Sílvia Martínez és etnomusicòloga i porta mitja vida investigant músiques populars, híbrides, estranyes o amb poc glamur acadèmic. Es va doctorar amb una tesi sobre el heavy metal el 1997, després de completar els seus estudis a Mont-real i Los Angeles, i ha treballat com a professora i investigadora a la Humboldt Universität zu Berlin, a la Kunstuniversität de Graz i al CSIC. Com que li costa molt dir que no a tot el que li proposen, ha acabat publicant mig centenar de textos, escrits o coescrits. Entre ells, diversos llibres i capítols com Resistencias musicales. Ensayos sobre memoria, raza, vulnerabilidad y prácticas queer, coeditat amb Teresa López Castilla (2026); Made in Spain. Essays in Popular Music (2013); Mediterranean Mosaic. Popular Music and Global Sounds (2003); Música e ideologías (2003) o Enganxats al heavy (1999).
https://orcid.org/0000-0002-4386-7312
https://portalrecerca.uab.cat/es/persons/s%C3%ADlvia-mart%C3%ADnez/
Alejandro Arribas, també conegut com a Àlec Arribas, és estudiant predoctoral FI SDUR a la Universitat Autònoma de Barcelona. La seua línia de recerca se centra en les escenes contemporànies ibèriques de música tradicional, i especialment en l’àmbit del País Valencià, amb una perspectiva de gènere, lingüística i territorial. És graduat en Musicologia i té un Màster en Construcció i Representació d’Identitats Culturals, a més d’una llarga formació com a músic. Ha participat en congressos i simposis tant a l’Estat espanyol, en ciutats com València i Valladolid, com a l’estranger, en països com Noruega, el Canadà i Mèxic. En aquest darrer va realitzar una estada de recerca a la Universidad Nacional Autónoma de México amb l’objectiu d’aproximar-se als marcs i debats de l’etnomusicologia llatinoamericana i del Sud Global.
https://orcid.org/0009-0001-5272-417X
Paula (Pau) Aguilera Martínez és doctora en Musicologia especialitzada en música popular, estudis queer i cultura digital. És graduada en Estudis Anglesos i màster en Literatura Comparada i Estudis Culturals per la UAB. El 2025 va defensar la seva tesi doctoral Identidad y disidencia en las prácticas musicales híbridas. Mediación de las identidades no binarias en Samantha Hudson, Luna Ki y Putochinomaricón. Les seves línies de recerca se centren en les interseccions entre pràctiques musicals digitals i identitats dissidents, amb especial atenció a les tecnologies de la veu, les estratègies de resistència cultural en plataformes digitals i les experiències de queer joy en la música popular contemporània. Ha participat en congressos nacionals i internacionals com el simposi «Reconsidering Music, Technology, and Gender» (UCLA, 2024), i ha publicat en revistes com el Journal for Austrian Music Studies i en el volum col·lectiu Resistencias musicales (2026).
https://orcid.org/0000-0002-9186-7421
Nico Pérez i Carbonell és graduada del Grau Superior de Música en l’especialitat de Composició al Conservatori Superior de Música del Liceu (Barcelona) , i del Màster de pedagogia per a músics i Màster en Ensenyaments Artístics en Investigació Musical de l’Escola Superior de Música de Catalunya (Barcelona). Actualment es dedica a la composició pedagògica, és professora de Llenguatge Musical i Harmonia a l’Escola de Música Freqüències (Vilanova i la Geltrú) i dirigeix el Cor Trans* Barcelona, la primera coral no-mixta del país. Les seves línies d’investigació inclouen la pedagogia musical amb una perspectiva queer i les pràctiques musicals col·lectives dissidents.
Laura Boix és graduada en Musicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona, on es va especialitzar en estudis de gènere i va obtenir la menció en Gestió Musical i del Patrimoni. Exerceix com a professora del Grau Superior de Música de la Fundació Taller de Músics (ESEM). D’una banda, la seva línia de recerca està vinculada a les identitats de gènere a la música urbana i, de l’altra, a la gestió cultural i musical. Actualment continua els seus estudis al Màster en Comunicació Especialitzada en Cultura de la Universitat de Barcelona, on aprofundeix en les relacions entre música, discurs i mediació cultural.
Soc musicòloga, matèria que em va entusiasmar des que la vaig descobrir als tretze anys, ja que combinava les dues coses que més m’agradaven al món: els llibres i la música. A causa, en part, de la meva passió per David Bowie, la meva tutora de tesi, Celsa Alonso, i jo vam decidir escollir com a tema d’estudi l’adaptació del glam rock anglosaxó al panorama espanyol. Això va derivar en un treball que analitza la construcció de les masculinitats dins del context musical nacional al llarg de diverses dècades. A més, el musicòleg Stan Hawkins em va ajudar amb el reconeixement del camp i de les masculinitats no normatives. Afortunadament, el treball va ser premiat per la Fundació SGAE i editat per la Societat Espanyola de Musicologia. Actualment, continuo la meva carrera com a professora i musicòloga a la Universidad de La Laguna, on gaudeixo del clima i del paisatge de la meravellosa illa de Tenerife.
https://orcid.org/0000-0002-4613-3816
Teresa López Castilla recorre el seu camí acadèmic des de l’activisme feminista queer per apropar-se a qualsevol tema que tracti de música. Aquest ha estat el motor que l’ha mogut per aconseguir doctorar-se el 2015 amb una tesi pionera a Espanya sobre cultura de club queer i música electrònica a la Universitat de La Rioja. A partir d’aquí compagina la seva tasca investigadora amb la seva feina com a docent universitària a l’Àrea de Didàctica de l’Expressió Musical de la Universitat de Jaén, on també desenvolupa projectes docents d’innovació i transferència del coneixement relacionats amb Coeducació i música. A més, té la sort de ser convidada per fer xarxes i conspiracions acadèmiques en projectes de recerca sobre feminismes i músiques populars urbanes des de la Universitat Autònoma de Barcelona. I acudeix amb molt de gust allà on la criden per compartir sabers, idees i pensaments que inspirin i alimentin aquestes trajectòries feministes etnomusicològiques.
Fiorella Montero-Diaz és professora d’etnomusicologia a la Universitat de Keele, Regne Unit, i directora del Col·legi d’Etnomusicòlegs del Regne Unit (British Forum for Ethnomusicology). Ha obtingut el màster en etnomusicologia a Goldsmiths, Universitat de Londres, i el doctorat en música a la Universitat de Royal Holloway, Regne Unit. Ha publicat prolíficament sobre l’impacte de la música en les persones en contextos de conflicte (racial, ètnic, de classe, de gènere), observant quines experiències, si n’hi ha, contribueixen a trencar els patrons de segregació social, discriminació i racisme. Des del 2021, la Dra. Montero-Diaz és Investigadora Principal del projecte: «¡Que suene la rebelión queer!: Resistencias musicales LGBTI en América Latina» (https://www.queermusicprotest.com/en), un ambiciós projecte finançat per l’Acadèmia Britànica de Ciències Mèdiques i el GCRF centrat en les comunitats LGBTI —especialment la transgènere— que utilitzen la música i l’artivisme (l’art com a activisme) per apropiar-se sonorament de l’espai públic, interpel·lar els governs, denunciar la violència i advocar per la inclusió i el canvi social.