{"id":369,"date":"2011-09-20T15:05:03","date_gmt":"2011-09-20T13:05:03","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/oic\/volum-1-numero-1\/"},"modified":"2011-09-20T15:05:03","modified_gmt":"2011-09-20T13:05:03","slug":"volum-1-numero-1","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/oic\/volum-1-numero-1\/","title":{"rendered":"Volum-1-Numero-1"},"content":{"rendered":"

L’espai audiovisual Iberoameric\u00e0<\/h2>\n

Conexiones. Revista Iberoamericana de Comunicaci\u00f3n<\/em>. Vol. 1 N\u00ba 1. 128 p\u00e0gines. Any 2009. ISSN: 1697-3720. ISBN (edici\u00f3 impresa): 978-84-92860-49-4<\/p>\n

    <\/strong>\u00bb Presentaci\u00f3<\/a><\/strong>
    \u00bb Sumari<\/a><\/strong>
    \u00bb Resums<\/a><\/strong><\/p>\n

\n\n\n\n
<\/a>PRESENTACI\u00d3
<\/strong><\/span><\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/span><\/p>\n

El primer n\u00famero de Conexiones. Revista Iberoamericana de Comunicaci\u00f3n <\/em> t\u00e9 car\u00e0cter monogr\u00e0fic i est\u00e0 dedicat a presentar diverses aproximacions nacionals a l’espai audiovisual iberoameric\u00e0. Es recullen en ell sis contribucions originals sobre l’estat del sector a Argentina, Brasil, Xile, Col\u00f2mbia, M\u00e8xic i Vene\u00e7uela. En general, els autors aborden unes situacions hist\u00f2riques i unes d\u00e8cades durant les quals la ind\u00fastria audiovisual de la regi\u00f3 es va transformar en un potent actor de la ind\u00fastria cultural mundial, generant un significatiu mercat geocultural en llengua portuguesa i espanyola, al mateix temps que es consolidaven grans grups empresarials com Globus o Televisa. <\/p>\n

L’article que obre el monogr\u00e0fic, escrit per Luciano Elizalde, analitza el context de canvis, en particular durant la d\u00e8cada dels noranta del segle passat, en la renovaci\u00f3 i la reestructuraci\u00f3 de la ind\u00fastria audiovisual argentina, determinada inicialment per la retirada de l’Estat del sector i per la conseq\u00fcent entrada del capital privat i la reordenaci\u00f3 de la ind\u00fastria cultural. L’autor delimita quatre etapes principals, des de 1989, durant les quals es va transformar per complet el sector fins a adquirir l’actual estructura en qu\u00e8 coexisteixen una feble oferta nacional amb una altra cosmopolita, oferint m\u00e9s de 120 canals. En el mateix sentit, Sergio Caparelli i Suzy dos Santos aborden els canvis de l’audiovisual brasiler produ\u00efts durant els 15 \u00faltims anys, subratllant en particular la l\u00ednia de continu\u00eftat que es produeix en la propietat empresarial, forjada en el per\u00edode hist\u00f2ric de la dictadura de 1964 i 1984, i que ha donat lloc a un sector concentrat, conformat pels mateixos actors. <\/p>\n

L’estructura de la televisi\u00f3 a Xile, analitzada per Francisco Javier Fern\u00e1ndez Medina, t\u00e9 uns or\u00edgens diferents. Es va desenvolupar en l’ambient experimental i de servei p\u00fablic derivat de la concessi\u00f3 de llic\u00e8ncies a institucions universit\u00e0ries. La dictadura militar instaurada el 1973 va alterar aquest esquema inicial, sotmetent el medi al control pol\u00edtic fins que a la d\u00e8cada dels noranta aquesta situaci\u00f3 va patir una transformaci\u00f3 radical amb l’entrada de la televisi\u00f3 comercial. <\/p>\n

D’altra banda, Fabio Alberto Gil-Bol\u00edvar presenta un paisatge audiovisual colombi\u00e0 marcat per una transformaci\u00f3 profunda en passar en poques d\u00e8cades d’una estructura de producci\u00f3 i comercialitzaci\u00f3 molt atomitzada (amb m\u00e9s de 50 actors) a una altra caracteritzada per dos grans grups multim\u00e8dia com s\u00f3n Caragol i RCN. <\/p>\n

Rodrigo G\u00f3mez Garc\u00eda analitza l’estructura audiovisual mexicana des de la d\u00e8cada dels 90 fins als nostres dies. Els principals canvis es deuen a quatre din\u00e0miques directament relacionades entre si: les pol\u00edtiques liberals privatitzadores, la introducci\u00f3 en el sector de les noves tecnologies de la comunicaci\u00f3, el proc\u00e9s de transici\u00f3 democr\u00e0tica i la p\u00e8rdua del monopoli pol\u00edtic pel PRI i la participaci\u00f3 de M\u00e8xic en el Tractat de Lliure Comer\u00e7 d’Am\u00e8rica del Nord (TLCAN). <\/p>\n

Finalment, Carlos Gonz\u00e1lez-Saavedra mostra un sector audiovisual vene\u00e7ol\u00e0 polaritzat activament entre un important sector econ\u00f2mic comercial i un creixent entramat de mitjans p\u00fablics.<\/p>\n

 <\/p>\n\n\n\n
<\/a>SUMARI
<\/strong><\/span><\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

 <\/p>\n\n\n\n\n\n\n\n\n
L’audiovisual argent\u00ed: reorganitzaci\u00f3 i renovaci\u00f3 de la ind\u00fastria durant les dues \u00faltimes d\u00e8cades<\/a><\/td>\nLuciano H. Elizalde<\/td>\n<\/tr>\n
O setor audiovisual brasileiro: entre o local e o internacional<\/a><\/td>\nSergio Capparelli y Suzy dos Santos<\/td>\n<\/tr>\n
La televisi\u00f3 a Xile: d’un model \u00fanic a la multiplicitat d’actors<\/a><\/td>\nFrancisco Javier Fern\u00e1ndez Medina<\/td>\n<\/tr>\n
Informe sobre la situaci\u00f3 del sector audiovisual colombi\u00e0<\/a><\/td>\nFabio Alberto Gil-Bol\u00edvar<\/td>\n<\/tr>\n
La ind\u00fastria audiovisual mexicana: estructura, pol\u00edtiques i tend\u00e8ncies<\/a><\/td>\nRodrigo G\u00f3mez Garc\u00eda<\/td>\n<\/tr>\n
Car\u00e8ncies, desajustos i reptes del nou entorn audiovisual vene\u00e7ol\u00e0<\/a><\/td>\nCarlos Gonz\u00e1lez-Saavedra<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

 <\/p>\n\n\n\n
<\/a>RESUMS
<\/strong><\/span><\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

<\/a>L’audiovisual argent\u00ed: reorganitzaci\u00f3 i renovaci\u00f3 de la ind\u00fastria durant les dues \u00faltimes d\u00e8cades <\/em>. Luciano H. Elizalde <\/p>\n

Resum: El sector audiovisual a Argentina ha viscut durant les dues \u00faltimes d\u00e8cades un proc\u00e9s de reorganitzaci\u00f3 i renovaci\u00f3. En aquest per\u00edode, quatre s\u00f3n les etapes que poden identificar-se: una primera etapa (1989-1991), que va transc\u00f3rrer en el proc\u00e9s de canvi de signe de pol\u00edtica econ\u00f2mica, una segona (1992-1999), de consolidaci\u00f3 i auge de l’economia pol\u00edtica liberal i comercial, una tercera etapa (2000-2003) de crisi i de reordenaci\u00f3 d’un model menys liberal i amb m\u00e9s participaci\u00f3 de l’Estat, i una quarta (2003-2005), caracteritzada per una recuperaci\u00f3 del sector. <\/p>\n

Paraules clau: audiovisual argent\u00ed, pol\u00edtica audiovisual argentina, audiovisual iberoameric\u00e0 <\/p>\n<\/p>\n

\n

<\/a> O setor audiovisual brasileiro: entre o local eo internacional <\/em>. Sergio Capparelli i Suzy dos Santos <\/p>\n

Resum: Els canvis en l’audiovisual brasiler en els \u00faltims 15 anys ens permeten percebre les transformacions accelerades per les quals passa el sector. Una mica com el que ha passat recentment amb dos personatge – cinema i televisi\u00f3 – caminant en paral.lel, i de tant en tant visites Amb el videocasset, per conversar sobre els seus respectius camins. L’audiovisual brasiler continua en les mateixes mans dels empresaris que van obtenir els avantatges durant la dictadura brasilera de 1964 a 1984. La televisi\u00f3 brasilera est\u00e0 en mans de grans fam\u00edlia, grups pol\u00edtics, i m\u00e9s recentment, religiosos. <\/p>\n

Paraules clau: audiovisual brasiler, pol\u00edtica audiovisual brasilera, audiovisual iberoameric\u00e0. <\/p>\n<\/p>\n

\n

<\/a> La televisi\u00f3 a Xile: d’un model \u00fanic a la multiplicitat d’actors <\/em>. Francisco Javier Fern\u00e1ndez Medina <\/p>\n

Resum: L’estructura de la televisi\u00f3 xilena definida al comen\u00e7ament de la d\u00e8cada de 1960 i que va dominar el medi per tres d\u00e8cades va canviar per complet en els \u00faltims deu anys. Actualment, la televisi\u00f3 es presenta com un sector complex amb pres\u00e8ncia de capitals estrangers d’empreses multim\u00e8dia, com el grup Cisneros i Televisa, amb un mercat de televisi\u00f3 de pagament en augment i una regulaci\u00f3 que permet la participaci\u00f3 del sector privat, encara que amb lleis que poc articulen el mercat de la televisi\u00f3 oberta i el de la televisi\u00f3 pagada. <\/p>\n

Paraules clau: televisi\u00f3 xilena, pol\u00edtica audiovisual xilena, audiovisual iberoameric\u00e0. <\/p>\n<\/p>\n

\n

<\/a> Informe sobre la situaci\u00f3 del sector audiovisual colombi\u00e0 <\/em>. Fabio Alberto Gil-Bol\u00edvar <\/p>\n

Resum: El paisatge audiovisual colombi\u00e0 ha experimentat en els \u00faltims anys una transformaci\u00f3 global, que va partir d’una estructura de producci\u00f3 i comercialitzaci\u00f3 bastant atomitzada, amb m\u00e9s de 50 actors, a una ind\u00fastria liderada per dos canals, que formen part del gran capital nacional, com que les seves accionariats s\u00f3n controlats per tres dels m\u00e9s importants conglomerats econ\u00f2mics del pa\u00eds, que al seu torn tenen una gran capacitat d’influ\u00e8ncia pol\u00edtica. <\/p>\n

Paraules clau: Audiovisual colombi\u00e0, Pol\u00edtica Audiovisual colombiana, Audiovisual iberoameric\u00e0. <\/p>\n<\/p>\n

\n

<\/a> La ind\u00fastria audiovisual mexicana: estructura, pol\u00edtiques i tend\u00e8ncies <\/em>. Rodrigo G\u00f3mez Garc\u00eda <\/p>\n

Resum: La ind\u00fastria audiovisual mexicana, des de la d\u00e8cada dels noranta fins als nostres dies, ha experimentat canvis significatius en tots els seus sectors. Les principals raons d’aquests canvis es deuen a quatre circumst\u00e0ncies que van estretament relacionades entre si: en primer lloc, per l’impuls governamental de pol\u00edtiques de privatitzaci\u00f3, de neo-regulaci\u00f3 i d’obertura cap als capitals estrangers, en segon lloc, per les noves possibilitats que ofereixen les noves tecnologies (converg\u00e8ncia i digitalitzaci\u00f3), en tercer lloc, pel proc\u00e9s de transici\u00f3 a la democr\u00e0cia que travessa M\u00e8xic i, en quart lloc, per la participaci\u00f3 en el Tractat de Lliure Comer\u00e7 d’Am\u00e8rica del Nord (TLCAN), i la l\u00f2gica del capitalisme global. <\/p>\n

Paraules clau: Audiovisual mexic\u00e0, Pol\u00edtica Audiovisual mexicana, Audiovisual iberoameric\u00e0. <\/p>\n<\/p>\n

\n

<\/a> Mancances, desajustos i reptes del nou entorn audiovisual vene\u00e7ol\u00e0 <\/em>. Carlos Gonz\u00e1lez-Saavedra <\/p>\n

Resum: Encara noves lleis i reglaments hagin ampliat el marc jur\u00eddic del sector audiovisual, no s’ha articulat una pol\u00edtica nacional homog\u00e8nia i d’ampli abast, s’ha multiplicat l’oferta de canals televisius gr\u00e0cies al sorgiment de cadenes tem\u00e0tiques, regionals, comunit\u00e0ries i governamentals, tot i que Vene\u00e7uela continua sense tenir una veritable radiotelevisi\u00f3 p\u00fablica plural i independent, les sales de cinema recapten cada any m\u00e9s diners, mentre la cinematografia nacional perllonga les seves cr\u00f2niques mancances pressupost\u00e0ries, i es duplica la despesa per c\u00e0pita en tecnologies de la informaci\u00f3 sense que s’hagin superat els desequilibris regionals i socials que exclouen a part de la societat del nou entorn comunicatiu. <\/p>\n

Paraules clau: Audiovisual vene\u00e7ol\u00e0, Pol\u00edtica Audiovisual vene\u00e7olana, Audiovisual iberoameric\u00e0. <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L’espai audiovisual Iberoameric\u00e0 Conexiones. Revista Iberoamericana de Comunicaci\u00f3n. Vol. 1 N\u00ba 1. 128 p\u00e0gines. Any 2009. ISSN: 1697-3720. ISBN (edici\u00f3 impresa): 978-84-92860-49-4     \u00bb Presentaci\u00f3    \u00bb Sumari    \u00bb Resums PRESENTACI\u00d3   El primer n\u00famero de Conexiones. Revista Iberoamericana de Comunicaci\u00f3n t\u00e9 car\u00e0cter monogr\u00e0fic i est\u00e0 dedicat a presentar diverses aproximacions nacionals a l’espai audiovisual iberoameric\u00e0. […]<\/p>\n","protected":false},"author":20,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-369","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/oic\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/369","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/oic\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/oic\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/oic\/wp-json\/wp\/v2\/users\/20"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/oic\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=369"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/oic\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/369\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/oic\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=369"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}