Les Santes de Mataró

_{^{Les Santes. Festa Major de Mataró. [Fotografia de la Momerota traient foc de cara a l’Ajuntament de Mataró]. La Momerota i la Momeroteta. Recuperat el 30 de maig 2025, de https://www.lessantes.cat/la-momerota-i-la-momeroteta}}

Ritual descrit per Marta Klajer (2023).

Mataró, Maresme, Catalunya.

25-29 de juliol.

Resum>

_{Les Santes de Mataró és la festa major de la ciutat, que se celebra cada any, entre els dies 25 i 29 de juliol en honor a Santa Juliana i Santa Semproniana, dues dones joves cristianes que van morir màrtirs el segle III, patrones de la ciutat, i venerades des del segle XVII.}

Categories descriptives>

_{Foc, aigua, nit, gegants, santes, diables i diablesses, inversió de l’ordre.}

Descripció etnogràfica>

_{L’inici d’aquesta festivitat, comença el dia 25 de juliol amb un conjunt d’activitats lúdiques i concerts arreu de la ciutat.}

_{Com a preludi del ritual, a les 18h, a l’Espai Firal del Nou Parc Central, arrenca l’Esquitxada de Colors, amb aigua de colors de diferents barrils. Tot i que l’esquitxada real comença quan surt aigua de diferents colors pels regs situats al voltant de l’espai, mentre la gent balla i sona música de fons.}

_{Segueix la Crida de Festa Major que inaugura oficialment Les Santes. La gent de Mataró es reuneix davant de l’Ajuntament. L’alcalde, des del balcó de l’Ajuntament, convida a tothom a gaudir de Les Santes. Tot seguit, la gent aplaudeix i surten els diferents gegants i comparses de la ciutat: la Momerota (figura amb cap de bou) i la Momeroteta, els Nans, el Drac, les Diablesses, el Dragalió, l’Àliga i, per últim, la família Robafaves. Cadascun d’aquests gegants o comparses fan el seu propi ball individual, amb la seva respectiva cançó. En el cas de la família Robafaves, hi ha quatre balls: el Ball de Petits, en el que ballen en Maneló i la Toneta; el Ball de Quatre, en el que ballen tots junts; el Ball de Grossos, on balla únicament la Geganta i en Robafaves; i els Balls d’en Robafaves, conjunt de balls amb diferents cançons.}

_{Un cop acaba la crida a la festa major –tot i que segueixen havent-hi actes culturals i musicals per a la ciutat –, comença la Nit Boja, una de les celebracions més populars. S’inicia a les 23’30h amb el Desvetllament Bellugós, acte en el que la gent, de nou, es reuneix davant de l’Ajuntament per esperar la sortida dels gegants. Ara s’ha convertit en una gresca de joves, no com abans que era més familiar. Per aquesta raó, des de ja fa un parell d’anys, per poder celebrar el Desvetllament Bellugós s’ha de passar per un control policial que està situat a les sortides i entrades de la Riera, que prohibeix molt especialment ampolles de vidre o de plàstic amb tap.}

_{En massa, al voltant de les portes de l’Ajuntament, els joves esperen. Un cop donades les 23’30h, els gegants comencen a sortir. En primer lloc, la Toneta, filla d’en Robafaves i la Geganta. La treuen estirada entre unes cinc persones i la situen la primera, davant de la comparsa musical. El següent en sortir és en Maneló, marit de la Toneta. Després, la Geganta, dona d’en Robafaves, que situen darrere de la Toneta i en Maneló. Per últim, surt en Robafaves. El porten amb l’ajuda d’un parell de persones més, degut a la seva alçada i el seu pes.}

_{Quan tots els gegants estan situats en fila, la comparsa musical comença a tocar la cançó oficial del Desvetllament Bellugós, “El Bequetero”, que la gent taral·leja amb “lo lo-lo”. Una característica fonamental d’aquesta cançó és que, en la seva tornada, comptant del 1 al 15, els joves es van ajupint lentament a cada número. Al arribar al 15, criden “i 15!” i salten cap a munt amb les mans alçades. Seguit d’això, canten “oe, oeo, oe, oeo…”, mentre els gegants donen voltes en el seu propi eix, fent ballar els seus vestits i capes. Tots aquests moviments de ball formen part d’una seqüència que es va repetint i desplaçant per l’espai, avançant de la Riera avall fins arribar a la Plaça Santa Anna, una de les places més emblemàtiques del centre de la ciutat, on hi ha la Capella de Sant Sebastià, l’Església de Santa Anna, l’escola Pia Santa Anna, la Creu de Terme i un gran conjunt de bars i restaurants. Per tant, arribats a la Plaça Santa Anna, es tanca l’acte amb un últim “oe, oeo”. Poc després, en un escenari comença a sonar música en directe. Hi ha qui marxa a la platja, on solen haver-hi també concerts de DJ.}

_{L’Escapada a la Negra Nit és el segon acte de la Nit Boja. S’inicia davant de l’Ajuntament a les 1’30h de la matinada, conegut com el Correfoc de la nit. No hi participa la família Robafaves, sinó que els protagonistes són tots aquells gegants de foc: la Momerota, el Drac i les Diablesses, les dirigents de l’espectacle. Tot i que, sempre, hi ha figures convidades. Per exemple, el 2022  van  presenciar-se els Diables de la Llàntia, els Diables del Clot de Barcelona, els Diables de l’Onyar, la Cabrònica del Nord, el Batraci de Teià i lo Carranco Bilandó de Cervera. Aquest acte s’inicia un cop la Momerota surt per la porta de l’Ajuntament, amb les flames de foc enceses, a cadascuna de les seves banyes. Entremig, es pot sentir que la gent crida “Momerota guapa” o “Mira-la que maca ella”. Acte seguit, el següent foc prové de la teulada de l’Ajuntament, d’on surt una gran cascada de foc que ocupa tota la part ampla de l’edifici. El foc d’aquesta cascada apunta cap a baix, on es troben les persones a davant de l’Ajuntament. Després d’això, es contemplen com s’il·lumina el cel amb petards.}

_{Seguidament, sense gaire interval de temps, surt foc des del balcó de l’Ajuntament, directament enfocat cap al públic. A continuació comencen a encendre’s totes les bengales que pengen entre el balcó de l’Ajuntament i els arbres del davant que delimiten l’amplada de La Riera, dibuixant una mena de lona de foc. Aquestes bengales desprenen un foc de color vermell fins que exploten. Tot l’espai es percep de color vermell. Mentrestant, la gent es dedica a aplaudir i a cridar “Uhh” i “Wow”.}

_{Un cop acaba, s’aplaudeix i es crida, donant lloc a la sortida del correfoc, on les diablesses són les primeres a encendre les seves llances de foc i se situen enmig de la multitud per conduir-la cap a la ruta establerta. Per tant, les diablesses caminen endavant, acompanyades de la Momerota i el Batraci de Teià per darrere, cadascun d’ells amb la seva respectiva comparsa musical. Lo Carranco Bilandó de Cervera va després d’ells. Un cop ja té el seu foc vermell encès, comencen a sonar els tambors i la gent va ballant i saltant pels voltants tractant de protegir-se la cara. Després d’aquest, surt el Drac de Mataró, amb la seva respectiva comparsa. És en aquest moment quan la gent també crida “Drac, t’estimem!” i comença a seguir el seu pas.}

_{Aquest correfoc arrenca a l’Ajuntament, puja la Riera amunt recorrent diversos carrers fins la Plaça dels Bous, on es festeja un espectacle de foc amb la Momerota i les Diablesses, ballant juntes amb les seves bengales, seguit també dels balls del Batraci de Teià, lo Carranco Bilandó de Cervera i el Drac de Mataró. Després, la ruta torna cap a la Riera, en direcció cap avall, de tornada a la gran Plaça de l’Ajuntament, tot i fer voltes per a nombrosos carrers que s’omplen de foc i música. Un cop allà, quan tots els gegants ja estan reunits a la plaça, els tambors amb un so greu anuncien el seu ball amb foc. Aquest moment esdevé un gran espectacle pirotècnic, on tothom es plaça sota el foc, salta, corre i balla. Un cop s’atura l’espectacle de foc, tot acaba amb una gran traca d’uns 2 minuts, amb bengales de diferents colors, moment en que tothom aplaudeix i xiula.}

_{Poc després, a les 3h de la matinada, la Pujada Tabalada desplaça els joves fins on hi ha la Ruixada. Es caracteritza per un ambient sorollós, on les comparses amb els seus tambors són les encarregades de guiar a la multitud cap al Nou Parc Central. Moment, en que molts es van traient la roba de màniga llarga i tot allò que els protegia del foc (ulleres, barret, mocador, etc.) per ficar-ho dins de les motxilles, quedant en màniga curta i pantalons curts. També, hi ha qui porta el barret oficial de Les Santes, molt popular durant les festes.}

_{En aquesta Pujada Tabalada, un cop s’arriba al principi de la Riera, les comparses s’aturen i els tambors toquen cada cop més baix, mentre la gent es va ajupint a poc a poc cap avall. De sobte, quan la gent ja es troba arran de terra, el so dels tambors fa un esclat i tothom salta cap a dalt amb les mans enlaire, tornant a reprendre la caminada. Les comparses i els tambors es queden a Plaça Espanya emetent una batucada, mentre tothom va omplint l’espai del Nou Parc Central.}

_{Quan s’encenen els llums de l’escenari i sona la cançó d’estil techno, tothom balanceja les mans seguint el ritme, tot i cridant “Aigua, aigua”. El ritme va accelerant-se fins que els llums de l’escenari –amb tonalitats blaves, vermelles, grogues i verdes– il·luminen gran part del parc, i surt aigua per a tots els voltants, mentre la gent salta, balla i canta. L’aigua és constant durant l’hora de la Ruixada fins que sona la cançó que diu “Todos los días sale el Sol, Chipirón”, anunciant el seu final. El DJ s’acomiada del públic convidant-los a tornar l’any que ve per a seguir gaudint de Les Santes.}

_{El segon dia, 26 de juliol, és una repetició de la Nit Boja, a petita escala, anomenada la Tarda Guillada dedicada als infants. S’inicia a les 18h, amb el que s’anomena la Parranda. De la mateixa manera que en el Desvetllament Bellugós, les famílies es reuneixen davant de l’Ajuntament per veure sortir a la Família Robafaves i acompanyar-la fins a la Plaça Santa Anna, tot i cantant els 15 amb les comparses musicals. Retornant a l’Ajuntament, totes les figures ballen de nou.}

_{El següent acte és la Correguspira, correfoc per als infants, des de l’Ajuntament fins a la plaça del darrera. S’inicia amb la sortida de la Momeroteta, filla de la Momerota, amb el foc en les seves banyes, acompanyada de les Diablesses de Mataró. Les comparses mataronines les acompanyen fins la Riera amunt, seguint la ruta establerta –la mateixa que l’Escapada a la Negra Nit. Algunes diablesses, però, es queden per seguir el Dragalió, fill del Drac. La sortida de la Lloba Llepa-Sang de Sant Cugat, convidada per formar part del correfoc, ve amb la seva respectiva comparsa. La Virgileta de Torredembarra, un altre convidat, és un gran drac marí de colors blaus i verds que desprèn foc per gairebé totes les seves extremitats. S’acompanya d’una comparsa vestida amb capes blaves i dibuixos semblants a escames i coralls marins. Per últim, el Dragalió, desprèn foc per la punta de les seves dues ales, la cua i la boca, on té situades unes bengales que apunten generalment cap a terra. La seva comparsa, amb capes negres i tonalitats verdes i vermelles brodades, toca els tambors fent que la gent balli i salti al ritme de la batucada. Un cop el correfoc ja està de tornada a la Plaça de l’Ajuntament, es viu l’encesa final amb nombroses bengales i petards.}

_{És llavors que s’experimenta la Pujadeta Tabaladeta –que vindria a ser el mateix que la nit anterior– on els infants acompanyen a les comparses i els tabalers, ballant i saltant, mentre avancen en direcció al Nou Parc Central. Un cop allà, no triga a sonar la primera cançó, que donarà lloc a la Ruixada. Els nens petits gaudeixen de mullar-se, ballen i canten les cançons que coneixen, fins que sona “El Bequetero”.}

_{A l’endemà, el 27 de juliol, és el dia que tots els mataronins coneixen com el Dia dels Focs. S’inicia a les 7h del matí, amb l’acte conegut com a les Matinades. Consisteix en una cercavila on s’uneixen els grallers, els tabalers i la resta de gent de la ciutat per anar encenent petards que exploten al cel i acaba celebrant la festivitat a l’Església de Santa Maria, en honor a les Santes patrones de les festes, Juliana i Semproniana. Un cop s’arriba a l’església, s’inicia la Missa de les Santes. Després, en processó, es mostren les relíquies de les Santes, amb la col·laboració dels Capgrossos de Mataró i la colla de castellers de la ciutat fent els seus castells davant de l’Església. Durant tot el dia hi ha balls de sardanes, concerts i espectacles.}

_{L’acte que torna a reunir els mataronins és el Castell de Focs a la platja de Mataró. Gran part de la ciutat acut a la Platja del Varador ben aviat. S’hi està durant la tarda, banyant-se a l’aigua i esperant l’hora dels focs. Hi ha qui porta les seves pròpies cadires. A les 23h, tres petards adverteixen del Castell de Focs. Quan sona el segon petard, tothom està expectant del tercer. És quan el cel s’il·lumina de focs d’artifici. Un cop sona la traca final, un conjunt de bengales dibuixen: “Glòria a Les Santes”.}

_{Els dies 28 i 29 de juliol, tota mena d’activitats omplen tota la ciutat (cursa popular, balls de sardanes, concerts, obres de teatre, etc.). La nit del 29, l’acte conegut com el No N’hi ha Prou tanca oficialment les festes. A les 21’30h, el Ball de Dracs, a la Plaça de Can Xammar, amb cançons dels tabalers, anuncia ja el final. A les 2h de la matinada, ja sona la cançó “No N’hi ha Prou” de la Coixinera, davant de l’Ajuntament, amb gralles i timbals, mentre una gran part dels gegants de la ciutat, sobretot a aquells més emblemàtics, ballen amb els mataronins, abans de ser tancats de nou a l’Ajuntament fins a les pròximes Santes.}

_{Comencen les Diablesses, primeres a sortir, desprenent foc de les seves nanses i fent saltar la gent que es col·loca sota el seu foc. La Momerota, amb el seu foc, condueix la multitud cap a un correfoc. Després ve el Drac, l’Àliga, la Toneta, en Maneló, la Geganta i en Robafaves. Es balla, es salta i es canta, amb els gegants i les diablesses. En el transcurs de tots els balls sona música en directe gràcies a les comparses, constituïda principalment pel so de gralles i timbals; tot i que la cançó que es va repetint constantment és la de “No N’hi Ha Prou”. Cap al final, a la Momerota se li encén el foc de les seves banyes, per tal d’enfocar-lo cap al balcó de l’Ajuntament, on hi ha diferents regidors i l’alcalde de Mataró. Els gegants de la família Robafaves ballen per darrer cop. L’acte finalitza quan tots els gegants tornen a entrar a l’Ajuntament, en l’ordre que han aparegut, donant per acabada la celebració de Les Santes de Mataró.}

Seqüència ritual>

Anàlisi ritual>

_{L’estructura ritual s’articula al voltant dels gegants i la seva actuació a Mataró al llarg de tots els dies, del 25 al 29 de juliol. Des de la crida de Festa Major el 25 de juliol, amb l’aparició d’aquests gegants (Temps 1), s’obra un període liminal que acabarà el 29 de juliol, quan tornin a ser tancats a l’Ajuntament (Temps 6). Per tant, els gegants només gaudeixen del seu lluïment amb el poble aquests dies del mes de juliol. La resta de l’any romandran tancats a l’Ajuntament.}

_{Tanmateix, aquesta liminalitat està dividida en el que s’anomena la Nit Boja i el Dia de Focs. Per tant, una temporalitat on llueixen els gegants (Temps 2, 3 i 4) i una altra dedicada a les Santes (Temps 5).}

_{Aquest període liminal, dedicat a la Nit Boja (del Temps 2 al 4) amb els gegants, s’inicia amb un acte anomenat Desvetllament Bellugós (Temps 2), que prové del verb desvetllar amb el significat de despertar, referint al fet de sortir de la son en la que els gegants han estat sotmesos al llarg de l’any. De fet, els joves que ballen amb ells, al ajupir-se i saltar cap a munt, imiten gestualment aquest desvetllar-se. Al mateix temps, el verb desvetllar també significa revelar o fer conèixer allò que es tenia amagat.}  

_{En aquest Temps 2 actuen els gegants que es desvetllen i que pertanyen a la família Robafaves. Mentre que, en el Temps 3, es desperten els gegants de foc. Surten tots del seu amagatall, que és l’Ajuntament, com si per un moment el poder fos un altre a l’establert, una inversió de l’ordre, especialment amb les figures de la Momerota, dracs i diablesses. Aquest Temps 3 està, per tant, governat pel foc. Contrastant amb el temps 4, dominat per l’aigua.}

_{El darrer temps del període liminal (Temps 5) està dedicat al Dia de Focs amb les Santes. També, es desvetllen sortint del seu son a dins l’església. Aquest cop ja no és de nit, sinó de dia. Llueixen en processó en un context de foc i festivitat.}

_{Finalment, el Temps 6 es caracteritza per a l’actuació final de tots els gegants, abans de ser tancats de nou. Entre les figures més representatives de rebel·lió està la Momerota, que acaba enfocant les seves banyes amb foc directament al balcó de l’Ajuntament. Contraposant-se amb en Robafaves, que, d’entre tots els gegants, acaba tancant el ritual.}

Bibliografia>

_{Col·laboradors de Wikimedia projects. (2022). Família Robafaves. Viquipèdia, l’enciclopèdia lliure. https://ca.wikipedia.org/wiki/Fam%C3%ADlia_Robafaves}

_{Col·laboradors de Wikipedia. (2023). Les Santes. Wikipedia, la enciclopedia libre. https://es.wikipedia.org/wiki/Les_Santes}

_{Les Santes. Festa Major de Mataró. (s. d.). https://www.lessantes.cat/}

_{Robafaves. (28 març 2020). No n’hi ha Prou des de l’Ajuntament de Mataró. Les Santes de Mataró 2019 [Vídeo]. YouTube. https://youtu.be/3cm-aXWnNkU}

_{L’esquitxada de colors inaugura l’Espai Familiar de Les Santes 2022. (25 juliol 2022). Mataró Audiovisual. https://mataroaudiovisual.cat/noticia/cultura/lesquitxada-de-colors-inaugura-lespai-familiar-de-les-santes-2022}