{"id":127,"date":"2019-01-11T12:38:42","date_gmt":"2019-01-11T12:38:42","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/pensarlaimagen\/ponencies\/"},"modified":"2019-03-12T14:15:49","modified_gmt":"2019-03-12T14:15:49","slug":"ponencies","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/pensarlaimagen\/ponencies\/","title":{"rendered":"Pon\u00e8ncies"},"content":{"rendered":"

\nLa Restauraci\u00f3 anglesa i els \u00faltims Estuard al cinema (1660-1714)<\/em><\/span><\/strong>
\nS\u2019examina el rigor hist\u00f2ric de les pel\u00b7l\u00edcules que han recreat i han situat els seus arguments a l\u2019Anglaterra de 1660 a 1714. Els dotze llargmetratges que han estat analitzats mostren un aclaparador inter\u00e8s pel regnat de Carles II (1660-1685), encara que, lluny d\u2019abordar el proc\u00e9s pol\u00edtic d\u2019Anglaterra que va culminar en una monarquia constitucional despr\u00e9s de la Gloriosa Revoluci\u00f3 (1689), es complauen a mostrar la laxitud moral que es va establir despr\u00e9s de la mort de Cromwell.<\/p>\n

Veure v\u00eddeo<\/em><\/a><\/strong><\/p>\n

El boom econ\u00f2mic itali\u00e0 en les com\u00e8dies de Dino Risi, entre l\u2019euf\u00f2ria i la desil\u00b7lusi\u00f3<\/em><\/span><\/strong>
\nEntre finals dels anys 50 i principis dels 60, It\u00e0lia va ser travessada per un entusiasme sense precedents. L\u2019anomenat boom (tamb\u00e9 conegut com a \u00abmiracle itali\u00e0\u00bb) va remodelar el teixit social, pol\u00edtic i econ\u00f2mic d\u2019un pa\u00eds que, entretant, assistia inerme a l\u2019oc\u00e0s de paradigmes culturals d\u2019ascend\u00e8ncia secular \u2013la civilitzaci\u00f3 pagesa\u2013 i comen\u00e7ava a coquetejar amb el seu nou paper de pot\u00e8ncia industrial. Estaven canviant, suspeses entre m\u00faltiples contradiccions, les maneres de producci\u00f3 i consum, per\u00f2 tamb\u00e9 les \u00abde pensar i somiar, de viure el present i planejar el futur\u00bb (Guido Crainz). La com\u00e8dia costumista, amb el suport del formidable enginy dels seus autors, va saber reflexionar amb extrema precisi\u00f3 \u2013i sense el m\u00e9s m\u00ednim indici de ret\u00f2rica\u2013 entorn dels canvis en curs; entre l\u2019euf\u00f2ria i la desil\u00b7lusi\u00f3, la ironia i el desencantament.<\/p>\n

Veure v\u00eddeo<\/em><\/a><\/strong><\/p>\n

Hegel i Nietzsche llegits en clau futurista: <\/em>2001, A Space Odyssey<\/span><\/strong>
\nSi per alguna cosa es caracteritza el cinema de Kubrick \u00e9s per la seva brillant versatilitat a l\u2019hora d\u2019abordar els m\u00e9s diversos g\u00e8neres cinematogr\u00e0fics. La seva empremta ha convertit en obra mestra tota hist\u00f2ria sorgida de tan privilegiada mirada. 2001, una odisea del espacio <\/em>(1968) \u00e9s un bon exemple d\u2019aix\u00f2. Des del gui\u00f3, pioner en una certa visi\u00f3 d\u2019obertura a un model, la carrera espacial, que en aquells moments estava a punt d\u2019aconseguir una de les seves metes fonamentals (allunatge del Eagle el 22 de juliol de 1969 en el Mare Tranquilitatis), el relat ens planteja, m\u00e9s enll\u00e0 de la seva enlluernadora i futurista pirot\u00e8cnia visual, el naixement de la cultura com a estranyament de la naturalesa o, cosa que \u00e9s el mateix, en llenguatge hegeli\u00e0: la gestaci\u00f3, part, creixement i maduresa de la IDEA \u2013entesa aquesta com a autoconsci\u00e8ncia d\u2019un-ser-llan\u00e7at-en-el-temps-com-a-projecte. Per tant, la necessitat per a l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 de crear-se un m\u00f3n com a difer\u00e8ncia i alternativa al m\u00f3n-del-donat.<\/p>\n

Veure v\u00eddeo<\/em><\/a><\/strong><\/p>\n

Representacions del laberint: la novel\u00b7la g\u00f2tica i el romanticisme obscur en <\/em><\/span><\/strong><\/em><\/em>The Shining<\/span><\/strong>
\nEn El resplandor<\/em> (The Shining<\/em>, 1980), Stanley Kubrick recrea algunes de les convencions de la novel\u00b7la g\u00f2tica. L\u2019obra de Stephen King ja traslladava a un marc esc\u00e8nic modern el castell g\u00f2tic de Horace Walpole i Kubrick i Diane Johnson, en la seva adaptaci\u00f3, emfatitzen alguns elements de la literatura g\u00f2tica i del romanticisme fosc, com la categoria est\u00e8tica del sublim o el concepte del sinistre \u2013l\u2019omin\u00f3s\u2013 desenvolupat per Sigmund Freud.<\/p>\n

Veure v\u00eddeo<\/em><\/a><\/strong><\/p>\n

Les bruixes al Set\u00e8 Art<\/em><\/span><\/strong><\/em><\/em><\/em><\/em>
\nLes bruixes en el Set\u00e8 Art<\/em> s\u2019articula des de dues perspectives. D\u2019una banda, la narraci\u00f3 amb pretensions d\u2019objectivitat d\u2019un esdeveniment hist\u00f2ric, com va ser la condemna de Joana d\u2019Arc, la ca\u00e7a de bruixes de 1623 en l\u2019\u00e0mbit b\u00e0ltic i els judicis de Salem (Massachusetts), succe\u00efts entre 1692 i 1693. Per l\u2019altre costat, en altres tres films, es tracta el mite de les bruixes europees a trav\u00e9s de llegendes occidentals.<\/p>\n

Veure v\u00eddeo<\/em><\/a><\/strong><\/p>\n

Subjectes del desig. Elements per a una introducci\u00f3 al divisme femen\u00ed al cinema itali\u00e0<\/em><\/span><\/strong><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em>
\nEn les tenebres de la sala cinematogr\u00e0fica l\u2019aparici\u00f3, gaireb\u00e9 m\u00edstica, d\u2019actrius bell\u00edssimes, encantadores i eternament joves, com a deesses, il\u00b7lumina l\u2019\u00e0nima del p\u00fablic. Afirmava Edgar Morin que els int\u00e8rprets i, sobretot, les grans estrelles hollywoodienses s\u00f3n \u00e9ssers llunyans, inassolibles. A It\u00e0lia tamb\u00e9 es va perseguir la quimera de crear un olimp aut\u00f2cton. Les il\u00b7luminacions decadentistes de Gabriele D\u2019Annunzio havien regalat a l\u2019actriu Eleonora Duse, la seva amant i musa, l\u2019ep\u00edtet de Diva. Era la resposta transalpina a la irresistible seducci\u00f3 de Mary Pickford: el miracle pag\u00e0 del primer pla. La ind\u00fastria cinematogr\u00e0fica feixista va crear un cor de nimfes: ing\u00e8nues i virginals, protagonistes de castos enamoriscaments, com Maria Denis, Isa Miranda, Alida Valli i Elsa Cegani, nom\u00e9s puntualment enfosquides per les tel\u00b7l\u00fariques personalitats de Clara Calamai i Luisa Ferida. Amb el neorealisme s\u2019afirma un nou gineceu de deesses: una generaci\u00f3 d\u2019actrius que a les seves espont\u00e0nies capacitats comunicatives acompanyaven generoses virtuts f\u00edsiques (Gina Lollobrigida, Silvana Pampanini, Lucia Bos\u00e9, Marisa Allasio, Silvana Mangano i Sophia Loren). Un grup de meravelloses int\u00e8rprets italianes que, al llarg de d\u00e8cades, ha sostingut i, a vegades, guanyat la competici\u00f3 amb les seves hom\u00f2logues americanes. En el meu treball proposo considerar el conjunt d\u2019aquestes noves Junos, subratllant els m\u00e8rits individuals de les seves especials interpretacions.<\/p>\n

Veure v\u00eddeo<\/em><\/a><\/strong><\/p>\n

L\u2019artista segons Hollywood: avantguarda, kitsch i totalitarismes. De <\/em><\/span><\/strong><\/em><\/em><\/em><\/em>The Fountainhead<\/span><\/strong> a <\/em><\/span><\/strong><\/em><\/em><\/em><\/em>An American in Paris<\/span><\/strong> <\/em><\/em><\/em><\/em><\/em>
\nEn 1939 Clement Greenberg publica un assaig, Avantguarda i Kitsch<\/em>, destinat a generar un interessant debat en l\u2019ambient art\u00edstic de la postguerra mundial. La seva decidida defensa de l\u2019avantguarda enfront de l\u2019art de masses s\u2019insereix dins de la pol\u00e8mica marxista entorn del model del realisme socialista, per\u00f2 incorpora nous matisos en el context americ\u00e0 dels 50 marcat, d\u2019un costat, pel proc\u00e9s de legitimaci\u00f3 de l\u2019expressionisme abstracte com a primera avantguarda americana i de Nova York com a capital de l\u2019art modern, i de l\u2019altre, per l\u2019eclosi\u00f3 d\u2019una cultura de masses que t\u00e9 a Hollywood el seu epicentre. La representaci\u00f3 de l\u2019artista modern al cinema americ\u00e0 ens il\u00b7lumina interessants aspectes sobre aquest debat entre la High<\/em> i Low Culture<\/em> que recorre tot l\u2019art del segle XX.<\/p>\n

Veure v\u00eddeo<\/em><\/a><\/strong><\/p>\n

La veu confessional narrativa al cinema postmodern<\/em><\/span><\/strong> <\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em>
\nEl cinema contemporani aborda els fonaments ontol\u00f2gics i epistemol\u00f2gics de la narraci\u00f3 cinematogr\u00e0fica en la seva relaci\u00f3 amb el Jo, la qual cosa fa que la introducci\u00f3 mateixa de la perspectiva narrativa (veu narrativa) s\u2019inscrigui liter\u00e0riament en la realitat f\u00edlmica. La pon\u00e8ncia proposa explorar els efectes de la introducci\u00f3 d\u2019aquesta veu narrativa i la manera d\u2019interpretar els signes d\u2019autoreflexivitat en el film. Es prestar\u00e0 especial atenci\u00f3 a les formes i contextos en els quals l\u2019expressi\u00f3 confessional en una pel\u00b7l\u00edcula est\u00e0 exercint una manera espec\u00edfica de vulnerabilitat postmoderna (J.M. Ganteau, J. Winneberg, Z. Bauman, P. Eaglestone, Ch. Nash, etc.). El camp dels estudis cinematogr\u00e0fics pot enriquir-se amb les recerques sobre la funci\u00f3 confessional que s\u2019han dut a terme en l\u2019\u00e0rea de la literatura en les \u00faltimes d\u00e8cades, marcades per la proliferaci\u00f3 textual d\u2019experi\u00e8ncies traum\u00e0tiques en veus semi fiables en primera persona i autoretrats m\u00faltiples. Un profund escepticisme sobre el llenguatge de la veritat d\u00f3na pas a la idea d\u2019una confessi\u00f3 constru\u00efda, que s\u2019oposa a una experi\u00e8ncia aguda i dolorosa que no aconsegueix trobar una forma verbal adequada. Els dispositius visuals de la pel\u00b7l\u00edcula fan que aquesta idea resulti encara m\u00e9s ambivalent.<\/p>\n

Veure v\u00eddeo<\/em><\/a><\/strong><\/p>\n

 <\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n

EDICI\u00d3N 2019<\/span><\/a><\/strong><\/p>\n

Programa<\/a> I Pon\u00e8ncies I Ponents<\/a><\/strong><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La Restauraci\u00f3 anglesa i els \u00faltims Estuard al cinema (1660-1714) S\u2019examina el rigor hist\u00f2ric de les pel\u00b7l\u00edcules que han recreat i han situat els seus arguments a l\u2019Anglaterra de 1660 a 1714. Els dotze llargmetratges que han estat analitzats mostren un aclaparador inter\u00e8s pel regnat de Carles II (1660-1685), encara que, lluny d\u2019abordar el proc\u00e9s […]<\/p>\n","protected":false},"author":20,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-127","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/pensarlaimagen\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/127","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/pensarlaimagen\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/pensarlaimagen\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/pensarlaimagen\/wp-json\/wp\/v2\/users\/20"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/pensarlaimagen\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=127"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/pensarlaimagen\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/127\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/pensarlaimagen\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=127"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}