Les falles de La Pobla de Segur

_{^{Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. Serps de foc al Pirineu. [Fotografia]. https://patrimoni.gencat.cat/ca/coleccio/falles-del-pirineu}}

Ritual descrit per Mel Castells, Mercè Marinel·lo & Rita Güell (2023).

La Pobla de Segur, Pallars Jussà, Catalunya.

Cada any, 17 de juny.

Resum>

_{Les Falles son les festes del solstici d’estiu als Pirineus. Se celebren majoritàriament els mesos de juny i juliol, la nit més curta de l’any, aportant llum a la muntanya i al poble. Cada estiu, pobles del Pirineu (uns seixanta-tres entre Catalunya, l’Aragó, Andorra i el Sud de França) s’il·luminen amb torxes enceses que baixen des de la muntanya, guiades per fallaires, en una desfilada de foc que il·lumina la nit. Cada 17 de juny, La Pobla de Segur celebra aquesta baixada de falles des de la muntanya de Santa Magdalena. No només és un espectacle de foc, si no tot el que representa.}

_{[Des del 2015 les Falles dels Pirineus formen part del Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO Llista de Patrimoni Immaterial].}

Categories descriptives>

_{Falles, Pirineus, solstici d’estiu, foc, nit, fallaires, muntanya, pubilles, ofrena, Verge de la Ribera.}

Descripció etnogràfica>

_{Com a tots els pobles del Pirineu que celebren la Festa de les Falles, a la Pobla de Segur les preparacions comencen setmanes abans de la baixada de les torxes, el 17 de juny a la nit. El primer pas és construir la falla. Aquesta pertany al tipus de “falla ribagorçana”, sent més llarga, ja que en aquest cas les falles es baixen, no es corren.}

_{Primer de tot, els fallaires marxen a prop de la Pobla de Segur, al costat de Cabdella, per a agafar pals d’avellaner. Normalment es fan servir pals de dos metres. El segon pas, és anar a buscar la fusta de pi negre o pi roig, a la reserva natural de Boumort, per a construir l’altra part de la falla. Busquen fusta de pins ja morts i que siguin molt resinosos. [La resina és d’un material impermeable i protegeix la fusta de la humitat, la pluja i altres factors ambientals, i prevé que la fusta es podreixi, actuant com a barrera contra els fongs i els insectes]. Cada faller escull el tronc per a la seva falla, però la construeix amb d’altres fallaires. Tot el que necessita és: pals d’avellaner, el tronc de pi mort, claus, filferro, eines per asclar els troncs, tenalles pel filferro, i martells per clavar els claus.}

_{Els fallaires asclen els troncs seguint la veta de la fusta i el nus, donant una forma una mica rectangular al tronc. Després el divideixen en cinc parts, totes triangulars, i se’n tallen dues peces més per poder-les posar a dins després. La part de baix, la que anirà lligada al pal, és més estreta, i la part de dalt és més ampla, perquè d’aquesta manera la falla quedi oberta per acomodar la fusta d’avellaner. Quan tenen el pal ben tallat de forma triangular, agafen el pal d’avellaner, el filferro, els claus i el martell. A poc a poc van acomodant els troncs d’un en un. Claven tots els troncs al pal d’avellaner i queda així com una mena de flor de fusta que encara no ha florit. Finalment, l’envolten de filferro per subjectar-ho tot.}

_{El matí del 17 de juny, tots els fallaires carreguen la seva falla i es dirigeixen a la Plaça de la Pedrera, situada al centre del poble. Allà hi deixen tots la seva falla, recolzada en una paret de cap per avall. Les pubilles durant el matí s’encarreguen de preparar els seus rams de flors que donaran com a ofrena a la Verge de la Ribera. Després de dinar, comencen a preparar-se i a posar-se el vestit tradicional. Els fallaires i les pubilles de la Pobla són els únics de totes les localitats de fallaires dels Pirineus catalans que utilitzen vestits tradicionals per a baixar les falles.}

_{Els fallaires porten un vestit de vellut de dues peces, pantalons llargs de color negre i una armilla de color negre lligada amb quatre botons de fusta. A sota de l’armilla hi porten una camisa de màniga llarga de color blanc i una faixa enrotllada a la cintura de color vermell. Als peus porten les espardenyes tradicionals catalanes lligades al turmell i, per acabar, una barretina al cap. En canvi, les pubilles es vesteixen amb faldilles de colors (roses, blaves, vermelles), algunes amb estampats de flors. A sota de les faldilles hi porten enags, roba interior femenina. A la part de dalt, vesteixen un cosset de color negre, no gaire ajustat. Als braços hi porten mitenes de reixeta de color negre que arriben ben bé fins el colze. Al coll, un collaret ajustat de color negre. El cabell el recullen amb un ret. Als peus, també, porten espardenyes tradicionals catalanes lligades al turmell.}

_{A la tarda, cap a les 17h, els fallaires tornen a la Plaça per començar a pujar la muntanya de Santa Magdalena. Van en una fila de dos en dos, agafant la falla pel pal d’avellaner, recolzant-lo a l’espatlla. Perquè el pal no faci mal, aprofiten la barretina com a coixí. Van caminant amb parelles fins que el camí és estret i fa pujada. Llavors van en fila d’un. Quan comencen a pujar la muntanya i el camí fa més pendent, donen la volta a la falla, de tal manera que els troncs de pi quedin al davant i el pal d’avellaner al darrere. D’aquí que deixin un espai prudencial entre fallers i la fila quedi més espaiada. Hi ha 12,35 km de la Pobla de Segur fins a arribar al cim de la muntanya. Els fallers expliquen que són tres hores de suor constant, però que finalment semblen un instant. Un cop han arribat al cim de la muntanya de Santa Magdalena, descarreguen la falla a terra, descansen, mengen i beuen d’una bota de vi o cervesa. Passen tot el que queda de tarda al cim de la muntanya, esperant que es faci de nit.}

_{Mentre els fallaires són a la muntanya, les pubilles participen d’un gran sopar popular al centre de la Plaça de la Pedrera. Una taula llarga amb estovalles blanques on, al voltant, hi ha cadires de fusta. Sopen totes plegades, mengen carn d’escudella i botifarra, i ho acompanyen amb un porró de vi i aigua. Les pubilles ja van vestides de falles, preparades per a poder rebre més tard els fallaires. Esperen l’anhelat moment de trobar-se amb les seves parelles.}

_{Quan marxa el sol}

_{Quan ja han passat unes hores, quan ja és fosc, al voltant de les 22h, els fallaires comencen a encendre les falles. Ho fan gràcies a un gran morter de metall que hi ha a terra, acompanyat del foc aflamat (faro). Un per un, sense cap ordre establert, s’acosta al foc per a encendre la seva falla. Un cop encesa, amb el braç dret se la posen damunt l’espatlla de manera vertical, iniciant ja la baixada de falles, en filera, per la muntanya de Santa Magdalena. A mesura que van baixant, el foc crema cada falla i la llum ho revesteix tot d’una solemnitat absoluta, formant una serp de foc.}

_{Quan s’encén el foc a dalt de la muntanya, en el poble un equip de dones i homes de l’organització de la celebració encén una foguera gran que prendrà el protagonisme de la Plaça de la Pedrera. Al mateix temps que els fallaires van baixant la muntanya de Santa Magdalena, els pobletans juntament amb les pubilles es van unint al centre del poble, concretament a davant del Molí de l’Oli, un edifici que es troba al costat de l’Ajuntament. Dins del molí, hi ha el gegant Miquel i la geganta Ribera.}

_{La geganta es descriu amb un recollit baix, els ulls pintats de blau i els llavis de vermell. Porta una arracada a cada orella, un penjoll, i, sobre una camisa negra, un mocador blanc que li baixa fins al melic. A la part baixa porta una faldilla blanca amb floretes i una tela negra amb brodat. Per acabar, a la mà dreta duu un mocador blanc i a l’esquerra un ram de flors. En canvi, el gegant Miquel llueix una barretina negra, camisa blanca i armilla negra, una faldilla grisa i una cadeneta que li va del pit a la butxaca de l’armilla. Els dos personatges són una gran representació simbòlica pel poble, i acostumen a sortir del molí quan hi ha esdeveniments importants a la Pobla de Segur.}

_{Les pubilles comencen a baixar per la carretera principal del poble fins a arribar al punt d’entrada per on apareixen els fallaires. Saben que han de començar a baixar des del molí gràcies a un senyal d’una bengala dels, quan es troben a tres quarts del camí. L’ordre de la caminada al poble va dirigida per la geganta i el gegant, que van acompanyats dels músics, normalment d’una batucada. A darrere els segueixen les pubilles amb la seva vestimenta tradicional, els seus rams de flors a la mà esquerra i una cistelleta amb coca penjada del mateix braç. Finalment, darrere de les pubilles, es troba la gent del poble que les acompanyen (familiars, amics i amigues, persones de fora que venen a gaudir de la festa).}

_{Quan passen per davant de l’església, els gegants romanen allà a uns metres de la porta. La resta continua baixant fins a arribar a la carretera principal, que es troba al costat del camí per on arribaran els fallaires La música acompanya el moment. Finalment, els fallaires van arribant paulatinament, trobant-se amb la seva parella, que li lliura la coca. Llavors ells es col·loquen a la dreta i elles a l’esquerra, perquè els fallers duen la falla al braç dret, i elles duen el ram a l’esquerra, i així poder agafar a la seva parella de bracet. Reunits tots els fallaires i les pubilles, al voltant de les 23.30h, es dirigeixen en fila cap a l’església, amb el so de la batucada, cadascú amb la seva parella, per a poder fer l’ofrena a la Verge de Ribera, patrona de La Pobla de Segur. Aquest és un acte carregat de simbolisme que, amb els anys, ha perdut càrrega religiosa i ha crescut en popularitat.}

_{L’entrada a l’església és un moment clau per fer l’ofrena a la Verge. Els gegants es queden a la porta i els fallaires deixen les falles a un carrer que hi ha al costat. Les deixen de peu. Llavors, les pubilles i els fallaires entren pel mig de l’església i s’encaminen fins a la dreta de l’altar. Es forma una llarga fila per deixar el ram de flors a una reixa situada sota la Verge Maria. Al costat de la fila cèntrica, hi ha deu bancs de fusta a cada costat. Al deixar el ram, caminen fins al mossèn, que va vestit amb una sotana blanca fins els peus i unes sabates negres. Cada persona va passant per a fer-li un petó al medalló de Crist que duu, i així progressivament. El mossèn neteja el medalló amb un mocador blanc, a mesura que van passant.}

_{Un cop feta l’ofrena, la festa continua passejant pels racons més antics del poble. Carrers molt estrets il·luminats pel foc i parets antigues amagades pel fum fins arribar a la Plaça de la Pedrera. De mica en mica, cada fallaire i pubilla van arribant en parelles, acompanyant-se, i deixant la falla a la foguera del centre de la plaça. Una gran foguera que, metafòricament, a la Pobla de Segur no s’apagarà mentre noves branques l’encenguin cada juny.}

_{Finalment, els fallaires esperen amb les seves respectives parelles, creant una rotllana al voltant del foc encès per les falles. Al voltant de les 23’45h, la música comença a sonar i els fallaires i les pubilles ballen la sardana de la Pobla “Als peus dels Pirineus” (de les germanes Assumpció i Montserrat Rocafort i Pons, escrita i gravada el 1967). Són acompanyats de més persones que s’hi afegeixen. Els homes i les dones s’agafen de les mans i puntegen amb els peus els compassos de la música. Ballen tota la nit amb la cobla, fins que un DJ s’afegeix al voltant de la una de la matinada i tothom segueix ballant.}

_{Nota final: L’Orfeó Lleidatà va enregistrar el mateix any 1967, per primera vegada, la sardana “Als peus del Pirineu”. https://www.fallairespobla.org/musica-i-dansa/}

<sub>Com joia meravellosa
als peus del bell Pirineu,
somriu la nostra Pobla
somriu, mirant al cel.

Dolcíssims cants la veu entona,
sembla que clamin precs d’amor;
ballant contents eixa sardana
deixarà a tots un gran record.

Tot celebrant eixa diada
saltironem amb il·lusió.
Tralarà larà larala.
tralarà larà larala;
tot ballant eixa sardana
la festa s’alegrarà.

Tralarà larà larala.
tralarà larà larala;
veniu tots a festejar-la,
i tots junts dem-nos les mà.
Puntejant bé la sardana,
amb el cor ple d’alegria,
entonem cants d’harmonia
a la nostra Pobla amada.

Si l’aprèn bé la mainada,
la sardana reinarà;
tenint-la ben arrelada,
ja mai més s’oblidarà.

La Pobla de Segur és la Pubilla
i ens omple el cor a tots els poblatans;
per ser de Catalunya l’escollida
ballem, cantem ben fort, juntes les mans.

Volem que el nostre cant ressoni enlaire,
i sigui com un to baixat del cel,
confós amb so d’amor, de pau i flaire
que arribi fins al cim del Pirineu.</sub>

Seqüència ritual>

Anàlisi ritual>

_{Per començar, a continuació es presenten algunes explicacions de fallaires i pubilles sobre el que signifiquen les Falles:}

_{^{Les falles per mi són l’inici de l’estiu, és una festa tradicional de Pobla que inaugura l’estiu amb les seves flames. També, tot el poble s’ajunta per una festa comuna i fan poble com una petita família. És una festa preciosa plena de tradicions que fa anys que es porten.}}

_{^{És una tradició que he viscut des de petita, i per això m’agrada i m’il·lusiona tant. La desfilada de les pubilles agafades de la mà és un moment únic on et sents part del poble i l’encesa de la flama i veure com baixa per Santa Magdalena crec que és indescriptible. Per a mi les falles són tradició, família, il·lusió, però sobretot unió de poble!}}

_{^{Les Falles, com Caramelles o els Raiers són la màxima expressió de ser de la Pobla, quan ets més jove i són els primers anys és quan coneixes gent, parles amb els veterans que t’expliquin històries… es creen relacions que sense festes populars seria impossible. Quan ets més gran canvien els papers i et trobes ajudant els nens que comencen amb la mateixa il·lusió que vam tindre tots el primer cop. Quan el 17 a la nit arribes al Poble i el veus ple de famílies amb els nens que miren amb una barreja d’admiració i por el foc … els grans que ja han plegat amb nostàlgia … i a la cara dels nois i noies que hi participen … la felicitat de saber que comença l’estiu, l’època alegre de l’any … se’t posa la pell de gallina.}}

_{^{Per cada persona significa una cosa diferent, hi haurà gent que simplement ho considera una festa més i punt, però crec que a tots els que ens l’estimem ens costaria molt descriure que és la festa per nosaltres.}}

_{Com molt bé expressa l’exegesi dels protagonistes del ritual, es fa difícil explicar les Falles. El que més destaca de la perspectiva dels fallaires és la noció d’unió, especialment significada en el darrer temps ritual (temps 6). De fet, els diversos elements separats en temps rituals anteriors, es van associant paulatinament fins que conformen un tot en aquest darrer temps. Al igual que els focs es van conjuntant, també ho fan les parelles.}

_{Temps 2 caracteritzat per a la separació dels fallaires i de les pubilles.}

_{Temps 3 dedicat a l’encesa dels focs separats en l’espai: faro i falles a la muntanya, i foguera al poble.}

_{Temps 4 centrat en el foc que baixa la muntanya, encara separat del poble. [Els gegants, patrons del poble, una pubilla i un raier, semblen simbolitzar l’emparellament entre la pubilla i el fallaire. De fet, els gegants es col·loquen a la porta de l’església, esperant que arribin les parelles].}

_{Temps 5 representant la unió entre fallaires i pubilles, que junts recorren amb foc els carrers, i l’arribada del foc al poble.}

_{Temps 6 significant la unió total, entre fallaires i pubilles, entre els dos focs (falles i foguera) i entre el poble que balla sardanes.}

_{També, una de les narratives menciona que les falles són l’inici de l’estiu, que l’inaugura amb les seves flames. De fet, les falles son les festes del solstici d’estiu als Pirineus. Se celebren als voltants de Sant Joan, la nit més curta de l’any, quan marxa el sol, aportant llum a la muntanya i al poble. El foc, símbol dominant en tot el procés ritual, il·lumina la nit, la foscor, fins i tot esborrant-la. Aquest foc omple tots els espais, des de la muntanya fins el poble. Els travessa, descendint per la muntanya i recorrent tots els carrers del poble fins el seu centre, la Plaça de la Pedrera. Aquí els espais significats en tot el ritual son representatius del Pirineu, on els pobles es troben principalment vinculats a les muntanyes.}

_{Al mateix temps, el símbol dominant del foc o la llum en el ritual acaba augurant el solstici d’estiu. Cada temps ritual provoca una mutació del foc, que passa de ser petit a ser gran: d’una foguera petita, a les falles, a la foguera gran. Associat a fer baixar el sol fins el poble i preservar-lo dels mals esperits. Aquest efecte de protecció contra forces malignes es veu reforçat per a l’ofrena a la Verge de la Ribera i el petó al medalló de Crist que duu el mossèn. Amb llum i protecció s’inaugura així un nou cicle.}

Bibliografia>

_{Associació de Fallaires de la Pobla de Segur. Als peus del Pirineu. Rocafort, A., i Rocafort, M.}

_{Ajuntament de la Pobla de Segur. Festes i fires tradicionals.}

_{Ayamí, A., i Paüls, A. (2016). Foc, boscos i llegendes. [Documental]. https://www.fallairespobla.org/historia/}

_{Patrimoni festiu de Catalunya. Falles de Pobla de Segur.}