{"id":4282,"date":"2025-08-18T10:14:38","date_gmt":"2025-08-18T08:14:38","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/rituals\/?p=4282"},"modified":"2025-11-01T09:43:48","modified_gmt":"2025-11-01T07:43:48","slug":"els-conscrits-a-saint-vincent-bragny","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/rituals\/els-conscrits-a-saint-vincent-bragny\/","title":{"rendered":"Els conscrits a Saint-Vincent-Bragny"},"content":{"rendered":"\n
Imatge cedida per l’autor J. Billaud. Classe dels conscrits on s’observa el detall d’una gallina<\/em>. [Fotografia]. Saint-Vincent-Bragny, Fran\u00e7a.<\/sup><\/sub><\/summary>\n

<\/p>\n<\/details>\n\n\n\n

Ritual descrit per Jacques Billaud (2023).<\/p>\n\n\n\n

Saint-Vincent-Bragny, a la Borgonya francesa (la Bourgogne<\/em>).<\/p>\n\n\n\n

A finals d\u2019agost, abans de l\u2019inici del servei militar (setembre).<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

Resum><\/h4>\n\n\n\n

Les Conscrits<\/em> (literalment \u201cels qui han de fer el servei militar\u201d o reclutes) deriva del que significat franc\u00e8s \u201cla conscription<\/em>\u201d, referint-se a l\u2019obligaci\u00f3 de formar-se a les armes i la disciplina militar un cop complerts els vint anys. \u00c9s un ritual que s\u2019estenia a totes les regions de Fran\u00e7a, ja que el servei militar era una instituci\u00f3 nacional. Un ritual d\u2019acomiadament del poble i de pas a l\u2019edat adulta. Actualment, tot i que el servei militar a Fran\u00e7a va ser abolit l\u2019any 1997, els conscrits<\/em> continua celebrant-se amb reelaboracions significatives molt interessants https:\/\/www.larenaissancehebdo.fr\/actualite-11440-le-rousset-marizy-les-conscrits-vont-courir-la-poule<\/a><\/sub><\/p>\n\n\n\n

Les versions actuals signifiquen, principalment, la integraci\u00f3 a la comunitat del poble, com a ritual de pas a la vida adulta per ser considerat ciutad\u00e0. De fet, ara, tant els joves com les joves el festegen als divuit anys quan comen\u00e7a la vida legal i la responsabilitat jur\u00eddica a Fran\u00e7a. Es segueix efectuant, marcant el temps a l\u2019edat adulta, la pertinen\u00e7a al poble i la classe<\/em> (pertinen\u00e7a generacional).<\/sub><\/p>\n\n\n\n

Categories descriptives><\/h4>\n\n\n\n

Servei militar, pol\u00edtica, poble, desordre, iniciaci\u00f3.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

Descripci\u00f3 etnogr\u00e0fica><\/h4>\n\n\n\n
\n

Ce travail est d\u00e9di\u00e9 \u00e0 tous les habitants, pass\u00e9s, pr\u00e9sents et futurs de Saint-Vincent-Bragny, pour qui le mot “conscrit” rev\u00eat un sens tout particulier. Et puisqu’\u00e0 travers elle vit toute une g\u00e9n\u00e9ration dont il ne reste plus beaucoup de t\u00e9moins directs, j’adresse des remerciements tout particuliers \u00e0 ma grande tante, “la tante Paulette”, pour les r\u00e9cits qui ont construit ce travail.<\/sup><\/sub><\/p>\n\n\n\n

[Traducci\u00f3] Aquest treball est\u00e0 dedicat a tots els habitants, passats, presents i futurs, de Saint-Vincent-Bragny, per a qui la paraula \u00abconscrit\u00bb t\u00e9 un significat molt especial. I at\u00e8s que a trav\u00e9s d’ella viu tota una generaci\u00f3 de la qual ja no queden gaires testimonis directes, vull expressar el meu especial agra\u00efment a la meva tia \u00e0via, \u00abla tia Paulette\u00bb, per les hist\u00f2ries que han donat forma a aquest treball.<\/sub><\/sup><\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

El cas concret que he escollit \u00e9s de Saint-Vincent-Bragny, at\u00e8s que tota la meva fam\u00edlia \u00e9s d\u2019aquest poble i que disposava d\u2019una major facilitat per accedir als testimonis de primera m\u00e0. Haig de dir, per\u00f2, que la informaci\u00f3 que he pogut recollir no \u00e9s exhaustiva. Aquest ritual s\u2019ha anat modificant durant les \u00faltimes d\u00e8cades i, per tant, poca gent de la meva fam\u00edlia i del poble l\u2019han viscut tal com es feia aleshores. El testimoni m\u00e9s fidel que tinc \u00e9s el de la tieta de la meva mare, que, com a dona, no ha viscut mai el ritual, per\u00f2 m\u2019ha perm\u00e8s recollir-ne els elements simb\u00f2lics i seq\u00fcencials m\u00e9s importants.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

Per arribar a entendre l\u2019estructura d\u2019aquest ritual, s\u2019ha de donar a con\u00e8ixer el context geogr\u00e0fic del poble. Ens hem d\u2019imaginar un paisatge rural amb molts prats. El t\u00edpic bocage<\/em> de la Bourgogne, amb prats separats per bardisses molt regulars, i granges molt allunyades les unes de les altres. En el cas de Saint-Vincent-Bragny, aquesta dispersi\u00f3 geogr\u00e0fica contrasta amb el centre del poble, on es concentra la vida social. Al voltant de l\u2019esgl\u00e9sia (edifici clau en el desenvolupament dels pobles francesos), hi trobem els espais essencials en la vida del poble, com s\u00f3n el caf\u00e8 i els monuments als soldats morts en combat durant la Primera Guerra Mundial. L\u2019ajuntament, tot i que queda una mica m\u00e9s lluny, tamb\u00e9 ocupa un lloc c\u00e8ntric en la geografia del poble. Per tant,  aquesta tensi\u00f3 dial\u00e8ctica entre la dispersi\u00f3 i la concentraci\u00f3 a nivell espacial i social \u00e9s fonamental per entendre l\u2019estructura ritual i el significat de cadascun dels temps.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>
\n

Google Maps. (2025). [Captura de pantalla, maig 2022, del monument als morts, l\u2019esgl\u00e9sia i la cafeteria de Bragny].<\/sup><\/sub><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>
\n

Google Maps. (2025). [Captura de pantalla, juny 2012, de l\u2019Esgl\u00e9sia de Saint-Martin de Bragny]. <\/sup><\/sub><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Les Conscrits<\/em> es feia cada any a finals d\u2019agost i durava una setmana sencera, de dilluns a diumenge.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

Dilluns al mat\u00ed tots els nois de vint anys del poble, els que havien de fer el servei militar durant un any, a partir de setembre, s\u2019ajuntaven per anar a courir la poule<\/em> (segons la traducci\u00f3 literal, \u201cc\u00f3rrer la gallina\u201d). L\u2019objectiu de la setmana era anar pel poble i les granges per aplegar gallines per a l\u2019\u00e0pat de diumenge. Anaven amb un gran pal de fusta que els servia per lligar a les gallines, per les potes i cap per avall, i poder portar-les al cuiner del bar-caf\u00e8.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

Anaven pel poble a peu, carregats de s\u00edmbols militars. Cadasc\u00fa portava penjat, a l\u2019al\u00e7ada del cor, la cocarde<\/em> (\u201cins\u00edgnia\u201d) blava, blanca i vermella, un s\u00edmbol que condensa molta significata<\/em>. No nom\u00e9s representa la Rep\u00fablica Francesa, perqu\u00e8 duu els colors de la bandera, sin\u00f3 tamb\u00e9 la de l\u2019ex\u00e8rcit i la pot\u00e8ncia militar francesa. Tot i que es va introduir durant la Primera Rep\u00fablica (1792-1804), va mantenir-se sota els dos r\u00e8gims napole\u00f2nics i encara avui segueix representant tant l\u2019Arm\u00e9e de l\u2019air<\/em> (l\u2019ex\u00e8rcit de l\u2019aire), com l\u2019escola militar Saint-Cyr, entre d\u2019altres. Aquesta ins\u00edgnia personal es portava durant tota la setmana (fins i tot el diumenge). Al igual, que l\u2019\u00e9charpe<\/em> (bufanda) tricolor, s\u00edmbol representant la naci\u00f3, el poder pol\u00edtic, que enaltia tamb\u00e9 la vestimenta  dels c\u00e0rrecs pol\u00edtics (alcaldes, consellers regionals, diputats, entre d\u2019altres). Dos s\u00edmbols utilitzats amb gran respecte.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

En canvi, en el ritual d\u2019altres s\u00edmbols militars i nacionals acabaven jugant un rol par\u00f2dic:<\/sub><\/p>\n\n\n\n

\n

La trompeta, que servia per advertir la gent de l\u2019arribada dels conscrits<\/em> quan venien a buscar gallines i alcohol, havia de ser tocada tant malament com es podia. Si sonava desafinada, encara millor. La trompeta venia acompanyada del tambor, un altre instrument militar, que, de dilluns a dissabte, servia als conscrits<\/em> per fer soroll i batre\u2019l al ritme de la borratxera.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

La bandera tricolor (blau, blanc i vermell), s\u00edmbol nacional per excel\u00b7l\u00e8ncia, personalitzada amb la classe des conscrits<\/em> (any i nom de denominaci\u00f3 dels que han hagut de fer el servei militar el mateix any), havia d\u2019embrutar-se el m\u00e0xim possible.<\/sub><\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

La persona que destacava en aquest grup era qui sostenia la bandera (le porte-drapeau<\/em>) al llarg de tota la setmana i en tots els empla\u00e7aments. Era de la promoci\u00f3 seg\u00fcent, amb un any menys que els altres participants del ritual, no sent conscrit<\/em> fins l\u2019any seg\u00fcent en que establia el vincle amb la seva classe<\/em>. Com a portador de la bandera mimetitzava tots els passos del grup, recollint menjar per a les granges, tot emborratxant-se durant una setmana sencera.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

Els conscrits<\/em> no nom\u00e9s recollien menjar pel diumenge al llarg de sis dies. Aquest no era l\u2019\u00fanic objectiu de la seva campanya. En realitat, vivien una setmana d\u2019alliberament f\u00edsic i social. Un par\u00e8ntesi en la seva vida quotidiana on desapareixien els l\u00edmits i les normes socials. Un desordre<\/em> total. On el fil conductor de tota la setmana era l\u2019alcohol. De fet, per a molts dels joves conscrits<\/em> era la seva primera borratxera.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

Aquest descontrol els feia perdre la noci\u00f3 del temps. Una atemporalitat i una alteraci\u00f3 de l\u2019ordre que implicava viure tamb\u00e9 sense les comoditats de cada dia. Els conscrits<\/em> acostumaven a no rentar-se i dormir cada nit a les granges, sobre la palla.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

Al llarg de tota la setmana, el grup dels conscrits<\/em> alteraven l\u2019ordre, emetent molt soroll. Si anaven en bici, triaven les bicicletes m\u00e9s desgastades i les decoraven per fer-ne el m\u00e0xim de soroll (amb cassoles o peces de metall, per exemple). Actuaven fora de les normes socials molestant o, fins i tot, atemorint. Aquest \u00e9s el cas d\u2019una hist\u00f2ria narrada pel meu oncle, que recordava com van entrar a casa de l\u2019avi d\u2019un de la colla, imitant cants de mussols, amagats darrere d\u2019uns matolls. L\u2019avi va apar\u00e8ixer amb una escopeta, a punt de disparar. Tot i aquest comportament que denotava una inversi\u00f3 de l\u2019ordre, els conscrits<\/em> tenien la protecci\u00f3 de l\u2019ajuntament per fer el que els vingu\u00e9s de gust i molestar tot el que volguessin. L\u2019alcalde es feia responsable de qualsevol incident que pogu\u00e9s passar.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

\u00c9s nom\u00e9s el diumenge que canviava tot i es tornava a l\u2019ordre. Tot i no haver dormit al llarg de tota la setmana i trobar-se en un estat ressac\u00f3s, era el dia en que els conscrits<\/em> havien de fer bona cara, anar vestits de manera impecable, adornats de s\u00edmbols militars i nacionals. Seguien portant, cadasc\u00fa, la ins\u00edgnia i la bufanda. Per\u00f2 canviaven la bandera. Anaven a buscar una nova a l\u2019ajuntament, a uns dos-cents metres de l\u2019esgl\u00e9sia. Despr\u00e9s del lliurament de la bandera nova per part de l\u2019alcalde, anaven a missa a les 11h del mat\u00ed. S\u2019esperaven davant de l\u2019esgl\u00e9sia, que tothom entr\u00e9s, per poder fer una entrada solemne amb el porte-drapeau<\/em> al capdavant. Durant l\u2019ofici, seien a les primeres files, amb la bandera sempre ben visible, i s\u2019encarregaven de les diverses lectures. Acabada la missa, els conscrits<\/em> sortien en primer lloc i es dirigien cap el monument als morts de la Primera Guerra Mundial, a la mateixa pla\u00e7a de l\u2019esgl\u00e9sia. Aquest monument \u00e9s central en la geografia dels pobles francesos. Commemora els seus soldats morts al camp de batalla, trobant-se sempre al centre del poble, amb la llista de tots els noms dels soldats. Als pobles petits, a tothom li sona, com a m\u00ednim, un dels cognoms de la llista.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

Per tant, lluny de l\u2019entreteniment de la setmana, la cerim\u00f2nia que es feia despr\u00e9s de missa al monument als morts era un acte solemne, volent significar la import\u00e0ncia del servei militar. Recordant d’aquesta manera la primera meitat del segle XX,  per\u00edode dram\u00e0tic a Fran\u00e7a, que va deixar milions de morts i va afectar a totes les fam\u00edlies. A Saint-Vincent-Bragny \u00e9s un tema silenciat. En comptes de narrar el que van viure els soldats a les trinxeres i els dols que es van viure durant generacions, surt a la llum aquesta visi\u00f3 dels poilus<\/em> (literalment els \u201cpeluts\u201d), referint-se als soldats que no podien mantenir cap higiene a les trinxeres. Tot i aix\u00ed, la cerim\u00f2nia recordava als joves que el servei militar comportava el risc de mort. D’aquesta manera ho exemplifica l\u2019alcalde (amb la mateixa bufanda que ells) que col\u00b7locava una placa davant del monument, que deia: \u201cEls Conscrits<\/em> de la classe<\/em> X, en honor als soldats morts en camp de batalla\u201d.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>
\n

Imatge cedida per l’autor J. Billaud. Monument als morts de la primera guerra mundial i l’alcalde dipositant la placa de la classe dels conscrits de 1976.<\/em> [Fotografia]. Saint-Vincent-Bragny, Fran\u00e7a.<\/sup><\/sub><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Acte seguit, a l\u2019altra banda de la carretera, al caf\u00e8, s\u2019ajuntaven els conscrits<\/em>, els seus pares, el moss\u00e8n i l\u2019alcalde per fer l\u2019\u00e0pat, on el plat principal eren les gallines que havien aplegat durant la setmana. Es feien una foto davant de la porta del caf\u00e8, marcant l\u2019atemporalitat d\u2019aquest moment i la classe des conscrits<\/em>, la seva pertinen\u00e7a al grup i, per tant, l\u2019autenticitat del ritual. Es tocava m\u00fasica i es cantaven can\u00e7ons.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

Al final de l\u2019\u00e0pat, a la barra del caf\u00e8, cada conscrit<\/em> col\u00b7locava una ampolla de vi plena, que no es bevia fins que tornava del servei militar, un any despr\u00e9s. Per tant, un cop dipositaven les ampolles, els conscrits<\/em> estaven preparats per a ser integrats a l\u2019ex\u00e8rcit, on es veurien sotmesos a la disciplina i als valors militars.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>
\n

Imatge cedida per l’autor J. Billaud. Classe dels conscrits de 1924 davant del caf\u00e8. <\/em>[Fotografia]. Saint-Vincent-Bragny, Fran\u00e7a.<\/sup><\/sub><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>
\n

Imatge cedida per l’autor J. Billaud. Classe dels conscrits de 1933. <\/em>[Fotografia]. Saint-Vincent-Bragny, Fran\u00e7a.<\/sup><\/sub><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Seq\u00fcencia ritual><\/h4>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

An\u00e0lisi ritual><\/h4>\n\n\n\n

Els conscrits<\/em> actuen al llarg d\u2019una setmana sencera, de dilluns a diumenge. Aquesta setmana es divideix en dos temps clarament diferenciats (Temps 2 i Temps 3<\/strong>), que formen part d\u2019un per\u00edode liminal previ a la seva consideraci\u00f3 com a reclutes destinats al servei militar.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

\n

(Temps 2) De dilluns a dissabte, l\u2019escenari ritual \u2013el poble sencer\u2013 \u00e9s ampli i obert.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

(Temps 3) En canvi, diumenge, el grup es concentra al centre del poble, en un espai carregat de simbolisme: l\u2019esgl\u00e9sia (poder religi\u00f3s), l\u2019ajuntament (poder pol\u00edtic) i el caf\u00e8 (estructura social).<\/sub><\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

La interpretaci\u00f3 exeg\u00e8tica del ritual posa l\u2019accent en la creaci\u00f3 de vincles entre aquells que han compartit aquesta experi\u00e8ncia. Aix\u00ed ho exemplifica el cas del meu oncle, que explicava com el fet d\u2019haver viscut aquella setmana el feia sentir profundament unit als seus companys de classe. El ritual, doncs, expressa clarament la voluntat d\u2019enfortir els lligams de pertinen\u00e7a al poble, en contrast amb el que viurien en incorporar-se al servei militar, on formarien part d\u2019un col\u00b7lectiu molt m\u00e9s ampli i impersonal.<\/sub> En aquest sentit, la \u201cclasse\u201d esdev\u00e9 un element essencial per identificar els conscrits<\/em> i recordar-los els seus or\u00edgens. M\u00e9s endavant, durant el servei militar, aquest sentit de pertinen\u00e7a es trasllada a un altre objecte simb\u00f2lic: la quille<\/em>, un tros de fusta on cada conscrit grava i decora signes representatius del seu regiment. Segons la mateixa lectura exeg\u00e8tica, el ritual dels conscrits <\/em>constitueix, doncs, un primer pas cap a la vida adulta, que culminar\u00e0 amb la finalitzaci\u00f3 del servei militar. Aquesta transici\u00f3 es reflecteix tamb\u00e9 en la mort ritual de la gallina, s\u00edmbol de la fi de l\u2019adolesc\u00e8ncia dels joves.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

A m\u00e9s, el ritual prepara els participants per a la vida dura del servei militar (Temps 2) i per a l\u2019adquisici\u00f3 dels s\u00edmbols nacionals i militars (Temps 3). Al mateix temps, expressa l\u2019emancipaci\u00f3 geogr\u00e0fica d\u2019uns joves que, habitualment, no solien sortir del poble ni passar nits fora de casa. Tot el proc\u00e9s ritual est\u00e0 concebut, per tant, com un joc de complementarietats entre \u201call\u00f2 proper\u201d i \u201call\u00f2 lluny\u00e0\u201d: un recordatori de les seves arrels i, alhora, una premonici\u00f3 del que viuran en integrar-se a l\u2019ordre local i nacional.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

Al llarg del per\u00edode liminal, la majoria d\u2019elements rituals presenten aquesta doble dimensi\u00f3, entre el que \u00e9s local i el que \u00e9s nacional. \u00c9s el cas, per exemple, del monument als morts, que simbolitza tant la naci\u00f3 com el drama viscut pel poble, o de la bandera, que combina els colors del pa\u00eds amb el nom de la comunitat.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

D\u2019altra banda, el desenvolupament del ritual permet situar els conscrits<\/em> de les zones m\u00e9s rurals fins al centre del poble, on es concentren els s\u00edmbols nacionals i militars. En aquest recorregut es fa evident tamb\u00e9 l\u2019oposici\u00f3 entre el desordre (Temps 2) i l\u2019ordre ritual (Temps 3). Aquesta progressiva configuraci\u00f3 de l\u2019ordre final mostra com els conscrits <\/em>acaben preparats per integrar-se al servei militar.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

Finalment, marxen del poble sota la protecci\u00f3 dels s\u00edmbols d\u2019ordre militar, religi\u00f3s i pol\u00edtic, fortament representats en el tram final del ritual. Ho fan, doncs, amb una preparaci\u00f3 inici\u00e0tica (Temps 4<\/strong>) viscuda dins el poble com a primer pas, mentre que la instituci\u00f3 militar assumir\u00e0 la continuaci\u00f3 del seu proc\u00e9s de formaci\u00f3.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Ritual descrit per Jacques Billaud (2023). Saint-Vincent-Bragny, a la Borgonya francesa (la Bourgogne). A finals d\u2019agost, abans de l\u2019inici del servei militar (setembre). Resum> Les Conscrits (literalment \u201cels qui han de fer el servei militar\u201d o reclutes) deriva del que significat franc\u00e8s \u201cla conscription\u201d, referint-se a l\u2019obligaci\u00f3 de formar-se a les armes i la disciplina […]<\/p>\n","protected":false},"author":446,"featured_media":4362,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[8],"tags":[],"class_list":["post-4282","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-rituals"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/rituals\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4282","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/rituals\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/rituals\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/rituals\/wp-json\/wp\/v2\/users\/446"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/rituals\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4282"}],"version-history":[{"count":27,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/rituals\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4282\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4945,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/rituals\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4282\/revisions\/4945"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/rituals\/wp-json\/wp\/v2\/media\/4362"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/rituals\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4282"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/rituals\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4282"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/rituals\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4282"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}