Els conscrits a Saint-Vincent-Bragny

_{^{Imatge cedida per l’autor J. Billaud. Classe dels conscrits on s’observa el detall d’una gallina. [Fotografia]. Saint-Vincent-Bragny, França.}}

Ritual descrit per Jacques Billaud (2023).

Saint-Vincent-Bragny, a la Borgonya francesa (la Bourgogne).

A finals d’agost, abans de l’inici del servei militar (setembre).

Resum>

_{Les Conscrits (literalment “els qui han de fer el servei militar” o reclutes) deriva del que significat francès “la conscription”, referint-se a l’obligació de formar-se a les armes i la disciplina militar un cop complerts els vint anys. És un ritual que s’estenia a totes les regions de França, ja que el servei militar era una institució nacional. Un ritual d’acomiadament del poble i de pas a l’edat adulta. Actualment, tot i que el servei militar a França va ser abolit l’any 1997, els conscrits continua celebrant-se amb reelaboracions significatives molt interessants https://www.larenaissancehebdo.fr/actualite-11440-le-rousset-marizy-les-conscrits-vont-courir-la-poule}

_{Les versions actuals signifiquen, principalment, la integració a la comunitat del poble, com a ritual de pas a la vida adulta per ser considerat ciutadà. De fet, ara, tant els joves com les joves el festegen als divuit anys quan comença la vida legal i la responsabilitat jurídica a França. Es segueix efectuant, marcant el temps a l’edat adulta, la pertinença al poble i la classe (pertinença generacional).}

Categories descriptives>

_{Servei militar, política, poble, desordre, iniciació.}

Descripció etnogràfica>

_{^{Ce travail est dédié à tous les habitants, passés, présents et futurs de Saint-Vincent-Bragny, pour qui le mot “conscrit” revêt un sens tout particulier. Et puisqu’à travers elle vit toute une génération dont il ne reste plus beaucoup de témoins directs, j’adresse des remerciements tout particuliers à ma grande tante, “la tante Paulette”, pour les récits qui ont construit ce travail.}}

^{_{[Traducció] Aquest treball està dedicat a tots els habitants, passats, presents i futurs, de Saint-Vincent-Bragny, per a qui la paraula «conscrit» té un significat molt especial. I atès que a través d’ella viu tota una generació de la qual ja no queden gaires testimonis directes, vull expressar el meu especial agraïment a la meva tia àvia, «la tia Paulette», per les històries que han donat forma a aquest treball.}}

_{El cas concret que he escollit és de Saint-Vincent-Bragny, atès que tota la meva família és d’aquest poble i que disposava d’una major facilitat per accedir als testimonis de primera mà. Haig de dir, però, que la informació que he pogut recollir no és exhaustiva. Aquest ritual s’ha anat modificant durant les últimes dècades i, per tant, poca gent de la meva família i del poble l’han viscut tal com es feia aleshores. El testimoni més fidel que tinc és el de la tieta de la meva mare, que, com a dona, no ha viscut mai el ritual, però m’ha permès recollir-ne els elements simbòlics i seqüencials més importants.}

_{Per arribar a entendre l’estructura d’aquest ritual, s’ha de donar a conèixer el context geogràfic del poble. Ens hem d’imaginar un paisatge rural amb molts prats. El típic bocage de la Bourgogne, amb prats separats per bardisses molt regulars, i granges molt allunyades les unes de les altres. En el cas de Saint-Vincent-Bragny, aquesta dispersió geogràfica contrasta amb el centre del poble, on es concentra la vida social. Al voltant de l’església (edifici clau en el desenvolupament dels pobles francesos), hi trobem els espais essencials en la vida del poble, com són el cafè i els monuments als soldats morts en combat durant la Primera Guerra Mundial. L’ajuntament, tot i que queda una mica més lluny, també ocupa un lloc cèntric en la geografia del poble. Per tant,  aquesta tensió dialèctica entre la dispersió i la concentració a nivell espacial i social és fonamental per entendre l’estructura ritual i el significat de cadascun dels temps.}

_{Les Conscrits es feia cada any a finals d’agost i durava una setmana sencera, de dilluns a diumenge.}

_{Dilluns al matí tots els nois de vint anys del poble, els que havien de fer el servei militar durant un any, a partir de setembre, s’ajuntaven per anar a courir la poule (segons la traducció literal, “córrer la gallina”). L’objectiu de la setmana era anar pel poble i les granges per aplegar gallines per a l’àpat de diumenge. Anaven amb un gran pal de fusta que els servia per lligar a les gallines, per les potes i cap per avall, i poder portar-les al cuiner del bar-cafè.}

_{Anaven pel poble a peu, carregats de símbols militars. Cadascú portava penjat, a l’alçada del cor, la cocarde (“insígnia”) blava, blanca i vermella, un símbol que condensa molta significata. No només representa la República Francesa, perquè duu els colors de la bandera, sinó també la de l’exèrcit i la potència militar francesa. Tot i que es va introduir durant la Primera República (1792-1804), va mantenir-se sota els dos règims napoleònics i encara avui segueix representant tant l’Armée de l’air (l’exèrcit de l’aire), com l’escola militar Saint-Cyr, entre d’altres. Aquesta insígnia personal es portava durant tota la setmana (fins i tot el diumenge). Al igual, que l’écharpe (bufanda) tricolor, símbol representant la nació, el poder polític, que enaltia també la vestimenta  dels càrrecs polítics (alcaldes, consellers regionals, diputats, entre d’altres). Dos símbols utilitzats amb gran respecte.}

_{En canvi, en el ritual d’altres símbols militars i nacionals acabaven jugant un rol paròdic:}

_{La trompeta, que servia per advertir la gent de l’arribada dels conscrits quan venien a buscar gallines i alcohol, havia de ser tocada tant malament com es podia. Si sonava desafinada, encara millor. La trompeta venia acompanyada del tambor, un altre instrument militar, que, de dilluns a dissabte, servia als conscrits per fer soroll i batre’l al ritme de la borratxera.}

_{La bandera tricolor (blau, blanc i vermell), símbol nacional per excel·lència, personalitzada amb la classe des conscrits (any i nom de denominació dels que han hagut de fer el servei militar el mateix any), havia d’embrutar-se el màxim possible.}

_{La persona que destacava en aquest grup era qui sostenia la bandera (le porte-drapeau) al llarg de tota la setmana i en tots els emplaçaments. Era de la promoció següent, amb un any menys que els altres participants del ritual, no sent conscrit fins l’any següent en que establia el vincle amb la seva classe. Com a portador de la bandera mimetitzava tots els passos del grup, recollint menjar per a les granges, tot emborratxant-se durant una setmana sencera.}

_{Els conscrits no només recollien menjar pel diumenge al llarg de sis dies. Aquest no era l’únic objectiu de la seva campanya. En realitat, vivien una setmana d’alliberament físic i social. Un parèntesi en la seva vida quotidiana on desapareixien els límits i les normes socials. Un desordre total. On el fil conductor de tota la setmana era l’alcohol. De fet, per a molts dels joves conscrits era la seva primera borratxera.}

_{Aquest descontrol els feia perdre la noció del temps. Una atemporalitat i una alteració de l’ordre que implicava viure també sense les comoditats de cada dia. Els conscrits acostumaven a no rentar-se i dormir cada nit a les granges, sobre la palla.}

_{Al llarg de tota la setmana, el grup dels conscrits alteraven l’ordre, emetent molt soroll. Si anaven en bici, triaven les bicicletes més desgastades i les decoraven per fer-ne el màxim de soroll (amb cassoles o peces de metall, per exemple). Actuaven fora de les normes socials molestant o, fins i tot, atemorint. Aquest és el cas d’una història narrada pel meu oncle, que recordava com van entrar a casa de l’avi d’un de la colla, imitant cants de mussols, amagats darrere d’uns matolls. L’avi va aparèixer amb una escopeta, a punt de disparar. Tot i aquest comportament que denotava una inversió de l’ordre, els conscrits tenien la protecció de l’ajuntament per fer el que els vingués de gust i molestar tot el que volguessin. L’alcalde es feia responsable de qualsevol incident que pogués passar.}

_{És només el diumenge que canviava tot i es tornava a l’ordre. Tot i no haver dormit al llarg de tota la setmana i trobar-se en un estat ressacós, era el dia en que els conscrits havien de fer bona cara, anar vestits de manera impecable, adornats de símbols militars i nacionals. Seguien portant, cadascú, la insígnia i la bufanda. Però canviaven la bandera. Anaven a buscar una nova a l’ajuntament, a uns dos-cents metres de l’església. Després del lliurament de la bandera nova per part de l’alcalde, anaven a missa a les 11h del matí. S’esperaven davant de l’església, que tothom entrés, per poder fer una entrada solemne amb el porte-drapeau al capdavant. Durant l’ofici, seien a les primeres files, amb la bandera sempre ben visible, i s’encarregaven de les diverses lectures. Acabada la missa, els conscrits sortien en primer lloc i es dirigien cap el monument als morts de la Primera Guerra Mundial, a la mateixa plaça de l’església. Aquest monument és central en la geografia dels pobles francesos. Commemora els seus soldats morts al camp de batalla, trobant-se sempre al centre del poble, amb la llista de tots els noms dels soldats. Als pobles petits, a tothom li sona, com a mínim, un dels cognoms de la llista.}

_{Per tant, lluny de l’entreteniment de la setmana, la cerimònia que es feia després de missa al monument als morts era un acte solemne, volent significar la importància del servei militar. Recordant d’aquesta manera la primera meitat del segle XX,  període dramàtic a França, que va deixar milions de morts i va afectar a totes les famílies. A Saint-Vincent-Bragny és un tema silenciat. En comptes de narrar el que van viure els soldats a les trinxeres i els dols que es van viure durant generacions, surt a la llum aquesta visió dels poilus (literalment els “peluts”), referint-se als soldats que no podien mantenir cap higiene a les trinxeres. Tot i així, la cerimònia recordava als joves que el servei militar comportava el risc de mort. D’aquesta manera ho exemplifica l’alcalde (amb la mateixa bufanda que ells) que col·locava una placa davant del monument, que deia: “Els Conscrits de la classe X, en honor als soldats morts en camp de batalla”.}

_{Acte seguit, a l’altra banda de la carretera, al cafè, s’ajuntaven els conscrits, els seus pares, el mossèn i l’alcalde per fer l’àpat, on el plat principal eren les gallines que havien aplegat durant la setmana. Es feien una foto davant de la porta del cafè, marcant l’atemporalitat d’aquest moment i la classe des conscrits, la seva pertinença al grup i, per tant, l’autenticitat del ritual. Es tocava música i es cantaven cançons.}

_{Al final de l’àpat, a la barra del cafè, cada conscrit col·locava una ampolla de vi plena, que no es bevia fins que tornava del servei militar, un any després. Per tant, un cop dipositaven les ampolles, els conscrits estaven preparats per a ser integrats a l’exèrcit, on es veurien sotmesos a la disciplina i als valors militars.}

Seqüencia ritual>

Anàlisi ritual>

_{Els conscrits actuen al llarg d’una setmana sencera, de dilluns a diumenge. Aquesta setmana es divideix en dos temps clarament diferenciats (Temps 2 i Temps 3), que formen part d’un període liminal previ a la seva consideració com a reclutes destinats al servei militar.}

_{(Temps 2) De dilluns a dissabte, l’escenari ritual –el poble sencer– és ampli i obert.}

_{(Temps 3) En canvi, diumenge, el grup es concentra al centre del poble, en un espai carregat de simbolisme: l’església (poder religiós), l’ajuntament (poder polític) i el cafè (estructura social).}

_{La interpretació exegètica del ritual posa l’accent en la creació de vincles entre aquells que han compartit aquesta experiència. Així ho exemplifica el cas del meu oncle, que explicava com el fet d’haver viscut aquella setmana el feia sentir profundament unit als seus companys de classe. El ritual, doncs, expressa clarament la voluntat d’enfortir els lligams de pertinença al poble, en contrast amb el que viurien en incorporar-se al servei militar, on formarien part d’un col·lectiu molt més ampli i impersonal. En aquest sentit, la “classe” esdevé un element essencial per identificar els conscrits i recordar-los els seus orígens. Més endavant, durant el servei militar, aquest sentit de pertinença es trasllada a un altre objecte simbòlic: la quille, un tros de fusta on cada conscrit grava i decora signes representatius del seu regiment. Segons la mateixa lectura exegètica, el ritual dels conscrits constitueix, doncs, un primer pas cap a la vida adulta, que culminarà amb la finalització del servei militar. Aquesta transició es reflecteix també en la mort ritual de la gallina, símbol de la fi de l’adolescència dels joves.}

_{A més, el ritual prepara els participants per a la vida dura del servei militar (Temps 2) i per a l’adquisició dels símbols nacionals i militars (Temps 3). Al mateix temps, expressa l’emancipació geogràfica d’uns joves que, habitualment, no solien sortir del poble ni passar nits fora de casa. Tot el procés ritual està concebut, per tant, com un joc de complementarietats entre “allò proper” i “allò llunyà”: un recordatori de les seves arrels i, alhora, una premonició del que viuran en integrar-se a l’ordre local i nacional.}

_{Al llarg del període liminal, la majoria d’elements rituals presenten aquesta doble dimensió, entre el que és local i el que és nacional. És el cas, per exemple, del monument als morts, que simbolitza tant la nació com el drama viscut pel poble, o de la bandera, que combina els colors del país amb el nom de la comunitat.}

_{D’altra banda, el desenvolupament del ritual permet situar els conscrits de les zones més rurals fins al centre del poble, on es concentren els símbols nacionals i militars. En aquest recorregut es fa evident també l’oposició entre el desordre (Temps 2) i l’ordre ritual (Temps 3). Aquesta progressiva configuració de l’ordre final mostra com els conscrits acaben preparats per integrar-se al servei militar.}

_{Finalment, marxen del poble sota la protecció dels símbols d’ordre militar, religiós i polític, fortament representats en el tram final del ritual. Ho fan, doncs, amb una preparació iniciàtica (Temps 4) viscuda dins el poble com a primer pas, mentre que la institució militar assumirà la continuació del seu procés de formació.}