La Fil·loxera, Sant Sadurní d’Anoia

_{^{Penedès turisme (s. d.). [Fotografia de la Festa de la Fil·loxera]. https://www.penedesturisme.cat/ca/activitat/festa-de-la-filloxera}}

Ritual descrit per Alejandro Martos & Tània Roig (2023).

Sant Sadurní d’Anoia, Alt Penedès, Catalunya.

7 i 8 de setembre.

Resum>

_{L’origen de la Festa de la Fil·loxera es remunta a l’any 1981, quan la criatura va aparèixer per primera vegada durant les matinades i posteriorment va participar en una cercavila. L’any següent es va celebrar la Festa de la Fil·loxera per primera vegada, en un context de recuperació de les festes i tradicions populars promoguda pels ajuntaments de Catalunya. En un principi només hi sortien la fil·loxera gran, els ceps i els pagesos, però amb el pas del temps s’hi ha anat afegint més personatges, com les fil·loxeretes i els set savis de Grècia. El ritual se celebra per commemorar la plaga de la fil·loxera, que va arribar a Sant Sadurní d’Anoia al final del segle XIX i va afectar severament el conreu de la vinya, fins que es van empeltar les vinyes autòctones amb vinyes americanes, resistents a la plaga.}

Categories descriptives>

_{Fil·loxera, vinya, foc, història.}

Descripció etnogràfica>

_{El primer pas, l’inici de la Festa de la Fil·loxera, és el recorregut anomenat “L’escampada de fil·loxeretes”, que se celebra a Sant Sadurní d’Anoia el 7 de setembre. El poble es prepara per fer front a una invasió de criatures conegudes com a fil·loxeretes, representacions de l’insecte. Aquestes 30 bèsties de foc són una estructura impressionant. El seu cos està fet de fibra de vidre i les seves ales de ferro. Cada fil·loxereta mesura 1’5m, pesa 13kg i és moguda per un portador que va vestit de color groc, a excepció de les sabates. Té dos punts de foc, un a cada antena.}

_{La festivitat comença a les 21h, després que acabi el tradicional Castell de Focs. Aquest és el moment en què les fil·loxeretes es preparen per atacar. Se separen en dos grups de 15 membres cadascun. Cada grup segueix un itinerari diferent, amb l’objectiu de sorprendre la població. El primer grup segueix el recorregut, que comprèn els carrers Castelló, Mallorca, Barcelona, Rambla Generalitat, Anselm Clavé, Raval, Josep Rovira i Sant Antoni, i acaba a la plaça de l’Era d’en Guineu. El segon grup també inicia el seu camí pel carrer Castelló, però seguidament es desplaça pels carrers de Montserrat, Doctor Escayola, Hospital i Francesc Moragues. Després d’haver completat aquest itinerari, les fil·loxeretes es dirigeixen cap a l’Era d’en Guineu per a la trobada final amb la fil·loxera gegant. És important mencionar que durant el recorregut les fil·loxeres es reuneixen un moment a la Rambla de la Generalitat, on fan un atac conjunt per primera vegada.}

_{Quan arriben a la plaça de l’Era d’en Guineu, es realitza el gran final de l’Escampada, un darrer atac. Aquí es reuneixen amb la fil·loxera gran. Destaquen els anells del cos que es van ampliant fins el cap, per tal de donar-li un aspecte més ferotge. Té quatre ales de ferro que es mouen. La cua té una certa mobilitat lateral, independent del cos central. Principalment, està pintada de color groc i presenta ombres negres en algunes parts del cos per donar-li més volum. Pesa uns 305 kg. Per al seu transport i mobilitat, és portada per tres persones a l’interior, una de les quals s’encarrega de moure les ales. A l’exterior, hi ha tres persones més que dirigeixen la fil·loxera, perquè des del seu interior no s’hi veu res. Es mou gràcies a sis rodes. Pel que fa els punts de pirotècnia, compta amb 38 punts de foc (8 al morro, 24 a les ales, 4 a les anteriors i 2 a la cua). Tots els portadors acostumen a anar vestits de groc, tret de les sabates.}

_{Pel que fa a la seva història específica, la fil·loxera és l’element central de la festa. Hi ha hagut dues versions d’aquesta fil·loxera gran des de la dècada del 1980. La primera ver ser construïda el 1981, pel col·lectiu Taller, amb una pasta de paper sobre una estructura de ferro i parcialment destruïda pel foc després de la festa del 1983. L’actual va ser construïda el 1987, dissenyada per Amadeu Farré amb la col·laboració de Mercè Gost.}

_{Durant tot el recorregut, les fil·loxeretes s’acompanyen d’una batucada que toca la música anomenada “Larves”. Les fil·loxeretes ballen amb un moviment agressiu de l’esquerra cap a la dreta, acomplint un esprint per tal d’atacar la multitud que hi ha darrere. Sempre van amb dues pirotècnies enceses i, quan s’acaben, les tornen a encendre ràpidament per continuar amb l’espectacle. En el ball que es realitza al final, amb la fil·loxera gran, les 30 fil·loxeretes giren, primerament, al voltant de la gran escultura. Tot seguit, encenen per primera vegada la gran escultura, que dona voltes al voltant de la plaça de l’Era d’en Guineu en sentit contrari a les agulles del rellotge. És el moment en que tots els focs són vermells i la batucada toca de forma agressiva el clàssic toc tradicional català –única música no composta per un autor de Sant Sadurní.}

_{A l’endemà, el 8 de setembre, a les 21’55h, al capdamunt del Carrer Raval de Sant Sadurní d’Anoia, tots els elements (pagesos, gegants, set savis de Grècia, fil·loxera, fil·loxeretes i ceps) estan preparats per a iniciar la cercavila, on els timbalers i l’orquestrina acompanyen els balls fins a la Plaça de l’Església. Tots baixen ballant en comitiva segons el grup. El recorregut comença a l’inici del Raval, continua pels carrers del Doctor Escayola, de l’Hospital, de Fontanilles, i acaba a la Plaça de l’Església. Sovint, les fil·loxeretes es dirigeixen al públic amb agilitat perquè els arribin algunes espurnes de foc. El públic, col·locat als laterals dels carrers, observa, canta, balla i/o aplaudeix al ritme de la música. Els fanals dels carrers il·luminen l’espai.}

_{Cal destacar que la música que sona durant tota la festa és gràcies a l’orquestrina, un grup creat l’any 2001, que interpreta vuit peces musicals. Per altra banda, els timbalers de la fil·loxera són els encarregats d’acompanyar musicalment totes les aparicions de la fil·loxera i les fil·loxeretes. Entre els timbalers i l’orquestrina, hi ha un total de 100 persones. Totes les músiques i coreografies són pròpies de la festa i autors del poble.}

_{Un cop la cercavila arriba a la Plaça de l’Església, es representa la història del poble de Sant Sadurní d’Anoia amb la fil·loxera, convertida en una celebració, després d’haver-la vençut. Davant de l’església, el públic forma un cercle, per tal que els elements puguin ballar.}

_{A la paret de la rectoria, al costat de l’església, s’hi col·loca una pantalla on es va reproduint en vídeo tot allò que passa a través d’una gravació. També, en aquest espai, es col·loquen els balls quan no els toca ballar. A sota del porxo se situen l’orquestrina, els timbalers i el cap de plaça. Una filera de focus de llum de quatre colors (blanc, groc, verd i vermell) estan repartits per l’espai. Tothom del públic combina el color groc, amb un mocador típic de la festivitat, barret o samarreta, per tal de diluir-se simbòlicament amb els elements.}

_{El primer que succeeix en arribar a la plaça és el parlament de benvinguda emès per una persona destacada del poble, des del balcó de la rectoria, amb el volum dels altaveus ben alt. En aquest pregó presenta la festa, el seu transcurs i una breu explicació sobre els seus orígens. Recorda al públic algunes instruccions de seguretat –com, per exemple, anar ben protegits contra el foc, amb roba de cotó, gorra, barret, calçat adequat– i prohibeix encendre petards o tirar aigua per compte propi. Cal remarcar que al llarg d’aquestes dos dies s’encenen uns 4.500 petards.}

_{Just en aquest moment, els focus de llum il·luminen de color blanc la totalitat de l’espai. Seguidament, els llums s’apaguen. Les persones que organitzen l’esdeveniment, totes vestides de color groc, van obrint el centre de la plaça perquè les figures puguin accedir i ballar. Els organitzadors, un cop oberta la rotllana, es col·loquen davant del públic com a signe de seguretat.}

_{S’encenen uns focus amb llums blanques tènues i apareixen els pagesos al centre de la plaça, vestits en faldilles de colors sòlids, camisa blanca i una mantellina de flors col·locada entre el coll, que cau a l’esquena. Aquests  capgrossos pesen entre uns 5kg cadascun, amb fisonomies creades a partir de fotografies antigues de pagesos de l’època. Es un dels motius més rellevants de la festa, al representar la població que va patir i va combatre la plaga de la fil·loxera. Ballen a l’interior del cercle, acompanyats per una peça musical “Ball de pagesos”, interpretada per l’orquestrina amb un ritme alegre. És un ball tranquil, que representa el temps de bonança abans de l’arribada de la plaga. Els moviments del ball amb els capgrossos s’inicien entrant per parelles agafades de la mà i posicionant-se en rotllana. Seguidament, un membre de cada parella se situa a l’interior del cercle, és a dir, cara a cara amb la parella, i fan un ball movent els peus alegrement. Després, s’intercanvien els llocs saltant, tot formant grups de quatre. I així successivament. Durant la ballada, tots els membres s’agafen el cap amb les mans. Finalment, es tornen a agafar de la mà per parelles i fan una reverència final. Mentre, el públic està quiet, només observa, o acompanya picant de mans. Al final, hi ha un aplaudiment col·lectiu.}

_{Seguidament, apareix la fil·loxera en dos temps de foc: la fil·loxera gran i les 30 fil·loxeretes. S’encenen els focus de llum blanca per tal de poder dibuixar la rotllana de seguretat. Però, la llum canvia de blanc a groc al entrar la fil·loxera. Va acompanyada pel ritme dels timbals i les caixes, i no de l’orquestrina. Un cop col·locada al centre de la plaça, en aquest primer atac, sona un ritme intens. La fil·loxera dona voltes mentre aixeca les ales mòbils. Quan acaben d’explotar els seus petards, la retiren. Durant el ball, el públic mou les cames al ritme dels tabalots.}

_{A continuació, es manté la llum groga, apareixent les 30 fil·loxeretes. Es mouen al ritme dels tabals i caixes, a través de la composició “L’atac”. En aquest ball, el cercle central de la plaça es veu envaït pel públic. Quan comença a sonar el ritme intens, potent, proporcionat pels timbals, el públic salta a concordança. Van entrant les fil·loxeretes, que salten d’un costat a l’altre, balancejant-se, ficant-se entre la gent. Tothom salta fins que els petards deixen d’explotar i les fil·loxeretes se’n van. Un cop finalitzat el ball de les fil·loxeretes, amb la llum groga, es torna a fer la rotllana de seguretat perquè reaparegui la fil·loxera gran i realitzi, amb més intensitat, un segon atac –al igual que ho ha fet en el primer atac.}

_{Un cop la plaga de fil·loxeres ha realitzat l’atac, la lluminària continua sent groga, il·luminant la plaça. Els ceps, vestits amb tons terrosos i pàmpols escampats amb pintura, representen la part superior que dona el fruit. A cada extrem de les tres branques hi ha redoltes tendres collides el mateix dia, on s’hi troben els tres punts de foc. Pesen 6kg, d’un metre d’alçada, es mouen al compàs de l’orquestrina, tot ballant “Ball de ceps”.}

_{La gent ha envaït el centre, però els ceps es situen al voltant, moment en que la  llum canvia al color vermell, indicant que estan afectats per a una plaga, sona la música de l’orquestrina i s’encenen els ceps amb foc vermell, saltant i donen voltes al cercle. Les persones salten mentre el foc els cau a sobre. Al acabar el foc, els ceps es retiren.}

_{A partir d’aquí, el color de la llum vermella passa a ser blanca, per tal de tornar a fer un cercle al mig de la plaça on podran ballar els pagesos. Conscients de l’atac de la plaga als ceps, surten teatralitzant la preocupació. El seu ball segueix un ritme progressiu, amb un ritme lent i acabant sent intens. Es col·loquen per parelles, formant una fila abans d’entrar al cercle. Al entrar, comença a sonar la música representada per l’orquestrina i ballen per parelles. Tant la música com el ball segueixen un ritme força tranquil, però progressivament el ball és més complex, mogut i intens, al igual que el ritme musical.}

_{Encara amb la llum blanca, apareixen els set savis de Grècia (també anomenats els terratinents). Set personatges que van existir, grans propietaris, que es reunien a la masia Cal Guineu. Citats en un llibre de Pelegrí Torelló, secretari municipal de l’època, els seus noms son: Rafael i Marc Mir, Manuel Raventós, Francisco Romeu, Pere Rovira de la Foradada, Modest Casanovas i Antoni Escayola. La seva reproducció en cartró segueix la seva fisonomia. Mesuren 2’5m d’alçada i pesen entre 20kg i 30kg. Ballen al ritme d’un vals acompanyats de la música de l’orquestrina. En aquest ball, els set savis teatralitzen la reflexió, en un ball solemne, a ritme de valset. Tot i que la música és bastant intensa, el ball no. Un cop acaben el ball, el públic aplaudeix i es retiren.}

_{Finalment, la fil·loxera gran i les fil·loxeretes realitzen l’atac final. Amb una llum groguenca, reaccionen amb ferocitat contra aquells qui lluiten per solucionar la plaga. Sonen els timbals amb un ritme potent i la fil·loxera, encesa, dona voltes pel cercle. Durant l’atac, l’atmosfera es torna tensa i plena d’emoció. El públic contempla, encerclant la fil·loxera. Els tabalots acompanyen aquesta escena amb ritmes poderosos i enèrgics, intensificant-ne l’impacte visual i sonor. Seguidament, es desfà tot el cercle i sonen molt intensament els timbals. Les fil·loxeretes s’escampen entre el públic i tots salten al ritme de la música mentre elles van recorrent la plaça saltant i balancejant-se lateralment. Hi ha una gran quantitat de foc i totes les fil·loxeretes es mouen ràpidament, amb vitalitat, energia, una coordinació precisa i un ritme frenètic. La seva dansa i moviment escènic reflecteixen l’esperit eufòric.}

_{La fil·loxera gran realitza el seu últim atac. Entra en escena amb la seva presència imponent, marcant el seu últim intent per aconseguir el domini. Els timbalers/tabalots, amb la seva rítmica i intensa batucada, acompanyen el pas de la plaga. Cada cop ressona més, decidit i implacable, creant una sensació de perill imminent, recordant així la persistència de la plaga.}

_{El darrer esdeveniment succeeix a les 00h de la nit, quan la il·luminació és blanca i els set savis de Grècia comuniquen la solució al poble, amb música alegre, i el públic mou les mans d’un costat a l’altre. Un cop acaba el ball, la il·luminació canvia al color verd, sortint els ceps a l’escenari. Ballen a la plaça amb foc verd, en representació dels ceps americans, immunes a la plaga, anunciant la nova verema. La música alegre omple l’ambient i, quan acaba el ball, se senten els aplaudiments i crits del públic.}

_{La plaça s’il·lumina amb una llum groga centellejant, indicant que s’ha guanyat la batalla contra la fil·loxera. El públic participa en la celebració de la victòria. Els portadors de les fil·loxeretes i els ceps són els encarregats de fer ploure cava sobre la gent. Tothom treu els seus mocadors grocs i els mouen mentre salten d’alegria. L’orquestrina toca una música alegre i ràpida, concretament “L’esclat del cava”. Un cop s’ha escampat el cava, els tabalots fan una intensa percussió, mentre el públic crida “Sant Sadurní” i “Boti, boti, qui no boti Vilafranca”, en senyal de rivalitat entre les dues ciutats. En total s’utilitzen 150 ampolles de cava en aquest moment de celebració. La il·luminació durant aquest esdeveniment consta de focus de llum de color blanca, verda i groga amb centelleigs intermitents.}

Seqüència ritual>

Anàlisi ritual>

_{El ritual busca generar emocions i experiències significatives entre els espectadors. Les diferents figures que hi intervenen produeixen un efecte captivador sobre el públic, que, mitjançant la seva participació activa, contribueix a fer del ritual de la Fil·loxera una vivència memorable i plena de significat per a tots els participants. El ritual s’articula en vuit temps, que representen el fet dramàtic que va commoure la població al segle XIX.}

_{Els dos primers (Temps 1 i 2) funcionen com a preludi, posant en moviment els elements essencials del drama fins a l’obertura d’un període liminal que pretén reviure’l simbòlicament.}

_{Al llarg del procés ritual, els participants s’endinsen progressivament en un univers sensible marcat pels colors, entre els quals destaca el groc, color dominant i representatiu de l’insecte. La resta de colors de la il·luminació remeten als diferents balls i a la seva intensitat, mentre que els sons acompanyen i amplifiquen aquests canvis sensorials. El color blanc apareix en els balls sense foc, de caràcter més tranquil, que compten amb l’acompanyament de l’orquestrina (Temps 3 i 6). En canvi, els colors verd, groc i vermell s’associen als balls més intensos, on intervenen els tabalots (Temps 4, 7 i 8). A excepció dels balls amb els ceps (Temps 5), s’estableix una clara correspondència entre la presència del foc i una música més potent i marcada.}

_{A més, el component olfactiu juga també un paper rellevant dins del ritual, ajudant a distingir les diferents temporalitats i el seu significat. L’olor del foc evoca la presència de la fil·loxera (Temps 1, 2, 4, 5 i 7), mentre que l’aroma de cava (Temps 8) simbolitza el canvi i anuncia la futura verema. En aquest sentit, el foc provoca disbauxa, salts, crits i un intens frenesí al ritme dels timbals, contrastant amb moments més serens. Els balls dels pagesos o dels set savis, per exemple, són tranquils i conviden el públic al silenci i a l’observació atenta. En canvi, durant els balls de foc, tothom canta, crida, salta i acaba participant activament, entrant al centre de la plaça per ballar amb les figures.}

_{Així, el ritual expressa una tensió entre l’ordre social, representat pels pagesos i els savis, i el desordre provocat per la fil·loxera. Aquesta oposició es manifesta clarament durant l’escampada de les fil·loxeretes (Temps 1), quan aquestes criatures es mouen de manera caòtica pels carrers del poble, mentre la resta de la població roman relativament estàtica en espais designats. El contrast entre el moviment frenètic de les fil·loxeretes i l’immobilisme de la comunitat genera un fort impacte visual i emocional, accentuant la tensió, la fatalitat i la dramatúrgia del ritual. En els temps més avançats (Temps 4 i 7), aquesta tensió es resol en una eufòria col·lectiva, quan la població, presa del frenesí, s’abandona completament a la festa. Finalment, en el Temps 8, l’exaltació es transforma: el ritme de la fil·loxera dona pas a l’entusiasme per la bonança i la celebració del renaixement. Els tres colors finals —blanc (ordre social), verd (ceps) i groc (ara símbol de prosperitat i del cava, ja no de la plaga)— representen aquesta transició cap a un nou equilibri.}

Bibliografia>

_{Penedès Televisió. (9 de setembre 2022). Festa de la Fil·loxera 2022 [Vídeo]. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=GQDtV6dvXxM}

_{Festa de la Fil·loxera – 7 i 8 de setembre | Sant Sadurní d’Anoia. (s. f.). https://www.festadelafiloxera.cat/}

_{Festa de la Fil·loxera 2025 – Sant Sadurní d’Anoia https://www.youtube.com/watch?v=z3K8lQqKpUk}

_{Festa de la Fil·loxera de Sant Sadurní d’Anoia / Altres festes / Festes i elements festius catalogats o declarats / Inici – Patrimoni festiu – Generalitat de Catalunya. (s. d.). http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Festes-i-elements-festius-catalogats-o-declarats/Altres-festes/Festa-de-la-Fil-loxera-de-Sant-Sadurni-d-Anoia}