{"id":5072,"date":"2026-07-07T10:02:22","date_gmt":"2026-07-07T08:02:22","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/rituals\/?p=5072"},"modified":"2026-09-02T11:03:01","modified_gmt":"2026-09-02T09:03:01","slug":"partit-de-futbol-de-la-unio-esportativa-de-sant-andreu-uesa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/rituals\/partit-de-futbol-de-la-unio-esportativa-de-sant-andreu-uesa\/","title":{"rendered":"Partit de futbol de la Uni\u00f3 Esportiva de Sant Andreu (UESA)"},"content":{"rendered":"\n
Tapia Gonz\u00e1lez, M. Zoila (2025). Estadi Narc\u00eds Sala de la Uni\u00f3 Esportiva Sant Andreu (UESA)<\/em>. [Fotografia]. Barri de Sant Andreu de Palomar.<\/sup><\/sub><\/summary>
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div><\/details>\n\n\n\n

Ritual descrit i analitzat per Maria Zoila Tapia Gonz\u00e1lez (2025).<\/p>\n\n\n\n

Uni\u00f3 Esportiva de Sant Andreu (UESA), Barcelona.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

Resum><\/strong><\/h4>\n\n\n\n

El futbol, ent\u00e8s com a instituci\u00f3 social, constitueix un fet social susceptible d\u2019an\u00e0lisi antropol\u00f2gica, ja que produeix formes espec\u00edfiques de comunitat, pertinen\u00e7a i representaci\u00f3 simb\u00f2lica (Elias & Dunning, 1986). La pr\u00e0ctica esportiva, i en particular el futbol, est\u00e0 profundament travessada per la ritualitat i es configura com un espai on els individus resignifiquen la seva posici\u00f3 social, pol\u00edtica i cultural (Ehrenberg, Chartier & Aug\u00e9, 1987). En aquest sentit, el ritual futbol\u00edstic comparteix amb altres formes rituals la capacitat de generar cohesi\u00f3, expressar identitats col\u00b7lectives, ordenar emocions i canalitzar tensions i conflictes.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

Categories descriptives><\/strong><\/h4>\n\n\n\n

Ritual, futbol, identitat de barri,\u00a0communitas<\/em>, cultura popular, mem\u00f2ria, resist\u00e8ncia i pertinen\u00e7a.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

Descripci\u00f3 etnogr\u00e0fica<\/strong>><\/h4>\n\n\n\n

Aquesta descripci\u00f3 ritual s\u2019emmarca en una investigaci\u00f3 etnogr\u00e0fica desenvolupada entre els anys 2023 i 2025, basada en l\u2019observaci\u00f3 participant, les converses informals i l\u2019an\u00e0lisi dels espais de socialitzaci\u00f3 vinculats a la Uni\u00f3 Esportiva Sant Andreu (UESA). La recerca explora com, al voltant d\u2019un partit de futbol, es produeixen i es reprodueixen vincles d\u2019identitat local associats al barri de Sant Andreu de Palomar.  La vinculaci\u00f3 entre futbol i barri t\u00e9 una llarga traject\u00f2ria. A inicis del segle XX, l\u2019arribada d\u2019una col\u00f2nia escocesa relacionada amb la ind\u00fastria de la filatura va introduir la pr\u00e0ctica futbol\u00edstica a Sant Andreu i va contribuir a l\u2019origen del club. Amb el temps, aquesta pr\u00e0ctica esportiva es va integrar en el teixit social andreuenc fins a esdevenir un dels seus principals referents simb\u00f2lics.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

Malgrat no formar part del futbol d\u2019elit ni competir habitualment en les grans lligues, la UESA s\u2019ha consolidat durant els darrers anys com un potent referent identitari del barri. El club permet performar de manera continuada una determinada idea de Sant Andreu: un barri de passat obrer, travessat per processos migratoris, mem\u00f2ries de resist\u00e8ncia pol\u00edtica i una forta vinculaci\u00f3 amb formes populars de catalanitat (Duch, 2005; Feixa, 1992). Alhora, aquest relat s\u2019oposa simb\u00f2licament al futbol globalitzat i mercantilitzat, reivindicant la proximitat, el futbol de base i els vincles locals. Com si el futbol hagu\u00e9s d\u2019estar vinculat a les arrels mateixes del barri i es fes extensible m\u00e9s enll\u00e0 del partit per filar i donar sentit als vincles socials que identifiquen el barri. Aquesta posici\u00f3 refor\u00e7a tamb\u00e9 un relat de resist\u00e8ncia que reivindica lo local, el valor del futbol de base i de proximitat versus lo global i la mercantilitzaci\u00f3 del futbol (Elias & Dunning, 1986; Grijelmo & Santamar\u00eda, 2009). El partit de futbol es configura aix\u00ed com un espai-temps ritualitzat on s\u2019articulen emocions, mem\u00f2ries col\u00b7lectives, valors pol\u00edtics i vincles comunitaris, generant processos de communitas<\/em> (Turner, 1969) i consolidant el futbol com a factor central de construcci\u00f3 identit\u00e0ria en un barri d\u2019arrel obrera.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

L\u2019estructura ritual no \u00e9s merament formal, sin\u00f3 que respon a la necessitat social de produir i reproduir una comunitat cohesionada a trav\u00e9s de s\u00edmbols, pr\u00e0ctiques compartides i emocions col\u00b7lectives.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

Temps 1. Separaci\u00f3: preparaci\u00f3 ritual i expectativa col\u00b7lectiva.<\/em><\/sub><\/p>\n\n\n\n

El primer temps ritual comen\u00e7a abans que la pilota entri en joc. Les hores pr\u00e8vies al partit marquen una separaci\u00f3 progressiva respecte del temps quotidi\u00e0. Els horaris dels partits locals poden variar segons l\u2019\u00e8poca de l\u2019any, per\u00f2 les hores anteriors a l\u2019encontre segueixen una din\u00e0mica recurrent. Els bars propers al camp comencen a omplir-se, la Rambla de Sant Andreu concentra grups d\u2019aficionats i les xarxes socials intensifiquen les converses sobre l\u2019alineaci\u00f3, el rival, els resultats de la jornada i les expectatives del partit. El barri entra, a poc a poc, en un estat d\u2019expectativa. Aquesta separaci\u00f3 no \u00e9s nom\u00e9s temporal, sin\u00f3 tamb\u00e9 simb\u00f2lica. Les samarretes quadribarrades, les bufandes, les banderes i els altres signes del club fan visible una identitat que durant la resta de la setmana pot romandre m\u00e9s difusa. Persones que aparentment no es coneixen comparteixen taula, comentaris, bromes o salutacions simplement perqu\u00e8 porten els mateixos colors. La identitat individual comen\u00e7a aix\u00ed a despla\u00e7ar-se cap a una identitat compartida. El futbol actua com un llenguatge com\u00fa i el barri es prepara per entrar en un temps excepcional, diferent del quotidi\u00e0 (Meneses, 2008). A mesura que s\u2019acosta l\u2019hora del partit, els carrers es van omplint i el flux de persones convergeix progressivament cap al Narc\u00eds Sala.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>
\n

Tapia Gonz\u00e1lez, M. Zoila (2025). Bar de les Rodalies del Narc\u00eds Sala<\/em>. [Fotografia]. Barri de Sant Andreu de Palomar.<\/sup><\/sub><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Temps 2. Pas del llindar: entrada a l\u2019espai ritual.<\/em><\/sub><\/p>\n\n\n\n

El segon temps comen\u00e7a amb l\u2019entrada a l\u2019estadi Narc\u00eds Sala. Creuar els accessos del camp significa travessar un llindar. L\u2019espai ordinari del barri queda moment\u00e0niament enrere i s\u2019accedeix a un recinte carregat de mem\u00f2ria, simbolisme i identitat. L\u2019estadi no funciona \u00fanicament com un contenidor arquitect\u00f2nic del partit, sin\u00f3 com un espai ritualitzat per l\u2019\u00fas repetit i per les pr\u00e0ctiques que hi tenen lloc setmana rere setmana. La mateixa arquitectura distribueix els participants i ordena diferents maneres de viure el ritual. La Tribuna concentra principalment fam\u00edlies i persones adultes; el Gol Nord acull la graderia d\u2019animaci\u00f3 i els grups ultres; General presenta una composici\u00f3 m\u00e9s diversa, mentre que el Gol Sud queda reservat a l\u2019afici\u00f3 visitant. Aquesta distribuci\u00f3 no \u00e9s purament funcional. Cada sector implica una manera espec\u00edfica d\u2019habitar el partit. La Tribuna, coberta per una gran estructura met\u00e0l\u00b7lica, presenta un ambient familiar. S\u2019hi observen persones grans que hi assisteixen soles, parelles d\u2019edat avan\u00e7ada, adolescents menjant pipes, mares amb nadons, infants i fam\u00edlies senceres. Molts vesteixen els colors de la UESA i, encara que no acostumen a iniciar els c\u00e0ntics, els segueixen, animen i xiulen quan el joc ho reclama.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

Fora del camp, el ritual tamb\u00e9 s\u2019est\u00e9n als edificis que envolten l\u2019estadi. Els dies de partit, nombrosos balcons es converteixen en extensions de la graderia. Des d\u2019all\u00e0, ve\u00efns amb samarretes, bufandes, senyeres o estelades segueixen l\u2019encontre i participen simb\u00f2licament de l\u2019experi\u00e8ncia col\u00b7lectiva, malgrat no haver creuat f\u00edsicament les portes del Narc\u00eds Sala.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>
\n

Tapia Gonz\u00e1lez, Zoila (2025). Estadi Narc\u00eds Sala de la Uni\u00f3 Esportiva Sant Andreu (UESA), des de la Graderia Nord i des d\u2019on s\u2019observa l\u2019entramat urb\u00e0 que l\u2019envolta<\/em>. [Fotografia]. Barri de Sant Andreu de Palomar.<\/sup><\/sub><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Poc abans que l\u2019\u00e0rbitre assenyali l\u2019inici, cadascun dels sectors ja ha ocupat la seva posici\u00f3 habitual. \u00c9s al Gol Nord on el ritual adquireix una intensitat particular. A difer\u00e8ncia de la Tribuna, els vincles no s\u2019articulen tant a trav\u00e9s del parentiu com de l\u2019amistat i de les afinitats socials i pol\u00edtiques. El Gol Nord funciona com una mena de cor ritual: inicia els c\u00e0ntics, marca el ritme emocional de l\u2019estadi i projecta la seva energia cap a la resta de graderies. Constituint-se com a la batucada que batega i anima tot l\u2019espai (camp) i el temps (partit).<\/sub><\/p>\n\n\n\n

Un dels c\u00e0ntics m\u00e9s repetits durant els partits observats diu:<\/sub><\/p>\n\n\n\n

\n

No tengo un mango y voy igual,<\/sub><\/p>\n\n\n\n

De visitante o de local,<\/sub><\/p>\n\n\n\n

Fumando porros tomando vino,<\/sub><\/p>\n\n\n\n

El que no aliente a la UESA,<\/sub><\/p>\n\n\n\n

Para que carajo vino.<\/sub><\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

El cant transforma l\u2019espera en participaci\u00f3 i prepara els cossos per al temps central del ritual.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

Temps 3. Liminalitat: tensi\u00f3, conflicte i communitas.<\/em><\/sub><\/p>\n\n\n\n

Amb el xiulet inicial comen\u00e7a el tercer temps. El partit susp\u00e8n l\u2019ordre ordinari i introdueix els participants en un espai d\u2019incertesa. Durant noranta minuts, el resultat \u00e9s desconegut, les emocions fluctuen i els cossos es sincronitzen amb el joc. El Gol Nord es converteix en el principal motor emocional del camp. La seva part central no disposa de seients i els aficionats hi romanen drets durant tot el partit. Tampoc hi ha cap estructura que permeti aixoplugar-se. A primera l\u00ednia, diversos animadors dirigeixen els c\u00e0ntics amb meg\u00e0fons. Els Desperdicis, grup que s\u2019autodefineix com a ultra de la UESA, reparteixen banderes amb missatges pol\u00edtics i identitaris: refer\u00e8ncies a Palestina, s\u00edmbols de l\u2019esquerra, elements de cultura ultra i al\u00b7lusions al barri de Sant Andreu.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

Els c\u00e0ntics mantenen una tem\u00e0tica recurrent on apareixen ideals catalanistes, refer\u00e8ncies religioses populars i elements anticapitalistes:<\/sub><\/p>\n\n\n\n

\n

Portem una vida boja,<\/sub><\/p>\n\n\n\n

\u00c9s la vida que ens agrada.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

Nosaltres no comptem dies,<\/sub><\/p>\n\n\n\n

Nosaltres comptem jornades.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

Odiem a la policia,<\/sub><\/p>\n\n\n\n

Tamb\u00e9 odiem les nostres feines.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

Ens aixequem cada dia,<\/sub><\/p>\n\n\n\n

Volent que sigui diumenge.<\/sub><\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n

Estem bojos per la UESA (na na na na na),<\/sub><\/p>\n\n\n\n

Diumenges de borratxera (na na na na na),<\/sub><\/p>\n\n\n\n

Confio en la Moreneta, ella ens guiar\u00e0,<\/sub><\/p>\n\n\n\n

Els tarats dels Desperdicis ning\u00fa els aturar\u00e0.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

El dimoni a Salamanca (na na na na na),<\/sub><\/p>\n\n\n\n

Un altre tifo al Narc\u00eds Sala (na na na na na),<\/sub><\/p>\n\n\n\n

I per molt que ho intentin no es pot comparar,<\/sub><\/p>\n\n\n\n

Una vida de grandesa i una de mediocritat.<\/sub><\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n

Ahir de cop i volta<\/sub><\/p>\n\n\n\n

em vaig enamorar<\/sub><\/p>\n\n\n\n

del que porta quatre barres<\/sub><\/p>\n\n\n\n

sobre un escut daurat<\/sub><\/p>\n\n\n\n

es juga al Narcis Sala<\/sub><\/p>\n\n\n\n

i sempre de local<\/sub><\/p>\n\n\n\n

es diu Uni\u00f3 Esportiva<\/sub><\/p>\n\n\n\n

sempre junts fins al final<\/sub><\/p>\n\n\n\n

Al\u00e9, al\u00e9, al\u00e9, al\u00e9, al\u00e9, al\u00e9<\/sub><\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>
\n

Tapia Gonz\u00e1lez, M. Zoila (2025). Estadi Narc\u00eds Sala de la Uni\u00f3 Esportiva Sant Andreu (UESA), des de Tribuna i des d\u2019on s’observa la Graderia Nord amb una efervesc\u00e8ncia de banderes<\/em>. [Fotografia]. Barri de Sant Andreu de Palomar.<\/sup><\/sub><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

El temps del partit \u00e9s tamb\u00e9 un temps corporal. Quan la UESA s\u2019apropa a la porteria rival, els cossos s\u2019inclinen cap endavant. Una ocasi\u00f3 de gol pot provocar un silenci sobtat que, un segon despr\u00e9s, esclata en crits. Una decisi\u00f3 arbitral desencadena protestes simult\u00e0nies. Quan l\u2019equip ataca, els c\u00e0ntics s\u2019acceleren; quan el rival domina, apareixen murmuris, xiulets i expressions d\u2019inquietud. L\u2019estadi sembla respirar al mateix ritme.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

A mesura que el partit avan\u00e7a, la import\u00e0ncia del marcador conviu amb una altra experi\u00e8ncia igualment central: formar part del conjunt. L\u2019individu canta perqu\u00e8 els altres canten, aixeca els bra\u00e7os perqu\u00e8 la graderia els aixeca i protesta perqu\u00e8 el grup protesta. Els cossos, les veus i els gestos tendeixen a sincronitzar-se. El resultat final sembla gaireb\u00e9 secundari davant la import\u00e0ncia de participar en aquesta experi\u00e8ncia compartida.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

\u00c9s aqu\u00ed on emergeix amb m\u00e9s claredat la <\/sub>communitas<\/sub><\/em> descrita per Turner (1969). Durant el temps liminal, les difer\u00e8ncies socials, generacionals o de g\u00e8nere poden quedar parcialment suspeses davant una identitat compartida. El \u00abjo\u00bb cedeix temporalment espai al \u00abnosaltres\u00bb. La confrontaci\u00f3 amb l\u2019equip rival tamb\u00e9 refor\u00e7a aquesta cohesi\u00f3. El camp es converteix en un escenari de conflicte simb\u00f2lic on les tensions s\u2019expressen mitjan\u00e7ant c\u00e0ntics, insults, banderes, gestos i coreografies col\u00b7lectives. El camp esdev\u00e9 un escenari ritualitzat de tensi\u00f3 i confrontaci\u00f3 simb\u00f2lica, on la viol\u00e8ncia social \u00e9s redirigida cap a la graderia (Nunfio, 1970; Screti, 2010). En el cas dels Desperdicis, aquest conflicte incorpora una lectura pol\u00edtica expl\u00edcita, especialment vinculada a l\u2019antifeixisme i al catalanisme popular. Aquesta redirecci\u00f3 simb\u00f2lica de la viol\u00e8ncia permet canalitzar tensions socials m\u00e9s \u00e0mplies dins d\u2019un marc ritualitzat i compartit (Flor, 2020; Parra, 2017).<\/sub><\/p>\n\n\n\n

La liminalitat futbol\u00edstica no elimina les tensions socials, per\u00f2 les reorganitza dins d\u2019un marc compartit. Durant el partit, el conflicte queda concentrat en un adversari, en una decisi\u00f3 arbitral o en una jugada concreta, mentre la comunitat es refor\u00e7a internament a trav\u00e9s de la participaci\u00f3 emocional conjunta. Les difer\u00e8ncies socials, generacionals o de g\u00e8nere tendeixen a diluir-se moment\u00e0niament, refor\u00e7ant el sentiment de pertinen\u00e7a i igualtat simb\u00f2lica caracter\u00edstic de la communitas<\/em>.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

Temps 4. Resoluci\u00f3 ritual: celebraci\u00f3 o dol col\u00b7lectiu<\/em><\/sub><\/p>\n\n\n\n

El xiulet final de l\u2019\u00e0rbitre interromp sobtadament la tensi\u00f3. El partit s\u2019ha acabat. Amb aquest gest s\u2019inicia el quart temps ritual, dedicat a processar col\u00b7lectivament all\u00f2 que acaba de succeir. El resultat \u2014vict\u00f2ria, empat o derrota\u2014 determina el primer to emocional, per\u00f2 no esgota el significat de l\u2019experi\u00e8ncia. Si la UESA guanya, l\u2019estadi es transforma en celebraci\u00f3. Els c\u00e0ntics s\u2019intensifiquen, apareixen abra\u00e7ades i gestos d\u2019euf\u00f2ria, i la vict\u00f2ria \u00e9s incorporada immediatament al relat del club. Si l\u2019equip perd, l\u2019ambient pot tornar-se m\u00e9s silenci\u00f3s, per\u00f2 la derrota tamb\u00e9 produeix solidaritat i reafirmaci\u00f3: es comenta l\u2019arbitratge, es recorden les ocasions fallades i es projecta l\u2019esperan\u00e7a cap al partit seg\u00fcent. En tots dos casos, l\u2019experi\u00e8ncia \u00e9s col\u00b7lectivament resignificada. La vict\u00f2ria refor\u00e7a l\u2019orgull de pertinen\u00e7a; la derrota alimenta una narrativa de resist\u00e8ncia. El marcador deixa aix\u00ed de ser un resultat purament esportiu i passa a inscriure\u2019s en un relat m\u00e9s ampli sobre autenticitat, lluita i fidelitat al club i al barri (V\u00e1zquez Montalb\u00e1n, 2005).<\/sub><\/p>\n\n\n\n

Temps 5. Agregaci\u00f3: retorn a la quotidianitat i mem\u00f2ria col\u00b7lectiva<\/em><\/sub><\/p>\n\n\n\n

El cinqu\u00e8 i \u00faltim temps comen\u00e7a amb la sortida de l\u2019estadi. Els carrers recuperen progressivament el seu ritme habitual i els aficionats es dispersen pel barri. Per\u00f2 el ritual no desapareix amb el xiulet final. El partit continua en les converses als bars, als carrers, a les llars i a les xarxes socials. Es comenta una jugada, es discuteix una decisi\u00f3 arbitral, es recorda un gol o es comen\u00e7a a imaginar el partit seg\u00fcent. Aquest retorn a la quotidianitat no implica, per tant, tornar exactament al punt de partida. L\u2019experi\u00e8ncia ritual s\u2019incorpora a la mem\u00f2ria col\u00b7lectiva i refor\u00e7a els vincles constru\u00efts durant el partit. El relat del partit continua als carrers, als bars, a les llars i a les xarxes socials, prolongant els efectes del ritual en el temps. La transmissi\u00f3 generacional \u00e9s especialment visible a la Tribuna. Avis, pares i mares introdueixen els infants en una rutina que va molt m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019ensenyar-los a mirar futbol: els familiaritzen amb uns colors, un estadi, unes hist\u00f2ries i una determinada manera d\u2019identificar-se amb el barri. Al Gol Nord, aquesta transmissi\u00f3 es produeix sobretot a trav\u00e9s de les afinitats personals, pol\u00edtiques i socials. En ambd\u00f3s casos, el ritual permet reproduir i projectar la identitat de la UESA cap al futur (Nash, 2014).<\/sub><\/p>\n\n\n\n

El Narc\u00eds Sala actua aix\u00ed com un espai on Sant Andreu es representa a si mateix. Cada partit reactualitza un relat de barri obrer, popular i diferenciat, que reivindica la proximitat davant el futbol globalitzat i mercantilitzat. La UESA no \u00e9s nom\u00e9s l\u2019equip que juga dins del camp: es converteix en un dispositiu simb\u00f2lic a trav\u00e9s del qual el barri recorda, celebra i performa la seva pr\u00f2pia exist\u00e8ncia. Aquest proc\u00e9s d\u2019agregaci\u00f3 consolida la UESA com a objecte d\u2019orgull de barri i com a s\u00edmbol d\u2019una alteritat prolet\u00e0ria conscient, oposada al futbol globalitzat i mercantilitzat. El ritual futbol\u00edstic permet aix\u00ed reafirmar Sant Andreu com a comunitat diferenciada dins de la ciutat de Barcelona, reivindicant l\u2019autenticitat del micro davant del macro, i mantenint viu un teixit social basat en la mem\u00f2ria, la resist\u00e8ncia i la cultura popular. El ritual futbol\u00edstic culmina, per tant, quan el partit deixa de ser nom\u00e9s futbol. Durant unes hores, el barri es concentra, travessa un llindar, comparteix tensions, canta, celebra o pateix i, finalment, retorna a la quotidianitat havent reafirmat una identitat col\u00b7lectiva. Anar al Narc\u00eds Sala \u00e9s, en aquest sentit, una manera ritualitzada de tornar a ser Sant Andreu.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

Seq\u00fc\u00e8ncia ritual><\/strong><\/h4>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n

An\u00e0lisi ritual><\/strong><\/h4>\n\n\n\n

L\u2019an\u00e0lisi etnogr\u00e0fica permet identificar tres espais principals en la ritualitat vinculada a la UESA: l\u2019estadi Narc\u00eds Sala, amb les seves divisions internes segons els diferents sectors d\u2019afici\u00f3; la Rambla de Sant Andreu, com a espai de trobada i continu\u00eftat del ritual; i les xarxes socials, que prolonguen simb\u00f2licament i narrativament l\u2019experi\u00e8ncia futbol\u00edstica m\u00e9s enll\u00e0 del dia de partit. D\u2019aquests espais, \u00e9s l\u2019estadi Narc\u00eds Sala el que concentra una major densitat simb\u00f2lica i, sobretot, el que performa amb m\u00e9s intensitat la tensi\u00f3, la identitat i el sentiment de pertinen\u00e7a al barri. \u00c9s especialment en el <\/sub>Temps 3<\/sub><\/strong>, el moment liminal per excel\u00b7l\u00e8ncia, quan aquesta identitat es reactualitza. Allunyat temporalment de l\u2019ordre quotidi\u00e0, l\u2019estadi es converteix en un espai on \u00e9s possible recrear all\u00f2 que el barri imagina que \u00e9s i, alhora, expressar reivindicacions, resist\u00e8ncies, oposicions, tensions i anhels. Els c\u00e0ntics, la m\u00fasica, les postures corporals, la indument\u00e0ria, les banderes i les formes de participaci\u00f3 col\u00b7lectiva condensen aquesta identitat i la fan visible. Els <\/sub>Temps 1 i 2<\/sub><\/strong> funcionen com a fases preparat\u00f2ries que faciliten la separaci\u00f3 progressiva de la quotidianitat, mentre que els <\/sub>Temps 4 i 5<\/sub><\/strong> mostren l\u2019efic\u00e0cia del ritual: haver expressat col\u00b7lectivament qui s\u00f3n, haver canalitzat tensions i haver refor\u00e7at els vincles socials del barri.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

El futbol constitueix, en aquest sentit, un fet social total, susceptible de ser analitzat antropol\u00f2gicament com una instituci\u00f3 carregada de ritualitat i simbolisme (Elias & Dunning, 1986). El cas de la UESA mostra amb especial claredat com, durant el temps liminal, es produeix una condensaci\u00f3 simb\u00f2lica i performativa de la identitat col\u00b7lectiva: una determinada idea de comunitat es representa i es refor\u00e7a a trav\u00e9s dels seus s\u00edmbols, gestos i formes de participaci\u00f3 (Turner, 1969). L\u2019estadi funciona aix\u00ed com un escenari ritualitzat de tensi\u00f3 i conflicte, on la conflictivitat social \u00e9s canalitzada simb\u00f2licament des de la graderia i transformada en una expressi\u00f3 de poder popular (Nunfio, 1970; Screti, 2010). En aquest context, el grup ultra Desperdicis exerceix un paper central com a agent ideol\u00f2gic i productor de discurs, articulant referents d\u2019antifeixisme, catalanisme popular i resist\u00e8ncia social dins d\u2019un marc compartit. L\u2019arrelament a la UESA \u00e9s, per tant, an\u00e0leg a l\u2019arrelament al barri, per\u00f2 alhora el transcendeix: a trav\u00e9s de l\u2019associacionisme, el club es converteix en un dispositiu de mem\u00f2ria col\u00b7lectiva que supera l\u2019\u00e0mbit estrictament esportiu (Nash, 2014). Aquesta identitat es transmet, a m\u00e9s, per vies diferenciades. A la Tribuna, principalment mitjan\u00e7ant vincles familiars, amb avis, pares i mares que introdueixen els infants en el ritual futbol\u00edstic; al Gol Nord, a trav\u00e9s de vincles d\u2019amistat, afinitat pol\u00edtica i sociabilitat, que no depenen del parentiu per\u00f2 generen igualment un fort sentiment de pertinen\u00e7a. En tots dos casos, la UESA funciona com un espai de reproducci\u00f3 identit\u00e0ria i de continu\u00eftat simb\u00f2lica del barri. El futbol de la UESA s\u2019erigeix aix\u00ed com una expressi\u00f3 d\u2019orgull d\u2019un barri obrer i com una forma d\u2019alteritat conscient davant del futbol professional, globalitzat i mercantilitzat. Tot i que alguns aficionats poden mantenir simpaties pel FC Barcelona com a s\u00edmbol de catalanitat en escales m\u00e9s \u00e0mplies, la identificaci\u00f3 m\u00e9s immediata i quotidiana recau en la UESA. \u00c9s en aquesta proximitat on es construeix el relat de l\u2019autenticitat del micro: el futbol popular, de base i arrelat al territori (V\u00e1zquez Montalb\u00e1n, 2005), capa\u00e7 de convertir un partit en una forma col\u00b7lectiva de mem\u00f2ria, resist\u00e8ncia i afirmaci\u00f3 de Sant Andreu .<\/sub><\/p>\n\n\n\n

Bibliografia<\/strong>><\/h4>\n\n\n\n

Bundio, J. (2018). La construcci\u00f3n del otro en el f\u00fatbol. Identidad y alteridad en los cantos de las hinchadas argentinas.Cuadernos de Antropolog\u00eda Social, <\/em>47.<\/em><\/sub><\/p>\n\n\n\n

Duch, S. (2005). Futbol, met\u00e0fora d\u2019una guerra freda: un estudi antropol\u00f2gic del Bar\u00e7a. Revista d’Etnologia de Catalunya<\/em>, 26, 138\u2013. http:\/\/hdl.handle.net\/10803\/8414<\/a><\/sub><\/p>\n\n\n\n

Ehrenberg, A., Chartier, R. and Aug\u00e9, M. (1987). Sport, religion et violence : D\u00e9bat entre Alain Ehrenberg, Roger Chartier et Marc Aug\u00e9. Esprit<\/em>, 125(4), 63\u201370.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

Elias, N., Dunning, E. and Jim\u00e9nez, P. (2015).Deporte y ocio en el proceso de la civilizaci\u00f3n.<\/em> Fondo de Cultura Econ\u00f3mica.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

Feixa, C. (1992). El bar\u00e7a, un fenomen inexplicable?<\/em> An\u00e0lisi antropol\u00f2gica del m\u00f3n cul\u00e9. Revista, 1992, Lleida.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

Grijelmo, A. and Santamar\u00eda, P. P. (2009).Cultura y guerra del f\u00fatbol<\/em>. Editorial UOC.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

Siegfried, K. E. (2022). El f\u00fatbol y la religi\u00f3n pagana.<\/em> Miami University Oxford.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

Meneses, J. A. C. (2008). El futbol nos une: socializaci\u00f3n, ritual e identidad en torno al futbol. Culturales<\/em>, 4(8), 101\u2013140.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

Nunfio. (1970). Radiograf\u00eda de la guerra del futbol o de las cien horas. Revista Mexicana de Sociolog\u00eda<\/em>, 32(3), 659\u2013690. https:\/\/doi.org\/10.2307\/3539220<\/sub><\/p>\n\n\n\n

Segura Soto, G. A. (2012). Prepara, apunta, dispara… fusila al portero. La met\u00e1fora b\u00e9lica en el f\u00fatbol. K\u00e1\u00f1ina<\/em>, 33(4).<\/sub><\/p>\n\n\n\n

Screti, F. (2010). F\u00fatbol, guerra, naciones y pol\u00edtica.Raz\u00f3n y Palabra<\/em>, 74.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

V\u00e1zquez Montalb\u00e1n, M. (2005). F\u00fatbol: una religi\u00f3n en busca de un dios<\/em>. Debate.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

Villena Fiengo, S. (2010). Del f\u00fatbol y otros demonios. F\u00fatbol, religi\u00f3n y nacionalismos en Costa Rica. Anuario de Estudios Centroamericanos,<\/em> 35\/36, 137\u2013147. http:\/\/www.jstor.org\/stable\/41306417<\/sub><\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Ritual descrit i analitzat per Maria Zoila Tapia Gonz\u00e1lez (2025). Uni\u00f3 Esportiva de Sant Andreu (UESA), Barcelona. Resum> El futbol, ent\u00e8s com a instituci\u00f3 social, constitueix un fet social susceptible d\u2019an\u00e0lisi antropol\u00f2gica, ja que produeix formes espec\u00edfiques de comunitat, pertinen\u00e7a i representaci\u00f3 simb\u00f2lica (Elias & Dunning, 1986). La pr\u00e0ctica esportiva, i en particular el futbol, […]<\/p>\n","protected":false},"author":446,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[8],"tags":[],"class_list":["post-5072","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-rituals"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/rituals\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5072","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/rituals\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/rituals\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/rituals\/wp-json\/wp\/v2\/users\/446"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/rituals\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5072"}],"version-history":[{"count":24,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/rituals\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5072\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5333,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/rituals\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5072\/revisions\/5333"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/rituals\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5072"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/rituals\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5072"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/rituals\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5072"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}