Els l\u00edmits d’aquest territori poden fer-se coincidir, aproximadament, amb els de l’actual prov\u00edncia de Barcelona. En ella s’ha impulsat la recerca i estudi del paisatge antic explorant troballes arqueol\u00f2giques d’estructures rurals, vi\u00e0ries, i paisatg\u00edstiques en general, apuntant cap a la definici\u00f3 del paisatge cultural rom\u00e0. S\u00f3n d’especial inter\u00e8s per a la recerca del paisatge d’aquest territori l’an\u00e0lisi dels s\u00f2ls de cultiu coneguts, la disposici\u00f3 de les vies romanes, i les diverses troballes arqueol\u00f2giques amb refer\u00e8ncies paisatg\u00edstiques. <\/p>\n\n
Els descobriments, realitzats i per realitzar, en aquesta zona, ens han de portar a reconsiderar i abordar els models d’ocupaci\u00f3 i organitzaci\u00f3 territorial de la regi\u00f3. Amb aix\u00f2 busquem aprofundir en l’evoluci\u00f3 i canvi dels models d’estructuraci\u00f3 del territori rom\u00e0 conforme es desenvolupa l’Imperi i s’avan\u00e7a cap a l’antiguitat tardana, contrastant sempre els descobriments realitzats amb les fonts agrimensores. En el cas de les proximitats de Barcino<\/em>, els estudis realitzats refereixen fonamentalment a la documentaci\u00f3 del ager<\/em> a trav\u00e9s de les fonts epigr\u00e0fiques, topon\u00edmiques, i arqueol\u00f2giques.<\/p>\n\n La major part de les recerques que hem realitzat, i en les quals desitgem aprofundir en els pr\u00f2xims anys, versen sobre la producci\u00f3 vitivin\u00edcola en el territori laiet\u00e0. Hem documentat un important increment de la producci\u00f3 vin\u00edcola i cer\u00e0mica en tallers que arrenca a mitjan segle I a. C. Aquest creixement \u00e9s excepcional en la mesura en qu\u00e8 no obeeix al desenvolupament i extensi\u00f3 de la villa <\/em>com a entitat de domini territorial, sin\u00f3 al rev\u00e9s: l’impuls de l’activitat vin\u00edcola part de la poblaci\u00f3 local romanitzada i l’acci\u00f3 de mercaders it\u00e0lics, impuls que despr\u00e9s esdevindr\u00e0 en consolidaci\u00f3 del model de fundus <\/em>organitzat des de la villa.<\/em>. <\/p>\n\n Aquests descobriments ens permeten reconsiderar l’estructuraci\u00f3 territorial romana, en la mesura en la qual aquesta partia d’una propietat rural no vinculada de manera immediata al sistema de centuriaci\u00f3 implementat despr\u00e9s de la fundaci\u00f3 de noves ciutats (Barcino <\/em>e Iluro <\/em>en aquest cas), sin\u00f3 a una conflu\u00e8ncia d’aquest sistema amb el del ager arcifinius<\/em>, es decir, aquel que respetaba las divisiones territoriales naturales o previas – ind\u00edgenas -. Aquesta interacci\u00f3 est\u00e0 recollida en dos documents: una boga entre propietats marcada per una \u00e0mfora, i un terminus augustalis<\/em> trobat en Montorn\u00e9s. <\/p>\n\n Aquestes troballes documenten la import\u00e0ncia de les prospeccions arqueol\u00f2giques per al coneixement del paisatge cultural rom\u00e0, les quals acompanyades d’estudis epigr\u00e0fics – especialment de basaments d’est\u00e0tues i marques territorials – permeten reconstruir amb seguretat la disposici\u00f3 del paisatge cultural rom\u00e0. Per aix\u00f2 \u00e9s objecte del nostre projecte aprofundir i ampliar el nostre treball en aquestes \u00e0rees, desenvolupant un major nombre de prospeccions arqueol\u00f2giques que permetin trobar troballes com a estampilles de producci\u00f3 vin\u00edcola i marques anf\u00f3riques. Per mitj\u00e0 d’aquestes, podem reconstruir les relacions socials la projecci\u00f3 de les quals sobre el territori va venir a configurar la vertebraci\u00f3 territorial romana en el territori de Laiet\u00e0nia. <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Els l\u00edmits d’aquest territori poden fer-se coincidir, aproximadament, amb els de l’actual prov\u00edncia de Barcelona. En ella s’ha impulsat la recerca i estudi del paisatge antic explorant troballes arqueol\u00f2giques d’estructures rurals, vi\u00e0ries, i paisatg\u00edstiques en general, apuntant cap a la definici\u00f3 del paisatge cultural rom\u00e0. S\u00f3n d’especial inter\u00e8s per a la recerca del paisatge d’aquest […]<\/p>\n","protected":false},"author":2573,"featured_media":0,"parent":307,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-325","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/paisajeshispaniaromana\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/325","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/paisajeshispaniaromana\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/paisajeshispaniaromana\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/paisajeshispaniaromana\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2573"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/paisajeshispaniaromana\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=325"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/paisajeshispaniaromana\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/325\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":326,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/paisajeshispaniaromana\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/325\/revisions\/326"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/paisajeshispaniaromana\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/307"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/paisajeshispaniaromana\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=325"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}Accions concretes<\/h2>\n\n