{"id":1059,"date":"2023-03-08T11:06:11","date_gmt":"2023-03-08T09:06:11","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/xipe\/?p=1059"},"modified":"2025-11-01T10:29:19","modified_gmt":"2025-11-01T08:29:19","slug":"romeria-de-sant-francesc","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/rituals\/romeria-de-sant-francesc\/","title":{"rendered":"Romeria de Sant Francesc, La Fatarella"},"content":{"rendered":"\n
Ard\u00e9vol, M. J. (2019). [Fotografia]. Ajuntament de la Fatarella.<\/sup><\/sub><\/summary>\n

<\/p>\n<\/details>\n\n\n\n

\n
\n
<\/div>\n\n\n\n
<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

Ritual descrit per Pol Batlle (2019).<\/p>\n\n\n\n

La Fatarella, Tarragona, Catalunya.<\/p>\n\n\n\n

Un cop l’any, Primer dissabte despr\u00e9s de Pasqua.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

Resum><\/h4>\n\n\n\n

La romeria de Sant Francesc \u00e9s un ritual d’uns 300 anys d\u2019antiguitat. Segon la tradici\u00f3 popular, a finals del segle XVII, el poble va patir una greu epid\u00e8mia que va provocar molts morts. Unes dones van fer un vot a D\u00e9u que si aconseguien salvar-se donarien una finca per construir-hi una ermita. Fidels a la promesa, van construir el santuari a la vall de Sant Francesc, on hi havia aigua, com a s\u00edmbol de protecci\u00f3. Tradicionalment, en el ritual es feien rogatives per demanar aigua pels camps i bones collites, aix\u00ed com per donar gr\u00e0cies quan hi havia guerres, epid\u00e8mies, etc. Actualment, es dona gr\u00e0cies a D\u00e9u i es prega per la pluja en temps de sequera.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

Categories descriptives><\/h4>\n\n\n\n

Cristianisme, Santuari, process\u00f3, Sant Francesc, Setmana Santa, aigua.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

\"\u00a9<\/figure>
\n

Ard\u00e9vol, M. J. (2019). [Fotografia]. Ajuntament de la Fatarella.<\/sup><\/sub><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Descripci\u00f3 etnogr\u00e0fica><\/h4>\n\n\n\n

La romeria consisteix en un pelegrinatge en forma de process\u00f3 fins a l\u2019ermita de Sant Francesc. Com diu la tradici\u00f3, aquesta peregrinaci\u00f3 s\u2019ha de portar a terme durant la nit \u2013tant l\u2019anada com la tornada\u2013. A les quatre del mat\u00ed es fan sonar les campanes de l\u2019esgl\u00e9sia del poble per indicar, als cantors i als encarregats de portar les ins\u00edgnies, que \u00e9s l’hora de reunir-se. All\u00e0 a l’esgl\u00e9sia, es vesteixen i es reuneixen els objectes que s\u2019han de transportar fins a l\u2019ermita de Sant Francesc: les vares, la creu, la campana i la bandera del Sant. Un cop preparats, juntament amb el capell\u00e0, al peu de l\u2019altar, canten l\u2019Ant\u00edfona en llat\u00ed fins a les sis. En aquest moment, les campanes tornen a sonar per anunciar al poble que la process\u00f3 est\u00e0 a punt de comen\u00e7ar. Dins l\u2019esgl\u00e9sia, els cantors alcen la seva veu amb la Lletania Major. En el moment de sortir de l\u2019esgl\u00e9sia segueixen cantant fins arribar a la primera parada. El capell\u00e0 acompanya la process\u00f3 fins a la sortida del poble, i la resta del trajecte el fa en cotxe.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

Durant la process\u00f3 els assistents es col\u00b7loquen en dues files paral\u00b7leles, separades per uns tres metres. A la part capdavantera, entre les dues files, se situen les ins\u00edgnies. Un home, descal\u00e7, porta una campana que va sonant al llarg de tota la process\u00f3, excepte en el moment del Rosari. Un altre home \u00e9s qui carrega una vara de dos metres amb la bandera morada atribu\u00efda al Sant. Tamb\u00e9, un home porta la vara amb la creu cristiana a dalt de tot. Uns metres m\u00e9s enrere, hi ha quatre cantors aixecant una altra vara amb una petita creu al capdamunt: la vara dels cants i de les oracions. Aquests cantors s\u00f3n els encarregats d’acomplir els cants i les oracions, que la resta de participants de la romeria respon a les orat\u00f2ries amb un \u201cprega per nosaltres\u201d.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

Durant el recorregut es fan dues parades. La primera \u00e9s a la Bassa de les Forques, on es canta el Regina Coeli (Reina del Cel), mirant cap a la capella de la Mare de D\u00e9u de la Miseric\u00f2rdia, i coincidint amb la sortida del sol. Durant el cam\u00ed cap a la segona parada \u2013la Creveta\u2013 es realitza la preg\u00e0ria de Vere Deus (Deu veritable) anomenant els 51 membres de la Lletania Menor despr\u00e9s de cada preg\u00e0ria. Un cop finalitzada la Lletania Menor, es diuen les absoltes \u2013cants en honor als difunts de les fam\u00edlies que tenen terres per on passa la process\u00f3. A la parada de la Creveta, hi ha una pilona amb una creu al damunt i la imatge d\u2019un sant. Aqu\u00ed s\u2019entona el cant de la Salve mirant cap a la capella del poble. A partir d\u2019aqu\u00ed es comen\u00e7a el r\u00e9s del Rosari, en record dels misteris de Crist, les etapes de la seva vida i les de la seva mare Maria.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

Quan la process\u00f3 arriba a un cam\u00ed m\u00e9s ample \u2013el que porta a l\u2019ermita de Sant Francesc\u2013 es tornen a cantar les absoltes i el Vere Deus fins arribar a la capelleta de Santa Maria Magdalena, on s\u2019hi espera el capell\u00e0 del poble. Entre els Vere Deus es diuen els noms de Santa Maria Magdalena i Sant Francesc. Finalment, s\u2019arriba a l\u2019ermita a les nou del mat\u00ed i es reciten les absoltes una altra vegada. I, a dins de l’ermita, es recita una oraci\u00f3 en honor a Sant Andreu, patr\u00f3 de la Fatarella.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

El recorregut el fa una part de la poblaci\u00f3, perqu\u00e8 una altra part la fa en cotxe. Un cop arribats a l\u2019ermita, esmorzen i les fam\u00edlies es col\u00b7loquen per afinitat, al voltant de l\u2019ermita. A les dotze es fa una missa en honor a Sant Francesc i la campana sona per torns \u2013at\u00e8s que no pot deixar de sonar. Es dina all\u00e0 mateix i tothom es dedica a fabricar el bord\u00f3<\/em>, la vara dels pelegrins, amb la que es caminar\u00e0 de tornada al poble. Tothom \u00e9s lliure de fer el bord\u00f3<\/em> com li sembli i se\u2019n fan un parell per a cada casa per tal de penjar-los al balc\u00f3 i protegir la fam\u00edlia. De fet, es guarden durant tot l\u2019any, fins que es cremen i son substitu\u00ef<\/sub>ts pels nous. L\u2019ambient \u00e9s festiu i comunitari. Es fa sobretaula, es ballen sardanes i jotes. Els joves que aquell any celebren els 18 anys son els que organitzen una barra amb begudes i posen m\u00fasica.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>
\n

Ard\u00e9vol, M. J. (2019). Bordons constru\u00efts amb una canya, adornada amb sarga (arbust de la ribera)<\/em>. [Fotografia]. Ajuntament de la Fatarella.<\/sup><\/sub><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Entre les quatre i les cinc de la tarda, s\u2019inicia el retorn cap al poble, en sentit contrari. El que ha canviat, \u00e9s que ara tothom porta el seu bord\u00f3<\/em>. Es tornen a cantar i recitar preg\u00e0ries. L\u2019\u00faltima parada es fa just abans d\u2019entrar al poble, on s\u2019espera a que es faci fosc, mentre les campanes ja es fan sonar. El capell\u00e0 i altres autoritats esperen els assistents amb un Crist i espelmes, per donar la benvinguda, al capdamunt d\u2019una pujada, on la gent s\u2019hi apropa de manera respectuosa acompanyada pels cants i la campana. Despr\u00e9s de fer tres genuflexions, el portador de la campana besa els peus del Crist, i segueix la process\u00f3 fins arribar a l\u2019esgl\u00e9sia del poble. Un cop s\u2019entra a l\u2019esgl\u00e9sia, es col\u00b7loca el Crist darrere l\u2019altar major i es fa una missa per finalitzar el ritual.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\"\u00a9<\/figure>
\n

Ard\u00e9vol, M. J. (2019). [Fotografia]. Ajuntament de la Fatarella.<\/sup><\/sub><\/p>\n<\/div><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

Seq\u00fc\u00e8ncia ritual><\/h4>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

An\u00e0lisi ritual><\/h4>\n\n\n\n

El ritual es divideix en quatre temps que representen el conjunt del pelegrinatge:<\/sub><\/p>\n\n\n\n

\n

L\u2019anada del poble a l\u2019ermita (primer temps).<\/sub><\/p>\n\n\n\n

L\u2019estada a l\u2019ermita (segon temps).<\/sub><\/p>\n\n\n\n

La tornada de l\u2019ermita al poble (tercer temps).<\/sub><\/p>\n\n\n\n

L\u2019estada a l\u2019esgl\u00e9sia (quart temps).<\/sub><\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

En el\u00a0primer temps ritual<\/strong>, les campanes del poble anuncien la partida dels fidels. Les ins\u00edgnies que acompanyen la process\u00f3 \u2013la campana, la bandera morada, les vares dels cantors i la creu\u2013 surten del temple, fet que confereix sacralitat al recorregut, ja que una part del que \u00e9s sagrat acompanya la comunitat en el cam\u00ed. Els c\u00e0ntics i les preg\u00e0ries impregnen el trajecte, refor\u00e7ant-ne el car\u00e0cter devocional. La campana, que ressona de manera constant, marca el ritme de la process\u00f3, mentre que la bandera i les vares amb la creu simbolitzen la proximitat entre el sant i els seus devots.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

El segon temps ritual<\/strong> est\u00e0 marcat pel trajecte cap a l\u2019ermita, que suposa un pas simb\u00f2lic de la foscor de la nit a la claror del dia. L\u2019estada a l\u2019ermita de Sant Francesc representa la bonan\u00e7a col\u00b7lectiva: la figura del sant i el bord\u00f3 (bast\u00f3 de pelegr\u00ed) esdevenen s\u00edmbols de protecci\u00f3 i guia espiritual.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

En el tercer temps<\/strong>, un cop assolida la protecci\u00f3 del sant, la comitiva inicia el cam\u00ed de tornada al poble. El bord\u00f3, que havia protegit el pelegrinatge, \u00e9s ara el mitj\u00e0 per traslladar la benedicci\u00f3 i protegir les llars. El retorn coincideix amb el pas del dia a la nit: les torxes que s\u2019encenen per il\u00b7luminar el cam\u00ed simbolitzen la llum espiritual que els fidels porten des de Sant Francesc fins al poble.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

Finalment, en el quart i darrer temps<\/strong>, el retorn al poble culmina el cicle ritual. Les ins\u00edgnies adquireixen una rellev\u00e0ncia especial en ser restitu\u00efdes al temple, on les autoritats eclesi\u00e0stiques i civils les reben solemnement dalt d\u2019una pujada. Aquest moment expressa plenament l\u2019efic\u00e0cia del ritual: el pelegrinatge ha complert la seva funci\u00f3 simb\u00f2lica de portar la protecci\u00f3 de Sant Francesc fins a la comunitat.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

Bibliografia><\/h4>\n\n\n\n

Ajuntament de la Fatarella. (2019). Romeria de Sant Francisco.<\/em> Recuperat el 07\/05\/2020, de: https:\/\/www.lafatarella.cat\/event\/romeria-de-sant-francisco\/230\/<\/a><\/sub><\/p>\n\n\n\n

Ard\u00e8vol, M. J. (1996). El bord\u00f3 i la romeria de Sant Francisco de la Fatarella. Butllet\u00ed del Centre d\u2019Estudis de la Terra Alta<\/em>, 23<\/em>, 18-19. Recuperat el 04\/05\/2020, de https:\/\/www.raco.cat\/index.php\/ButlletiCETA\/article\/view\/216569\/295133<\/a><\/sub><\/p>\n\n\n\n

Desiderio, B. (2008). El rito de la misa como pr\u00e1ctica significante. T\u00f3picos del seminario, 20<\/em>. Recuperat el 20\/05\/2020, de: http:\/\/www.scielo.org.mx\/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1665-12002008000200003<\/a><\/sub><\/p>\n\n\n\n

Romeria de Sant Francisco. (1978). [V\u00eddeo]. La Fatarella. Recuperat el 15\/05\/2020, de: https:\/\/www.youtube.com\/watch?v=AyRVgu2iUmg<\/a><\/sub><\/p>\n\n\n\n

\n
<\/div>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n
<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n
\n
<\/div>\n\n\n\n
<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Ritual descrit per Pol Batlle (2019). La Fatarella, Tarragona, Catalunya. Un cop l’any, Primer dissabte despr\u00e9s de Pasqua. Resum> La romeria de Sant Francesc \u00e9s un ritual d’uns 300 anys d\u2019antiguitat. Segon la tradici\u00f3 popular, a finals del segle XVII, el poble va patir una greu epid\u00e8mia que va provocar molts morts. Unes dones van […]<\/p>\n","protected":false},"author":2572,"featured_media":1060,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1,8],"tags":[],"class_list":["post-1059","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-general","category-rituals"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/rituals\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1059","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/rituals\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/rituals\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/rituals\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2572"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/rituals\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1059"}],"version-history":[{"count":61,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/rituals\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1059\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4958,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/rituals\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1059\/revisions\/4958"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/rituals\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1060"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/rituals\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1059"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/rituals\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1059"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/rituals\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1059"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}