Partint de la premissa que la cultura popular ofereix claus fonamentals per examinar representacions de gènere i sexualitat, aquest projecte proposa analitzar les pràctiques musicals contemporànies que proporcionen a les dissidències sexoafectives formes d’expressió amb les quals aconsegueixen reconfigurar i visibilitzar narratives de resistència política.
Els discursos, creacions i imatges que la música popular urbana posa en circulació juguen un paper fonamental en la batalla cultural per la representació de la diversitat en un context d’expansió progressiva de discursos d’odi contra les dones i el col·lectiu LGTBIQA+ que s’està normalitzant arreu del món. Espanya no n’és una excepció malgrat tenir una de les legislacions més garantistes amb els drets de les persones identificades com a dissidències de gènere i sexoafectives. Per això, la nostra recerca se centra en les manifestacions musicals del país, considerant tant els circuits tradicionals (concerts, festivals, etc.) com els espais virtuals i les xarxes socials. No obstant això, l’equip investigador té un marcat caràcter internacional que pretén, de manera tangencial, contrastar els resultats de l’escena espanyola amb la situació en altres països iberoamericans, dotant així l’anàlisi d’una perspectiva i diàleg transnacionals.
Proposem abordar tres eixos principals de recerca: en primer lloc, una revisió teòrica que incorpori les aportacions dels transfeminismes i les teories queer per complementar les lectures clàssiques dels estudis sobre música popular i gènere; en segon lloc, l’anàlisi de casos recents de controvèrsies que impliquen pràctiques musicals d’àmplia repercussió social a Espanya al voltant d’imatges de gènere no normatives i dissidents en els darrers anys (Rodrigo Cuevas, Luna Ki, Samantha Hudson, Villano Antillano, Young Miko, Ptzeta, etc.); i finalment, una recerca etnogràfica d’escenes alternatives al país, centrada en festivals i trobades o esdeveniments específics celebrats en diferents localitats. La recerca té una important dimensió musicològica centrada en les propostes sonores i estètiques dels estudis de cas, la qual convergeix amb l’anàlisi dels debats socials que estan generant per aprofundir en les controvèrsies i els desafiaments que vehiculen aquestes pràctiques musicals.
L’objectiu principal és realitzar un estudi multisituat i multidisciplinari sobre les dinàmiques, pràctiques i produccions sonores que desafien la normativitat de gènere en la música popular urbana a l’Espanya contemporània mitjançant una anàlisi que combina etnografia presencial i virtual, juntament amb anàlisi documental i de contingut amb eines CAQDAS. Els estudis de cas se centren en iniciatives impulsades per creadorxs i associacions amb trajectòries reivindicatives que des de fa temps s’enfronten a desafiaments estructurals, els quals es veuen agreujats arran de l’auge d’ideologies reaccionàries i d’una conjuntura global de regressió de drets fonamentals. Aquest projecte es proposa contribuir a l’avenç teòric sobre la relació entre música popular urbana i gènere, així com vincular la recerca acadèmica amb la transformació social mitjançant una estreta col·laboració amb activismes i artivismes implicats en la justícia social.