Qui som?
El PICEC està integrat per un ampli grup de 17 membres, amb un caire pluridisciplinar. Entre d’altres, hi participen catedràtics emèrits d’història contemporània (Borja de Riquer); la professora emèrita Maria Jesús Espuny, del departament de Dret Públic i de Ciències Historicojurídiques; Gemma Rubí, de la unitat d’Història Contemporània, IP d’un projecte d’Història de la corrupció a l’Espanya contemporània; Javier Antón, de la unitat d’Història Moderna, IP d’un projecte sobre l’estudi de les cartes familiars; Remei Perpinyà, coordinadora d’un grup de treball sobre gestió de documents per a administracions més transparents, i professora de l’Escola Superior d’Arxivística i Gestió Documental; Joan Lluís Pérez Francesch, de la unitat de Dret Constitucional i exdirector de l‘Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS), i Lluís Ferran Toledano, professor de la unitat d’Història Contemporània i director del SGR PICEC. Al mateix temps, hi col·labora un altre grup d’especialistes europeus i d’arreu de l’estat espanyol en història de la corrupció, del clientelisme polític i de la transparència en les administracions públiques, situats en una cronologia ampla, des del segle XVIII fins els nostres dies.
Veure tots els membres del PICEC
Què investiguem?
El PICEC té l’ambició d’esdevenir un dels col·lectius de referència a l’estat espanyol en els estudis interdisciplinars de l’anomenada “Nova història de la corrupció política”, vinculat a les xarxes d’investigadors europeus.
Un dels principals objectius és la construcció d’una gran base de dades sobre la corrupció política que, en una primera fase reculli exhaustivament informació sobre tots els casos produïts des de finals del segle XVIII fins l’actual segle XXI, tant a Catalunya, com al conjunt de l’estat espanyol. Un esforç que es realitza en paral·lel a l’iniciat per altres equips europeus, amb la intenció d’alimentar una gran base de de dades d’abast continental.
El projecte implica sintetitzar la informació sobre els casos de corrupció localitzats a partir de la consulta de tota mena de fonts (històriques, jurídiques, polítiques, administratives, etc.) indicant les persones, els partits polítics, les administracions públiques i les empreses privades implicades. Una informació necessària per analitzar l’impacte polític i social produït i la transcendència històrica de l’affaire.
Igualment hom pretén complementar aquestes dades amb la recollida d’informació sobre els diferents procediments i instruments penals, polítics i administratius creats al llarg d’aquests dos segles per a lluitar contra la corrupció, tot analitzant tanbé la seva utilització i efectivitat.
En el transcurs de la recerca hem creat un vocabulari controlat o tesaurus, útil per a descriure i seleccionar les diferents formes i tipologies de la corrupció política.
En síntesi, les línies de recerca estratègiques són:
– Clientelisme polític i corrupció electoral.
– Discursos, Good Cause, i pràctiques de la corrupció política.
– Història jurídica de la corrupció política.
– Governança, transparència, valors cívics i Estat de Dret.
El grup de recerca
La trajectòria del grup de recerca té un punt de referència important en la creació del SGR Grup d’Història del Parlamentarisme, dirigit pel doctor Borja de Riquer i finançat els exercicis 2005 i 2009. Un dels seus objectius va ser dirigir i participar en la realització de diccionaris briogràfics de parlamentaris catalans i espanyols (DBPC i DBPE), i la constitució de xarxes d’investigadors europeus i llatinoamericans especialitzats en la història de les assemblees parlamentàries.
A partir d’aquí, l’obtenció del nou SGR 2017, dirigit primer per Antoni Moliner i després per Lluís Ferran Toledano, va venir acompanyada de la consecució del projecte HAR2017-86545-P “La corrupción política en la España contemporánea en perspectiva comparada. Bases de datos, cartografía y análisis histórico (1810-2016)”, dirigit per Gemma Rubí; el Grup de treball 2017-19 “Gestión de documentos para administraciones más transparentes“, coordinat per Remei Perpinyà, i el projecte HAR2016-76560-P, dirigit per Javier Antón Pelayo, i que explora l’existència de xarxes clientelars i les concepcions morals en els espais privats a través de les fonts epistolars.
Paral·lelament, a través de la professora Gemma Rubí, som socis cofundadors de la Xarxa Europea International Scientific Coordination Network (GDRI), Politics and corruption, que tenen com a referents, entre d’altres, al professor Frédéric Monier (Centre Norbert Elias EHSS) i Jens Ivo Engels (Technischen Univerität Darmstadt)