cooperacion-desarrollo-prensa-europea\/"},"modified":"2022-10-05T15:29:37","modified_gmt":"2022-10-05T13:29:37","slug":"cooperacion-desarrollo-prensa-europea","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/oic\/cooperacion-desarrollo-prensa-europea\/","title":{"rendered":"Cobertura de la cooperaci\u00f3 per al desenvolupament a la premsa de refer\u00e8ncia europea"},"content":{"rendered":"\n

La recerca CF181137 \u00e9s el resultat d’un projecte de col.laboraci\u00f3 entre l’ag\u00e8ncia internacional Inter Press Service (IPS), l’Ag\u00e8ncia Espanyola de Cooperaci\u00f3 Internacional per al Desenvolupament (AECID) i el Grup d’Investigacions sobre la Informaci\u00f3 (GII)<\/a> de l’Observatori Iberoameric\u00e0 de la Comunicaci\u00f3 de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona (UAB).<\/p>\n\n\n\n

L’origen d’aquest estudi es troba una preocupaci\u00f3 manifesta per identificar l’amplitud i les caracter\u00edstiques de les informacions que apareixen en la gran premsa europea sobre la cooperaci\u00f3 internacional per el desenvolupament, \u00e9s a dir, els principals actors i els temes tractats preferentment pels diaris. El suposat principal d’aquesta preocupaci\u00f3 descansa en un reconeixement impl\u00edcit i positiu de les complexes relacions que s’estableixen entre les pol\u00edtiques i les actuacions de l’ajuda al desenvolupament, la visibilitat que aquestes adquireixen en els mitjans de comunicaci\u00f3-i en particular en la premsa de qualitat o de refer\u00e8ncia-i del grau de coneixement que finalment la opini\u00f3 p\u00fablica adquireix sobre la cooperaci\u00f3 per al desenvolupament a trav\u00e9s de la cobertura informativa dels mitjans.<\/p>\n\n\n\n

Alguns sondejos i estudis acad\u00e8mics han posat de manifest, al llarg d’aquesta d\u00e8cada, que el grau de coneixement i comprensi\u00f3 de l’esfor\u00e7 que les ag\u00e8ncies i altres actors de la cooperaci\u00f3 realitzen pel que fa a l’ajuda ia les altres q\u00fcestions vinculades amb el desenvolupament \u00e9s esc\u00e0s, poc significatiu o superficial entre l’opini\u00f3 p\u00fablica, en relaci\u00f3 amb el nombre i la dimensi\u00f3 de les activitats desenvolupades per la cooperaci\u00f3 (Jerez, Sampedro, 2004), (Angulo, 2007), (CIDEM, 2008), (Eurobar\u00f2metre, 2009 ).<\/p>\n\n\n\n

En vista d’aquestes premisses, s’imposaria un punt de vista \u00e0mpliament generalitzat entre els actors de la cooperaci\u00f3-els organismes internacionals, les diferents administracions de l’Estat i de les comunitats aut\u00f2nomes en el cas espanyol, els municipis, les universitats, les empreses, les ONG, etc .- segons el qual els mitjans no incorporen amb regularitat, en la seva agenda informativa sobre els esdeveniments d’actualitat, els grans temes establerts per l’agenda sobre la cooperaci\u00f3 internacional i les actuacions d’ajuda al desenvolupament. O, almenys, no ho fan en la forma continuada i amb la profunditat necess\u00e0ria per generar coneixement, consens i el suport necessaris que els permeti establir un comprom\u00eds permanent entre els gestors pol\u00edtics i socials, responsables de les pol\u00edtiques de la cooperaci\u00f3, els mitjans , encarregats de seleccionar, analitzar i difondre aquestes activitats i la ciutadania, que per d\u00e8ficit de coneixement pot subestimar aquest esfor\u00e7 i no tenir elements de refer\u00e8ncia per fiscalitzar i donar suport als diferents programes i la destinaci\u00f3 dels fons.<\/p>\n\n\n\n

No obstant, el d\u00e8ficit informatiu esmentat-i posat en evid\u00e8ncia de manera reiterada per la recerca i els sondejos d’opini\u00f3 p\u00fablica-no porta a q\u00fcestionar en cap cas el suport de la ciutadania a l’ajuda al desenvolupament, que s’ha mantingut alt i en general estable durant les dues \u00faltimes d\u00e8cades. Per exemple, una recent enquesta publicada per l’Eurobar\u00f2metre de la Uni\u00f3 Europea de finals de 2009 posa de manifest que encara que nom\u00e9s un 5% dels europeus entrevistats coneix els Objectius de Desenvolupament per al Mil\u2022lenni (ODM) i un 42% pensa que la cobertura informativa d’aquests temes \u00e9s \u00abmassa poca\u00bb, el 88% recolza l’ajuda europea al desenvolupament, fins i tot en un per\u00edode de forta recessi\u00f3 econ\u00f2mica com l’actual (Eurobar\u00f2metre, 2009).<\/p>\n\n\n\n

D’altra banda, la investigaci\u00f3 sobre La premsa i la cooperaci\u00f3 internacional. Cobertura de la cooperaci\u00f3 per al desenvolupament en nou diaris europeus<\/em> se situa en el context d’un debat m\u00e9s ampli i en construcci\u00f3, encara que cada vegada m\u00e9s est\u00e8s, sobre el comprom\u00eds que tenen expl\u00edcitament o impl\u00edcitament els mitjans de comunicaci\u00f3 com a actors del ampli proc\u00e9s social sobre l’ajuda i la cooperaci\u00f3 internacional per al desenvolupament. En aquest sentit, l’\u00e0mbit acad\u00e8mic de la investigaci\u00f3 \u00e9s l’espai des del qual es verifiquen les caracter\u00edstiques emp\u00edriques sobre la naturalesa, car\u00e0cter i tractament de la informaci\u00f3 relacionada amb la cooperaci\u00f3 per al desenvolupament. Caracter\u00edstiques que la present investigaci\u00f3 identifica en un objecte d’estudi concret: els grans diaris europeus, tamb\u00e9 coneguts com a premsa de refer\u00e8ncia o de qualitat (Merrill, 1968).<\/p>\n\n\n\n

Aquesta premsa est\u00e0 formada per un selecte grup de diaris, que en general atorga un gran espai a la informaci\u00f3 internacional, una gran varietat i profunditat tem\u00e0tica a la seva pr\u00f2pia agenda i una presentaci\u00f3 rigorosa i contrastada de la informaci\u00f3 publicada, el que en gran manera determina la seva important implantaci\u00f3 i influ\u00e8ncia nacional i internacional.<\/p>\n\n\n\n

Els diaris seleccionats per aquest estudi s\u00f3n nou, entre els m\u00e9s representatius de la Uni\u00f3 Europea: tres d’ells s\u00f3n espanyols (ABC, El Pa\u00eds i La Vanguardia), tres francesos (Le Figaro, Le Monde i Lib\u00e9ration) i tres anglesos (The Daily Telegraph, The Guardian i The Times). Es tracta de nou cap\u00e7aleres que reflecteixen les principals l\u00ednies editorials predominants-del centre dreta a l’esquerra-en el panorama de la premsa de refer\u00e8ncia internacional i la circulaci\u00f3 i influ\u00e8ncia els posen entre els m\u00e9s difosos en els seus respectius pa\u00efsos.<\/p>\n\n\n\n

Al llarg de tres mesos, entre el 14 de setembre de 2009 i el 6 de desembre de 2009, cada un dels diaris seleccionats es va codificar a dos nivells. En un primer nivell es va procedir al buidatge dels continguts redaccionals dels diaris en funci\u00f3 de les seccions, identificant un total de 86.859 unitats Period\u00edstiques (UP). D’aquestes, es discriminar 3025 relacionades amb la Cooperaci\u00f3 per al Desenvolupament (UPC). En el segon nivell es va aplicar un q\u00fcestionari d’an\u00e0lisi de contingut integrat per variables vinculades a aspectes period\u00edstics (extensi\u00f3 de la informaci\u00f3, secci\u00f3, autoria, jerarquitzaci\u00f3, etc.), Contextuals (pa\u00eds d’edici\u00f3, cap\u00e7alera, protagonisme institucional, etc.) I tem\u00e0tics (acc\u00e9s a la salut, a l’educaci\u00f3, governabilitat, protecci\u00f3 del medi ambient, etc .).<\/p>\n\n\n\n

Per a les finalitats d’aquest estudi, les unitats Period\u00edstiques s\u00f3n tots els relats informatius o d’opini\u00f3 elaborats o seleccionats pels diaris (not\u00edcies, entrevistes, reportatges, editorials, articles, vinyetes, breus, etc.). La resta dels continguts (publicitat, promocions, fotografies, suplements especials, cartellera, agenda, sumaris, serveis, etc.) No formen part de l’objecte de la investigaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

El treball est\u00e0 basat en una construcci\u00f3 operativa pr\u00f2pia dels temes i descriptors de la cooperaci\u00f3 per al desenvolupament (Taula 23). Aquesta elaboraci\u00f3 part dels est\u00e0ndards internacionals en la mat\u00e8ria, que no sempre coincideix amb la percepci\u00f3 m\u00e9s generalitzada sobre el desenvolupament, i respon tant a les necessitats de la metodologia cient\u00edfica en si mateixa, com a les especificitats de l’an\u00e0lisi de contingut aplicat. Els temes de la cooperaci\u00f3 abordats s\u00f3n: Lluita contra la pobresa (acc\u00e9s a l’educaci\u00f3, a la salut, l’aigua i al sanejament ia altres serveis b\u00e0sics); Protecci\u00f3 del medi ambient; Governabilitat i enfortiment de la democr\u00e0cia, Economia, Assist\u00e8ncia humanit\u00e0ria o d’emerg\u00e8ncia; Bon govern mundial i Sistema internacional de cooperaci\u00f3 per al desenvolupament.<\/p>\n\n\n\n

La codificaci\u00f3 va estar a c\u00e0rrec del Grup d’Investigacions sobre la Informaci\u00f3 (GII), dirigit per el professor Marcial Murciano, catedr\u00e0tic de Periodisme de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona. Aquest grup de professors investigadors de la informaci\u00f3, especialment formats per treballar amb les t\u00e8cniques i eines metodol\u00f2giques desenvolupades, pertanyen a dues universitats espanyoles: la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona (Carmina Crusafon, Olga del R\u00edo, Carlos Gonz\u00e1lez-Saavedra i Fernando Sab\u00e9s) i la Universitat Complutense de Madrid (Pinar Agud\u00edez, Rafael D\u00edaz, Ram\u00f3n Garc\u00eda, Raquel Mart\u00ednez, Sergio Pr\u00edncep i Elena Real).<\/p>\n\n\n\n

Resum executiu del projecte de recerca La premsa i la cooperaci\u00f3 internacional (en castell\u00e0)<\/em> <\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La recerca CF181137 \u00e9s el resultat d’un projecte de col.laboraci\u00f3 entre l’ag\u00e8ncia internacional Inter Press Service (IPS), l’Ag\u00e8ncia Espanyola de Cooperaci\u00f3 Internacional per al Desenvolupament (AECID) i el Grup d’Investigacions sobre la Informaci\u00f3 (GII) de l’Observatori Iberoameric\u00e0 de la Comunicaci\u00f3 de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona (UAB). L’origen d’aquest estudi es troba una preocupaci\u00f3 manifesta […]<\/p>\n","protected":false},"author":20,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-357","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/oic\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/357","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/oic\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/oic\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/oic\/wp-json\/wp\/v2\/users\/20"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/oic\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=357"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/oic\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/357\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2623,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/oic\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/357\/revisions\/2623"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/oic\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=357"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}