Processó del Sant Enterrament, Riudoms

Ritual descrit per Dúnia Al-Kuwaifi Torres & Alicia Playà Piñol (2022).

Riudoms, Tarragona, Catalunya.

Un cop l’any, Diumenge (següent a la primera lluna plena de l’equinocci de primavera).

Resum>

_{El poble de Riudoms, de la comarca del Baix Camp, és conegut per la presència de molts actes litúrgics vinculats al cristianisme. Com per exemple, la Setmana de la Pasqua Cristiana (la Resurrecció de Crist), que té lloc el diumenge següent a la primera lluna plena de l’equinocci de primavera, entre el 22 de març i el 25 d’abril. Aquesta festa és ben celebrada a la comarca i compta amb subvencions de l’Ajuntament de Riudoms, així com de la Diputació de Tarragona. La processó que centra més expectació és la del Sant Enterrament, del Divendres Sant, que recorre els carrers del barri de l’antic call jueu i que arriba fins al centre històric, on hi ha l’Església Parroquial de Sant Jaume.}

Categories descriptives>

_{Cristianisme, Setmana Santa, Sant Enterrament, Verge Dolorosa, nit, silenci.}

Descripció etnogràfica>

_{Els preparatius de la processó s’inicien al mes d’octubre. L’Agrupació de Confraries posa en venda una loteria nadalenca per la cistella de Nadal i així recapta diners per sufragar totes les despeses. Paral·lelament, les confraries es reuneixen mensualment per preparar el programa d’activitats amb les comissions de treball de Riudoms. També s’organitza el sorteig per l’elecció de les persones encarregades a dur la creu, l’estendard i el misteri de cada confraria. Un mes abans es posen a punt les carrosses. Els dies abans de la processó es decoren els misteris amb flors donades per la gent del poble, que les ha fet créixer tot l’any als seus balcons. Algunes flors són artificials, com ara la Passiflora o la “flor de la passió”. Durant la setmana es duen a terme un seguit d’activitats de caràcter social i cultural, destinades al públic en general. El dia abans de la processó, el Dijous Sant, el poble obre les entrades de les cases per mostrar altars fets manualment amb més flors i imatges de la processó del Sant Enterrament. El mateix Divendres Sant, es manté la tradició d’anar al matí al camp a recollir farigola (anomenada frígola a Riudoms). Per últim, es dona el “sermó de les set paraules” a la pregària del matí de l’Església.}

_{A la processó, els moments representats de la passió de Crist, són: la Captura, la flagel·lació, la càrrega de la Creu, la Crucifixió i el Sant Sepulcre.}

_{Els participants estan col·locats en dues fileres paral·leles que deixen un carril buit al mig, d’uns 10 metres, que és per on es mouran els diversos actors i carrosses de la processó. La performance comença amb el so dels tambors, el qual anuncia l’arribada de la Confraria dels Armats, conformat per 16 armats vestits amb túniques romanes vermelles: 1 romà al capdavant que porta un instrument metàl·lic. L’acompanyen 4 tamborers, distribuïts en 2 i 2 a cada costat, i més endavant 10 armats més, que duen llances i els segueixen en dues fileres de 5 membres cadascuna. Per acabar, hi ha un armat al mig de tota la formació, portant l’estendard. Avancen a poc a poc, seguint a l’uníson el ritme lent i solemne que marquen els tambors i fent una coreografia de ziga-zaga amb els peus. L’actuació és la representació de l’exèrcit romà de la captura de Jesús per dur-lo a la creu.}

_{La confraria que segueix és la de La Salle i el seu penó, formada per un grup de 13 nens i nenes d’entre 6-12 anys. L’encapçala el penó de color blau marí i la inscripció daurada de l’emblema de la confraria, portat per un infant acompanyat per dos nois més. Els altres 10 infants continuen distribuïts en dues fileres laterals i separats entre si. Al davant de les fileres hi van 6 alumnes de La Salle i 4 alumni. La vestimenta consisteix en túniques negres molt llargues sobreposades per un escapulari color blanc pur. Exceptuant el portant del penó i els dos acompanyants, tot el grup sosté un ciri encès. Darrere del pas, hi ha un confrare amb una vara de ferro de fons, que controla el tancament de la confraria i manté la continuïtat del pas. El pas dels nois i noies és més lent que el dels armats, i també hi ha menys impacte sonor (tot i que no hi ha percussió de la confraria, la música dels romans els acompanya de manera notable).}

_{Arriba l’estendard de la confraria de l’assotament de Jesús, format per 6 individus vestits de color negre i totalment encaputxats. L’atmosfera canvia cap a un sentiment de dol. Els acompanyen 18 dones vestides d’etiqueta negra, amb una “mantilla y peineta” del mateix color i un vel fins al maluc també negre. La imatge que transmeten és de tristesa i es fan dir les “magdalenes”. El grup de dol femení l’encapçala 3 dones portants de l’estendard negre. Les segueix l’element principal de la confraria: la carrossa de la flagel·lació de Jesús per part dels romans, ornamentada amb les flors. Representa el focus central de la il·luminació d’aquesta part de la processó, amb 3 focus de llum blanca. La carrossa és portada per homes vestits d’etiqueta normativa.}

_{La següent confraria és la de Sant Natzarè i els seus penons, conformada per joves d’uns 7-12 anys i 4 adults que custodien la carrossa. Els adults vesteixen amb túnica i caputxó de color morat amb cordó blanc. Porten l’emblema de la creu brodada amb corona d’espines i un ciri a la mà. Els més petits porten una “golilla” blanca en lloc del caputxó. El grup ve precedit al capdavant pel grup de 3 nois encarregats del penó, portat pel noi del centre. Al subgrup del penó gran l’acompanyen el subgrup del penó petit, subjectat per nens de 5-7 anys. El símbol inscrit en el penó és una N contraposada amb una creu de crist al mig, referència al Jesús “Natzarè”. Per últim, els segueixen el subgrup de l’últim penó: el mitjà. De la mateixa manera que amb la Confraria de l’Assotament, aquesta nova entrada de la processó porta un pas més lent, juntament amb un ambient més fosc i més silenciós.}

_{Segueix l’estendard de la Puríssima Sang i el seu emblema és una S (la sang de Jesús) sobreposada per una creu i envoltada per espines. La formació s’inicia amb una doble fila, una situada a cada lateral del pas de la processó, de dones que porten els “papus” tradicionals. Porten una túnica negra, encara que el color característic és un vermell molt intens, i ciris encesos. Les segueixen també dues fileres a cada banda, però en aquest cas conformades per homes d’edat adulta amb una túnica negre, sobreposada per una capa de color vermell intens. Porten també uns collarets bastant grans penjats al coll i ciris encesos. La carrossa representa Jesús carregant la creu i està més ornamentada que les anteriors. L’escena evoca el sacrifici que Jesús va acceptar per l’amor a la humanitat; el pes de la creu representa el pes dels pecats dels homes. A darrere de la carrossa l’acompanyen 3 individus amb caputxins de negre, i el del centre porta a esquenes una creu de fusta. Al final del pas hi ha una dona encaputxada que duu una vara de ferro de fons i és la senyal del tancament de la confraria i de la continuïtat del pas.}

_{Entren dues fileres de persones, cadascuna a un lateral del pas. Tots van vestits de manera casual i les edats varien considerablement. La grandària del grup consta d’unes 150 persones en total, i totes elles duen ciris encesos a la mà. A més, no segueixen cap posicionament normatiu i sense cap mena de distància ni posició oficial. Un cop entrats en la processó, s’aturaran drets durant uns 10 minuts i no fan res a excepció de xerrar entre ells. És un moment d’expectació, a l’espera de quina confraria serà la següent.}

_{Es distingeix de lluny la creu de Jesucrist (Lignum Crucis) d’uns 2/3 metres. L’antecedeix un grup de dones adultes vestides de negre i un mocador verd al coll. Canten una cançó en llatí, que té el rol d’anunciar l’arribada de Jesús Crucificat. Entra la creu subjectada entre els tres portants als quals els acompanyen figures importants del clergat. El portament de la creu, doncs, representa el càstig final de Jesús, la seva mort. A continuació passa l’orquestra de la confraria de Santa Llúcia, afegida recentment, grup de timbals acompanyats pel pas d’imatges de la processó. No duen uniforme ni vestimenta tradicional. La Confraria del Sant Sepulcre segueix la figura de Crist penjat amb claus al Lignum Crucis, i la vestimenta es caracteritza per uns vestits llargs i blancs i presenten una cinta vermella que els envolta la cintura. Per sobre, es troben parcialment tapats per una túnica blanca i amb un símbol bordat a l’espatlla esquerra, el qual és el distintiu que els cavallers d’aquesta Ordre utilitzaven: la creu heràldica de Jerusalem. Els individus d’aquesta confraria representen els cavallers templers. En aquesta processó en són 20, repartits en dues línies laterals. Al final es troba posicionat el grup portant de l’estendard i dos ajudants, on cadascun subjecta una cadena de ferro i un d’ells és un noi jove. Pel que fa a la carrossa que els segueix s’observen dues parts: l’urna i el Crist jacent. Representa el moment en què el cos de Jesús mort és emportat per enterrar-lo al Sant Sepulcre. En la carrossa de Riudoms, a sobre l’urna, s’hi col·loca un ram de Pasqua i decoracions florals fetes pel poble. Els instruments de la confraria que els segueix, omplen l’escena de música.}

_{Es tanca la processó amb La Dolorosa, que és la representació del dolor que pateix la Mare de Déu davant la mort del seu estimat fill. És encapçalada per 25 persones, exclusivament dones, d’edat adulta i avançada, vestides de negre i subjectant els ciris encesos. La carrossa d’aquest episodi és la més venerada pel poble. La figura de la Mare de Déu està dreta, mirant el terra, amb expressió trista i amb les mans encreuades davant el pit i li cau una llàgrima de l’ull. Amb l’aparició d’aquesta figura, que s’atura davant les escales de l’església on el públic acostuma a observar la processó i esperar la culminació de l’acte, es deixa a La Dolorosa aproximadament uns deu minuts, en complet silenci i només amb la il·luminació dels ciris i de la mateixa carrossa. Una vegada passats els deu minuts, la figura avança lentament, mentre el públic segueix i es va dissolent progressivament. Aquesta imatge última del final de la processó, amb la llàgrima de la Mare de Déu, és la més venerada i representada la resta de l’any. És la que conclou el patiment condensat en una llàgrima.}

Seqüència ritual>

Anàlisi ritual>

_{En el ritual de la processó del Sant Enterrament, la llum i el so marquen el pas simbòlic de cada moment en el curs de la representació del Via Crucis de Jesús i dels diferents episodis de la Passió.}

_{Temps 1. El so dels armats anuncia l’inici de la processó, precedint-ne l’aparició física. Aquest so, ferm i ressonant, és el principal atractiu: confereix al pas dels armats una imatge poderosa i intimidant, tot mantenint una clara afinitat amb l’atmosfera fúnebre. Durant aquesta introducció sonora, la llum natural del sol encara persisteix, mentre alguns fanals dels carrers adjacents il·luminen suaument el camí. L’inici de la processó és, doncs, un esclat de força lumínica i sonora. Aquesta energia es reflecteix també en el color roig intens de la vestimenta dels armats, associat simbòlicament amb la violència i el foc.}

_{La segona part d’aquest temps, encapçalada per la Confraria de La Salle i el seu penó, tanca el primer moment ritual i introdueix el següent, marcat per una progressiva disminució del so i de la lluminositat. A partir d’aquí, regnen el silenci i la penombra, trencats només per la llum dels ciris.}

_{Temps 2. La carrossa va precedida per encaputxats de negre, vestits completament, de manera que la llum no pot reflectir cap forma física: una despersonalització deliberada per evitar ser el centre de les mirades. Les dones vestides de dol, amb la seva foscor i discreta llum, expressen el patiment i el dolor en nom de Jesús. La carrossa, en canvi, rep l’atenció lumínica principal, indicant on es concentra el significat simbòlic. Llum i so es fusionen per transmetre una expressió més profunda de pena i devoció; les vestimentes púrpures evoquen serenitat i saviesa, les mateixes amb què Jesús va suportar el patiment per defensar la veritat de Déu. En aquest moment, el soroll és gairebé inexistent: la solemnitat s’imposa allà on abans dominava la potència marcial dels armats. El pas és lent i contingut.}

_{Temps 3. La llum continua sent tènue i groguenca, procedent dels ciris que porten els participants de les confraries. La seva resplendor acarona els detalls vermells de les vestimentes, símbol de la sang i del sacrifici de Crist. Tot i això, el conjunt és predominantment fosc, amb l’austeritat de la roba negra. El silenci s’accentua, i aquesta confraria desfila sense cap acompanyament sonor, només guiada per la llum viva dels ciris.}

_{En aquest punt, la processó s’atura. El silenci solemne que havien invocat les carrosses es trenca: la llum i el so perden la seva càrrega simbòlica. Els estímuls provinents del públic desfan l’atmosfera de foscor i quietud anterior. És un entretemps que anuncia l’arribada de les últimes carrosses, les més esperades pel públic. L’ambient es prepara per allò que l’Església vol destacar amb més intensitat: la Crucifixió de Jesús a la Creu.}

_{Temps 4. La processó es reprèn. Les dones que canten vesteixen de verd, color que, segons la Bíblia, simbolitza l’esperança i la vida eterna, i aquí expressa la fe en la salvació. Amb l’aparició de Jesús penjat al Lignum Crucis, l’ambient esdevé sepulcral i fosc, alterat només pel so de la recentment incorporada Confraria de Santa Llúcia, que inicia el seu repertori.}

_{Temps 5. Segueix la Confraria dels Cavallers del Sant Sepulcre, orde militar cristià encarregat de la carrossa on Crist, ja mort, reposa dins l’urna. El silenci domina, trencat únicament pel so llunyà de Santa Llúcia. La carrossa és il·luminada per tres focus de llum blanca que contrasten amb les tonalitats groguenques dels passos anteriors. El blanc de la seva vestimenta simbolitza la justícia, la puresa i la bona fe dels cavallers, com una llum neta que il·lumina la veritat cristiana.}

_{Temps 6. La figura protagonista és ara la Mare de Déu. Les dones porten ciris i avancen lentament. El so de Santa Llúcia es va esvaint fins a desaparèixer, deixant pas a un silenci dens i devot. En aquesta escena s’expressa el dolor profund d’una mare davant la mort del fill. La carrossa és intensament il·luminada, amb un focus addicional que ressalta la llàgrima que llisca per la seva galta i l’expressió de tristor continguda. Els caputxins que l’acompanyen vesteixen completament de negre, símbol del dol i de la gran pena de la Mare. Malgrat la voluntat de l’Església de centrar la mirada en l’estendard de Crist crucificat, és en aquest sisè temps que el poble aboca tota la seva emoció i devoció cap al misteri de la Mare de Déu: una figura il·luminada enmig del silenci absolut.}

Bibliografia>

_{Berlanga, P. (2019). La Setmana Santa de Riudoms 2018. [Fotografia del Cartell de la Processó del Sant Enterrament, Riudoms 2019]. cofradíasyhermandades.es https://www.cofradiasyhermandades.es/carteless.php?cc=583000}