Els límits d’aquest territori poden fer-se coincidir, aproximadament, amb els de l’actual província de Barcelona. En ella s’ha impulsat la recerca i estudi del paisatge antic explorant troballes arqueològiques d’estructures rurals, viàries, i paisatgístiques en general, apuntant cap a la definició del paisatge cultural romà. Són d’especial interès per a la recerca del paisatge d’aquest territori l’anàlisi dels sòls de cultiu coneguts, la disposició de les vies romanes, i les diverses troballes arqueològiques amb referències paisatgístiques.
Els descobriments, realitzats i per realitzar, en aquesta zona, ens han de portar a reconsiderar i abordar els models d’ocupació i organització territorial de la regió. Amb això busquem aprofundir en l’evolució i canvi dels models d’estructuració del territori romà conforme es desenvolupa l’Imperi i s’avança cap a l’antiguitat tardana, contrastant sempre els descobriments realitzats amb les fonts agrimensores. En el cas de les proximitats de Barcino, els estudis realitzats refereixen fonamentalment a la documentació del ager a través de les fonts epigràfiques, toponímiques, i arqueològiques.
Accions concretes
La major part de les recerques que hem realitzat, i en les quals desitgem aprofundir en els pròxims anys, versen sobre la producció vitivinícola en el territori laietà. Hem documentat un important increment de la producció vinícola i ceràmica en tallers que arrenca a mitjan segle I a. C. Aquest creixement és excepcional en la mesura en què no obeeix al desenvolupament i extensió de la villa com a entitat de domini territorial, sinó al revés: l’impuls de l’activitat vinícola part de la població local romanitzada i l’acció de mercaders itàlics, impuls que després esdevindrà en consolidació del model de fundus organitzat des de la villa..
Aquests descobriments ens permeten reconsiderar l’estructuració territorial romana, en la mesura en la qual aquesta partia d’una propietat rural no vinculada de manera immediata al sistema de centuriació implementat després de la fundació de noves ciutats (Barcino e Iluro en aquest cas), sinó a una confluència d’aquest sistema amb el del ager arcifinius, es decir, aquel que respetaba las divisiones territoriales naturales o previas – indígenas -. Aquesta interacció està recollida en dos documents: una boga entre propietats marcada per una àmfora, i un terminus augustalis trobat en Montornés.
Aquestes troballes documenten la importància de les prospeccions arqueològiques per al coneixement del paisatge cultural romà, les quals acompanyades d’estudis epigràfics – especialment de basaments d’estàtues i marques territorials – permeten reconstruir amb seguretat la disposició del paisatge cultural romà. Per això és objecte del nostre projecte aprofundir i ampliar el nostre treball en aquestes àrees, desenvolupant un major nombre de prospeccions arqueològiques que permetin trobar troballes com a estampilles de producció vinícola i marques anfóriques. Per mitjà d’aquestes, podem reconstruir les relacions socials la projecció de les quals sobre el territori va venir a configurar la vertebració territorial romana en el territori de Laietània.