Romeria de Sant Francesc, La Fatarella

Ritual descrit per Pol Batlle (2019).

La Fatarella, Tarragona, Catalunya.

Un cop l’any, Primer dissabte després de Pasqua.

Resum>

_{La romeria de Sant Francesc és un ritual d’uns 300 anys d’antiguitat. Segon la tradició popular, a finals del segle XVII, el poble va patir una greu epidèmia que va provocar molts morts. Unes dones van fer un vot a Déu que si aconseguien salvar-se donarien una finca per construir-hi una ermita. Fidels a la promesa, van construir el santuari a la vall de Sant Francesc, on hi havia aigua, com a símbol de protecció. Tradicionalment, en el ritual es feien rogatives per demanar aigua pels camps i bones collites, així com per donar gràcies quan hi havia guerres, epidèmies, etc. Actualment, es dona gràcies a Déu i es prega per la pluja en temps de sequera.}

Categories descriptives>

_{Cristianisme, Santuari, processó, Sant Francesc, Setmana Santa, aigua.}

Descripció etnogràfica>

_{La romeria consisteix en un pelegrinatge en forma de processó fins a l’ermita de Sant Francesc. Com diu la tradició, aquesta peregrinació s’ha de portar a terme durant la nit –tant l’anada com la tornada–. A les quatre del matí es fan sonar les campanes de l’església del poble per indicar, als cantors i als encarregats de portar les insígnies, que és l’hora de reunir-se. Allà a l’església, es vesteixen i es reuneixen els objectes que s’han de transportar fins a l’ermita de Sant Francesc: les vares, la creu, la campana i la bandera del Sant. Un cop preparats, juntament amb el capellà, al peu de l’altar, canten l’Antífona en llatí fins a les sis. En aquest moment, les campanes tornen a sonar per anunciar al poble que la processó està a punt de començar. Dins l’església, els cantors alcen la seva veu amb la Lletania Major. En el moment de sortir de l’església segueixen cantant fins arribar a la primera parada. El capellà acompanya la processó fins a la sortida del poble, i la resta del trajecte el fa en cotxe.}

_{Durant la processó els assistents es col·loquen en dues files paral·leles, separades per uns tres metres. A la part capdavantera, entre les dues files, se situen les insígnies. Un home, descalç, porta una campana que va sonant al llarg de tota la processó, excepte en el moment del Rosari. Un altre home és qui carrega una vara de dos metres amb la bandera morada atribuïda al Sant. També, un home porta la vara amb la creu cristiana a dalt de tot. Uns metres més enrere, hi ha quatre cantors aixecant una altra vara amb una petita creu al capdamunt: la vara dels cants i de les oracions. Aquests cantors són els encarregats d’acomplir els cants i les oracions, que la resta de participants de la romeria respon a les oratòries amb un “prega per nosaltres”.}

_{Durant el recorregut es fan dues parades. La primera és a la Bassa de les Forques, on es canta el Regina Coeli (Reina del Cel), mirant cap a la capella de la Mare de Déu de la Misericòrdia, i coincidint amb la sortida del sol. Durant el camí cap a la segona parada –la Creveta– es realitza la pregària de Vere Deus (Deu veritable) anomenant els 51 membres de la Lletania Menor després de cada pregària. Un cop finalitzada la Lletania Menor, es diuen les absoltes –cants en honor als difunts de les famílies que tenen terres per on passa la processó. A la parada de la Creveta, hi ha una pilona amb una creu al damunt i la imatge d’un sant. Aquí s’entona el cant de la Salve mirant cap a la capella del poble. A partir d’aquí es comença el rés del Rosari, en record dels misteris de Crist, les etapes de la seva vida i les de la seva mare Maria.}

_{Quan la processó arriba a un camí més ample –el que porta a l’ermita de Sant Francesc– es tornen a cantar les absoltes i el Vere Deus fins arribar a la capelleta de Santa Maria Magdalena, on s’hi espera el capellà del poble. Entre els Vere Deus es diuen els noms de Santa Maria Magdalena i Sant Francesc. Finalment, s’arriba a l’ermita a les nou del matí i es reciten les absoltes una altra vegada. I, a dins de l’ermita, es recita una oració en honor a Sant Andreu, patró de la Fatarella.}

_{El recorregut el fa una part de la població, perquè una altra part la fa en cotxe. Un cop arribats a l’ermita, esmorzen i les famílies es col·loquen per afinitat, al voltant de l’ermita. A les dotze es fa una missa en honor a Sant Francesc i la campana sona per torns –atès que no pot deixar de sonar. Es dina allà mateix i tothom es dedica a fabricar el bordó, la vara dels pelegrins, amb la que es caminarà de tornada al poble. Tothom és lliure de fer el bordó com li sembli i se’n fan un parell per a cada casa per tal de penjar-los al balcó i protegir la família. De fet, es guarden durant tot l’any, fins que es cremen i son substituïts pels nous. L’ambient és festiu i comunitari. Es fa sobretaula, es ballen sardanes i jotes. Els joves que aquell any celebren els 18 anys son els que organitzen una barra amb begudes i posen música.}

_{Entre les quatre i les cinc de la tarda, s’inicia el retorn cap al poble, en sentit contrari. El que ha canviat, és que ara tothom porta el seu bordó. Es tornen a cantar i recitar pregàries. L’última parada es fa just abans d’entrar al poble, on s’espera a que es faci fosc, mentre les campanes ja es fan sonar. El capellà i altres autoritats esperen els assistents amb un Crist i espelmes, per donar la benvinguda, al capdamunt d’una pujada, on la gent s’hi apropa de manera respectuosa acompanyada pels cants i la campana. Després de fer tres genuflexions, el portador de la campana besa els peus del Crist, i segueix la processó fins arribar a l’església del poble. Un cop s’entra a l’església, es col·loca el Crist darrere l’altar major i es fa una missa per finalitzar el ritual.}

Seqüència ritual>

Anàlisi ritual>

_{El ritual es divideix en quatre temps que representen el conjunt del pelegrinatge:}

_{L’anada del poble a l’ermita (primer temps).}

_{L’estada a l’ermita (segon temps).}

_{La tornada de l’ermita al poble (tercer temps).}

_{L’estada a l’església (quart temps).}

_{En el primer temps ritual, les campanes del poble anuncien la partida dels fidels. Les insígnies que acompanyen la processó –la campana, la bandera morada, les vares dels cantors i la creu– surten del temple, fet que confereix sacralitat al recorregut, ja que una part del que és sagrat acompanya la comunitat en el camí. Els càntics i les pregàries impregnen el trajecte, reforçant-ne el caràcter devocional. La campana, que ressona de manera constant, marca el ritme de la processó, mentre que la bandera i les vares amb la creu simbolitzen la proximitat entre el sant i els seus devots.}

_{El segon temps ritual està marcat pel trajecte cap a l’ermita, que suposa un pas simbòlic de la foscor de la nit a la claror del dia. L’estada a l’ermita de Sant Francesc representa la bonança col·lectiva: la figura del sant i el bordó (bastó de pelegrí) esdevenen símbols de protecció i guia espiritual.}

_{En el tercer temps, un cop assolida la protecció del sant, la comitiva inicia el camí de tornada al poble. El bordó, que havia protegit el pelegrinatge, és ara el mitjà per traslladar la benedicció i protegir les llars. El retorn coincideix amb el pas del dia a la nit: les torxes que s’encenen per il·luminar el camí simbolitzen la llum espiritual que els fidels porten des de Sant Francesc fins al poble.}

_{Finalment, en el quart i darrer temps, el retorn al poble culmina el cicle ritual. Les insígnies adquireixen una rellevància especial en ser restituïdes al temple, on les autoritats eclesiàstiques i civils les reben solemnement dalt d’una pujada. Aquest moment expressa plenament l’eficàcia del ritual: el pelegrinatge ha complert la seva funció simbòlica de portar la protecció de Sant Francesc fins a la comunitat.}

Bibliografia>

_{Ajuntament de la Fatarella. (2019). Romeria de Sant Francisco. Recuperat el 07/05/2020, de: https://www.lafatarella.cat/event/romeria-de-sant-francisco/230/}

_{Ardèvol, M. J. (1996). El bordó i la romeria de Sant Francisco de la Fatarella. Butlletí del Centre d’Estudis de la Terra Alta, 23, 18-19. Recuperat el 04/05/2020, de https://www.raco.cat/index.php/ButlletiCETA/article/view/216569/295133}

_{Desiderio, B. (2008). El rito de la misa como práctica significante. Tópicos del seminario, 20. Recuperat el 20/05/2020, de: http://www.scielo.org.mx/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1665-12002008000200003}

_{Romeria de Sant Francisco. (1978). [Vídeo]. La Fatarella. Recuperat el 15/05/2020, de: https://www.youtube.com/watch?v=AyRVgu2iUmg}