Sant Xibeco, barri la Prosperitat, Barcelona

Ritual descrit per Iván Delgado Díaz (2022).

Barri la Prosperitat, Nou Barris, Barcelona, Catalunya.

Un cop l’any, Novembre.

Resum>

_{Sant Xibeco és el patró del barri popular de la Prosperitat (anomenat també la “Prospe”), conegut per la seva gran activitat i el seu esperit de lluita veïnal. Considerat el patró de la cervesa i de la despreocupació, Sant Xibeco és representat com un ninot encarnat en un homenet panxut amb barba, el nas gros, una túnica marró, un halo sobre el cap i una ampolla de litre de cervesa Xibeca al braç. El ritual que porta el seu nom, s’estén al llarg d’un cap de setmana, usualment a mitjans de novembre, i és considerat pels veïns com la festa major d’hivern del barri.}

Categories descriptives>

_{Cervesa, patró, barri popular, correbars, processó, inversió de l’ordre.}

Descripció etnogràfica>

_{El divendres a la nit, al voltant de les vuit del vespre, té lloc la primera activitat que es pot llegir al programa de la festa de Sant Xibeco cada any: l’obertura de la capella. El casal de joves de la Prosperitat obre les portes i, en una de les seves sales, hi ha muntada una capella per al Sant. La gent comença a arribar i la majoria porten la peça de roba característica de la festa: el mocador groc, envoltant o lligat a alguna part del seu cos. Cada any, el mocador té un disseny diferent i es pot comprar a les barres que s’habiliten a la festa, tot i que molts el porten d’altres anys.}

_{L’habitació on hi ha la capella té les parets negres i és més aviat fosca, només il·luminada per la llum d’algunes espelmes que rodegen la figura del Sant. Aquest, s’erigeix al bell mig de la sala i a la paret del fons hi penja un estendard vermell amb una gran X daurada. A la capella, algunes persones demanen al Sant bona fortuna, diversió i/o salut. La vetllada està acompanyada per una festa al casal on actuen grups musicals, sovint del mateix districte, o PD (punxa-discos). El casal té obertes les seves barres i es venen begudes, principalment cervesa. En el transcurs de la nit, la rauxa va en augment. La gent va emborratxant-se i el xivarri, present des de bon començament, va augmentant el volum amb els característics crits “¡Eco, eco, eco, viva Sant Xibeco!”, que escoltarem durant tot el festival.}

_{Quan els concerts acaben i el casal de joves fa fora a la gent i tanca les portes, té lloc un esdeveniment clàssic al barri de la Prosperitat. Després d’uns minuts de gresca a la porta de l’establiment, la gent amb més ganes de festa comença a moure’s cap a la plaça Àngel Pestanya. Aquesta plaça és el centre neuràlgic d’aquestes reunions nocturnes extraordinàries i autogestionades. Un semicercle de bancs de pedra, rodejats de gespa, anomenat històricament pels locals com “la U”, que permet a tothom veure’s les cares, ballar i moure’s pel mig. La dinàmica és la mateixa: beure, xerrar, tocar música amb la guitarra o escoltar-la d’un altaveu, riure, plorar, etc. Quan la gent marxa o la policia els fa fora, la vetllada de divendres nit es dona per finalitzada, definitivament.}

_{El segon dia de Sant Xibeco és el més carregat d’estructura ritual i de tradició. Respectant les hores de ressaca, el primer acte no sol començar fins passats dos quarts de dotze. La jornada comença sempre amb un pregó a càrrec d’alguna de les entitats o de nombroses penyes a través de les que la gent del barri s’organitza durant les festes populars. En aquest pregó, celebrat a Àngel Pestanya o algun carrer proper, es presenten les festes i marca l’inici oficial de la festivitat de Sant Xibeco. A partir d’aquest moment comencen a ressonar, amb més força que el dia anterior, els càntics, oracions i crits dedicats al Sant:}

_{“Sant Xibeco que estás en los bares}

_{santificado sea tu nombre,}

_{hágase tu voluntad,}

_{y déjanos tu ebriedad…”}

_{“No tenemos teología, ni hacemos apología…}

_{Nuestro grito, un simple eco.}

_{¡Eco, eco, eco! ¡Viva Sant Xibeco!”}

_{A continuació té lloc un dels esdeveniments més emocionants i carregats de significat de tota la festivitat: la baixada del Sant. Des d’un edifici hi penja una tirolina que arriba fins a prop de l’escenari on s’està realitzant el pregó. La figura de Sant Xibeco comença a descendir lentament per la corda. La baixada està acompanyada de música, també de comentaris dels pregoners i dels càntics de la multitud emocionada. Quan el Sant arriba a terra, el munten sobre un suport recobert amb un mant de color violat, decorat amb ampolles de Xibeca cap per avall i obertes de la base. Tan dintre d’aquestes ampolles com en els espais buits del mant, hi ha col·locats diversos rams de flors blanques, grogues i liles.}

_{Entre les dotze i les dues del migdia té lloc la paròdia d’una processó catòlica de Setmana Santa. Les persones de l’entitat o la penya encarregades de portar el Sant, es col·loquen a les barres del suport i l’aixequen sobre les seves espatlles. Llavors comença la processó, que recorre diversos carrers del barri fins a arribar a la Marquesina de Via Júlia. La principal diferència entre aquesta processó i les tradicionals és que el recorregut es converteix en un correbars. Es tracta d’una caminada massiva en què tota la gent del barri avança al ritme del Sant i envoltant-lo, i seguint la música d’una banda musical, armada amb instruments de vent i tambors. Quan s’arriba a un dels cinc o sis bars que participen en l’esdeveniment, la música fa una pausa i el suport del Sant es deixa a terra, prop de la porta del bar. Allà, s’hi viuen moments de gresca, riures i cants acompanyats per les cerveses i d’altres begudes del bar. Després d’una estona, es reprèn la marxa, agafant de nou el Sant i escoltant de nou el so enèrgic dels tambors i les trompetes. Es torna a avançar fins el següent bar durant uns minuts a on es tornarà a parar per beure, i així successivament fins que, finalment, el Sant i els pelegrins arriben al destí final de la processó, Via Júlia. Cal fer especial menció del paper que té la cervesa durant aquest fragment de la festa, ja que el nivell d’alcohol anirà augmentant progressivament, de principi a fi, igual que el volum i la intensitat dels riures, cants i crits.}

_{Sota la gran marquesina de Via Júlia, el Sant és deixat a terra donant per conclosa la processó de Sant Xibeco. I es col·loca al costat d’un escenari, mentre la gent continua bevent i xerrant a prop d’una barra muntada expressament. Al cap de poc temps, torna a sonar la música, principalment a càrrec de grups del barri o del districte, o algun/a punxadiscos. El tipus de música que acostuma a escoltar-se a la Prosperitat gira al voltant de la rumba i del flamenc, donada la població immigrada procedent del sud espanyol. Tot i que també hi predomina el punk i la música urbana com el reggaeton o el rap. A aquestes hores, amb la baixada del punt àlgid de l’ebrietat del correbars, molts aprofiten per descansar unes hores. Tot i això, a la Prosperitat sempre hi ha algú disposat a continuar la festa.}

_{Al voltant de les sis de la tarda, té lloc un altre esdeveniment de la festa: un segon correbars. Uns altres bars del barri conformen una ruta que els veïns i veïnes de la Prosperitat seguiran de nou, aquest cop sense el Sant, que roman al costat de l’escenari de Via Júlia. Així i tot, una nova banda musical treu els seus instruments de vent i percussió i dinamitzen una segona marxa al seu ritme per a tot el barri. La gent repeteix les mateixes dinàmiques que al migdia. Tornen a fer xivarri, riure i beure de nou. I així van passant les següents hores, de bar en bar, fins que cau la nit i s’encenen els fanals i els llums del carrer.}

_{Un cop finalitza aquest segon correbars, es torna a la marquesina de Via Júlia per escoltar música o un punxadiscos. Aquesta segona vetllada és encara més intensa i deshinibida que la del matí i actua com a cloenda de la festa de San Xibeco. I com passa amb qualsevol celebració a la Propseritat i als barris veïns, la nit acaba de debó a “la U” de la plaça d’Àngel Pestanya amb més riures, alcohol i música per acomiadar-se del Sant i esperar amb ganes l’any vinent.}

Seqüència ritual>

Anàlisi ritual>

_{Abans d’analitzar l’estructura ritual, cal prestar una atenció especial al símbol dominant del ritual: la figura de Sant Xibeco. Aquesta no deixa de ser una representació estereotipada del barri, que pretén comunicar el seu aspecte humil, obrer i militant. Un ninot que ens convida a invertir l’ordre establert, voler trencar amb la rutina quotidiana de la classe treballadora. La seva semblança amb un frare franciscà i la mateixa processó convertida en un correbars no fan més que reafirmar aquesta inversió de l’ordre. El propi ritual és una paròdia de la processó catòlica de Setmana Santa, ritual molt estès en les terres andaluses d’on procedeixen una majoria de la població del barri de la Prosperitat. Seguint aquesta mateixa lògica, per analogia al vi –la sang de Crist– , aquí la cervesa és la sang de Sant Xibeco, no consagrada.}

_{Pel que fa a l’estructura ritual, el Temps 1 es caracteritza per l’inici de la inversió de l’ordre, tot i que Sant Xibeco no ha sortit de la seva capella i tot sembla que es tracta d’una nit normal de festa al barri.}

_{A partir del pregó (Temps 2) s’anuncia que tot el barri entra en una nova realitat presidida pel Sant Xibeco. De fet, el mateix pregó és una crida a Sant Xibeco, a qui se li demana rauxa i diversió. Responent a les pregàries, el Sant baixa del cel per passar un dia entre la gent del barri. D’aquí que Sant Xibeco converteix en una mena de salvador popular, capaç d’alliberar el barri del seu avorriment i de la monotonia dels freds i insípids mesos de tardor. Per tant, la seva baixada i processó no fan més que confirmar la inversió de l’ordre a tot el barri. Un cop instaurada la festa, en un primer correbars (Temps 3), el Sant ja és un més del barri, situant-se finalment a Via Júlia, sense que ni tan sols participi del segon correbars (Temps 4).}

_{El Temps 3 pretén concloure el ritual tal com ha començat, amb un final de festa més intens que a l’inici. És la traca final d’un temps que ha estat presidit per un homenet creat per a les mateixes persones que el veneren. Si Sant Xibeco representa tan fidelment el caràcter del barri, és perquè ell és el barri. En definitiva, el barri ha creat el seu propi salvador, seguint la frase que resumeix l’esperit d’aquesta celebració: “Sols el poble ha salvat el poble”.}

Bibliografia>

_{del Carmen Reyna, M., & Krammer, J. P. (2018). Apuntes para la historia de la cerveza en México. Instituto Nacional de Antropología e Historia.}

_{Delgado, M. (1993). La religiosidad popular. En torno a un falso problema. Gazeta de Antropología, 10. http://www.ugr.es/~pwlac/G10_08Manuel_Delgado.html}

_{Pastor, J. G. (2011). [San Xibeco] [Fotografia]. San Xibeco, una fiesta pagana en Nou Barris. https://www.unfotografo.es/2011/san-xibeco-nou-barris}