Revetlla de Sant Joan, Malgrat de Mar

Ritual descrit per Carla Rodríguez, Mariona Regí & Núria Lanao (2020).

Malgrat de Mar, Barcelona, Catalunya.

Un cop l’any, Juny, solstici d’estiu.

Resum>

_{La revetlla de Sant Joan és un ritual que marca el solstici d’estiu i es du a terme un cop a l’any on l’element central és el foc. S’encén la flama al cim del Canigó i es transporta al poble, on es pregonen discursos, es celebra un cercavila amb música, correfoc i diables i, de nit, s’organitza un sopar popular amb un final de festa i algaravia. Durant aquesta nit de Sant Joan, el foc recorre tot el poble des de la plaça fins a la platja i connecta amb tots els focs encesos en d’altres pobles de Catalunya, iniciant-se un nou cicle.}

Categories descriptives>

_{Foc, solstici d’estiu, regeneració política, contraordre, nit, diables, ratpenat.}

Descripció etnogràfica>

_{La tradició de les fogueres en la revetlla de Sant Joan començà a principis del segle XX al Nord de Catalunya, i des d’aleshores s’ha mantingut cada any i s’ha estès per tots els Països Catalans, i es fa per primer cop a Malgrat de Mar el 1966. El diumenge abans de la nit de Sant Joan, un grup de persones organitzades en l’anomenat “Grup del Foc” puja al cim del Canigó i deixa la llenya per cremar el 23 de juny. Aquest acte s’anomena “Aplec del Canigó”.}

_{El dia assenyalat, el 23 de juny, el Grup del Foc puja de nou i porta la flama que es manté tot l’any encesa al Castell de Perpinyà. També pugen agrupaments d’altres indrets de Catalunya. Un cop allà, el Grup del foc encén la foguera del Canigó. Tots els agrupaments obtenen una flama que transporten, enduent-se-la en un fanalet, fins al seu poble per a encendre la seva foguera. És el Grup Excursionista Malgratenc (GEM) que se’n ocupa, i arriba a Malgrat, al voltant de les 20h, a la Plaça de la Sardana. Des d’allà, distribueix també la flama a d’altres pobles del voltant, com Palafolls o Santa Susanna.}

_{L’Associació Ciclista Malgratenca agafa el relleu al GEM, encén unes torxes amb la flama i fa un recorregut fins la plaça de l’Església, al centre del poble. Un cop allà, amb les torxes encenen un peveter. És en aquest moment que es pronuncia un manifest redactat per l’associació d’Òmnium Cultural, parlament que es llegeix per a tots els Països Catalans. Constitueix una reafirmació de la identitat catalana, i fa al·lusió a l’estesa del foc, la guia de la llum de la flama i la màgia de la nit de Sant Joan, així com a la democràcia, la justícia i la llibertat, donant importància a la força col·lectiva per a “sortir d’aquesta foscor”, com a metàfora de la nit de Sant Joan i per expressar l’anhel d’alliberament.}

_{Aleshores, cap a les 21h s’inicia la cercavila dels diables i els geganters de Malgrat, que va de la Plaça de l’Església fins la Plaça Rodona (la platja), acompanyada de gralles i percussió. Els diables realitzen un correfoc, seguits dels ciclistes que, caminant, porten les torxes enceses. En la cercavila es toca música tradicional catalana, que incita a ballar, animar-se i posar-se sota el foc. La indumentària dels participants sòl ser vermella o taronja amb símbols de foc. Un personatge indispensable és el de la Bèstia o Ratpenat Infernal (símbol local), marró, d’uns dos metres d’alçada i que, amb la boca oberta i les ales desplegades, treu foc per moltes parts del cos. Com que carregar-lo és una tasca feixuga, els membres dels diables es relleven. Aquest personatge és significatiu perquè es troben molts ratpenats a les mines del poble, anomenades “Mines de Can Palomeras”.}

_{Un cop s’arriba a la Plaça Rodona, a la platja, ja de nit, es torna a llegir el manifest i s’encén la foguera. Mentre aquesta s’encén, el Ratpenat fa un ball final, al ritme d’una cançó composta per una vilatana el 2015, expressament per a ell, anomenada “La cançó de la Bèstia”. Una rotllana es congrega al seu voltant. Un cop finalitza el ball, el Ratpenat retorna a l’Arxiu Municipal. S’organitzen un sopar popular i uns concerts, i la festa culmina en un esclat de festa, descontrol, cant, dansa, menjar i beure, per després tornar a la calma.}

Seqüència ritual>

Anàlisi ritual>

_{El ritual busca significar la unitat social i política a Catalunya. Aquesta unitat està representada als cims, indrets liminals, fora del control estatal, on a la nit de Sant Joan s’hi col·loca una foguera. Així, doncs, totes les fogueres dels cims acaben delimitant el territori, emplaçant la llum i esborrant la nit més curta de l’any i, per tant, anunciant un nou cicle. Aquesta foguera encesa en tots els cims procedeix de la flama del Canigó, definició de la unitat. Coincideix amb el solstici d’estiu, la nit més curta, temps que anuncia un inici, un període creador, on tot és possible, fins i tot la regeneració política.}

_{A Malgrat de Mar, poble pescador, es representa a la platja. L’estructura del ritual indica que en el primer temps ritual, abans de la revetlla, comencen els preparatius. El període liminal està subdividit en 4 temps (del Temps 2 al 5), tots ells significats pel foc i el seu recorregut: des del Canigó (Temps 2) a Malgrat (Temps 3), pel poble (Temps 4) fins a la platja (Temps 5). De fet, el que deixa entendre aquest període liminal dominat pel foc, que s’estén per tot el poble, és la connexió entre tres espais:}

_{el centre – els carrers – la platja}

_{Al final s’encén la foguera a la platja (representativa d’un poble pescador), connectant-se amb totes les demés enceses a tota Catalunya. El darrer Temps 6 és quan es recupera la normalitat, quan el llum de la foguera s’apaga, surt el sol, i s’inicia un nou temps.}

_{Per tant, en el cas de Malgrat de Mar el que més destaca és el foc, amb l’encesa de la foguera a la platja, clímax del ritual. Els símbols dels diables i del ratpenat representen la nit, l’antítesi de l’ordre establert, la inversió del temps normal. La música també és un element de subversió, igual que l’alcohol. La música guia els assistents a través de tot el cicle ritual. Tot es permès en aquest temps de contraordre per donar lloc a la regeneració política, del poble i de cadascun dels participants.}

Bibliografia>

_{Castellví, J. (2015). La unitat dels catalans. Un estudi sobre la gènesi del significat en un ritual d’identitat col·lectiva: el cas de la invenció de les “foguerades patriòtiques” de Sant Joan (Tesi doctoral). Universitat Autònoma de Barcelona. https://www.tesisenred.net/handle/10803/319446#page=468.}

_{Ràdio Palafolls. (2022, 10 de juny). Malgrat recupera la revetlla de Sant Joan arran de mar https://radiopalafolls.cat/2022/06/10/malgrat-recupera-la-revetlla-de-sant-joan-arran-de-mar/}

_{Puig i Sedano, X. (2017). Canigó: la muntanya sagrada dels catalans que parla francès. El Temps. https://www.eltemps.cat/article/1655/canigo-la-muntanya-sagrada-dels-catalans-que-parla-frances}

_{Regí, R. (2018). [Ratpenat de Malgrat de Mar i els diables a la Plaça de l’Església]. [Fotografia]. Malgrat de Mar.}

_{Wikimedia Commons. (2012). [Encesa de la Flama al cim del Canigó]. [Fotografia]. https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Encesa_de_la_Flama_al_cim_del_Canig%C3%B3.JPG}