Control, gestió i explotació del territori i els seus recursos en la Hispania romana: del model agrimensor al paisatge cultural.
Objectius
El projecte en curs pretén documentar, investigar i valorar l’àmplia varietat de territoris i paisatges de les províncies romanes d’Hispània, abastant des dels models d’explotació territorial fins a la percepció cultural d’aquests espais.
Partint dels coneixements obtinguts al llarg de projectes anteriors, aprofundirem en l’anàlisi de diversos territoris peninsulars per mitjà de noves tècniques d’estudi: arqueologia del paisatge, geo-arqueologia, geofísica i arquejo-magnetisme, entre altres. Amb això, pretenem aportar noves dades al coneixement de les formes d’explotació i gestió d’aquestes àrees, i a partir d’aquí reavaluar i reconsiderar les categories utilitzades pels agrimensors en la descripció del territori romà, analitzant conceptes com el ager divisus et adsignatus o el ager arcifinius, i contrastar-los amb exemples concrets de paisatges hispans.
Historial
El nostre equip de recerca té ja una llarga i contrastada experiència en el que concerneix l’estudi dels paisatges antics de la Hispània romana. Aquests es remunten als successius projectes dirigits pel professor Alberto Prieto Arciniega des de finals dels anys 80 del segle passat, que en els últims anys han trobat continuïtat de la mà del professor Oriol Olesti, que des de l’any 2014 lidera l’equip amb dos projectes MINECO finalitzats. El plantejament de tots els projectes empresos resideix en l’anàlisi dels paisatges antics tant des d’una perspectiva històrica com arqueològica i patrimonial. En l’anterior projecte de recerca, Paisatges de la Hispània romana (2): models de gestió dels recursos en un marc provincial en transició (II ane-V dne) (HAR2017-87488-R), es va avançar considerablement en l’estudi de diversos territoris-tipus seguint la nostra metodologia.
Hipòtesi de partida
El nou projecte en marxa proposa contrastar els models d’ocupació i explotació territorial romans, definits en recerques prèvies, amb les categories operatives agrimensores. Amb això es pretén verificar la validesa de les dades procedents dels agrimensors per a la comprensió dels fenòmens territorials i històrics documentats. Els models que hem pogut identificar mostren una notable coherència al llarg de tres períodes diferenciats: 1.- 200 a. C.-50 d. C.; 2.- 50-250 d. C.; i 3.- 250-500 d. C. Cal remarcar l’especial interès que la nova proposta de projecte té a obrir aquesta perspectiva també al període trigo-antic, tant a nivell d’evolució territorial (amb un complex volum de dades arqueològiques i històriques no sempre fàcils d’interpretar), com de models teòrics.
El projecte pretén des d’aquestes coordenades continuar contribuint a una millor comprensió dels paisatges hispans antics, al seu estudi històric, i a la seva protecció i valorització patrimonial a través de la seva contrastació amb models interpretatius sobre la gestió dels recursos i poblacions en època romana. El millor coneixement d’aquests territoris, veritables paisatges culturals, permetrà també la seva posada en valor, amb la conseqüent protecció i gaudi per part de les comunitats i institucions locals.
Els paisatges romans amb els quals treballem han de ser objecte d’estudi, imprescindible per a comprendre la seva significació històrica, protecció – per tant, localització i delimitació – i finalment valorització. Hem de recordar que el paisatge, és a dir, la projecció sobre el territori de les diverses formes socials de producció, constitueix un document clau per a l’estudi de les societats antigues. Al seu torn, aquests paisatges constitueixen el registre dels canvis històrics, socials i ambientals soferts per les comunitats que els van habitar, donant lloc a veritables “paisatges culturals”. Com a document històric, han de ser objecte d’estudi, protecció, i valorització.
Cap a nous enfocaments
Alguns aspectes del nostre projecte poden vincular-se també a altres prioritats vinculades al món digital (creació de models digitals de paisatges antics, digitalització i transferència de resultats) i fins i tot a estudis climàtics (anàlisis geoarqueológicos i de paisatge antic). En aquesta línia, cal no oblidar que la pròpia recerca en Ciències Socials i Humanitats està experimentant una important transformació associada a la digitalització de la ciència, els seus mètodes, processos, tractament de dades i imatges, així com la incorporació de tecnologies de caràcter experimental, com succeeix, per exemple, en els estudis de conservació del patrimoni cultural.