{"id":368,"date":"2011-09-20T15:03:36","date_gmt":"2011-09-20T13:03:36","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/oic\/volum-1-numero-2\/"},"modified":"2011-09-20T15:03:36","modified_gmt":"2011-09-20T13:03:36","slug":"volum-1-numero-2","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/oic\/volum-1-numero-2\/","title":{"rendered":"Volum-1-numero-2"},"content":{"rendered":"

Geopol\u00edtica de la por, ret\u00f2riques de la seguretat<\/h2>\n

Conexiones. RevistaIberoamericana de Comunicaci\u00f3n<\/em>. Vol. 1. N\u00ba 2. 128 p\u00e0gines. Any 2009. ISSN: 1697-3720. ISBN (edici\u00f3 impresa): 978-84-92860-50-0<\/p>\n

    <\/strong>\u00bb Presentaci\u00f3<\/a><\/strong>
    \u00bb Sumari<\/a><\/strong>
    \u00bb Resums<\/a><\/strong><\/p>\n

\n\n\n\n
<\/a><\/a>PRESENTACI\u00d3
<\/strong><\/span><\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/span><\/p>\n

Aquesta edici\u00f3 de la revista Conexiones t\u00e9 armadura i complexitat americana i internacional. \u00c9s ja un lloc com\u00fa que l’11 de setembre de 2001 \u00e9s una data frontissa en la qual la geopol\u00edtica assumeix un nou escenari, com a conseq\u00fc\u00e8ncia de la caiguda de les Torres Bessones de Nova York. Una nova biopol\u00edtica del terror i la inseguretat emergeix i es generalitza en la societat aplicaci\u00f3 i mundialitzada del nou segle. <\/p>\n

Els autors d’aquest monogr\u00e0fic, Geopol\u00edtica de l’ por, ret\u00f2riques de la seguretat <\/em>, Rossana Reguillo, de M\u00e8xic; Alejandro Grimson, d’Argentina, Eliseo Colom i Silvia Alvarez Curbelo, de Puerto Rico, incursionan en les diverses modalitats que assumeix contempor\u00e0niament el concepte de seguretat com a organitzador de les noves pol\u00edtiques p\u00fabliques i privades. <\/p>\n

No obstant aix\u00f2, els seus treballs tracen genealogies i inventaris que ultrapassen l’an\u00e0lisi fascinat de l’esdeveniment per endinsar-se als dilemes de les alteritats, les migracions, les rutes de la por i el c\u00e0stig, aix\u00ed com en les ter\u00e0pies neoliberals del consol i del control. <\/p>\n

En aquest sentit, Rossana Reguillo ens proposa un primer acostament a aquesta emergent ret\u00f2rica de la por, en la qual estableix les claus i les diferents maneres en qu\u00e8 opera l’esdeveniment disruptiu des d’una perspectiva antropol\u00f2gica. Alejandro Grimson, per la seva banda, centra l’an\u00e0lisi en les ret\u00f2riques de la seguretat establertes per Samuel Huntington qui no nom\u00e9s proposa un sistema d’idees per a un nou fonamentalisme cultural, sin\u00f3 que tamb\u00e9 proporciona els marcs per a les pol\u00edtiques de exclsui\u00f3n. <\/p>\n

Silvia \u00c1lvarez Curbelo explora els discursos de la immigraci\u00f3 a trav\u00e9s d’una an\u00e0lisi clarificador sobre l’immigrant, el terrorista i el criminal al programa de la televisi\u00f3 nord-americana ‘Lou Dobbs Tonight’, em\u00e8s per la cadena CNN. Finalment, Eliseo Colom proposa un innovador acostament als nous espais simb\u00f2lics que promouen el control social en l’\u00e8poca neoliberal, i ho fa a partir dels discursos terap\u00e8utics i d’autoajuda que circulen per Internet. <\/p>\n

Al costat d’aquestes aportacions nodals, en aquest n\u00famero es publiquen tamb\u00e9 els aven\u00e7os de recerca que mostren les preocupacions i tem\u00e0tiques de joves investigadors iberoamericans. Vanesa Valed\u00f3n i Laura Limbert s\u00f3n puertorrique\u00f1as; Merbby Guti\u00e9rrez \u00e9s peruana; Carlos Cata\u00f1o \u00e9s colombi\u00e0 i Rub\u00e9n Ram\u00edrez \u00e9s puertorique\u00f1o. Tots ells, excepte aquest \u00faltim, que \u00e9s professor, s\u00f3n investigadors del postgrau en Comunicaci\u00f3 de la Universitat de Puerto Rico, una plataforma de trobada per a projectes personals al voltant de la investigaci\u00f3 dels productes de la comunicaci\u00f3 global, per\u00f2 que exhibeixen tamb\u00e9 les vinculacions idiosincr\u00e0tiques que signifiquen les identitats i narratives professionals d’aquests autors.<\/p>\n

 <\/p>\n\n\n\n
<\/a>SUMARI
<\/strong><\/span><\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

 <\/p>\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n
Ret\u00f2riques de la seguretat: Escenificacions i geopol\u00edtica de la por<\/a><\/td>\nRossana Reguillo<\/td>\n<\/tr>\n
Dial\u00e8ctica del culturalisme. Ret\u00f2riques de la seguretat i geopol\u00edtica de la difer\u00e8ncia<\/a><\/td>\nAlejandro Grimson<\/td>\n<\/tr>\n
The hole in the border<\/em>: Equival\u00e8ncies ret\u00f2riques en el discurs anti-immigrant de Lou Dobbs a CNN<\/a><\/td>\nSilvia Alvarez Curbelo<\/td>\n<\/tr>\n
Ter\u00e0pia sentimental i control social en temps neoliberals: les narratives en Power Point i les comunitats virtuals<\/a><\/td>\nEliseo Col\u00f3n<\/td>\n<\/tr>\n
Nua despr\u00e9s de la m\u00e0scara de l’ordinador: Netnografia, performance i el ciberescenario er\u00f2tic<\/a><\/td>\nVanessa M. Valed\u00f3n Izquierdo<\/td>\n<\/tr>\n
De nou al barri: Imaginaris salseros i ciutat global<\/a><\/td>\nCarlos Eduardo Cata\u00f1o Arango<\/td>\n<\/tr>\n
La pel.l\u00edcula de la SIDA: El discurs Hollywood i el de HBO<\/a><\/td>\nLaura Limbert<\/td>\n<\/tr>\n
Espectacle populista i popular al talk show<\/em> \u201cLaura\u201d<\/a><\/td>\nMerbby Giovanna Guti\u00e9rrez Campos<\/td>\n<\/tr>\n
Xarxes, mitjans emergents i articulacions. Apunts per a una ontologia de la resist\u00e8ncia al capitalisme<\/a><\/td>\nRub\u00e9n Ram\u00edrez S\u00e1nchez<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

 <\/p>\n\n\n\n
<\/a>RESUMS
<\/strong><\/span><\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

<\/a>Ret\u00f2riques de la seguretat: Escenificacions i geopol\u00edtica de la por <\/em>. Rossana Reguillo <\/p>\n

Es proposa un apropament a la ret\u00f2rica de la por en les societats modernes i com s’instaura una agenda de seguretat, despr\u00e9s de l’atac terrorista al World Trade Center de la ciutat de Nova York el 11 de setembre de 2001. Si b\u00e9 l’Estat nord-americ\u00e0 hauria delineat molta d’aquesta agenda pr\u00e8viament, \u00e9s l’esdeveniment el que facilita les justifica cions de pes per a la seva implementaci\u00f3. <\/p>\n

Neix llavors una nova geopol\u00edtica de la por que criminalitza no nom\u00e9s al subjecte que porta a terme l’acte criminal, sin\u00f3 a tota la col.lectivitat representada pel subjecte. El lluny\u00e0 i el culturalment divers, l’altre, s’enquadren en un r\u00e8gim de sospites i exclusions. Aquest treball pret\u00e9n examinar les causes i argumentacions narratives i ideol\u00f2giques en qu\u00e8 descansa l’agenda de seguretat i el seu impacte global en les pr\u00e0ctiques i espais de socialitat. <\/p>\n

Paraules clau: criminalitzaci\u00f3 i comunicaci\u00f3, seguretat, espacialitzaci\u00f3 de la por , fronteres urbanes. <\/p>\n

\n

\n

<\/a> Dial\u00e8ctica de l’ culturalisme. Ret\u00f2riques de la seguretat i geopol\u00edtica de la difer\u00e8ncia <\/em>. Alejandro Grimson <\/p>\n

Com a part del seu projecte hegemonitzat, l’Estat configura una geopol\u00edtica de les difer\u00e8ncies en la que certes cultures s\u00f3n vistes com amenaces. El seg\u00fcent treball presenta diverses teories que ens permeten comprendre les noves ret\u00f2riques de la seguretat mobilitzades per la por a les alteritats. <\/p>\n

L’autor analitza els pressup\u00f2sits te\u00f2rics i \u00e8tic-pol\u00edtics d’aquestes visions. Aprofundeix en les noves ret\u00f2riques de la seguretat establertes por Samuel Huntington, que no nom\u00e9s proposa un sistema d’idees per al nou fonamentalisme cultural, sin\u00f3 que tamb\u00e9 legitimada moltes de les pol\u00edtiques ‘exclusi\u00f3 del Govern dels Estats Units. <\/p>\n

Paraules clau: geopol\u00edtica de la difer\u00e8ncia, hegemonia i seguretat, identitat, fronteres simb\u00f2liques, alteritats culturals. <\/p>\n<\/p>\n

\n

<\/a> The hole in the border: Equival\u00e8ncies ret\u00f2riques en el discurs anti-immigrant de Lou Dobbs a CNN <\/em>. Silvia Alvarez Curbelo <\/p>\n

La pon\u00e8ncia explora l’ofensiva discursiva al voltant del tema de la immigraci\u00f3 indocumentada als Estats Units per part de la cadena CNN, en particular, des del programa Lou Dobbs Tonight. La guerra a la frontera sud dels Estats Units es batalla cada dia a les pantalles televisives, on es dirimeixen nocions de naci\u00f3, cultura, ra\u00e7a i legalitat. El terror es torna en categoria organitzadora del social als Estats Units, per aquest motiu s’homologuin les categories d’immigrant, terrorista i criminal. <\/p>\n

Paraules clau: immigraci\u00f3, comunicaci\u00f3 i xenof\u00f2bia, CNN, discurs p\u00fablic, marcs ret\u00f2rics. <\/p>\n<\/p>\n

\n

<\/a> Ter\u00e0pia sentimental i control social en temps neoliberals: les narratives en <\/em> Power Point i les comunitats virtuals <\/em>. Eliseo Colom <\/p>\n

Aquest treball analitza un corpus narratiu constitu\u00eft per una s\u00e8rie de presentacions en Power Point <\/em>, els dispositius ret\u00f2rics conformen nous espais simb\u00f2lics que promouen, entre altres efectes comunicatius, el control social en l’\u00e8poca neoliberal. Es plantegen per l’autor vinculacions importants entre els discursos terap\u00e8utics i de conselleria per a la reconstrucci\u00f3 emocional de poblacions, les pol\u00edtiques de control i la circulaci\u00f3 global de presentacions en Power Point <\/em> que transiten a l’Internet. <\/p>\n

Des d’aquesta perspectiva, es confirma el rol de les narratives, formacions discursives i imatges com a constructors i estructurants simb\u00f2lics de la realitat i que operen com a mediadors entre les estructures econ\u00f2miques i pol\u00edtiques del neoliberalisme i els subjectes socials. <\/p>\n

Paraules clau: Formacions discursives, discurs sentimental, control social, ter\u00e0pia sentimental, literatura consoladora. <\/p>\n<\/p>\n

\n

<\/a> Nua despr\u00e9s de la m\u00e0scara de l’ordinador: Netnografia, performance i el ciberescenario er\u00f2tic <\/em>. Vanessa M. Valed\u00f3n Izquierdo <\/p>\n

La netnografia o l’etnografia virtual \u00e9s el m\u00e8tode emprat per a explorar els nous fen\u00f2mens socioculturals que s’estan desenvolupant dins d’una infinitat de xarxes de comunitats virtuals. \u00c9s important que assenyalem la import\u00e0ncia de la naturalesa preformativa de la netnografia. Els etnogr\u00e0fic han d’estar disposats a convertir-se en actors virtuals si pretenen comprendre el paisatge que permet interaccions virtuals que s’estudien. <\/p>\n

Qualsevol que tingui un nivell m\u00ednim d’habilitat tecnol\u00f2gica podr\u00e0 crear la seva pr\u00f2pia ciberpersona i de crear el seu propi performance en el seu ciberescenario personal. La blogosfera funciona com un ciberteatro que s’integra a una xarxa de ciberescenarios hiperconnectat. Els actors virtuals poden crear narratives interactives generades des d’un punt suposadament an\u00f2nim, dirigit a una audi\u00e8ncia aparentment infinita tamb\u00e9 an\u00f2nima. <\/p>\n

Podem despullar literalment o metaf\u00f2ricament enfront de les nostres computadores i ser virtualment qui vulguem ser al nostre bloc. Aix\u00ed, la m\u00e0scara de l’anonimat proveeix una sorra perfecta perqu\u00e8 es desenvolupin i fl orezcan els ciberescenarios er\u00f2tics de la blogosfera. La investigaci\u00f3 es canalitzar\u00e0 i concretar\u00e0 mitjan\u00e7ant l’escriptura d’un bloc. La presentaci\u00f3 fi nal de la mateixa s’estructurar\u00e0 a manera de petits assaigs \/ exposicions multim\u00e8dia que exploraran els diferents fen\u00f2mens que es registrin durant la investigaci\u00f3 dins del bloc. Les enunciacions d’aquest bloc serviran en principi de diari de recerca i despr\u00e9s configurar guraran els cap\u00edtols de la tesi seguint una estructura tradicional de tesi, per\u00f2 conservant el seu car\u00e0cter de projecte interactiu que permetr\u00e0 la retroalimentaci\u00f3 del p\u00fablic durant totes les etapes del projecte i encara despr\u00e9s que el projecte culmini, aprofitant aquesta nova possibilitat que ofereixen les noves plataformes socials de la xarxa cibern\u00e8tica, com ara Facebook. <\/p>\n

Paraules clau: blocs, blogosfera, netnografia, actuaci\u00f3, ciberescenario, er\u00f2tic, virtualitat, hiperconexi\u00f3n , m\u00e0scara. <\/p>\n<\/p>\n

\n

<\/a> De nou al barri: Imaginaris salseros i ciutat global <\/em>. Carlos Eduardo Cata\u00f1o Arango <\/p>\n

Tot i que el barri popular va arribar a representar la s\u00edntesi espacial (l’escenari) de l’est\u00e8tica salsera (ball, gaudi, afectes), sembla clar que aquest, com a unitat clau dins el proc\u00e9s d’ modernitzaci\u00f3 urbana a la regi\u00f3 (El Carib i Am\u00e8rica Llatina), ha reconfigurat els lla\u00e7os solidaritat i afecte que el van conformar anteriorment. Aquells lla\u00e7os que precisament parlaven del rol mediador del barrial entre el rural \/ tradicional i l’urb\u00e0 \/ modern, en el qual es va recolzar la Salsa com narrativa i pr\u00e0ctica cultural. <\/p>\n

L’article s’entreveu les noves maneres de representaci\u00f3 que sorgirien de l’experi\u00e8ncia salsera contempor\u00e0nia, els quals apel \u00b7 larien a imatges d’una mem\u00f2ria cultural (el barri) subjacent despr\u00e9s dels rastres de modernitzaci\u00f3 i globalitzaci\u00f3 urbana. Ser\u00e0, llavors, en les coordenades de la ciutat multir\u00edtmica i \/ o polif\u00f2nica d’avui, on la sonoritat salsera propicia un efecte nost\u00e0lgic i \/ o una fetitxitzaci\u00f3 dels records, les enyorances i les despossessi\u00f3, tan presents en aquesta \u00e8poca de massives migracions f\u00edsiques i simb\u00f2liques. Presenta, a m\u00e9s, un resum de la metodologia proposada per a la investigaci\u00f3 formal, la qual consisteix en una etnografia dels espais i pr\u00e0ctiques vinculats a la cultura de la salsa en dues ciutats: Cali, Col\u00f2mbia i Sant Joan de Puerto Rico. <\/p>\n

Paraules clau: Salsa, barri, imaginaris, m\u00fasica popular, identitats, nost\u00e0lgia, mem\u00f2ria, Ciutat \/ Cultures urbanes. <\/p>\n<\/p>\n

\n

<\/a> La pel.l\u00edcula de la SIDA: El discurs Hollywood i el de HBO <\/em>. Laura Limbert <\/p>\n

Aquesta investigaci\u00f3 es proposa con\u00e8ixer com es construeix la imatge del VIH\/SIDA espec\u00edficament les representacions de l’homosexualitat i de la fam\u00edlia en funci\u00f3 de la s\u00edndrome en una mostra representativa de pel l\u00edcules produ\u00efdes per Hollywood. El cinema \u00e9s un sistema de representaci\u00f3 que genera discursos i al mateix temps atorga significats als objectes i pr\u00e0ctiques de la vida quotidiana. Aquests significats organitzen i regulen les nostres pr\u00e0ctiques socials, modulen la nostra conducta, ens proporcionen el sentit de la nostra identitat o de les identitats alienes. En aquest context, el cinema ens permet recrear i imaginar realitats a partir de certes hist\u00f2ries. A m\u00e9s, el cinema pot ser considerat com un agent que crea actituds i difon idees. Aix\u00ed mateix, s’indagar\u00e0 si el cinema pot contribuir al debat seri\u00f3s ia la conscienciaci\u00f3 sobre la gravetat de la sida, espec\u00edficament si els productors independents tenen una major llibertat creativa per manejar el tema. Per investigar com la ind\u00fastria f\u00edlmica nord-americana construeix discursos, imaginaris i identitats sobre el VIH \/ SIDA, especialment aquells que s’armen al voltant de l’homosexualitat i la fam\u00edlia, proposo desenvolupar una an\u00e0lisi dels discursos narratius en una mostra f\u00edlmica representativa, segons el model proposat per Casetti & di Chio (1991). El component eix d’aquest model \u00e9s la transformaci\u00f3, tant l\u00f2gica com cronol\u00f2gica, en els personatges orientadors, \u00e9s a dir, aquells que porten les claus de la representaci\u00f3 i del discurs en el text f\u00edlmic. <\/p>\n

Paraules clau: comunicaci\u00f3 , societat, cinema, VIH\/SIDA, Hollywood. <\/p>\n<\/p>\n

\n

<\/a> Espectacle populista i popular a el <\/em> talk show “Laura” <\/em>. Merbby Giovanna Guti\u00e9rrez Camps <\/p>\n

El talk show <\/em> \u00abLaura\u00bb es caracteritza per ser un programa protagonitzat pel sector popular i condu\u00eft per un personatge que assumeix un rol paraestatal i que converteix el xou en un programa amb caracter\u00edstiques populistes En la meva recerca exploro els discursos que s’entrellacen en el talk show <\/em> peru\u00e0 i la forma en qu\u00e8 el personatge principal, Laura Bozzo, s’apropia de discursos paraestatals, paternalistes, i populistes. A m\u00e9s, identifico els elements que participen en la construcci\u00f3 espectacular del reality show <\/em>. Entre les troballes es pot esmentar que per als participants del programa, Bozzo es converteix en aquesta fil figura messi\u00e0nica, disposada a resoldre els seus problemes en el temps que dura l’emissi\u00f3 del xou. La recerca es complementa amb un registre etnogr\u00e0fic d’una fam\u00edlia observadora del programa. <\/p>\n

Paraules clau: Talk show, espectacle, populisme, paraestatal, sectors populars. <\/p>\n<\/p>\n

\n

<\/a> Xarxes, mitjans emergents i articulacions. Apunts per a una ontologia de la resist\u00e8ncia al capitalisme <\/em>. Rub\u00e9n Ram\u00edrez S\u00e1nchez <\/p>\n

Una caracter\u00edstica important dels moviments de resist\u00e8ncia que sorgeixen en el capitalisme \u00e9s que es valen de tecnologies d’auto-producci\u00f3 medi\u00e0tica per impulsar t\u00e0ctiques d’oposici\u00f3 al propi capitalisme. Aix\u00f2 representa una q\u00fcesti\u00f3 de teoria enfront d’una visi\u00f3 cl\u00e0ssica en la qual la revoluci\u00f3 i l’enderrocament d’un poder constitueixen els criteris d’\u00e8xit de la resist\u00e8ncia. Mitjan\u00e7ant una an\u00e0lisi de la producci\u00f3 cultural punk a trav\u00e9s de teories de la societat de xarxes i articulaci\u00f3, aquest treball explora la tensi\u00f3 inherent de resistir davant del capitalisme i alhora establir una ontologia de la resist\u00e8ncia al seu interior. <\/p>\n

Paraules clau: Punk, nous mitjans, MySpace, societat de xarxes, articulaci\u00f3.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Geopol\u00edtica de la por, ret\u00f2riques de la seguretat Conexiones. RevistaIberoamericana de Comunicaci\u00f3n. Vol. 1. N\u00ba 2. 128 p\u00e0gines. Any 2009. ISSN: 1697-3720. ISBN (edici\u00f3 impresa): 978-84-92860-50-0     \u00bb Presentaci\u00f3    \u00bb Sumari    \u00bb Resums PRESENTACI\u00d3   Aquesta edici\u00f3 de la revista Conexiones t\u00e9 armadura i complexitat americana i internacional. \u00c9s ja un lloc com\u00fa que l’11 […]<\/p>\n","protected":false},"author":20,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-368","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/oic\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/368","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/oic\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/oic\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/oic\/wp-json\/wp\/v2\/users\/20"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/oic\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=368"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/oic\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/368\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/oic\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=368"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}