El territori *ceretano \u00e9s el que, amb difer\u00e8ncia m\u00e9s atenci\u00f3 ha rebut per part de tots dos projectes. L’experi\u00e8ncia de m\u00e9s de 35 anys amb la qual el nostre equip compta a la regi\u00f3 fa del paisatge de la *Cerdanta el millor conegut de quants investiguem i, per la mateixa ra\u00f3, el cas paradigm\u00e0tic del qual extraiem lli\u00e7ons per al desenvolupament de les nostres recerques en altres territoris. <\/p>\n\n
Historial d’intervencions i avan\u00e7os <\/strong><\/p>\n\n La recerca del territori ha passat per diverses etapes de treball: l’an\u00e0lisi dels recursos i formes productives del m\u00f3n *ceretano i la seva integraci\u00f3 a l’\u00f2rbita romana, la participaci\u00f3 en projectes internacionals de difusi\u00f3 patrimonial, la creaci\u00f3 de l’Espai *Ceret\u00e0nia – un centre d’interpretaci\u00f3 muse\u00edstic dedicat a l’estudi de la Cerdanya a l’Antiguitat (2012-2021) -, i finalment la celebraci\u00f3 i publicaci\u00f3 dels dels dos congressos ArqueoPyrenae<\/em> vinculats a l’estudi del Pirineu antic. <\/p>\n\n El pas per aquestes etapes ha signado un desenvolupament significatiu del nostre coneixement del m\u00f3n ceret\u00e0, desenvolupat a trav\u00e9s de les excavacions en els jaciments del Castellot de Bolvir<\/em>, Tossal de Baltarga<\/em> i Serrat del Castellar.<\/em> Aquestes han provat que des del s. IV a. C.. el m\u00f3n ceret\u00e0 presenta les caracter\u00edstiques pr\u00f2pies de les societats ib\u00e8riques del NE, com el poblament en oppida<\/em>, la difusi\u00f3 de la llengua ib\u00e8rica, i una economia agropecu\u00e0ria complexa. Aquesta \u00faltima implica la creaci\u00f3 de punts forts de control territorial, estructurats entorn el curs del Segre per a controlar els territoris agr\u00edcoles de plana. <\/p>\n\n Entre aquests punts pot destacar-se el ja esmentat Tossal del Baltarga, en el qual la identificaci\u00f3 i excavaci\u00f3 en extensi\u00f3 de l’Edifici G , juntament amb els resultats obtinguts en campanyes anteriors als edificis F i D, han perm\u00e8s localitzar diversos estables amb els animals preservats in situ en el seu interior. els quals han perm\u00e8s reconsiderar l’activitat agropecu\u00e0ria practicada a la regi\u00f3 en la seva complexitat. Tamb\u00e9 \u00e9s digne d’esment, entre aquests punts de control, el jaciment del Castellot de Bolvir<\/em>: els treballs realitzats han estat els primers a documentar un oppidum<\/em> en els Pirineus. Aquests, juntament amb els nostres treballs en curs al Tossal de Baltarga, al Serrat del Castellar d’Urtx, i en la resta de jaciments que es troben en fase de prospecci\u00f3, ens han perm\u00e8s documentar i estudiar per primera vegada les caracter\u00edstiques de els oppida <\/em>ceret\u00e0s, la seva evoluci\u00f3 i els seus canvis, i fer-ho de manera cont\u00ednua. Potenciar aquests treballs en extensi\u00f3 ens permetr\u00e0 no sols con\u00e8ixer les formes d’organitzaci\u00f3 urbana d’aquestes comunitats, identificant les seves diverses activitats productives i formes de vida, sin\u00f3 tamb\u00e9 analitzar els seus canvis al llarg del per\u00edode antic. <\/p>\n\n En el territori tamb\u00e9 s’ha documentat de manera indubtable la pres\u00e8ncia de guarnicions militars romanes, vinculades al control de l’eix viari transpirinenc que suposa l’eix *Narbo-*Ilerda, que a trav\u00e9s del curs dels rius Tet i Segre i l’explotaci\u00f3 de recursos agropecuaris i minerals – especialment metal\u00b7l\u00fargics -. En aquest context, una pe\u00e7a clau en el proc\u00e9s de conquesta i romanitzaci\u00f3 la va tenir la re-fundaci\u00f3 de la ciutat de Iulia Livica<\/em>, actual Ll\u00edvia, en el que anteriorment va ser un nucli *ceretano. <\/p>\n\n A m\u00e9s d’haver-se trobat vestigis de guarnicions romanes, els nivells de destrucci\u00f3 del Tossal de Baltarga documentats entorn del 230 a. C., juntament amb el conjunt monetari de dracmes localitzat a la comarca i el conjunt monetari localitzat per nosaltres mateixos en *Baltarga, ens permeten parlar la destrucci\u00f3 de diversos jaciments ceretans en el context b\u00e8l\u00b7lic de finals del segle III i inicis del segle II a. C. Associem aquests al fam\u00f3s pas d’Ann\u00edbal pels Pirineus Orientals, descrit en les fonts liter\u00e0ries. La comarca tamb\u00e9 va ser objecte de batalles com la de Ilerda (49 a. C.), documentada en destruccions en la fase republicana del Tossal de Baltarga i Serrat del Castellar, aix\u00ed com l’aband\u00f3 poc despr\u00e9s del Castellot de Bolvir. <\/p>\n\n Accions i objectius <\/strong><\/p>\n\n Volem desenvolupar una nova l\u00ednia de recerca, centrada especialment en el paper de les vies romanes en l’estructuraci\u00f3 del territori pirinenc, vinculades sens dubte a la xarxa de ciutats i l’explotaci\u00f3 de recursos – que ja coneixem gr\u00e0cies a la nostra activitat pret\u00e8rita -. Fen\u00f2mens com el tra\u00e7at de les vies, els punts de parada i control, aix\u00ed com l’estudi dels productes d’importaci\u00f3 i exportaci\u00f3, seran objecte principal d’estudi en futures intervencions. Gr\u00e0cies a ells, esperem aprofundir en el nostre coneixement del marc relacional en el qual s desenvolupava l’activitat econ\u00f2mica i social a la vall ceret\u00e0.<\/p>\n\n Els nostres pr\u00f2xims treballs pretenen tamb\u00e9 desenvolupar diferents projectes de recerca patrimonial aplicada que permetin la valoritzaci\u00f3 i la rendibilitzaci\u00f3 d’aquells b\u00e9ns que siguin susceptibles de posar-se en valor mitjan\u00e7ant la seva adequaci\u00f3 i\/o muse\u00eftzaci\u00f3. Amb aix\u00f2 en ment, estem col\u00b7laborant amb l’empresa Stoa<\/em> en la reforma d’algun dels continguts de la muse\u00eftzaci\u00f3 del jaciment del Castellot de Bolvir<\/em>. Aix\u00ed mateix, participem en la g\u00e8nesi del \u201cCentre d’Informaci\u00f3, Interpretaci\u00f3 i recerca del Parc Natural del Cadi-Moixer\u00f3, on El territori *ceretano \u00e9s el que, amb difer\u00e8ncia m\u00e9s atenci\u00f3 ha rebut per part de tots dos projectes. L’experi\u00e8ncia de m\u00e9s de 35 anys amb la qual el nostre equip compta a la regi\u00f3 fa del paisatge de la *Cerdanta el millor conegut de quants investiguem i, per la mateixa ra\u00f3, el cas paradigm\u00e0tic del […]<\/p>\n","protected":false},"author":2573,"featured_media":0,"parent":307,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-315","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/paisajeshispaniaromana\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/315","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/paisajeshispaniaromana\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/paisajeshispaniaromana\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/paisajeshispaniaromana\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2573"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/paisajeshispaniaromana\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=315"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/paisajeshispaniaromana\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/315\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":316,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/paisajeshispaniaromana\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/315\/revisions\/316"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/paisajeshispaniaromana\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/307"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/paisajeshispaniaromana\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=315"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}