{"id":166,"date":"2021-02-17T15:03:57","date_gmt":"2021-02-17T15:03:57","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/pensarlaimagen\/ponencies-2021\/"},"modified":"2022-08-05T09:52:20","modified_gmt":"2022-08-05T09:52:20","slug":"ponencies-2021","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/pensarlaimagen\/ponencies-2021\/","title":{"rendered":"Pon\u00e8ncies 2021"},"content":{"rendered":"\n<p><strong>El sue\u00f1o de las masas produce monstruos: de Busby Berkeley a Leni Riefenstahl<br><span style=\"color: #993300;\">(Rosa Guti\u00e9rrez Herranz)<\/span><\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>De las sinfon\u00edas urbanas (Berl\u00edn, sinfon\u00eda de una ciudad, 1927; El hombre de la c\u00e1mara, 1929) a los ballets mec\u00e1nicos del dada\u00edsmo (Ballet m\u00e9canique, 1924), de los n\u00fameros musicales de Busby Berkeley (La calle 42, 1933) a las concentraciones nazis registradas por Leni Riefenstahl (El triunfo de la voluntad, 1935), el cine del periodo de entreguerras escenific\u00f3, coreografi\u00f3 y puso m\u00fasica a la trepidante vida metropolitana surgida con la modernidad. Cantos a la industria y a la m\u00e1quina, melod\u00edas para un ballet fordista, estos sue\u00f1os de la masa \u2014proyecciones ut\u00f3picas, reflejos de la ideolog\u00eda o escenarios de futuros dist\u00f3picos\u2014 terminar\u00e1n por engendrar el monstruo de los fascismos.<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Good luck with your gender!: Feminismes i transfeminismes <span style=\"color: #993300;\">(Laura Llevadot)<\/span><\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>La utopia igualit\u00e0ria del feminisme ha estat q\u00fcestionada tant des dels feminismes de la difer\u00e8ncia com des de la teoria queer. L\u2019an\u00e0lisi de l\u2019economia fal.loc\u00e8ntrica que estructura les nostres relacions i desitjos, la comprensi\u00f3 del g\u00e8nere com una categoria socialment constru\u00efda i, per tant, deconstruible, ha perm\u00e8s repensar les demandes del feminisme cl\u00e0ssic i obrir-lo a altres demandes com les del transfeminisme. Ens preguntarem, per\u00f2, fins a quin punt aquesta evoluci\u00f3 del feminisme cap al transfeminisme no reprodueix all\u00f2 mateix que voldria combatre i si \u00e9s possible repensar-ho tot plegat fora de l\u2019estructura de la demanda.<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Syberberg contra Hitler: el cine como arte de masas <span style=\"color: #993300;\">(David Ferragut)<\/span><\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>El director de cine Hans-J\u00fcrgen Syberberg plante\u00f3 la pel\u00edcula Hitler, una pel\u00edcula sobre Alemania, como un ataque contra Hitler utilizando sus propias armas: la imagen cinematogr\u00e1fica convertida en el instrumento privilegiado para conducir y reproducir a las masas. \u00bfC\u00f3mo se utiliza, seg\u00fan Syberberg, el cine para sujetar a las masas y, al rev\u00e9s, el cine para destruir el dictador? \u00bfC\u00f3mo se pasa de una imagen que permite pensar a una imagen que subordina?<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Auschwitz, com a utopia <span style=\"color: #993300;\">(Joan Carles Cirera Izquierdo &#8211; Ester Estanyol)<\/span><\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>El trajecte final del projecte eugen\u00e8sic antisemita acaba a les vies mortes d\u2019Auschwitz-Birkenau. Auschwitz esdev\u00e9 aix\u00ed la singularitat que va posar en pr\u00e0ctica la major destrucci\u00f3 planificada de la hist\u00f2ria. Per\u00f2 abans que els crematoris fossin l\u2019accelerador del darrer cap\u00edtol de la idea -aconseguir la fosa, homog\u00e8niament d\u2019acer, de la comunitat racial (volkisch)- va caldre escriure, tamb\u00e9, una hist\u00f2ria per les seves deixalles. Des de les xemeneies de l\u2019Arxip\u00e8lag concentracionari s\u2019albiraren aquests espais de la ignom\u00ednia com el punt final de la il\u00b7lusi\u00f3 f\u00e0ustica, heretada de la il\u00b7lustraci\u00f3, de qu\u00e8 cal intervenir en l\u2019ordre de la creaci\u00f3 perqu\u00e8 est\u00e0 plena de fustes tor\u00e7ades , com diria I. Berlin , que cal tallar. En certa manera la voluntat l\u2019eliminar 11 milions , segons consta en els protocols de Wansee, de jueus m\u00e9s un nombre indeterminat de roman\u00eds o deficients f\u00edsics i mentals \u00e9s la m\u00e9s gran utopia escrita fins el moment, ja que, no nom\u00e9s pret\u00e9n una reforma de la humanitat, sin\u00f3 provocar un salt evolutiu: resignificar, mitjan\u00e7ant l\u2019extermini (Vernichtung), el car\u00e0cter ontol\u00f2gic de l\u2019esp\u00e8cie. Per tant, Auschwitz i els camps de l\u2019est de Pol\u00f2nia van m\u00e9s enll\u00e0 del debat hist\u00f2ric: Sabra i Chatila, Guantanamo o Kutapalong s\u00f3n her\u00e8ncies que ha deixat aquesta impensable experi\u00e8ncia. La vulneraci\u00f3 actual d\u2019alguns dels drets subjectius m\u00e9s elementals, en nom d\u2019un b\u00e9 major -estat d\u2019alarma, toc de queda, llibertat deambulatoria i d\u2019expressi\u00f3 sota vigil\u00e0ncia \u2013 lentament van transformant el concepte de ciutad\u00e0 en quelcom que comen\u00e7a a recordar al refugiat o al paria dels anys trenta. Les llums crepusculars d\u2019aquest error encara il\u00b7luminen la injust\u00edcia per on les pasteres travessen el mar.<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Horitz\u00f3 i utopia en temps precaris <span style=\"color: #993300;\">(Blanca Casas Brullet)<\/span><\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>La meva recerca pl\u00e0stica actual que mira d&#8217;explorar est\u00e8ticament la noci\u00f3 de la precarietat a partir de la met\u00e0fora de l&#8217;horitz\u00f3. Des d&#8217;una experi\u00e8ncia del precari lligada tant a la condici\u00f3 d&#8217;artista com a la condici\u00f3 de dona, en qu\u00e8 la fragmentaci\u00f3 i la discontinu\u00eftat puntuen recorregut personal i professional, com repensar els horitzons escur\u00e7ats i la interrupci\u00f3 com a espais fruct\u00edfers?<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Identidades en tr\u00e1nsito: utop\u00edas y distop\u00edas neoliberales <span style=\"color: #993300;\"> (Llu\u00eds Sall\u00e9s)<\/span><\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>El capitalismo y su modelo m\u00e1s extremo, el neoliberalismo, construye m\u00faltiples utop\u00edas de consumo donde la mercanc\u00eda se convierte en la transmisora de su relato por medio de la novedad. A trav\u00e9s de la promesa del \u00e9xtasis sin fin, la identidad del sujeto se desmorona, torn\u00e1ndose inestable y lista para su subrogaci\u00f3n mediante el consumo ilimitado de marcas y mercanc\u00edas, cuyo valor m\u00e1s relevante es la identidad intangible e inalcanzable que comunican.<\/p>\n\n\n\n<p><strong>De \u201cLa Rep\u00fablica de Plat\u00f3\u201d d\u2019un jesu\u00efta mataron\u00ed a una utopia ponentina al segle XVIII: connexions amb la ciutat d\u2019avui <span style=\"color: #993300;\">(Maria Gargant\u00e9)<\/span><\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>El jesu\u00efta Josep Manuel de Peram\u00e0s, nascut a Matar\u00f3 l\u2019any 1732, va escriure l\u2019obra Comentarius de administratione guaranitica ad republicam Platonis mentre exercia a les missions guaran\u00edtiques del Paraguai. La pr\u00f2pia estructura missional jesu\u00edtica i la voluntat d\u2019aplicar-hi la Rep\u00fablica de Plat\u00f3 ens parlen del desig d\u2019una utopia, que la Il\u00b7lustraci\u00f3 del Set-cents va pretendre plasmar sovint sota la forma de noves poblacions. A Catalunya, un exemple el tenim en la creaci\u00f3 de la nova poblaci\u00f3 d\u2019Almacelles enmig de les terres \u00e0rides del Ponent m\u00e9s a l\u2019extrem del Principat. Qu\u00e8 en queda d\u2019aquestes utopies en les ciutats del segle XXI. Vol ser Barcelona una ciutat ut\u00f2pica?<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Quan les fronteres esdevenen afronteres. Una comparativa entre comunitats latents <span style=\"color: #993300;\">(Oscar Jan\u00e9)<\/span><\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>S\u2019acostuma a entendre que les fronteres fan via, una via divis\u00f2ria, de separaci\u00f3, de crispaci\u00f3 segons com i on. Tamb\u00e9 s\u2019erigeix la frontera com un lloc on s\u2019assoleix la llibertat, el pas cap a l\u2019altre m\u00f3n. Tanmateix, els espais de frontera s\u00f3n tamb\u00e9 un espai de societats adormides on, segons els moments, apareixen tots els mals o frustracions de les comunitats. En aquest sentit, una comparativa d\u2019espais socials latents pot fer emergir transgressions inconscients i resilients. Entre la teoria i la pr\u00e0ctica, l\u2019exercici de l\u2019afrontera pot ser un bon instrument de comprensi\u00f3 d\u2019aquestes utopies col\u00b7lectives on les comunitats poden ser m\u00e9s o menys \u00e0mplies.<\/p>\n\n\n\n<p>&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p><span style=\"font-family: 'Arial','serif'; font-size: 14.0pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/jornades.uab.cat\/pensarlaimagen\/ca\/node\/135\">Programa<\/a> I Pon\u00e8ncies I <a href=\"https:\/\/webs.uab.cat\/pensarlaimagen\/ponents-2021\/\" data-type=\"page\" data-id=\"165\">Ponents<\/a><\/strong><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>El sue\u00f1o de las masas produce monstruos: de Busby Berkeley a Leni Riefenstahl(Rosa Guti\u00e9rrez Herranz) De las sinfon\u00edas urbanas (Berl\u00edn, sinfon\u00eda de una ciudad, 1927; El hombre de la c\u00e1mara, 1929) a los ballets mec\u00e1nicos del dada\u00edsmo (Ballet m\u00e9canique, 1924), de los n\u00fameros musicales de Busby Berkeley (La calle 42, 1933) a las concentraciones nazis [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":20,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-166","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/pensarlaimagen\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/166","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/pensarlaimagen\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/pensarlaimagen\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/pensarlaimagen\/wp-json\/wp\/v2\/users\/20"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/pensarlaimagen\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=166"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/pensarlaimagen\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/166\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":224,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/pensarlaimagen\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/166\/revisions\/224"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/pensarlaimagen\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=166"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}