{"id":4507,"date":"2025-08-27T10:38:17","date_gmt":"2025-08-27T08:38:17","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/rituals\/?p=4507"},"modified":"2025-11-01T09:55:43","modified_gmt":"2025-11-01T07:55:43","slug":"les-falles-de-pobla-de-segur","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/rituals\/les-falles-de-pobla-de-segur\/","title":{"rendered":"Les falles de La Pobla de Segur"},"content":{"rendered":"\n
Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. Serps de foc al Pirineu<\/em>. [Fotografia]. https:\/\/patrimoni.gencat.cat\/ca\/coleccio\/falles-del-pirineu<\/a><\/sup><\/sub><\/summary>\n

<\/p>\n<\/details>\n\n\n\n

Ritual descrit per Mel Castells, Merc\u00e8 Marinel\u00b7lo & Rita G\u00fcell (2023).<\/p>\n\n\n\n

La Pobla de Segur, Pallars Juss\u00e0, Catalunya.<\/p>\n\n\n\n

Cada any, 17 de juny.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

Resum><\/h4>\n\n\n\n

Les Falles son les festes del solstici d\u2019estiu als Pirineus. Se celebren majorit\u00e0riament els mesos de juny i juliol, la nit m\u00e9s curta de l\u2019any, portant llum a la muntanya i al poble. Cada estiu, pobles del Pirineu (uns seixanta-tres entre Catalunya, l\u2019Arag\u00f3, Andorra i el Sud de Fran\u00e7a) s\u2019il\u00b7luminen amb torxes enceses que baixen des de la muntanya, guiades per fallaires, en una desfilada de foc que il\u00b7lumina la nit. Cada 17 de juny, La Pobla de Segur celebra aquesta baixada de falles des de la muntanya de Santa Magdalena. No nom\u00e9s \u00e9s un espectacle de foc, si no tot all\u00f2 que representa.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

[Des del 2015 les Falles dels Pirineus formen part del Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO Llista de Patrimoni Immaterial<\/a>].<\/sub><\/p>\n\n\n\n

Categories descriptives><\/h4>\n\n\n\n

Falles, Pirineus, solstici d’estiu, foc, nit, fallaires, muntanya, pubilles, ofrena, Verge de la Ribera.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

Descripci\u00f3 etnogr\u00e0fica><\/h4>\n\n\n\n

Com en tots els pobles del Pirineu que celebren la Festa de les Falles, a la Pobla de Segur les preparacions comencen setmanes abans de la baixada de les torxes. El primer pas \u00e9s construir la falla. Aquesta pertany al tipus de \u201cfalla ribagor\u00e7ana\u201d, sent m\u00e9s llarga, ja que en aquest cas les falles es baixen, no es corren.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

Primer de tot, els fallaires marxen a prop de la Pobla de Segur, al costat del poble de Cabdella, per a agafar pals d’avellaner. Normalment es fan servir pals de dos metres. El segon pas, \u00e9s anar a buscar la fusta de pi negre o pi roig, a la reserva natural de Boumort, per a construir l’altra part de la falla. Busquen fusta de pins ja morts i que siguin molt resinosos. [La resina \u00e9s d’un material impermeable i protegeix la fusta de la humitat, la pluja i altres factors ambientals, i prev\u00e9 que la fusta no es podreixi, actuant com a barrera contra els fongs i els insectes]. Cada faller escull el tronc per a la seva falla, per\u00f2 la construeix amb d\u2019altres fallaires. Tot el que necessita \u00e9s: pals d\u2019avellaner, el tronc de pi mort, claus, filferro, eines per asclar els troncs, tenalles pel filferro, i martells per clavar els claus.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

Els fallaires asclen els troncs seguint la veta de la fusta i el nus, donant una forma una mica rectangular al tronc. Despr\u00e9s el divideixen en cinc parts, totes triangulars, i se’n tallen dues peces m\u00e9s per poder-les posar a dins despr\u00e9s. La part de baix, la que anir\u00e0 lligada al pal, \u00e9s m\u00e9s estreta, i la part de dalt \u00e9s m\u00e9s ampla, perqu\u00e8 d’aquesta manera la falla quedi oberta per acomodar la fusta d\u2019avellaner. Quan tenen el pal ben tallat de forma triangular, agafen el pal d\u2019avellaner, el filferro, els claus i el martell. A poc a poc van acomodant els troncs d’un en un. Claven tots els troncs al pal d\u2019avellaner i queda aix\u00ed com una mena de flor de fusta que encara no ha florit. Finalment, l\u2019envolten de filferro per subjectar-ho tot.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>
\n

Fallaires i pubilles. (s.d.). [Fotografia d\u2019un fallaire construint una falla]. https:\/\/www.fallairespobla.org<\/a><\/sup><\/sub><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

El mat\u00ed del 17 de juny, tots els fallaires carreguen la seva falla i es dirigeixen a la Pla\u00e7a de la Pedrera, situada al centre del poble. All\u00e0 hi deixen tots la seva falla, recolzada en una paret de cap per avall. Les pubilles durant el mat\u00ed s’encarreguen de preparar els seus rams de flors que donaran com a ofrena a la Verge de la Ribera. Despr\u00e9s de dinar, comencen a preparar-se i a posar-se el vestit tradicional. Els fallaires i les pubilles de la Pobla s\u00f3n els \u00fanics de totes les localitats de fallaires dels Pirineus catalans que utilitzen vestits tradicionals per a baixar les falles.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

Els fallaires porten un vestit de vellut de dues peces, pantalons llargs de color negre i una armilla de color negre lligada amb quatre botons de fusta. A sota de l’armilla hi porten una camisa de m\u00e0niga llarga de color blanc i una faixa enrotllada a la cintura de color vermell. Als peus porten les espardenyes tradicionals catalanes lligades al turmell i, per acabar, una barretina al cap. En canvi, les pubilles es vesteixen amb faldilles de colors (roses, blaves, vermelles), algunes amb estampats de flors. A sota de les faldilles hi porten enags, roba interior femenina. A la part de dalt, vesteixen un cosset de color negre, no gaire ajustat. Als bra\u00e7os hi porten mitenes de reixeta de color negre que arriben ben b\u00e9 fins el colze. Al coll, un collaret ajustat de color negre. El cabell el recullen amb un ret. Als peus, tamb\u00e9, porten espardenyes tradicionals catalanes lligades al turmell.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

A la tarda, cap a les 17h, els fallaires tornen a la Pla\u00e7a per comen\u00e7ar a pujar la muntanya de Santa Magdalena. Van en una fila de dos en dos, agafant la falla pel pal d\u2019avellaner, recolzant-lo a l\u2019espatlla. Perqu\u00e8 el pal no faci mal, aprofiten la barretina com a coix\u00ed. Van caminant amb parelles fins que el cam\u00ed \u00e9s estret i fa pujada. Llavors van en fila d\u2019un. Quan comencen a pujar la muntanya i el cam\u00ed fa m\u00e9s pendent, donen la volta a la falla, de tal manera que els troncs de pi quedin al davant i el pal d\u2019avellaner al darrere. D\u2019aqu\u00ed que deixin un espai prudencial entre fallers i la fila quedi m\u00e9s espaiada. Hi ha 12,35 km de la Pobla de Segur fins a arribar al cim de la muntanya. Els fallers expliquen que s\u00f3n tres hores de suor constant, per\u00f2 que finalment semblen un instant. Un cop han arribat al cim de la muntanya de Santa Magdalena, descarreguen la falla a terra, descansen, mengen i beuen d\u2019una bota de vi o cervesa. Passen tot el que queda de tarda al cim de la muntanya, esperant que es faci de nit.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>
\n

Fallaires i pubilles. (2019). [Fotografia dels fallaires baixant les falles al mat\u00ed, sense encendre-les]. https:\/\/fallairespobla.org\/2019\/05\/31\/comencem\/<\/a><\/sup><\/sub><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Mentre els fallaires s\u00f3n a la muntanya, les pubilles participen d\u2019un gran sopar popular al centre de la Pla\u00e7a de la Pedrera. Una taula llarga amb estovalles blanques on, al voltant, hi ha cadires de fusta. Sopen totes plegades, mengen carn d\u2019escudella i botifarra, i ho acompanyen amb un porr\u00f3 de vi i aigua. Les pubilles ja van vestides de falles, preparades per a poder rebre m\u00e9s tard els fallaires. Esperen l’anhelat moment de trobar-se amb les seves parelles.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>
\n

Fallaires i pubilles. (2019). [Fotografia de les pubilles portant els rams a la nit]. https:\/\/www.fallairespobla.org\/2019\/05\/31\/comencem\/<\/a><\/sup><\/sub><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Quan marxa el sol <\/sub><\/em><\/p>\n\n\n\n

Quan ja han passat unes hores, quan ja \u00e9s fosc, al voltant de les 22h, els fallaires comencen a encendre les falles. Ho fan gr\u00e0cies a un gran morter de metall que hi ha a terra, acompanyat del foc aflamat (faro). Un per un, sense cap ordre establert, s\u2019acosta al foc per a encendre la seva falla. Un cop encesa, amb el bra\u00e7 dret se la posen damunt l\u2019espatlla de manera vertical, iniciant ja la baixada de falles, en filera, per la muntanya de Santa Magdalena. A mesura que van baixant, el foc crema cada falla i la llum ho omple tot d\u2019una solemnitat absoluta, formant una serp de foc.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

Quan s\u2019enc\u00e9n el foc a dalt de la muntanya, en el poble un equip de dones i homes de l\u2019organitzaci\u00f3 de la celebraci\u00f3 enc\u00e9n una foguera gran a la Pla\u00e7a de la Pedrera. Al mateix temps que els fallaires van baixant la muntanya de Santa Magdalena, els pobletans juntament amb les pubilles es van aplegant al centre del poble, davant del Mol\u00ed de l\u2019Oli, un edifici que es troba al costat de l\u2019Ajuntament. Dins del mol\u00ed, hi ha el gegant Miquel i la geganta Ribera.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>
\n

Porta, Daniel. (1981). Miquel i Maria de Ribera del Grup de Gegants de la Pobla de Segur. Els gegants porten els noms dels patrons de la poblaci\u00f3. Ella representa una pubilla i ell un raier, antic ofici del quan se’n fa una commemoraci\u00f3 anual per la Diada dels Raiers de la Pobla de Segur<\/em>. [Fotografia]. GegantCat. <\/sup><\/sub>https:\/\/gegantcat.com\/fitxa\/gegants-de-la-pobla-de-segur<\/sub><\/sup><\/a>. <\/sup><\/sub><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

La geganta es descriu amb un recollit baix, els ulls pintats de blau i els llavis de vermell. Porta una arracada a cada orella, un penjoll, i, sobre una camisa negra, un mocador blanc que li baixa fins al melic. A la part baixa porta una faldilla blanca amb floretes i una tela negra amb brodat. Per acabar, a la m\u00e0 dreta duu un mocador blanc i a l\u2019esquerra un ram de flors. En canvi, el gegant Miquel llueix una barretina negra, camisa blanca i armilla negra, una faldilla grisa i una cadeneta que li va del pit a la butxaca de l’armilla. Els dos personatges s\u00f3n una gran representaci\u00f3 simb\u00f2lica pel poble, i acostumen a sortir del mol\u00ed quan hi ha esdeveniments importants a la Pobla de Segur.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

Les pubilles comencen a baixar per la carretera principal del poble fins a arribar al punt d’entrada per on apareixen els fallaires. Saben que han de comen\u00e7ar a baixar des del mol\u00ed gr\u00e0cies a un senyal d\u2019una bengala dels, quan es troben a tres quarts del cam\u00ed. L’ordre de la caminada al poble va dirigida per la geganta i el gegant, que van acompanyats dels m\u00fasics, normalment d’una batucada. A darrere els segueixen les pubilles amb la seva vestimenta tradicional, els seus rams de flors a la m\u00e0 esquerra i una cistelleta amb coca penjada del mateix bra\u00e7. Finalment, darrere de les pubilles, es troba la gent del poble que les acompanyen (familiars, amics i amigues, persones de fora que venen a gaudir de la festa).<\/sub><\/p>\n\n\n\n

Quan passen per davant de l\u2019esgl\u00e9sia, els gegants romanen all\u00e0 a uns metres de la porta. La resta continua baixant fins a arribar a la carretera principal, que es troba al costat del cam\u00ed per on arribaran els fallaires La m\u00fasica acompanya el moment. Finalment, els fallaires van arribant paulatinament, trobant-se amb la seva parella, que li lliura la coca. Llavors ells es col\u00b7loquen a la dreta i elles a l\u2019esquerra, perqu\u00e8 els fallers duen la falla al bra\u00e7 dret, i elles duen el ram a l\u2019esquerra, i aix\u00ed poder agafar a la seva parella de bracet. Reunits tots els fallaires i les pubilles, al voltant de les 23.30h, es dirigeixen en fila cap a l’esgl\u00e9sia, amb el so de la batucada, cadasc\u00fa amb la seva parella, per a poder fer l’ofrena a la Verge de Ribera, patrona de La Pobla de Segur. Aquest \u00e9s un acte carregat de simbolisme que, amb els anys, ha perdut c\u00e0rrega religiosa i ha crescut en popularitat.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>
\n

Fallaires i pubilles. (2019). [Fotografia dels fallaires i les pubilles passant per una carretera]. https:\/\/2019\/05\/30\/ja-marxa-el-sol\/<\/a><\/sup><\/sub><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

L\u2019entrada a l\u2019esgl\u00e9sia \u00e9s un moment clau per fer l\u2019ofrena a la Verge. Els gegants es queden a la porta i els fallaires deixen les falles a un carrer que hi ha al costat. Les deixen de peu. Llavors, les pubilles i els fallaires entren pel mig de l\u2019esgl\u00e9sia i s\u2019encaminen fins a la dreta de l\u2019altar. Es forma una llarga fila per deixar el ram de flors a una reixa situada sota la Verge Maria. Al costat de la fila c\u00e8ntrica, hi ha deu bancs de fusta a cada costat. Al deixar el ram, caminen fins al moss\u00e8n, que va vestit amb una sotana blanca fins els peus i unes sabates negres. Cada persona va passant per a fer-li un pet\u00f3 al medall\u00f3 de Crist que duu, i aix\u00ed progressivament. El moss\u00e8n neteja el medall\u00f3 amb un mocador blanc, a mesura que van passant.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

Un cop feta l’ofrena, la festa continua passejant pels racons m\u00e9s antics del poble. Carrers molt estrets il\u00b7luminats pel foc i parets antigues amagades pel fum fins arribar a la Pla\u00e7a de la Pedrera. De mica en mica, cada fallaire i pubilla van arribant en parelles, deixant la falla a la foguera del centre de la pla\u00e7a. Una gran foguera que, metaf\u00f2ricament, a la Pobla de Segur no s’apagar\u00e0 mentre noves branques l’encenguin cada juny.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>
\n

Associaci\u00f3 de fallaires i pubilles de la pobla de segur (2019). Fallaire llan\u00e7ant la seva falla al foc<\/em>. [Fotografia]. https:\/\/www.fallairespobla.org\/<\/a><\/sup><\/sub><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Finalment, els fallaires esperen amb les seves respectives parelles, creant una rotllana al voltant del foc enc\u00e8s per les falles. Al voltant de les 23\u201945h, la m\u00fasica comen\u00e7a a sonar i els fallaires i les pubilles ballen la sardana de la Pobla <\/em>“Als peus dels Pirineus” (de les germanes Assumpci\u00f3 i Montserrat Rocafort i Pons, escrita i gravada el 1967). S\u00f3n acompanyats de m\u00e9s persones que s\u2019hi afegeixen. Els homes i les dones s\u2019agafen de les mans i puntegen amb els peus els compassos de la m\u00fasica. Ballen tota la nit amb la cobla, fins que un DJ s\u2019afegeix al voltant de la una de la matinada i tothom segueix ballant.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

Nota final: L\u2019Orfe\u00f3 Lleidat\u00e0 va enregistrar el mateix any 1967, per primera vegada, la sardana <\/em>“Als peus del Pirineu”. https:\/\/www.fallairespobla.org\/musica-i-dansa\/<\/a><\/sub><\/p>\n\n\n\n

\n

Com joia meravellosa<\/sub>
als peus del bell Pirineu,<\/sub>
somriu la nostra Pobla<\/sub>
somriu, mirant al cel.<\/sub>

Dolc\u00edssims cants la veu entona,<\/sub>
sembla que clamin precs d\u2019amor;<\/sub>
ballant contents eixa sardana<\/sub>
deixar\u00e0 a tots un gran record.<\/sub>

Tot celebrant eixa diada<\/sub>
saltironem amb il\u00b7lusi\u00f3.<\/sub>
Tralar\u00e0 lar\u00e0 larala.<\/sub>
tralar\u00e0 lar\u00e0 larala;<\/sub>
tot ballant eixa sardana<\/sub>
la festa s\u2019alegrar\u00e0.<\/sub>

Tralar\u00e0 lar\u00e0 larala.<\/sub>
tralar\u00e0 lar\u00e0 larala;<\/sub>
veniu tots a festejar-la,<\/sub>
i tots junts dem-nos les m\u00e0.<\/sub>
Puntejant b\u00e9 la sardana,<\/sub>
amb el cor ple d\u2019alegria,<\/sub>
entonem cants d\u2019harmonia<\/sub>
a la nostra Pobla amada.<\/sub>

Si l\u2019apr\u00e8n b\u00e9 la mainada,<\/sub>
la sardana reinar\u00e0;<\/sub>
tenint-la ben arrelada,<\/sub>
ja mai m\u00e9s s\u2019oblidar\u00e0.<\/sub>

La Pobla de Segur \u00e9s la Pubilla<\/sub>
i ens omple el cor a tots els poblatans;<\/sub>
per ser de Catalunya l\u2019escollida<\/sub>
ballem, cantem ben fort, juntes les mans.<\/sub>

Volem que el nostre cant ressoni enlaire,<\/sub>
i sigui com un to baixat del cel,<\/sub>
conf\u00f3s amb so d\u2019amor, de pau i flaire<\/sub>
que arribi fins al cim del Pirineu.<\/sub><\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

Seq\u00fc\u00e8ncia ritual><\/h4>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

An\u00e0lisi ritual><\/h4>\n\n\n\n

Per comen\u00e7ar, a continuaci\u00f3 es presenten algunes explicacions de fallaires i pubilles sobre el que signifiquen les Falles:<\/sub><\/p>\n\n\n\n

\n

Les falles per mi s\u00f3n l’inici de l’estiu, \u00e9s una festa tradicional de Pobla que inaugura l’estiu amb les seves flames. Tamb\u00e9, tot el poble s’ajunta per una festa comuna i fan poble com una petita fam\u00edlia. \u00c9s una festa preciosa plena de tradicions que fa anys que es porten.<\/sup><\/sub><\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

\n

\u00c9s una tradici\u00f3 que he viscut des de petita, i per aix\u00f2 m’agrada i m’il\u00b7lusiona tant. La desfilada de les pubilles agafades de la m\u00e0 \u00e9s un moment \u00fanic on et sents part del poble i l’encesa de la flama i veure com baixa per Santa Magdalena crec que \u00e9s indescriptible. Per a mi les falles s\u00f3n tradici\u00f3, fam\u00edlia, il\u00b7lusi\u00f3, per\u00f2 sobretot uni\u00f3 de poble!<\/sup><\/sub><\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

\n

Les Falles, com Caramelles o els Raiers s\u00f3n la m\u00e0xima expressi\u00f3 de ser de la Pobla, quan ets m\u00e9s jove i s\u00f3n els primers anys \u00e9s quan coneixes gent, parles amb els veterans que t’expliquin hist\u00f2ries\u2026 es creen relacions que sense festes populars seria impossible. Quan ets m\u00e9s gran canvien els papers i et trobes ajudant els nens que comencen amb la mateixa il\u00b7lusi\u00f3 que vam tindre tots el primer cop. Quan el 17 a la nit arribes al Poble i el veus ple de fam\u00edlies amb els nens que miren amb una barreja d\u2019admiraci\u00f3 i por el foc … els grans que ja han plegat amb nost\u00e0lgia … i a la cara dels nois i noies que hi participen … la felicitat de saber que comen\u00e7a l\u2019estiu, l’\u00e8poca alegre de l\u2019any … se\u2019t posa la pell de gallina.<\/sup><\/sub><\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

\n

Per cada persona significa una cosa diferent, hi haur\u00e0 gent que simplement ho considera una festa m\u00e9s i punt, per\u00f2 crec que a tots els que ens l\u2019estimem ens costaria molt descriure que \u00e9s la festa per nosaltres.<\/sup><\/sub><\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

Com molt b\u00e9 expressa l\u2019exegesi dels protagonistes del ritual, es fa dif\u00edcil explicar les Falles. El que m\u00e9s destaca de la perspectiva dels fallaires \u00e9s la noci\u00f3 d\u2019uni\u00f3, especialment significada en el darrer temps ritual (temps 6). De fet, els diversos elements separats en temps rituals anteriors, es van associant paulatinament fins que conformen un tot en aquest darrer temps.<\/sub> Al igual que els focs es van conjuntant, tamb\u00e9 ho fan les parelles. \u00c9s en un per\u00edode liminal (del Temps 2 al 6) que aquesta connexi\u00f3 es va produint, despr\u00e9s d’un Temps 1<\/strong> de preparaci\u00f3 de les falles.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

\n

Temps 2 <\/strong>caracteritzat per a la separaci\u00f3 dels fallaires i de les pubilles.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

Temps 3<\/strong> dedicat a l\u2019encesa dels focs separats en l\u2019espai: faro i falles a la muntanya, i foguera al poble.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

Temps 4<\/strong> centrat en el foc que baixa la muntanya, encara separat del poble. [Els gegants, patrons del poble, una pubilla i un raier, semblen simbolitzar l’emparellament entre la pubilla i el fallaire. De fet, els gegants es col\u00b7loquen a la porta de l’esgl\u00e9sia, esperant que arribin les parelles].<\/sub><\/p>\n\n\n\n

Temps 5<\/strong> representant la uni\u00f3 entre fallaires i pubilles, que junts recorren amb foc els carrers, i l’arribada del foc al poble.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

Temps 6<\/strong> significant la uni\u00f3 total, entre fallaires i pubilles, entre els dos focs (falles i foguera) i entre el poble que balla sardanes.<\/sub><\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

Tamb\u00e9, una de les narratives menciona que les falles s\u00f3n l’inici de l’estiu, que l\u2019inaugura amb les seves flames. De fet, les falles son les festes del solstici d\u2019estiu als Pirineus. Se celebren als voltants de Sant Joan, la nit m\u00e9s curta de l\u2019any, quan marxa el sol, aportant llum a la muntanya i al poble. El foc, s\u00edmbol dominant en tot el proc\u00e9s ritual, il\u00b7lumina la nit, la foscor, fins i tot esborrant-la. Aquest foc omple tots els espais, des de la muntanya fins el poble. Els travessa, descendint per la muntanya i recorrent tots els carrers del poble fins el seu centre, la Pla\u00e7a de la Pedrera. Aqu\u00ed els espais significats en tot el ritual son representatius del Pirineu, on els pobles es troben principalment vinculats a les muntanyes.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

Al mateix temps, el s\u00edmbol dominant del foc o la llum en el ritual acaba augurant el solstici d\u2019estiu. Cada temps ritual provoca una mutaci\u00f3 del foc, que passa de ser petit a ser gran: d\u2019una foguera petita, a les falles, a la foguera gran. Associat a fer baixar el sol fins el poble i preservar-lo dels mals esperits. Aquest efecte de protecci\u00f3 contra forces malignes es veu refor\u00e7at per a l\u2019ofrena a la Verge de la Ribera i el pet\u00f3 al medall\u00f3 de Crist que duu el moss\u00e8n.<\/sub> Amb llum i protecci\u00f3 s\u2019inaugura aix\u00ed un nou cicle.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

Bibliografia><\/h4>\n\n\n\n

Associaci\u00f3 de Fallaires de la Pobla de Segur. Als peus del Pirineu<\/em>. Rocafort, A., i Rocafort, M.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

Ajuntament de la Pobla de Segur. Festes i fires tradicionals<\/em>. <\/sub><\/p>\n\n\n\n

Ayam\u00ed, A., i Pa\u00fcls, A. (2016). Foc, boscos i llegendes<\/em>. [Documental]. https:\/\/www.fallairespobla.org\/historia\/<\/a><\/sub><\/p>\n\n\n\n

Patrimoni festiu de Catalunya. Falles de Pobla de Segur<\/em>. <\/sub><\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Ritual descrit per Mel Castells, Merc\u00e8 Marinel\u00b7lo & Rita G\u00fcell (2023). La Pobla de Segur, Pallars Juss\u00e0, Catalunya. Cada any, 17 de juny. Resum> Les Falles son les festes del solstici d\u2019estiu als Pirineus. Se celebren majorit\u00e0riament els mesos de juny i juliol, la nit m\u00e9s curta de l\u2019any, portant llum a la muntanya i […]<\/p>\n","protected":false},"author":446,"featured_media":4522,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[8],"tags":[],"class_list":["post-4507","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-rituals"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/rituals\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4507","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/rituals\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/rituals\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/rituals\/wp-json\/wp\/v2\/users\/446"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/rituals\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4507"}],"version-history":[{"count":36,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/rituals\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4507\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4951,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/rituals\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4507\/revisions\/4951"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/rituals\/wp-json\/wp\/v2\/media\/4522"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/rituals\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4507"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/rituals\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4507"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/rituals\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4507"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}