L’estudi dels paisatges antics, és a dir, l’estudi de les societats antigues en el seu context històric i territorial, és una disciplina que ha tingut un gran desenvolupament en els darrers quaranta anys, gràcies en bona part a l’eclosió de l’anomenada “Arqueologia del Paisatge”. Així, més enllà de valorar el context geogràfic com un marc on es van desenvolupar les societats antigues, cal entendre que el territori, els seus recursos i les formes d’explotació que hi estan associades, constitueixen un element clau en la pròpia gènesi i evolució de qualsevol societat. No hi ha societat històrica fora del seu propi marc territorial i de la relació dialèctica que s’hi estableix. En altres paraules, el paisatge antic és el resultat de la projecció sobre el territori d’una societat històrica concreta, amb formes socials, polítiques i econòmiques específiques. Per això, més enllà de les pautes comunes que caracteritzen els territoris d’època romana, a moltes àrees és possible identificar formes particulars, específiques, on aquestes relacions socials de producció es plasmen de manera precisa i genuïna.
Aquest és l’objectiu principal del nostre projecte, analitzar la diversitat de formes territorials que va generar la presencia romana arreu de la península ibérica, així com posar en valor i difondre les restes arqueològiques i patrimonials que d’aquests paisatges se n’han preservat.