Coronació del Rei Charles III del Regne Unit

_{^{Katie Chan. (2023). Coronation of Charles III and Camilla – Coronation Procession. [Fotografia]. CC BY-SA 4.0, Wikimedia Commons https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Coronation_of_Charles_III_and_Camilla_-_Coronation_Procession_(03).jpg}}

Ritual descrit per Meritxell Planas & Ramon Jou (2023).

Londres, Regne Unit.

6 de maig del 2023.

Resum>

_{Les coronacions a l’Abadia de Westminster es produeixen des del segle XI, essent la coronació de Guillem I el Conqueridor, l’any 1066, la primera de la qual se’n té constància escrita. Des d’aleshores, tret de poques excepcions, totes les coronacions s’han produït a l’Abadia de Westminster. Tot i seguir un procediment similar, cada monarca s’ha coronat amb detalls diferents.}

Categories descriptives>

_{Ritual religiós, sacre, coronació, monarquia, política, Regne Unit.}

Descripció etnogràfica>

_{Els primers a arribar a l’Abadia de Westminster són els policies de la ciutat de Londres, que formen un perímetre a la vorera, al voltant de la rotonda (separada per una tanca), mirant de cara a Green Park i Saint James Park, amb una distància de dos metres entre ells, uniformats de negre amb el “casc de custodi”. Un quart d’hora més tard, arriben més policies i es col·loquen formant un perímetre, al costat de la carretera i rere el primer perímetre de policies, mirant en la mateixa direcció, separats d’un metre entre ells, amb més efectius. A la vegada, es decora el balcó del Buckingham Palace amb una tela vermella brodada de daurat.}

_{A les 6h del matí, els carrers comencen a omplir-se d’espectadors i, al costat dret des del Palau, s’hi han instal·lat grades a la vorera de la rotonda del Victoria Memorial, mirant de cara al Palau. Hi ha més de 850 persones, gran part de les quals molts són veterans de les forces armades, organitzacions de voluntaris i assistents del Servei Nacional de Salut. On abans hi havia els dos perímetres de policia, s’hi afegeix un tercer The Queen’s Guard (la Guàrdia Reial), que mira en direcció a la carretera i, per tant, d’esquena als policies. Van vestits amb un uniforme de color vermell, pantalons i botes de muntura negres, amb el característic barret de 45 centímetres de llarg i quasi un quilo de pes, fet de pell d’os negre.}

_{Mirant en direcció al Buckingham Palace, es veuen agrupaments de tropes. Des de Constitution Hill arriben les formacions de cavalleria. Els primers a passar per la rotonda, encapçalant la futura marxa en carrossa del Rei, són els Heralds, amb uniformes daurats i una gran R inscrita al tors amb una corona a dalt de la lletra, barrets d’hípica negres, també muntats en cavalls negres i encapçalats per un cavaller que sembla de la Royal House Guards (RHG) i que, a diferència dels altres, va uniformat amb roba negra i una cuirassa platejada com el seu casc, sobre el qual porta una cua de cavall vermella, i guants blancs que arriben fins els colzes.}

_{La porta central del Palau és oberta i, al fons, dins del pati travessant un arc, es poden veure dos cavalls blancs. A les 10’20, se sent un membre de Queen’s Guard cridar i s’escolta el cop de les botes picant a terra, en un gest de quadrar-se. Surt la carrossa Diamond Jubile i, en travessar la tanca central de Palau, comença a sonar God Save the King, interpretat per una banda militar. Travessa The Mall, sentint-se només les passes dels cavalls. Arriba a l’Admiralty Arch, des d’on pengen unes pancartes de color blau. La composició d’aquests cartells mostra les paraules Happy and Glorious. Travessant l’Arch arriba a The Whitehall, on continua havent-hi una multitud (excepte als balcons dels pisos).}

_{Seguint l’itinerari marcat, la carrossa arriba llavors a Parliament Square, on passa per davant de les banderes dels països de la Commonwealth, fins arribar a l’Abadia de Westminster a través de Broad Sanctuary, on les autoritats eclesiàstiques els estan esperant.}

_{Mentre la carrossa ha anat seguint el seu itinerari, l’Abadia ha anat omplint-se d’autoritats, a mode de processó. Els primers en entrar son els “Representants de la fe”, acompanyats al davant per un membre de l’Església, que vesteix una capa pluvial negra amb dues línies vermelles, una a cada banda de la part frontal, i un rectangle, també vermell, a la part superior de l’esquena. Aquesta persona, que té tonsura i porta un bastó, dirigeix als religiosos, i a les que vindran posteriorment, als seus llocs. Els nou representants de la fe són Wendi Cunningham Momen (representant de la fe baha’í); Mehool Sanghrajka (del jainisme); Malcolm Deboo (del zoroastrisme); Bogoda Seelawimala (del budisme); Lord Singh de Wimbledon (sikh); Visakha Dasi (de l’hinduisme); Aliya Azam (dels musulmans xiïtes); mufti Sir Hamid Patel (dels musulmans sunnites); i Chief Rabbi Sir Ephraim Mirvis (del judaisme). Cadascú va vestit amb la vestimenta que simbolitza la seva fe. Desfilen pel centre del passadís, l’un darrera l’altre, en una fila individual amb distàncies força similars. Bogoda Seelawimala és l’únic que porta els braços i les mans creuades davant del pit.}

_{Acte seguit, entren els divuit líders ecumènics: tres representants de les esglésies de Gal·les, tres de l’Església d’Escòcia, quatre d’Irlanda del Nord, vuit de l’Església d’Anglaterra. Quan aquest grup s’ha assegut, el flux d’autoritats, en gran part polítiques, es reprèn. Tot seguit, entren els representants dels reialmes de la Commonwealth, de manera processionària: dues o quatre persones representants d’un país, precedides per a la seva  bandera, amb una vestimenta formal i elements significatius del seu origen. Els països, ordenats alfabèticament en anglès, son els següents: Antigua i Barbuda, Austràlia, les Bahames, Belize, Canadà, Grenada, Jamaica, Nova Zelanda, Papua Nova Guinea, Saint Christopher i Nevis, Santa Lucia, Saint Vincent i les Grenadines, les Illes Salomó i el Regne Unit. Aquest cop no van precedits d’un representant eclesiàstic, sinó de dues persones amb condecoracions militars i una espasa a la mà.}

_{Passats uns minuts, dues persones vestides de vermell, muntant cavalls blancs, s’aturen uns metres davant de l’Abadia. Les segueix la carrossa reial, guiada per tres parelles de cavalls blancs, al darrere dos guardes armats que munten cavalls grisos i un cotxe negre. El carruatge es col·loca a l’entrada, amb la porta donant al passadís que porta a l’interior. Eclesiàstics protestants reben els futurs Reis i quatre trompetistes fan sonar les trompetes. Son les 11h del matí. Abans d’entrar a l’Abadia, als Reis se’ls cobreix amb una llarga capa, de color carmesí i són acompanyats per un seguici eclesiàstic, porsavants d’armes, premiats per l’ordre de cavallerositat i valentia i heralds d’armes.}

_{Un cop els futurs Reis es troben a prop dels trons, romanen a peu dret, igual que la resta de persones. En acabar la música, un membre del cor emet les següents paraules davant del Rei:}

_{[Traducció] “Sa Majestat, / Com a infants del Reialme de Déu et donem la benvinguda / En nom del Rei dels Reis”.}

_{“Your Majesty, / As children of the Kingdom of God we welcome you / In the name of The King of Kings”.}

_{Charles, respon:}

_{“In His name, and after His example, / I come not to be served, but to serve”.}

_{[Traducció] “En el Seu nom, i seguint el Seu exemple, / Vinc no per a ser servit, sinó per a servir”.}

_{I resa en silenci.}

_{A continuació, l’arquebisbe de Canterbury recita les següents paraules dedicades a “la gràcia del senyor Jesucrist, l’amor de Déu i la intuïció sagrada”. Tot el públic, encara drets, respon al mateix moment les mateixes paraules (escrites en paper). L’arquebisbe continua: “Al·leluia! Crist ha ascendit”. El públic torna a respondre unànimement una frase conclosa per “Al·leluia”. Després d’això, les majestats s’asseuen en unes butaques properes als trons –i la resta d’acompanyants que tenen al darrere resten drets.}

_{Quan tot el públic s’ha assegut, l’arquebisbe continua afirmant:}

_{“Dear beloved, we are gathered to offer worship and praise to Almighty God; to celebrate the life of our nations; to pray for Charles, our King; to recognise and to give thanks for his life of service to this nation, to the realms, and to the Commonwealth; and to witness with joy his crowning and anointing, he is set apart and consecrated for the service of his people. Let us dedicate ourselves alike, in body, mind, and spirit, to a renewed faith, a joyful hope, and a commitment to serve one another in love”.}

_{[Traducció] “Estimats, ens hem reunit per oferir adoració i lloança a Déu Totpoderós; per celebrar la vida de les nostres nacions; per pregar per Charles, el nostre Rei; per reconèixer i donar gràcies per la seva vida de servei a aquesta nació, als regnes i a la Commonwealth; i per presenciar amb alegria la seva coronació i unció, està separat i consagrat per al servei del seu poble. Dediquem-nos igualment, en cos, ment i esperit, a una fe renovada, una esperança alegre i un compromís de servir-nos els uns als altres amb amor”.}

_{És llavors quan el cor s’aixeca i comença a cantar Kyrie Eleison en gal·lès (traduït com a “Senyor, tingueu pietat”).}

_{Mentre canta, el Rei s’aixeca i, des del transsepte, és presentat per l’arquebisbe de Canterbury, la Baronessa Amos, Lady Elish Angolini i Christopher Finney. Cadascú emet una mateixa frase, en una de les quatre direccions:}

_{“I here present unto you King Charles, your undoubted King: Wherefore all you who have come this day to do your homage and service: are you willing to do the same?”}

_{[Traducció] “Jo aquí ara us presento el Rei Charles, el vostre Rei indubtable: D’allà on sigueu tots vosaltres que heu vingut aquest dia per retre homenatge i servei: esteu disposats a fer el mateix?”.}

_{El públic respon:}

_{“God save King Charles”.}

_{[Traducció] “Déu salvi el Rei Charles”.}

_{Acte seguit, sonen les trompetes. Mentre el Rei gira i torna al seu lloc.}

_{A continuació, un eclesiàstic lliura un exemplar obert de la Bíblia a Charles. Mentre el Rei posa la seva mà esquerra, ell afirma que és coneixement, la llei reial, i els oracles de Déu. L’arquebisbe de Canterbury torna a agafar la moderació del ritual i comença la part del jurament, en la qual es recorda la importància històrica del jurament i pregunta al Rei si està disposat a fer la promesa. Ell respon que sí i, aquest cop, col·loca la mà dreta sobre la Bíblia tancada. Aleshores, l’arquebisbe li formula dues preguntes: si està disposat a governar sobre tots els territoris; i si actuarà de manera justa. Després de cada pregunta, ell promet fer-ho. Immediatament després, es posa de genolls i col·loca les dues mans sobre la Bíblia. L’arquebisbe, en aquell moment, li pregunta sobre la seva relació amb la religió, si continuarà donant-li importància. Charles respon que ho promet i que Déu l’ajudi, si és necessari. Aleshores acota el cap fins a fer-li un petó al llibre sagrat i hi torna a posar les dues mans a sobre. Amb aquesta postura, l’arquebisbe de Canterbury li torna a preguntar si està disposat a fer la declaració d’ascensió (“The oath known as the accession declaration”, jurament per mantenir la successió protestant establerta). Ell diu que sí i llegeix unes paraules que el reafirmen com a protestant en l’actualitat, de cara al futur i les següents generacions:}

_{“I, Charles, do solemnly and sincerely in the presence of God profess, testify and declare that I am a faithful Protestant, and that I will, according to the true intent of the enactments which secure the Protestant succession to the Throne of my Realm, uphold and maintain the said enactments to the best of my powers according to law.”}

_{[Traducció] “Jo, Charles, solemnement i sincerament en la presència de Déu, professo, testifico i declaro que soc un protestant convençut, i que, d’acord amb la intenció correcta de les legislacions que asseguren la successió protestant al tron del meu reialme, sostindré i mantindré aquestes legislacions amb el màxim poder d’acord amb la llei.”}

_{Dit això, s’aixeca i es torna a asseure. El cor, ara sense solista, comença a cantar una melodia, mentre Charles signa una declaració escrita. Passats uns segons, i encara amb la melodia de fons, Charles s’aixeca, es col·loca en una mena de reposa-genolls, davant del tron, mirant cap a l’altar. Estant de genolls, llegeix una pregària on demana a Déu que el guiï, que ell sigui una benedicció per a tots els infants, i que aconsegueixin la pau. El cor torna a cantar i ell torna a seure. Aquest cop, la peça és més llarga (d’uns cinc minuts). Quan acaba, l’arquebisbe, davant de l’altar, proposa fer una pregària. Tothom, inclosos els futurs Reis, s’aixequen. L’arquebisbe fa una pregària demanant-li a Déu que aconsegueixin pau i prosperitat. En acabar, diu “Amén” i tothom respon el mateix i s’asseu.}

_{Pocs segons més tard, el primer ministre del Regne Unit, Rishi Sunak, llegeix un fragment de la Bíblia, més concretament de l’Epístola dels Colossians. En aquest fragment es destaca la importància de Déu creador. Ho fa des d’un púlpit, parlant de forma tranquil·la i alternant la lectura amb una mirada al públic. Acaba afirmant que el que diu és la paraula del Senyor i que donin gràcies a Déu. Tothom dona les gràcies i s’aixeca. El cor canta i una fila en processó –un eclesiàstic amb una creu, seguit de dos nois joves amb espelmes i un home amb una capa blava– arriba fins una dona que llegeix un fragment del text del llibre antic. En acabat, un altre cor, exalta Déu amb Hallelujah!}

_{Aleshores, l’arquebisbe de Canterbury se situa a la tribuna i parla de la importància del que està a punt de succeir, recordant la relació entre el futur Rei i Déu, tot dient que va ser Rei dels Reis per servir, i que el futur Rei ha de fer el mateix. També posa importància en l’amor cap als més vulnerables i viure la vida per la resta. Considera que aquesta tasca només és possible si hi ha la força de Déu i l’esperit sant al darrere. Amb tot això fa una comparativa i diu que és el que haurà de fer el futur Rei. Un cop fet això, es dirigeix a l’altar. S’agenolla i també ho fan els Reis des dels seus llocs. Tothom resa i el cor complet entona Veni Creator. La canten en anglès, gal·lès, gaèlic escocès i gaèlic irlandès.}

_{Es consagra l’oli de la unció dins d’un recipient amb forma d’una au daurada, que conclou amb tots els membres de l’Abadia recitant unes paraules conjuntament. Després, amb música de l’orquestra, entren set guàrdies joves amb tres “bambolines” de tela, que col·loquen al voltant del tron de coronació. Al mateix moment, al Rei se’l despulla, fins que queda únicament amb una camisa de color blanc i uns pantalons negres. Aleshores el cor canta amb més força, mentre Charles es col·loca entre les bambolines de tela i l’arquebisbe procedeix a la unció. Quan els guàrdies se les enduen, s’observa el Rei agenollat davant de l’arquebisbe.}

_{Acte seguit, el vesteixen amb la Colobium Sindonis (túnica blanca) i la Girdle (cinturó de coronació). Es dirigeix cap al tron de coronació i, per primera vegada, s’hi asseu. Diverses persones acosten objectes simbòlics. Una espasa, que el Rei toca i beneeix. La resta també els toca, però se’ls col·loca o es dipositen a l’altar. L’ordre dels objectes és el següent:}

• _{^{Els armills (una mena de braçalets metàl·lics).}}
• _{^{La Imperial Mantle (una capa).}}
• _{^{Stole Royal (una mena de collaret allargat).}}
• _{^{L’orb (una esfera metàl·lica amb una creu a la part superior).}}
• _^L’anell.
• _{^{El guant de coronació.}}
• _{^{El ceptre amb la creu.}}
• _{^{El ceptre amb el colom.}}

_{Tothom es posa dempeus. L’arquebisbe agafa la corona amb les mans i, aixecant els braços, la dirigeix cap a l’altar. Aleshores fa una pregària de benedicció, que acaba amb un amén compartit per tots els convidats a l’Abadia. En arribar davant del tron, l’arquebisbe, que s’acosta al Rei, fa el gest de donar-li un petó a la corona. Aixeca la corona sobre el cap de Charles i abaixa els dos braços fins a encaixar la corona en el cap. Tot seguit, amb les mans creuades sobre la panxa, crida: “God save the King!”. Tothom respon les mateixes paraules a l’uníson. Immediatament, comença a sonar música de trompetes i es recita una benedicció conjunta.}

_{És llavors que el Rei s’aixeca, on tothom el pugui veure, i s’asseu perquè es pugui realitzar l’homenatge. S’hi puguin apropar diferents membres de la Casa dels Lords i representants eclesiàstics. L’arquebisbe se situa davant seu, li transmet unes paraules i s’agenolla. A continuació, el príncep també s’agenolla i pronuncia paraules, de fidelitat. Finalment, l’arquebisbe recita unes paraules que tothom repetirà.}

_{Camilla s’agenolla davant l’arquebisbe de Canterbury, que la ungeix amb l’oli sagrat. La Reina s’asseu i realitza un jurament a l’anell, posant la mà dreta sobre aquest, sense tocar-lo. És llavors que se la corona per un representant de l’Església. Toca dos ceptres i s’aixeca per seure al costat del Rei.}

_{Els Reis surten de l’Abadia a les 13h, seguint els mateixos passos que a l’entrar. Tot i que ara el Reu porta el ceptre i l’orb, la seva capa, que abans era de color carmesí, ara és porpra. De tornada al palau, la carrossa segueix el mateix itinerari, però aquesta ja no és Diamond Jubilee, sinó Golden Jubilee. És la família reial, que tornarà amb Diamond Jubilee. Amb aquesta sortida de Charles III de l’Abadia comença una desfilada de totes les unitats de l’exèrcit britànic (anomenada Procession of the Sovereign), repartides per tot el recorregut de tornada a palau. Els que es troben més a prop del carruatge és la Guàrdia Reial, uniformada de vermell i amb els barrets d’os negre. A diferència de l’arribada a l’Abadia, el retorn a palau és molt pompós. Les campanes de l’Abadia repiquen sense aturar-se i les bandes militars no paren de tocar fins que no arriben a palau. Les tropes arriben a la rotonda del monument a la Reina Victòria i, una part entra fins al pati del palau (el Buckingham Palace Garden), l’altra puja pel carrer The Constitution Hill.}

_{Les carrosses travessen la rotonda Victoria i entren a palau a través de la porta central. La Guàrdia Reial marxa en formació en línia de parelles, portant les banderes dels països de la Commonwealth. Al cap d’una estona, es celebra la sortida de Charles III des del balcó de Buckingham Palace, acompanyat de Camilla. Les tropes han deixat els fusells a terra i alcen els estàndards. Procedeixen a treure’s el barret. Qui dona les consignes crida “Hip-hip!” i tots els militars presents criden “Hurrah!”. Es repeteix tres vegades. Tornen a posar-se el barret. Charles III i Camilla tornen a entrar a palau. Les tropes marxen, amb la banda de la Guàrdia Reial tocant la música al capdavant.}

_{Es treuen les barreres posades al recorregut de la coronació i es permet a la multitud avançar fins a les portes del palau. Charles III i la família reial surten al balcó i saluden. Una esquadra d’helicòpters militars sobrevolen el palau. Finalment, uns avions de l’exèrcit deixen un rastre de colors que referencien els de la bandera de Gran Bretanya (blau, blanc i vermell), sortint des l’Admiral Arch i passant per sobre del palau. Els Reis i la família reial entren al palau. Els Reis tornen a sortir per darrer cop, finalitzant el ritual de coronació i donar pas a que la multitud poc a poc es dissolgui.}

Seqüència ritual>

Anàlisi ritual>

_{La Coronació del Rei és un ritual carregat de simbolisme, amb un protocol marcat i complex.}

_{Un Temps 1, entès com a preludi, procedeix a la col·locació minuciosa de tots els elements (forces policials, militars, guàrdia reial i públic) en l’escenari ritual per quan (Temps 2) Charles faci la seva sortida, com a príncep de Gal·les, juntament amb Camilla, en la carrossa Diamond Jubilee. Aquest temps preliminal, amb Charles com a príncep, augura el canvi que es produirà un cop entri en l’espai sagrat de l’Abadia que l’ha de coronar com a Rei.}

_{Durant tot el període liminal a l’Abadia de Westminster (del Temps 3 al 9), se subordina al poder religiós, que anirà augmentant en sacralitat, representant el lema que va pronunciar Guillem I: “Dieu et mon droit” (“Déu i el meu dret”), que vindria a dir que la legitimitat del Rei prové de Déu. En aquesta línia, l’escenari de la coronació és una Abadia i la Bíblia –no la constitució– és el que permet consagrar el jurament que acompleix el Rei. Déu, Rei dels Reis, el col·loca en un nivell superior, d’aquí que l’arquebisbe acabi agenollant-se davant d’ell.}

_{Els símbols de caràcter militar-policial i polític també hi son presents. Es constata la relació entre el poder de la monarquia i el poder de militar-policial i polític, amb la presència de policies, Guàrdia Reial i exèrcit, i personatges polítics convidats (Lords i govern). Mentre l’ordre militar-policial està fortament present en els espais públics, l’ordre religiós i polític formen part de l’espai litúrgic més consagrat. El religiós aportant la seva consagració i el polític atorgant legitimitat a través de la seva presència.}

_{Per tant, es constata el contrast entre l’escenari sacre de l’Abadia de Westminster i el polític-militar de l’escenari exterior. A l’Abadia de Westminster, els col·lectius representats son els de la fe, els líders ecumènics, els polítics, els representants de la Commonwealth. La litúrgia està enfocada al futur rei, però molt especialment a la seva presentació i reconeixement per part de tots els estaments, el seu compromís i legitimació sacre del seu nou estatus. En aquesta part del procés ritual, adquireix importància la paraula i els objectes significatius que legitimen i sacralitzen el seu poder. Aquest és un poder atorgat per Déu, distanciant-se del poder polític legitimat pel poble, segons la frase enunciada en el ritual: “per servir, i no per ser servit”.}

_{La legitimació del seu estatus per a tots els poders fàctics s’evidencia en l’homenatge (Temps 9) i a la sortida de l’Abadia quan, amb la nova carrossa Golden Jubilee, travessa la ciutat acompanyat de la cor de militars i del poble. És amb aquesta representació exterior del nou estatus (Temps 10) que es legitima el poder consagrat a l’Abadia. L’exhibició final, des de l’interior del Buckingham Palace (Temps 11), amb les tres sortides des del balcó, no fa més que emplaçar el poder en l’espai que li pertoca i legitimar-lo popularment.}

Bibliografia>

_{ABC News. [abcnewsaustralia] (6/5/2023). IN FULL: The Coronation of His Majesty King Charles III | ABC News [Vídeo]. Youtube. https://www.youtube.com/live/fliqxdjdWsc?feature=share}

_{BBC iPlayer – The Coronation of Charles III – Coronation: The Highlights. (s. d.). BBC. Recuperat el 14 Juny 2023, de https://www.bbc.co.uk/iplayer/episode/p0fltpmn/the-coronation-of-charles-iii-coronation-the-highlights}

_{Coronation of King Charles III – 5/6 (FULL LIVE STREAM). (6/5/2023). YouTube. Recuperat el 14 Juny 2023, de https://www.youtube.com/watch?v=a4FLoY86NUI}

_{DIRECTO | CORONACIÓN del REY CHARLES III de Inglaterra | El País. (6/5/2023). YouTube. Recuperat el 14 Juny 2023, de https://www.youtube.com/watch?v=PMOKQ1I0rJU}

_{El País. [elpais] (6/5/2023). DIRECTO | CORONACIÓN del REY CHARLES III de Inglaterra | El País [Vídeo]. Youtube. https://www.youtube.com/live/PMOKQ1I0rJU?feature=share}

_{Escudo del Reino Unido. (s. d.). Wikipedia. Recuperat el 14 Juny 2023, de https://es.wikipedia.org/wiki/Escudo_del_Reino_Unido}

_{IN FULL: The Coronation of His Majesty King Charles III | ABC News. (6/5/2023). YouTube. Recuperat el 14 Juny 2023, de https://www.youtube.com/watch?v=fliqxdjdWsc}

_{ISABEL II y CHARLES III: dos CORONACIONES en cinco contrastes El País. (6/5/2023). YouTube. Recuperat el 14 Juny 2023, de https://www.youtube.com/watch?v=y3UsMnmx3gM}

_{Smith, L., & Martínez, A. (5/5/2023). La coronación de Charles III, minuto a minuto: todos los actos, recorridos y horarios. El Español. Recuperat el 14 Juny 2023, de https://www.elespanol.com/corazon/casas-reales/20230505/coronacion-Charles-iii-minuto-actos-recorridos-horarios/760924277_0.html}

_{The Anointing Screen. (29/4/2023). The Royal Family. Recuperat el 14 Juny 2023, de https://www.royal.uk/news-and-activity/2023-04-29/the-anointing-screen}

_{Torrance, D. (2023) The coronation: History and ceremonial, House of Commons Library. Available at: https://researchbriefings.parliament.uk/ (Accedit: Juny 2023).}

_{Westminster Abbey. (6/5/2023). KING CHARLES III QUEEN CAMILLA. The Royal Family. Recuperat el 2023, de https://www.royal.uk/sites/default/files/documents/2023-05/The%20Coronation%20Order%20of%20Service.pdf}