Des del 1995 fins al 2000 el nombre de llicenciats es va mantenir bastant estable, per\u00f2 el de persones ocupades en l’\u00e0mbit de la comunicaci\u00f3 va cr\u00e9ixer en gaireb\u00e9 un 40% (dades que agrupen tant a llicenciats com a altres professionals que treballen en aquest \u00e0mbit). Aquestes dades ens poden portar a dues hip\u00f2tesis: o b\u00e9 hi havia un excedent de professionals dels mitjans de comunicaci\u00f3 que no tenien feina i que per algun fenomen puntual trobar un treball en els mitjans durant el per\u00edode estudiat, o b\u00e9 que es tracta una tend\u00e8ncia creixent , que podria suscitar una falta de llicenciats de la comunicaci\u00f3. Nosaltres ens inclinem per la primera opci\u00f3, ja que durant els anys noranta es van poder veure els efectes de la llei de liberalitzaci\u00f3 de les telecomunicacions, que va portar amb si una oferta de treball no vista fins ara, sobretot en l’\u00e0mbit de la televisi\u00f3 i de la publicitat.<\/p>\n
D’altra banda, seria interessant con\u00e8ixer l’estratificaci\u00f3 per edats dels professionals del sector, per deduir les possibilitats d’inserci\u00f3 laboral en els propers anys per als alumnes que acabin els seus estudis a les facultats de Ci\u00e8ncies de la Comunicaci\u00f3. Periodisme continua sent la titulaci\u00f3 en la qual es llicencien la majoria de les persones que estudien carreres relacionades amb la comunicaci\u00f3. I precisament s\u00f3n aquests graduats els que tenen m\u00e9s potencial d’inserci\u00f3 laboral, ja que les ofertes de treball per a llicenciats en Periodisme publicades, s\u00f3n en les que menys es demana experi\u00e8ncia com a requisit. Aquesta dada, per\u00f2, no indica la quantitat de llocs de treball, la qualitat del treball ofert ni la durada del contracte.<\/p>\n
D’altra banda, la taxa de atur per als periodistes, quatre anys despr\u00e9s d’acabar la carrera \u00e9s de 7,8%, que tot i que es podria considerar alta, no ho \u00e9s tant posada en el context laboral nacional, amb una taxa mitjana superior al 12%, per als professionals llicenciats. El temps d’espera mitj\u00e0 que triga un llicenciat en Periodisme a trobar feina tamb\u00e9 \u00e9s relativament breu: 3,9 mesos.<\/p>\n
A falta d’estudis sobre la col.locaci\u00f3 de els llicenciats en Publicitat i Relacions P\u00fabliques i en Comunicaci\u00f3 Audiovisual, nom\u00e9s hem pogut entrar en l’an\u00e0lisi dels estudis sobre els graduats en Periodisme. D’aquests, el suport en qu\u00e8 hi ha m\u00e9s empleats \u00e9s la premsa, seguit de la televisi\u00f3 i els gabinets de comunicaci\u00f3. En aquest sentit es fa evident que els suports tradicionals continuen sent els que ofereixen m\u00e9s possibilitats de treball, encara que en el cas dels gabinets de premsa, el tipus d’informaci\u00f3 que es maneja persegueix unes finalitats diferents i \u00e9s, sovint, m\u00e9s especialitzada. No obstant aix\u00f2, cap de les titulacions de l’\u00e0mbit de la Comunicaci\u00f3 apareix a la llista del Ministeri d’Educaci\u00f3 com
\ntitulacions m\u00e9s requerides, ni carreres amb m\u00e9s futur ni carreres amb millors perspectives de desenvolupament per a la pr\u00f2xima d\u00e8cada. Consola saber que, si m\u00e9s no, tampoc apareixen en el llistat de carreres en declivi. <\/p>\n
Les pr\u00e0ctiques i els contactes personals s\u00f3n les principals vies d’acc\u00e9s al mercat laboral , de manera que l’especialitzaci\u00f3 (que podr\u00edem considerar com a part del curr\u00edculum), que alguns experts apunten com a valor de futur, no deixa de ser un avantatge, per\u00f2 no determinant. Ni tan sols apareix entre les aptituds o habilitats que els periodistes consideren m\u00e9s valorades pels seus caps.<\/p>\n
Respecte al tipus de contracte, s’aprecia una important pres\u00e8ncia de la temporalitat i encara que s’ha exposat en aquest cap\u00edtol no ho recull amb exactitud, s’intueix una creixent tend\u00e8ncia al treball aut\u00f2nom, ja que els grans mitjans es troben en una fase de exernalizaci\u00f3n de serveis (inclosa l’elaboraci\u00f3 de not\u00edcies), de manera que les empreses de producci\u00f3 i els professionals freelance estan en augment.<\/p>\n
Seria interessant fer un estudi amb m\u00e9s detall d’aquest fenomen. Pel que fa a l’adequaci\u00f3 de la cursa, les dades que hem manejat es refereixen nom\u00e9s a la Facultat de Ci\u00e8ncies de la Comunicaci\u00f3 de Santiago de Compostela, per\u00f2 podem considerar que les tend\u00e8ncies mostrades s\u00f3n, en termes generals, extrapolables al conjunt de l’Estat. Per aix\u00f2 podem concloure que, tot i que la quantitat de pr\u00e0ctiques es considera insuficient, les que es fan es consideren el millor de la carrera. A m\u00e9s, els llicenciats que exerceixen el periodisme ratifiquen la import\u00e0ncia d’aquest punt de vista en considerar que el domini dels aspectes pr\u00e0ctics de la professi\u00f3 s\u00f3n el m\u00e9s valorat pels caps. No obstant aix\u00f2, els aspectes te\u00f2rics (incloent el coneixement de l’\u00e8tica professional), passen a segon terme segons el parer dels llicenciats, tant en la valoraci\u00f3 dels aspectes m\u00e9s importants de la carrera com en el que \u00e9s valorat pels seus superiors en el treball . D’altra banda, si tenim en compte que la majoria de llicenciats en Periodisme a Gal\u00edcia va cursar algun tipus d’estudi despr\u00e9s d’acabar la carrera, podem deduir que els continguts es consideren insuficients en algunes \u00e0rees o Ministeri d’Educaci\u00f3 que hi ha \u00e0rees omeses en el curr\u00edculum que s\u00f3n \u00fatils per a l’exercici de la professi\u00f3. Com hem vist, les principals recomanacions en aquest sentit s\u00f3n la incorporaci\u00f3 d’idiomes i el refor\u00e7 de les habilitats t\u00e8cniques.<\/p>\n
Finalment, les dades analitzades criden a reflexionar sobre el nivell de qualitat del professorat i recorden una vegada m\u00e9s la necessitat d’una avaluaci\u00f3 continuada de la qualitat de l’ensenyament, en apar\u00e8ixer el professorat com el pitjor valorat.<\/p>\n
informe \u00edntegre es pot consultar en l\u00ednia a la seg\u00fcent adre\u00e7a:<\/p>\n
Llibre blanc dels t\u00edtols de grau en Ci\u00e8ncies de la Comunicaci\u00f3 <\/a><\/strong><\/p>\n