El territori *ceretano és el que, amb diferència més atenció ha rebut per part de tots dos projectes. L’experiència de més de 35 anys amb la qual el nostre equip compta a la regió fa del paisatge de la *Cerdanta el millor conegut de quants investiguem i, per la mateixa raó, el cas paradigmàtic del qual extraiem lliçons per al desenvolupament de les nostres recerques en altres territoris.

Historial d’intervencions i avanços

La recerca del territori ha passat per diverses etapes de treball: l’anàlisi dels recursos i formes productives del món *ceretano i la seva integració a l’òrbita romana, la participació en projectes internacionals de difusió patrimonial, la creació de l’Espai *Ceretània – un centre d’interpretació museístic dedicat a l’estudi de la Cerdanya a l’Antiguitat (2012-2021) -, i finalment la celebració i publicació dels dels dos congressos ArqueoPyrenae vinculats a l’estudi del Pirineu antic.

El pas per aquestes etapes ha signado un desenvolupament significatiu del nostre coneixement del món ceretà, desenvolupat a través de les excavacions en els jaciments del Castellot de Bolvir, Tossal de Baltarga i Serrat del Castellar. Aquestes han provat que des del s. IV a. C.. el món ceretà presenta les característiques pròpies de les societats ibèriques del NE, com el poblament en oppida, la difusió de la llengua ibèrica, i una economia agropecuària complexa. Aquesta última implica la creació de punts forts de control territorial, estructurats entorn el curs del Segre per a controlar els territoris agrícoles de plana.

Entre aquests punts pot destacar-se el ja esmentat Tossal del Baltarga, en el qual la identificació i excavació en extensió de l’Edifici G , juntament amb els resultats obtinguts en campanyes anteriors als edificis F i D, han permès localitzar diversos estables amb els animals preservats in situ en el seu interior. els quals han permès reconsiderar l’activitat agropecuària practicada a la regió en la seva complexitat. També és digne d’esment, entre aquests punts de control, el jaciment del Castellot de Bolvir: els treballs realitzats han estat els primers a documentar un oppidum en els Pirineus. Aquests, juntament amb els nostres treballs en curs al Tossal de Baltarga, al Serrat del Castellar d’Urtx, i en la resta de jaciments que es troben en fase de prospecció, ens han permès documentar i estudiar per primera vegada les característiques de els oppida ceretàs, la seva evolució i els seus canvis, i fer-ho de manera contínua. Potenciar aquests treballs en extensió ens permetrà no sols conèixer les formes d’organització urbana d’aquestes comunitats, identificant les seves diverses activitats productives i formes de vida, sinó també analitzar els seus canvis al llarg del període antic.

En el territori també s’ha documentat de manera indubtable la presència de guarnicions militars romanes, vinculades al control de l’eix viari transpirinenc que suposa l’eix *Narbo-*Ilerda, que a través del curs dels rius Tet i Segre i l’explotació de recursos agropecuaris i minerals – especialment metal·lúrgics -. En aquest context, una peça clau en el procés de conquesta i romanització la va tenir la re-fundació de la ciutat de Iulia Livica, actual Llívia, en el que anteriorment va ser un nucli *ceretano.

A més d’haver-se trobat vestigis de guarnicions romanes, els nivells de destrucció del Tossal de Baltarga documentats entorn del 230 a. C., juntament amb el conjunt monetari de dracmes localitzat a la comarca i el conjunt monetari localitzat per nosaltres mateixos en *Baltarga, ens permeten parlar la destrucció de diversos jaciments ceretans en el context bèl·lic de finals del segle III i inicis del segle II a. C. Associem aquests al famós pas d’Anníbal pels Pirineus Orientals, descrit en les fonts literàries. La comarca també va ser objecte de batalles com la de Ilerda (49 a. C.), documentada en destruccions en la fase republicana del Tossal de Baltarga i Serrat del Castellar, així com l’abandó poc després del Castellot de Bolvir.

Accions i objectius

Volem desenvolupar una nova línia de recerca, centrada especialment en el paper de les vies romanes en l’estructuració del territori pirinenc, vinculades sens dubte a la xarxa de ciutats i l’explotació de recursos – que ja coneixem gràcies a la nostra activitat pretèrita -. Fenòmens com el traçat de les vies, els punts de parada i control, així com l’estudi dels productes d’importació i exportació, seran objecte principal d’estudi en futures intervencions. Gràcies a ells, esperem aprofundir en el nostre coneixement del marc relacional en el qual s desenvolupava l’activitat econòmica i social a la vall ceretà.

Els nostres pròxims treballs pretenen també desenvolupar diferents projectes de recerca patrimonial aplicada que permetin la valorització i la rendibilització d’aquells béns que siguin susceptibles de posar-se en valor mitjançant la seva adequació i/o museïtzació. Amb això en ment, estem col·laborant amb l’empresa Stoa en la reforma d’algun dels continguts de la museïtzació del jaciment del Castellot de Bolvir. Així mateix, participem en la gènesi del “Centre d’Informació, Interpretació i recerca del Parc Natural del Cadi-Moixeró, on
participem amb la museïtzació del jaciment del Tossal de Baltarga (de nou en col·laboració amb l’empresa Stoa).
ç