{"id":4112,"date":"2025-08-12T19:44:30","date_gmt":"2025-08-12T17:44:30","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/rituals\/?p=4112"},"modified":"2025-11-03T14:43:08","modified_gmt":"2025-11-03T12:43:08","slug":"aplec-de-santa-margarida","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/rituals\/aplec-de-santa-margarida\/","title":{"rendered":"Aplec de Santa Margarida, Mura"},"content":{"rendered":"\n
\n

<\/p>\n\n\n\n

Els editors d\u2019Encyclopaedia Britannica. (s. d.). [Xilografia de Santa Margarida vencent el drac davant un castell]. Recuperat el 12\/01\/2025, https:\/\/www.britannica.com\/biography\/Saint-Margaret-of-Antioch#\/media\/1\/364605\/129146<\/a><\/sub><\/sup><\/summary>\n

<\/p>\n<\/details>\n<\/div>\n\n\n\n

Ritual descrit per Josep Llorens (2023).<\/p>\n\n\n\n

Mura, Barcelona, Catalunya.<\/p>\n\n\n\n

Un cop l\u2019any, dissabte o diumenge m\u00e9s proper a Santa Margarida, el 20 de juliol.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

Resum><\/strong><\/h4>\n\n\n\n

L\u2019aplec de Santa Margarida t\u00e9 lloc a la capella dedicada a Santa Margarida d\u2019Antioquia, que es troba al costat de la casa habitada del mas del Puig de la Balma, a Mura. Es celebra al voltant del 20 de juliol, que \u00e9s Santa Margarida d\u2019Antioquia, normalment el dissabte m\u00e9s proper, tot i que, en el cas que el dia 20 de juliol caigui en diumenge, se celebra aquell dia. No se sap quants anys fa que se celebra, per\u00f2 se sap que la capella va ser constru\u00efda abans l\u2019any 1441, gr\u00e0cies a un document de l\u2019\u00c8poca Medieval, quan l’aplec era molt popular.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

Categories descriptives<\/strong>><\/h4>\n\n\n\n

Catolicisme, Santa Margarida, sagrat, culte femen\u00ed.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>
\n

Llorens, J. (2023). Imatge de la porta de la Capella de Santa Margarida<\/em>. [Fotografia]. Mura.<\/sup><\/sub><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Descripci\u00f3 etnogr\u00e0fica<\/strong>><\/h4>\n\n\n\n

L\u2019aplec comen\u00e7a a preparar-se unes setmanes abans, quan la fam\u00edlia de la casa avisa el capell\u00e0 del poble i arriben a un acord sobre el dia que han de celebrar el ritual. Un cop decidida la data, que sol ser pels volts de Santa Margarida, els avis de la fam\u00edlia comencen a netejar la capella i a preparar-la per a la visita del sacerdot i l\u2019aplec. Comencen a treure la pols, a netejar l\u2019altar i les parets, a col\u00b7locar els ciris en el lloc que els correspon, i a preparar la vestimenta del sacerdot, que inclou la casulla i l\u2019alba, entre d\u2019altres.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

Quan arriba el dia de l\u2019aplec, al mat\u00ed (abans de dinar) o b\u00e9 a la tarda (abans de berenar), alguns membres de la fam\u00edlia acaben de preparar l\u2019aplec. Concretament, col\u00b7loquen les estovalles i encenen les espelmes, tres a cada banda de l\u2019altar, sobre les estovalles, enmig de les quals hi ha una icona de Crist crucificat.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

L\u2019altar es troba en una plataforma elevada de pedra. A darrere de l\u2019altar, hi ha un retaule amb les talles de: Santa Margarida \u2013patrona de la capella\u2013, al centre; Sant Josep, a la dreta; i Sant Ignasi de Loiola, a l\u2019esquerra. A Sant Ignasi se\u2019l venera, probablement, per la proximitat amb la Cova de Sant Ignasi, tamb\u00e9 anomenada Santa Cova de Manresa, on aquest Sant va establir-s\u2019hi temporalment. Al costat dret de l\u2019altar hi ha entre dues i quatre cadires, depenent de l\u2019any, i dues cordes mitjan\u00e7ant les quals es fan sonar les campanes de l\u2019esgl\u00e9sia. Davant de l\u2019altar, uns sis bancs ocupen l\u2019espai. Al darrere, finalment, destaca una imatge de Jesucrist a la Creu. A l\u2019altre costat esquerre de l\u2019altar, hi trobem la sagristia amb dos mobles on, al m\u00e9s gran, s\u2019hi guarda la vestimenta del sacerdot. Tamb\u00e9 hi ha una cadira per a agenollar-se i resar, i una pica per al sacerdot. <\/sub><\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>
\n

Llorens, J. (2023). Imatge de l\u2019altar i del retaule<\/em> de la Capella de Santa Margarida<\/em>. [Fotografia]. Mura.<\/sup><\/sub><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>
\n

Llorens, J. (2023). Imatge de la sagristia de la Capella de Santa Margarida.<\/em> [Fotografia]. Mura.<\/sup><\/sub><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Mentrestant, alguns membres de la fam\u00edlia i assistents preparen el vermut o berenar per despr\u00e9s de la missa. Quan finalitzen i s\u00f3n a fora xerrant, el capell\u00e0 demana voluntaris per llegir les lectures. Un cop triats, se\u2019n va a la sagristia per vestir-se. Amb aix\u00f2, un feligr\u00e8s o feligresa fa sonar les campanes i tothom comen\u00e7a a entrar i seure.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

La missa es considera iniciada quan el sacerdot surt de la sagristia dirigint-se a l\u2019altar amb la casulla i l\u2019alba. \u00c9s llavors quan el p\u00fablic s\u2019aixeca i realitza el Cant d\u2019Entrada. Despr\u00e9s s\u2019asseu i acompleix el Senyal de la Creu. Amb el polze de la m\u00e0 dreta es toca: primer, el front i es recita \u201cEn el Nom del Pare\u201d; despr\u00e9s, el centre del pit, dient \u201cdel Fill\u201d; l\u2019esquerra, pronunciant \u201ci de l\u2019Esperit\u201d; la dreta, afegint \u201cSant\u201d; per, finalment, besar el dit, amb un \u201cAm\u00e9n\u201d. Acte seguit, els assistents demanen perd\u00f3 a D\u00e9u pels seus pecats, amb una Preg\u00e0ria. Llavors, el capell\u00e0 recita la Preg\u00e0ria de Col\u00b7lecta que relata la vida de la Santa.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

Seguidament, els feligresos s\u2019asseuen i el sacerdot tamb\u00e9 ho fa en una cadira situada a l\u2019esquerra de l\u2019altar. Un dels feligresos llegeix la Primera Lectura, que sol ser un fragment de l\u2019Antic Testament i, havent acabat, diu: \u201c\u00c9s Paraula de D\u00e9u\u201d. El p\u00fablic respon: \u201cUs lloem, Senyor\u201d. Torna a asseure\u2019s. Els feligresos s\u2019aixequen per cantar un psalm i tornen a seure. Aleshores un altre feligr\u00e8s s\u2019aixeca i es dirigeix cap a l\u2019altar per llegir la Segona Lectura, que sol ser un fragment del Nou Testament i, com a la Primera Lectura, acaba enunciant: \u201c\u00c9s paraula de D\u00e9u\u201d. El p\u00fablic respon: \u201cUs lloem, Senyor\u201d. Torna al seu lloc entre el p\u00fablic. Tot seguit, el moss\u00e8n fa una lectura de l\u2019Evangeli i recita l\u2019homilia relacionada, en aquesta ocasi\u00f3, amb la vida de Santa Margarida, verge i m\u00e0rtir, a m\u00e9s d\u2019altres lectures. <\/sub><\/p>\n\n\n\n

Segons la llegenda, santa Margarida d\u2019Antioquia era filla d\u2019un sacerdot pag\u00e0, per\u00f2 va ser educada per una dona cristiana. Quan es va convertir al cristianisme va haver de marxar de casa i va comen\u00e7ar a guanyar-se la vida com a pastora. Un prefecte rom\u00e0, en veure-la, es va enamorar d\u2019ella i es va prometre fer-la esposa seva, si era lliure, o concubina, si era esclava, per\u00f2 Margarida el va rebutjar i el prefecte rom\u00e0 es va venjar jutjant-la per ser cristiana, torturant-la i empresonant-la, quan era l\u2019\u00e8poca de les persecucions de l\u2019emperador Diocleci\u00e0 contra les comunitats cristianes de l\u2019Imperi Rom\u00e0. A la pres\u00f3, a la Margarida se li va apar\u00e8ixer el dimoni en forma de drac i se la va empassar, per\u00f2 com que duia una creu a la m\u00e0, el drac va haver de vomitar-la sana i est\u00e0lvia. Despr\u00e9s va haver d’enfrontar-se amb un altre dimoni, al qual tamb\u00e9 va v\u00e8ncer. Aquell dimoni li va confessar que Salom\u00f3 l\u2019havia tancat amb uns germans seus en un vas de bronze, per\u00f2 que els habitants de Babil\u00f2nia l\u2019havien obert pensant-se que hi havia un tresor, i els havien alliberat a tots. El dia seg\u00fcent el prefecte va intentar executar-la amb aigua i foc, per\u00f2 nom\u00e9s va aconseguir augmentar el nombre de gent que creien en ella, i va ordenar que aquests nous creients fossin executats immediatament. Santa Margarida va ser decapitada i va morir, per\u00f2 el seu botx\u00ed va morir al mateix instant que ella perqu\u00e8 es va mostrar reticent a matar-la. La mort del botx\u00ed va ser un premi i no un c\u00e0stig. Un suposat criat i testimoni presencial dels fets va robar el cos de la santa i una viuda la va sepultar a la ciutat (Butler, 1965 [1756-1759]).<\/sub><\/p>\n\n\n\n

Santa Margarida va ser una de les santes m\u00e9s populars de l\u2019Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica a l\u2019\u00e8poca medieval, i aquest fet va evitar que l\u2019Esgl\u00e9sia la dessacralitz\u00e9s durant molt de temps, malgrat la falta de proves que verifiquessin la seva exist\u00e8ncia, fets admesos per la mateixa Esgl\u00e9sia (Butler, 1965 [1756-1759]). Finalment, l\u2019any 1969, l\u2019Esgl\u00e9sia va deixar de commemorar-la per la manca de proves sobre la seva exist\u00e8ncia (Els editors de Encyclopaedia Britannica, 1998). La seva llegenda est\u00e0 carregada de simbolisme: el drac com a representaci\u00f3 de Satan\u00e0s; la possible vinculaci\u00f3 de la hist\u00f2ria dels dimonis que surten d\u2019un vas amb la hist\u00f2ria de la Capsa de Pandora; les tortures infligides a santa Margarida pel prefecte com a representaci\u00f3 del context m\u00e9s gran de persecucions anticristianes dutes a terme per l\u2019emperador Diocleci\u00e0; la mort del botx\u00ed com a representaci\u00f3 del perd\u00f3 div\u00ed; els atributs de santa Margarida, que \u00e9s jove, bella i verge, com a s\u00edmbols de la puresa; i el seu sacrifici com a s\u00edmbol del bon comportament cristi\u00e0.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

Se la presenta com un model a seguir, i se li demana que intercedeixi per nosaltres. Quan el capell\u00e0 ha acabat de llegir l\u2019homilia, la gent s\u2019aixeca i tots reciten el Credo, una oraci\u00f3 mitjan\u00e7ant la qual es reafirma la fe en D\u00e9u. Despr\u00e9s resen preg\u00e0ries per a les necessitats dels cristians, dels refugiats i de l\u2019Esgl\u00e9sia Cat\u00f2lica, entre d\u2019altres. Els temes de les preg\u00e0ries poden variar.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

Tot seguit, els feligresos s\u2019aixequen i el sacerdot acompleix la Presentaci\u00f3 de les Ofrenes, en la qual presenta el pa, que simbolitza el Cos de Crist, i el vi, la seva Sang. En aquest acte de Consagraci\u00f3 del pa i el vi, el capell\u00e0 ressalta la vida de Santa Margarida i procedeix a fer la Preg\u00e0ria Eucar\u00edstica. Destapa primer el calze del pa i el consagra, i el calze del vi per fer el mateix. Pronunciant el seg\u00fcent: \u201cAquest \u00e9s el Cos de Crist\u201d (mentre al\u00e7a el pa, el parteix en dos, i se\u2019n menja una meitat), \u201cAquesta \u00e9s la Sang de Crist, vessada per vosaltres en remissi\u00f3 dels pecats\u201d (al\u00e7ant el calze del vi), \u201cPreneu i beveu-ne tots, que \u00e9s el meu memorial\u201d (bevent el calze del vi, per finalment netejar-lo amb un drap). Seguidament procedeix a la preparaci\u00f3 de la Comuni\u00f3, recitant les preg\u00e0ries del Parenostre i de l\u2019Agnus Dei<\/em>. Un cop baixa de l\u2019altar, reparteix el pa consagrat entre els feligresos que s\u00f3n m\u00e9s a prop de l\u2019altar. La resta es despla\u00e7a cap a ell per combregar. Pronunciant: \u201cEl Cos de Crist\u201d. I el feligr\u00e8s respon: \u201cAm\u00e9n\u201d, tornant de nou al seu seient. Al acabar es procedeix a l\u2019Acci\u00f3 de Gr\u00e0cies, que consisteix en guardar silenci o cantar. Finalment, tot acaba amb una preg\u00e0ria i la benedicci\u00f3 del capell\u00e0. El Cant Final clausura l\u2019acte, especialment quan el capell\u00e0 enuncia: \u201cAneu-vos-en en pau\u201d, amb el senyal de la creu.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

Un cop acabada la missa, tothom surt de l\u2019esgl\u00e9sia, parlant, mentre es dirigeixen a un menjador a l\u2019aire lliure, on hi ha aliments i begudes. Si \u00e9s al mat\u00ed, es fa un vermut, amb patates fregides, escopinyes, olives, entre d\u2019altres. Si \u00e9s a la tarda, es fa un berenar on hi ha coca amb xocolata. Les begudes, independentment de l\u2019hora, solen ser begudes gazoses, cerveses, ratafia, o aigua. Mentre mengen i beuen, els assistents a la missa i el capell\u00e0 parlen entre ells; tot i que persones que no han assistit a la missa poden afegir-s\u2019hi. Finalment, tothom acaba marxant i l\u2019aplec s\u2019acaba.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

Seq\u00fc\u00e8ncia ritual<\/strong>><\/h4>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

An\u00e0lisi ritual<\/strong>><\/h4>\n\n\n\n

La seq\u00fc\u00e8ncia ritual est\u00e0 estructurada per un temps inicial (Temps 1), de posada en escena de tots els elements rituals, l\u2019especialista i els feligresos. Aquest primer per\u00edode inicial no es defineix per a la seva sacralitat, ans el contrari.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

A continuaci\u00f3, tot un seguit de temps configuren el cicle sagrat<\/em> del propi ritual.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

El temps 2 s\u2019inicia amb l\u2019arribada de l\u2019especialista a l\u2019altar, sacralitzant l\u2019acte amb la seva vestimenta, el cant i la gestualitat. Aix\u00ed s\u2019augura una liminalitat en que els feligresos van prenent contacte amb el sagrat de manera progressiva. \u00c9s a dir, un cop l\u2019escenari s’omple del sagrat, com a preparaci\u00f3 de l\u2019acte lit\u00fargic posterior, en el Temps 3 el p\u00fablic assistent procedeix a una purificaci\u00f3 a trav\u00e9s del perd\u00f3 i d\u2019una preg\u00e0ria, abans de rebre el verb sacre en els seg\u00fcents temps. Aquests es caracteritzen per a les lectures sagrades. Amb una primera lectura de l\u2019Antic Testament per part d\u2019un feligr\u00e8s i una segona lectura del Nou Testament d\u2019un altre feligr\u00e8s (Temps 4). Dues lectures que donen pas a la lectura de l\u2019Evangeli per part del moss\u00e8n (Temps 5) i il\u00b7lustren perfectament l\u2019augment de la pr\u00f2pia sacralitat, on tothom es banyat pel verb sagrat. \u00c9s a partir d\u2019aquest moment, que es pren contacte amb la sacralitat, personificada, amb la pres\u00e8ncia del sacerdot que, a partir d\u2019aquest moment, ser\u00e0 el que presidir\u00e0 tots els seg\u00fcents actes de la cerim\u00f2nia. Es quan destina l\u2019Homilia a Santa Margarida i explica a grans trets la seva vida. Aquesta representaci\u00f3 sacralitzada es converteix aix\u00ed en el model a seguir i en un s\u00edmbol entre la feligresia i D\u00e9u. \u00c9s una representaci\u00f3 capa\u00e7 d\u2019il\u00b7luminar all\u00f2 transcendent, incl\u00fas humanitzant-lo per tal d\u2019apropar-se a la vida dels feligresos. Refermant la import\u00e0ncia de les figures femenines en els cultes cat\u00f2lics a Europa (Fedele, 2103).<\/sub><\/p>\n\n\n\n

Un cop s\u2019ha pres contacte amb el Sagrat, el seg\u00fcent Temps 6 consisteix en reafirmar la fe i recitar preg\u00e0ries. \u00c9s a partir d\u2019aquesta reafirmaci\u00f3 que els assistents estan en disposici\u00f3 d\u2019executar la Consagraci\u00f3 de les Ofrenes, amb el Cos i la Sang de Crist, tot i ressaltant la vida de la Santa i mostrant la comuni\u00f3 entre la feligresia i D\u00e9u. Ja el darrer Temps 7 \u00e9s destinat a l\u2019Acci\u00f3 de Gr\u00e0cies i la benedicci\u00f3 final per part del moss\u00e8n per tal que tothom se\u2019n vagi en pau. Finalment, la feligresia respon \u201cDonem gr\u00e0cies al Senyor\u201d, i procedeix al Cant Final.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

Tota aquesta sacralitat permet una profunda connexi\u00f3 amb el Sagrat, la Santa i D\u00e9u, que acaba quan els feligresos surten de l\u2019esgl\u00e9sia (Temps 8), empla\u00e7ant-se ja en un espai prof\u00e0 i celebrant el vermut o el berenar tots junts. Tot i que l\u2019efecte del que ha estat representat en els temps sacres continua actuant com a model representaci\u00f3.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

Bibliografia<\/strong>><\/h4>\n\n\n\n

Butler, A. (1965 [1756-1759]). Margarita de Antioqu\u00eda, Santa (W. Guinea, trad.). Catholic.net<\/em>. Recuperat el 6\/6\/2023, de: https:\/\/es.catholic.net\/op\/articulos\/37321\/margarita-de-antioquia-santa.html#modal<\/a>.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

Els editors de Encyclopaedia Britannica. (1998). Saint Margaret of Antioch Biography, Feast Day & Facts. A Encyclopaedia Britannica<\/em>. https:\/\/www.britannica.com\/biography\/Saint-Margaret-of-Antioch<\/a>.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

Fedele, A. (2013). Gender and Power in Contemporary Spirituality: Ethnographic Approaches<\/em>. Routledge.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

Ferrando, A. (1993). El mas Puig de la Balma (Mura-Bages): Parc Natural de Sant Lloren\u00e7 del Munt i Serra de l\u2019Obac<\/em>. Publicacions de l\u2019Abadia de Montserrat.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

United States Conference of Catholic Bishops. (s.d.). Cap\u00edtulo II: Estructura de la Misa, sus elementos y sus partes<\/em>. USCCB. Recuperat el 7\/6\/2023, de: https:\/\/www.usccb.org\/es\/prayer-and-worship\/the-mass\/general-instruction-of-the-roman-missal\/girm-chapter-2<\/a>.<\/sub><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Ritual descrit per Josep Llorens (2023). Mura, Barcelona, Catalunya. Un cop l\u2019any, dissabte o diumenge m\u00e9s proper a Santa Margarida, el 20 de juliol. Resum> L\u2019aplec de Santa Margarida t\u00e9 lloc a la capella dedicada a Santa Margarida d\u2019Antioquia, que es troba al costat de la casa habitada del mas del Puig de la Balma, […]<\/p>\n","protected":false},"author":446,"featured_media":4115,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[8],"tags":[],"class_list":["post-4112","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-rituals"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/rituals\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4112","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/rituals\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/rituals\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/rituals\/wp-json\/wp\/v2\/users\/446"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/rituals\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4112"}],"version-history":[{"count":33,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/rituals\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4112\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4970,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/rituals\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4112\/revisions\/4970"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/rituals\/wp-json\/wp\/v2\/media\/4115"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/rituals\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4112"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/rituals\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4112"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/rituals\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4112"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}