Maseras, Marta (2025). Vacarisses està aquest cap de setmana de festa, ja que és la Festa Major Petit, amb la tradicional baixada de la Vaca. Món Terrrassa. https://monterrassa.cat/es/vacarisses-es/la-baixada-de-la-vaca-leyenda-fiesta-y-patrimonio-vivo-en-vacarisses%EF%BF%BC-461546/
Ritual descrit per Laia Carbó (2023).
Vacarisses, Vallès Occidental, Catalunya.
Divendres, dissabte i diumenge a finals de maig.
Resum>
La Festa de la Vaca és un ritual que té lloc al poble de Vacarisses, també anomenada la Festa Major Petita o la Festivitat de Sant Felip Neri. Es celebra l’últim cap de setmana del mes de maig, just després de Sant Felip Neri, patró del poble. És quan el poble es decora, transportant-lo al segle XVIII per tal de celebrar “La llegenda de la revolta de la Vaca” d’aquest mateix segle. La festa és organitzada per la Colla Gegantera Vacarisses, amb el suport de l’Ajuntament, la Coordinació d’Entitats i l’Associació de Comerciants del municipi. El punt central del ritual és la Baixada de la Vaca, dissabte a la nit. La protagonista de la Festa és la Vaca Xula, un dels gegants del poble des del 1992.
Categories descriptives>
Vaca, gegants, diables, foc, contrapoder, menjar.
Descripció etnogràfica>
La Festa de la Vaca és una celebració nova que va iniciar-se l’any 2008. Neix de “La llegenda de la revolta de la Vaca” de principis del segle XVIII, descoberta l’any 2007, però que va ser festejada a Vacarisses fins el 1868, segons els historiadors, coincidint amb el període del Sexenni Revolucionari. El document va ser rescatat per un historiador a l’Arxiu de la Corona d’Aragó. Desxifrat amb moltes dificultats, la troballa va ser comunicada a un membre de la Colla Gegantera de Vacarisses. És així com la Colla va decidir tornar a establir la festa amb gran acceptació i participació entre els veïns. Ara, es duu a terme cada any, seguint una mateixa estructura ritual.
Prèviament a la Festa de la Vaca, a Vacarisses, se celebrava la Festa de Sant Felip Neri, patró del poble. Per tant, a principis del segle XX era una celebració religiosa. Es deien Cants dels Goigs i, a la nit, el jovent acabava la festa amb música. Era tradició menjar cargols i faves. La celebració va anar minvant fins desaparèixer, fins que a la segona meitat del segle XX va recuperar-se tímidament.
En canvi, la Festa de la Vaca ha acabat sent molt popular, al llarg de tres dies –divendres, dissabte i diumenge– just després del dijous consagrat a la Festa de Sant Felip Neri. El cor del ritual és el Correfoc, la Llegenda de la Vaca, la Baixada de la Vaca, el Ball de l’Ós i l’Aplec de la Vaca. El que ha anat variant són la resta d’activitats, concerts i esdeveniments que s’organitzen al voltant del ritual.
Abans de la seva celebració, el poble esdevé un escenari del segle XVIII, es va engalanant amb decoracions d’època. El mateix dia dedicat a Sant Felip Neri, patró del poble, el propi nucli històric s’ha transformat per donar peu al següent dia, el cor de la festa.
Divendres a la tarda, el poble s’omple de veïns, esperant iniciar el cap de setmana, cor de la Festa de la Vaca. En els carrers es viu un ambient festiu. A les 17’30h, s’inicia la diada de diables que s’allarga fins a la nit. Es duen a terme tallers de foc per petits i grans. Els bars s’omplen de gent que vol sopar sense perdre’s la dinàmica de la festa. Es va fent fosc i a les 21’45h, en el túnel del Punt de Vol, comença el correfoc infantil. Tres quarts d’hora més tard té lloc el d’adults. Els diables vesteixen les seves casaques negres amb el logotip vermell de la colla al darrere. La majoria duen mocadors al cap i la boca, guants de jardineria i ulleres protectores. Cada adult carrega la seva forca i corre carrer amunt i avall fins que el petard peta, aleshores torna al carretó i carrega de nou de foc la seva forca. L’agafen amb les dues mans per la part inferior i la fan moure amunt i avall, la fan girar, la porten arran de terra i ballen fent salts i algun crit.
Els carrers s’omplen de veïns i de foc. L’ambient fa olor a pólvora i fum i no es veu el cel. La gent del poble es vesteix amb texans llargs, roba de cotó, mocadors i barrets de palla. Els tabals ressonen pels carrerons del centre i els diables van amunt i avall amb les forques altes. Els més valents dels poble ballen sota les espurnes dels diables, els altres esperen arran de paret o dintre dels portals i criden quan els diables s’acosten amb les forques. Tot el poble viu un èxtasi fet de tabal, de foc, de petards i de crits. Un nou ordre de la realitat governat pel caos dels diables.

Ajuntament de Vacarisses (2022). Festa de la Vaca 2022. [Fotografia]. Flickr. https://www.flickr.com/photos/vacarisses/albums/72177720299208446
Quan tota la pirotècnia s’acaba, els veïns queden dispersos per les places i els carrers fins que a les 00h s’inicia la nit amb música. A la plaça de la Dona, el cicle de música d’arrel Entreparcs toca versions tradicionals catalanes. A pocs metres, a la plaça del Punt de Vol, s’hi arrepleguen els joves on hi ha una sessió de punxadiscos (PD).
A l’endemà, dissabte, el dia comença a les 9’30h quan els menuts del poble participen en una cursa. Mentrestant, en el nucli del poble, els paradistes comencen a muntar les seves paradetes per a la Fira del Segle XVIII. S’inicia poc animat, però a mesura que el matí avança, s’omple de gom a gom. La fira consisteix en parades de productes artesans, oficis, jocs de l’època. Els paradistes i talleristes vesteixen disfresses de l’època (faldilles llargues o pantalons, camises, mocadors, espardenyes, etc.). A les 12h, a la plaça Major torna a haver-hi la mostra de música tradicional Entreparcs. Al voltant de les 15h, els veïns se’n van a dinar a casa o al bar i els paradistes recullen la parada.
A les 17h, a la Plaça Joan Bayà, es duu a terme la Trobada Gegantera amb la plantada i la cercavila. Els Gegants del poble són quatre:
Virrei Manuel Amat i Virreina Francesca, dos personatges rellevants de la història de Vacarisses que van viure al Castell durant el 1700.
Peret Seró, personatge burlat pel poble, perpetuat en gegant després de la seva mort.
Vaca Xula, símbol del poble.
A la plaça, també hi ha altres Gegants que es col·loquen als límits per tal que la ballada sigui exitosa. Mentrestant cau el vespre, i l’Esbart, els Diables i els Castellers es troben al Castell per assajar la recreació de la Llegenda de la Vaca, a la nit.

Ajuntament de Vacarisses (2022). Festa de la Vaca 2022. [Fotografia]. Flickr. https://www.flickr.com/photos/vacarisses/albums/72177720299208446
A les 23’15h, la gent es concentra davant del Castell per poder veure la Llegenda de la Vaca en directe –a càrrec de la Colla de Diables de Vacarisses, l’Esbart Dansaire, els Trabucaires i els Castellers–. Es recrea “La llegenda de la revolta de la Vaca” de Vacarisses del segle XVIII, amb música, ball, castells, sons i foc.
La llegenda narra que, a principis del segle XVIII, al Castell hi vivia el senyor de les terres de Vacarisses, Llopis Amat, terratinent amb grans propietats. Tot el que es veia, des del castell, era seu (terres, pous, arbres i cases). Durant un període de sequera a la comarca, el poble va viure una gran penúria, excepte el senyor que vivia en abundància i tenia reserves de menjar per a sobreviure dècades senceres. Un dia, un noi vacarissenc, cansat d’aquell mal viure, va acudir al Castell. Diuen que va entonar una melodia molt trista per aconseguir que el senyor l’escoltés. En sentir la veu d’aquell noi, va entristir tant que va confinar-se trenta-sis llunes plenes dins del Castell. Havent passat aquest període, va reunir tot el poble i va prometre que, cada any, mentre ell fos l’amo i el seguissin els seus successors, es lliuraria una vaca al poble. El poble va celebrar la victòria amb una gran festa, un dinar i un ball popular. Des d’aleshores, cada any, fan baixar una vaca des del Castell de Vacarisses fins al poble per celebrar la victòria de la revolta de la vaca i el triomf del poble.
Actualment, el Castell es decora amb torxes i foc. Els diables representen les escenes de la llegenda amb vestuari de l’època i ombres xineses. També es canta, amb el so de guitarres, la “Cançó de les balances” i el “Conte medieval”.
Cançó de les balances de Josep Maria Carandell, interpretada per Ovidi Montllor https://www.youtube.com/watch?v=tZqKn-V-C5s

“Conte medieval” dels Esquirols, de l’àlbum Fent Camí (1975) https://www.youtube.com/watch?v=lYMspcpQoYw

Tornant, al ritual, els castellers fan un pilar per guanyar força en la representació. Els trabucaires disparen en senyal de victòria de l’Esbart dansaire, que balla per celebrar-ho. Finalment, la façana del castell s’omple de foc, com s’incendiés.
Darrere el castell s’amaguen alumnes de primària de les escoles del poble –Pau Casals i Font de l’Orpina–, els Geganters i un grup basc anomenat Zanpatzar. Tothom és a punt per representar un any més l’escena més esperada del poble, la Baixada de la Vaca. Un cop la representació de la llegenda finalitza, els trabucaires disparen amb els seus trabucs i els Zanpatzar comencen a desfilar.
Son homes joves, vestits amb pells d’ovella que cobreixen tot el seu cos, una faldilla blanca per sobre dels genolls, uns pantalons de pirata foscos, unes mitgetes blanques i unes sabates amb vetes fins a sota els genolls. Duen la cara coberta amb un passamuntanyes, vermell o negre, amb tres forats –dos pels ulls i un per la boca– i un barret llarg cònic. Al darrera, carreguen dues esquelles i s’acompanyen de la bandera d’Euskal Herria i l’Estelada.

Ajuntament de Vacarisses (2022). Festa de la Vaca 2022. [Fotografia]. Flickr. https://www.flickr.com/photos/vacarisses/albums/72177720299208446
Tot el poble els segueix, o bé es reparteix pels carrers per poder-los veure passar. Darrera seu, hi trobem joves, d’uns dotze anys, en dues files, vestits d’època i amb torxes a les mans. Entre les files, hi ha la Vaca Xula. Just després, es col·loca la resta de gegants del poble i capgrossos de vaques portats pels més menuts de la Colla Gegantera.
Es realitza la Baixada de la Vaca fins a la Fàbrica. Allà, els infants van dipositant les seves torxes, procedint a l’Encesa de foc. A sobre, una estructura de ferro té lligada un tall gran de vaca destinat a passar tota la nit en el foc de les torxes fins quedar cuita. Es cou a través de tècniques tradicionals, a foc lent durant tota la nit. Els homes de la Colla gegantera es passen la nit fent-la coure. D’aquí que s’anomenin els vetlladors. Els voltants de la Fàbrica s’omplen de fum i d’olor a foc i cuit. Fa calor a la vora del foc i els ulls ploren pel fum. Tot i això, al voltant s’hi aplega molta gent que no vol perdre’s l’encesa de foc per cuinar la Vaca.

Ajuntament de Vacarisses (2022). Festa de la Vaca 2022. [Fotografia]. Flickr. https://www.flickr.com/photos/vacarisses/albums/72177720299208446
Els Grallers de Vacarisses i l’Esbart organitzen la Ballada Popular de l’Ós. Els veïns s’agrupen en parelles i formen un cercle molt gran on ballaran de manera conjunta, el Ball de l’Ós. Alguns queden a fora i observen com el poble s’uneix amb la dansa. La música va augmentant de ritme i el que començava sent un ball tranquil es va animant cada cop més. El so estrident de les gralles, el contacte entre tots i els riures, van creant una eufòria que acaba amb aplaudiments, crits, riures i abraçades. Es formen parelles o grups d’amics o familiars per ballar. La música és repetitiva i els passos també:
4 passes endavant, 4 cap enrere, 4 més cap endavant i 4 cap enrere;
més, salt endins, salt enfora, la noia passa per davant. I salt endins, salt enfora, la noia per darrere.
Acte seguit, a la Sala Gran de la Fàbrica sona l’última mostra d’Entreparcs de música tradicional i segueix una sessió de PD. La nit s’allarga i la gent es dispersa pels carrers, a la Sala Gran o a la Plaça de la Dona on, en un racó delimitat per tanques de l’ajuntament, hi ha la vaca donant voltes sobre el foc, amb els vetlladors l’han de deixar a punt per l’Aplec de l’endemà.
Diumenge al matí, els vetlladors se’n van a dormir fins l’hora de dinar i son substituïts per d’altres geganters i participants del poble que tallen la carn de la vaca i en cuinen més per a tot el poble. A les 11h, la Plaça Major torna a tenir vida amb la Ballada de l’Esbart Dansaire i l’Actuació castellera que provoca un esclat d’emoció, crits i aplaudiments. El ritual conclou amb l’Aplec de la Vaca a la Sala Gran de la Fàbrica on es menja la carn.
Seqüència ritual>


Anàlisi ritual>
El símbol dominant del ritual és la vaca, representada com a Vaca Xula, un dels gegants, i significant la revolta del poble tal com relata la llegenda, la Cançó de de les balances i el Conte medieval. De fet, tot el procés ritual tracta de fer reviure la llegenda, submergint el poble en el context històric del segle XVIII.
Ja des de l’inici, en el Temps 1, el poble viu un preludi al veure com es transfiguren tots els seus carrers del casc antic. Es quan l’escenari ritual comença a ser visible, augurant una transformació total. En aquest temps, es manifesta clarament com la Festa de Sant Felip Neri ha quedat relegada.
El Temps 2 és una explosió del contraordre, de nit, amb el correfoc dels diables, infantils i adults, com a senyal del que succeirà en els temps rituals posteriors. Aquí, la intervenció dels diables petits adquireixen un protagonisme especial, al representar el jove de la llegenda que inaugurar la revolta. Durant aquest correfoc, el fum, els tabals i el foc activen capacitats sensorials que, també, ajuden en aquesta translació a una altra realitat. Aquí, és important entendre que el poder establert encara no està qüestionat. És un senyal del que ha d’esdevenir.
Els següents temps rituals (del 3 al 6) formen una seqüència perfectament articulada, on el poble reviu el fet històric que va succeir al segle XVIII, convertit en llegenda.
El Temps 3 és l’escenificació de l’espai històric, on el poble inicia la seva immersió en aquesta altra realitat, de dia.
El Temps 4 omple l’espai dels personatges que caracteritzen aquesta altra realitat i l’ordre sociopolític que representen, fent-los presents. D’aquí que recorrin el poble en un cercavila, també de dia, per tal de fixar l’ordre que imperava en aquell temps. Fixem-nos, concretament, en el gegants dels virreis Amat i la Vaca Xula, principals figures de la llegenda.
Un cop el poble ja està completament capbussat en el context històric, el Temps 5 escenifica la història succeïda en el castell, ja de nit, quan el contraordre és possible. De fet, la representació del foc final del castell, que simula que s’incendia, és símbol de destrucció i de revolta.
La baixada de la vaca, en el Temps 6, no fa més que exposar com acaba de resoldre’s l’abús de poder senyorial, com el poble el contraresta, sent la baixada de la Vaca Xula el triomf sobre el senyor –d’aquí el seu apel·latiu–. L’escena de baixar des dalt del castell –món del senyor i del poder–, a baix a la fàbrica –món del poble– simbolitza l’ordre establert. Però la vaca és el guany d’haver-lo subvertit, és el símbol del contraordre. Aquí, el protagonisme és dels joves que, amb torxes a la mà acompanyen la Vaca Xula i realitzen l’Encesa de Foc, en representació del noi de la llegenda que va entonar la cançó al senyor.
Finalment, el Temps 7 mostra com aquest guany de la vaca, de forma solidària, es repartirà en l’aplec de la Vaca, contrarestant-se amb el poder senyorial vertical. Per tant, aquest temps és expressiu del poder popular, significat en la Fàbrica.
En general, en tot el procés ritual queda contrastat el dia i la nit. La imaginació del temps passat necessita del dia (Temps 3 i 4). És quan l’ordre d’aquella altra realitat es representa. Mentre que la nit, sempre és el moment en que es produeix el contraordre (Temps 2, 5 i 6). L’últim temps del ritual (Temps 7) ve marcat per un nou dia, per un poder popular renovat en acord amb la llegenda, recordant-ho any rere any. Un ordre de les coses que no cal oblidar, seguint la cita que l’alcalde va incloure en el programa de la festa de la vaca del 2023, fent al·lusió al poema de Vicent Andrés Estellés –popularitzat a través d’una cançó d’Obrint Pas, titulada La Flama–:
No et limitis a contemplar aquestes hores que ara venen, baixa al carrer i participa.
No podran res davant un poble unit, alegre i combatiu.
Aquesta unió restaurada expressada en el programa és part de la interpretació exegètica dels actors del ritual. Lectura que fan els habitants de Vacarisses després d’haver participat tots junts en accions populars dels darrers temps rituals –Baixada de la Vaca Xula, Encesa del Foc, Ball de l’Ós, Esbart Dansaire, Castellers, i Aplec de la Vaca– indicatives d’una reafirmació de la força popular.
Bibliografia>
Ajuntament de Vacarisses. (2022). Àlbum Festa de la Vaca 2022. [Flickr]. https://www.flickr.com/photos/vacarisses/albums/72177720299208446
Ajuntament de Vacarisses. (2022). Programa de la Festa Major Petita. [PDF]. https://bit.ly/3phMpJH
Ajuntament de Vacarisses. (2023). Programa de la Festa Major Petita. [PDF]. https://festesvacarisses.cat/wp-content/uploads/2023/04/program-festa-de-la-vaca23.pdf
Ajuntament de Vacarisses. [AjVacarisses]. (22 de maig 2020). Festa de la Vaca 2019. [Vídeo]. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=I2Ir-FgGtO4
Ajuntament de Vacarisses. [AjVacarisses]. (28 de maig 2022). La Llegenda de la Vaca 2019. [Vídeo]. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=H-NM2IIScWM
Gegants de Vacarisses. (2021-2023). https://www.gegantsdevacarisses.cat
Tiberio, F. J. (1993). Carnavales de Navarra. Col·lecció “Temas de Navarra”, 6. Pamplona: Servicio de prensa, publicacions y relaciones sociales del Gobierno de Navarra. Pp. 33-39.