un recorregut des del 2D al 3D per a la documentació, anàlisi i monitoratge dels documents en suport de pergamí.
Julia M. Olivera López
TFG – Grau de Conservació-Restauració de Béns Culturals
Universitat de Barcelona
Els conservadors-restauradors de materials orgànics necessiten comprendre a fons el comportament fisicoquímic del pergamí i els factors que el deterioren. És essencial buscar nous mètodes per identificar, monitorar, analitzar i prevenir els danys que pot patir aquest material.
El pergamí va ser el suport gràfic per excel·lència a l’antiguitat medieval europea, abans de l’aparició del paper. Durant segles, va conservar l’herència cultural d’una època, reflectida en la literatura religiosa, els cantorals, els escrits notarials, mapes i il·lustracions. Aquestes obres es presentaven en formats molt diversos: llibres, rotllos i fulls simples, entre d’altres.
La seva composició complexa i heterogènia fa que conservar el pergamí sigui tot un desafiament. La seva estructura, composta principalment de col·lagen, el fa altament sensible a l’aigua (higroscopicitat) i a les condicions ambientals. Aquest intercanvi d’humitat provoca canvis irreversibles: deformacions, variacions en el gruix, contraccions i expansions, que afecten tant el pergamí com els elements que sosté.
Conservació
Per això, els conservadors-restauradors de materials orgànics necessiten comprendre a fons el comportament fisicoquímic del pergamí i els factors que el deterioren. És essencial buscar nous mètodes per identificar, monitorar, analitzar i prevenir els danys que pot patir aquest material.
Tradicionalment, els efectes dels canvis ambientals (HR i Tº) sobre el pergamí s’han mesurat amb tècniques rudimentàries, com la presa de mesures i la comparació de punts amb fotografies de llum rasant o màquines de tracció. No obstant això, aquests mètodes tenen limitacions per oferir una anàlisi més profunda i no invasiva del pergamí com a bé cultural.
En els últims anys, s’han desenvolupat tècniques més avançades, com la correlació d’imatges digitals en 3D (DIC – REFE) i altres mètodes que incorporen noves tecnologies 3D. Aquest treball té com a objectiu analitzar i provar diversos mètodes moderns de digitalització per avaluar com poden contribuir a la documentació i monitoratge dels documents en pergamí. També es comparen aquestes noves tècniques amb les tradicionals, aplicades en diverses institucions, tallers i arxius.
A partir d’un fragment de pergamí manuscrit històric, es proposa un recorregut comparatiu que explora les avantatges i limitacions de cada tècnica. El recorregut comença amb la digitalització tradicional (2D), seguit per una tècnica intermèdia, la Transformació d’Imatge per Reflectància (2.5D), i finalment es prova amb dues tècniques modernes: la fotogrametria i l’escàner de llum estructurada (3D).
