La ciutat de Ilici constituye un exemple paradigmàtic de colònia romana, de la qual es desitja estudiar el territori en tant expressió i àrea de projecció del paisatge cultural. Els territoris colonials, com l’il·licità, mostren la implantació de sistemes d’organització agrària ex novo, planificats geomètricament, amb una gran capacitat transformadora i de creació de nous espais assignats que poden ser documentats arqueològicament. La comprensió de l’impacte d’aquests models de vertebració territorial es realitza per mitjà dels estudis morfològics i geoarqueològics – aquests últims implantats precisament de manera innovadora en el territori de Ilici – destinats aquests últims avançar en la identificació de les pautes agrícoles d’explotació del hinterland de les colònies, la qual cosa permetrà relacionar les estructures de la centuriatio amb l’ús del sòl sòl.
Els estudis realitzats ens han de servir per a reconsiderar les dades dels agrimensors sobre la base de la documentació arqueològica, servint per a reavaluar el valor de categories com el ager limitatuso el arcifiniusa partir d’exemples concrets com seria l’il·licità. L’equació de territori colonial amb el ager limitatus està mostrant una major complexitat, en incorporar les pertica colonials altres tipus de categories territorials en el seu interior: aclarir l’aplicació i execució real de tals categories és una cosa que passa per fer avançar les excavacions i prospeccions arqueològiques que ja es desenvolupen en la zona.
Així mateix, els jaciments vinculats al paisatge il·licità han de servir-nos per a aprofundir en l’estudi de la complementarietat de les pròpies terres dominades per les colònies, tant de les àrees territorials vinculades jurídicament (praefecturae) com les de les civitates subsidiarias i dependents. Aquesta anàlisi, aplicat específicament a la realitat de Ilici, permetrà confrontar el model colonial romà amb el de les seves àrees complementàries. Es tracta de terres organitzades entorn de centres menors, municipis secundaris, en les quals s’observa un desenvolupament productiu i social en sintonia amb els paràmetres romans, que va permetre una eficient explotació d’àrees agrícoles, ramaderes, forestals o mineres articulades en categories ja contemplades pels agrimensors romans.
Accions concretes
A fi d’aprofundir en la comprensió del paisatge cultural il·licità, el nostre equip prepara la publicació d’una tesi doctoral sobre el poblament en la centuriació de Ilici. Això, juntament amb les excavacions i prospeccions realitzades amb regularitat pel projecte, han de donar continuïtat i solució als objectius i problemes esmentats més amunt.
A fi de fer avançar també, al mateix temps que la recerca paisatgística, la valorització patrimonial dels hallazagos arqueològics, es contempla la possibilitat de musealizar el ager limitatus del territori de Ilici. El model a aplicar en aquest cas seria el desenvolupat en el territori de la Cerdanya, on s’han construït espais com el Museu Cerdà o Espai Ceterània, dedicats tots dos a la promoció del turisme cultural a la regió.