Temazcal, Girona

Ritual descrit per Júlia Santed, Laura Rouse Rosenow & Alba Peribáñez (2020).

Girona, Catalunya.

Resum>

_{El temazcal es realitza amb motiu de lluna plena, d’equinocci o d’alguna altra celebració, per tal de depurar-se corporal, espiritual i emocionalment, creant un espai de purificació i reconnexió amb la mare terra. El ritual s’ha expandit molt geogràficament i, en funció del context, presenta variacions molt diverses.}

Categories descriptives>

_{Connexió, purificació, Mare terra, natura, quatre elements, etapes de la vida, cos, calor.}

Descripció etnogràfica>

_{El ritual es realitzat en una cabana construïda especialment per fer el temazcal. Entre les tasques habituals de manteniment, s’ha d’anar a buscar llenya amb certa periodicitat –setmanal o mensualment, depenent de la freqüència en que s’utilitza el temazcal–, renovar l’aigua, raspallar la superfície del terra de la cabana i netejar el forat en el qual es dipositen les pedres calentes, perquè si hi queden residus orgànics pot molestar el fum que se’n desprèn.}

_{El dia del ritual es “vesteix” la cabana, cobrint-la de mantes –de forma circular en el sentit de les agulles del rellotge, cobrint la part superior i protegint la porta de sortida i d’entrada per assegurar l’aïllament total de l’exterior– i es prepara el foc, peça clau.}

_{La preparació del foc no s’ha de fer de qualsevol manera, sinó que requereix d’un procés minuciós, dut a terme per algú que en tingui coneixement. Les pedres –que poden ser volcàniques, còdols de riu o d’altres tipus– es dipositen al lloc del foc. A continuació, es col·loca gradualment la llenya seca sobre les pedres, creant una estructura piramidal de troncs més fins a més gruixuts. S’encén l’estructura i es deixa cremar durant unes 3 o 4 hores, fins que els troncs són consumits i les roques s’envermelleixen.}

_{Cap a les 19h o 20h del vespre gairebé tots els participants al temazcal han arribat i formen una rotllana al voltant del foc. Es tracta d’un moment quan es parla i es canten algunes cançons. La part central del ritual comença un cop les pedres agafen un color vermell intens. Aleshores, el grup es divideix en dos, els que es queden fora i els que es despullen fins a quedar-se en roba interior o cobrint-se el cos amb un mocador o una tovallola. Després entren dins la cabana, formant una rotllana a l’interior.}

_{L’home del foc és qui s’encarrega d’agafar i transportar les pedres roents, amb l’ajuda d’una forca. Avisa quan entra les primeres pedres per col·locar-les en el forat interior i tanca la porta. Les persones donen la benvinguda a les pedres amb lloances i cançons. Es va repetint el procés fins que hi ha les pedres suficients per a començar la primera porta.}

_{La foscor regna dins l’espai i el guia espiritual s’encarrega de llençar aigua sobre les pedres perquè aquestes generin un vapor que inunda tota la cabana per augmentar la temperatura interior. Acte seguit, explica que la primera porta està associada a la panxa de la mare i la infantesa. En una barreja d’una correlació d’elements –el so de les diverses respiracions i de la fusió dels olors del vapor de les pedres, les herbes aromàtiques, la suor de les persones i la terra humida– els participants es deixen emportar, expressant-se lliurement a través de crits i cants durant uns 20 minuts.}

_{Quan es dona per finalitzada la primera porta, l’home de foc col·loca més pedres calentes en l’interior. La música va acompanyant tot el procés, i com més elevada i densa sigui la calor, més canta i es desinhibeix la gent. El guia torna a llençar aigua a sobre de les pedres i explica que la segona porta està dedicada a l’adolescència, al despertar de la joventut. La gent crida i canta efusivament.}

_{La tercera porta condueix al màxim nivell d’intensitat. L’home de foc disposa més pedres en el forat i el guia les ruixa amb aigua, tot i explicant que aquesta porta significa la maduresa, l’etapa de plenitud, que connecta amb la figura femenina com a representació de la terra. És aleshores quan les persones experimenten un cúmul de sensacions pel calor intens de les pedres i nombrosos estímuls que omplen l’espai.}

_{A partir de la quarta porta, s’aprofiten totes les pedres restants, arribant al clímax de calor. Poc després la temperatura comença a baixar i s’entra en una etapa més relaxada, atès que, tal com relata el guia, aquesta és la porta de la vellesa, el coneixement i la saviesa.}

_{Poc a poc, tothom va sortint de la cabana, cadascú decideix quan fer-ho. Els cossos desprenen un vapor desbordant, i tothom es dirigeix al racó de l’aigua per a bolcar-se un cubell ple per sobre i, així, desprendre’s del fang i de la matèria orgànica enganxada al cos. Tothom torna a reunir-se al voltant del foc, mentre les pells s’assequen, tot parlant de les sensacions experimentades. Les persones es vesteixen i mengen, compartint tots els aliments i begudes, tocant instruments musicals i cantant. Finalment, els que han de marxar se’n van i d’altres allarguen una mica més la celebració. Abans que tot s’acabi, les mantes que vesteixen el temazcal s’han d’estendre per a evitar que la humitat les faci malbé. També es recullen totes les deixalles per a no perjudicar l’entorn.}

Seqüència ritual>

Anàlisi ritual>

_{El ritual s’estructura en diferents fases. En un primer temps, es prepara l’espai central de la cerimònia: els participants es relaxen prop del foc i es desprenen de la roba, deixant enrere tot allò que els lliga al món quotidià.}

_{A continuació, s’inicia el període liminal, quan les persones entren en una nova realitat: la del temazcal, la cabana que simbolitza la Mare Terra. En aquest espai sagrat es desenvolupa la seqüència ritual, que fa referència a una altra temporalitat –la del cicle de la vida. Aquest període es divideix en quatre etapes (del Temps 2 al 5), corresponents a les diferents fases vitals, representades per les quatre portes que cal travessar:}

_{^{Naixement / Infantesa.}}

_{^{Adolescència / Joventut.}}

_{^{Maduresa, entesa com a etapa de plenitud.}}

_{^{Vellesa, que integra l’experiència, el coneixement i la saviesa acumulats.}}

_{Aquest recorregut constitueix un trànsit simbòlic per la vida dins el si de la Mare Terra. La veu del guia espiritual orienta aquest camí i acompanya els participants en el seu procés de transformació.}

_{El ritual afavoreix la connexió amb els elements naturals: la terra, representada per la cabana; el foc, per les pedres vermelles; l’aigua, pel vapor que s’eleva en contacte amb les pedres; i l’aire, per l’alè que insufla vida a l’espai. El centre de la cabana, on s’ubica el forat que conté les pedres, simbolitza la vagina de la Mare Terra, font originària dels quatre elements que permeten la comunió amb el Tot.}

_{La intensitat de la connexió augmenta a mesura que s’afegeixen pedres i es travessen les portes, fins a completar el cicle ritual. En la darrera etapa (Temps 6), es produeix el renaixement, un “tornar a començar”. En sortir de la cabana, després de l’experiència física i espiritual viscuda, els participants retornen a la realitat purificats, havent deixat enrere les càrregues i la negativitat, i experimentant una profunda sensació de renovació i harmonia interior.}