{"id":5235,"date":"2026-09-01T17:15:18","date_gmt":"2026-09-01T15:15:18","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/rituals\/?p=5235"},"modified":"2026-09-05T21:12:00","modified_gmt":"2026-09-05T19:12:00","slug":"negre-de-la-riba-festa-del-foc-de-la-revetlla-de-sant-joan","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/rituals\/negre-de-la-riba-festa-del-foc-de-la-revetlla-de-sant-joan\/","title":{"rendered":"Negre de la Riba. Festa del Foc de la revetlla de Sant Joan"},"content":{"rendered":"\n
Jorquera, Suzanne (2025). El mascar\u00f3 de proa, el Negre de la Riba, retornat i penjat al barri. <\/em>[Fotografia]. Barri de la Barceloneta, Barcelona.<\/sup><\/sub><\/summary>\n

Ritual descrit i analitzat per Suzanne Jorquera Mateu (2026).<\/p>\n<\/details>\n\n\n\n

Ritual descrit i analitzat per Suzanne Jorquera Mateu (2026).<\/p>\n\n\n\n

Barri de la Barceloneta, Barcelona.<\/p>\n\n\n\n

Cada any, 23 de juny.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

Resum<\/strong>><\/h4>\n\n\n\n

Aquesta descripci\u00f3 etnogr\u00e0fica del ritual del Negre de la Riba s\u2019inscriu en una recerca desenvolupada en el context del M\u00e0ster d\u2019Antropologia i Etnografia entre finals de 2024 i la segona meitat de 2026. El treball es basa en eines metodol\u00f2giques pr\u00f2pies de l\u2019antropologia, especialment el treball de camp, l\u2019observaci\u00f3 participant i els espais informals d\u2019intercanvi amb un grup de ve\u00efns i ve\u00efnes de la Barceloneta que impulsen i sostenen aquesta celebraci\u00f3.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

El ritual es centra en el Negre de la Riba, una figura aparentment inofensiva emmarcada en la cultura popular de la Barceloneta. Pret\u00e9n abordar un conjunt de tensions socials, pol\u00edtiques i simb\u00f2liques que travessen la cultura popular i la reconstrucci\u00f3 de la mem\u00f2ria del patrimoni cultural catal\u00e0. En aquest cas, el mascar\u00f3 no s\u2019ha enfocat com un objecte ex\u00e0nime, passiu o simplement com un producte festiu, sin\u00f3 com un artefacte carregat de significats, canviant, disputat i hist\u00f2ricament situat. La traject\u00f2ria hist\u00f2rica del mascar\u00f3 permet observar com una mateixa figura pot ser llegida i interpretada des de diverses mirades. Com a s\u00edmbol de resist\u00e8ncia ve\u00efnal, un element festiu, un residu inc\u00f2mode del passat colonial catal\u00e0, com un objecte patrimonialitzat per institucions culturals i finalment, com un element de conflicte entre mem\u00f2ries que pretenen obtenir legitimitat. Tal com va plantejar Gramsci (a Serna i Pons, 2011), aquestes formes d\u2019expressi\u00f3 no han de ser enteses des d\u2019una perspectiva pintoresca o residual, sin\u00f3 com a concepcions del m\u00f3n i de la vida vinculades a les classes subalternes o populars i a la seva manera d\u2019interpretar i habitar la realitat social. Aquesta mirada resulta \u00fatil per analitzar el Negre de la Riba no nom\u00e9s com una figura festiva, sin\u00f3 com un artefacte a trav\u00e9s del qual el ve\u00efnat articula una lluita pol\u00edtica i una manera pr\u00f2pia de relacionar-se amb el barri, la seva hist\u00f2ria i les transformacions que amenacen la seva superviv\u00e8ncia.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

Categories descriptives<\/strong>><\/h4>\n\n\n\n

Mascar\u00f3 proa, Foc, Infern, Sant Joan, Inversi\u00f3 ordre, Mem\u00f2ria, Resist\u00e8ncia i Reivindicaci\u00f3 ve\u00efnal.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

Descripci\u00f3 etnogr\u00e0fica<\/strong>><\/h4>\n\n\n\n

El Negre de la Riba va ser un mascar\u00f3 de proa que, segons fonts hist\u00f2riques com l\u2019arxiu del Museu Mar\u00edtim de Barcelona o els articles com la Campana de Gr\u00e0cia, podria procedir d\u2019un bergant\u00ed-goleta. A inicis del segle XIX, el boter Francesc Bonjoch el va adquirir i el va penjar a l\u2019entrada del magatzem d\u2019efectes navals situat al desaparegut Moll de la Riba. Va gaudir de gran popularitat entre els ciutadans i els ve\u00efns del barri de la Barceloneta i va ser protagonista de diferents articles, poemes i odes liter\u00e0ries sat\u00edriques de l\u2019\u00e8poca com l\u2019Esquella de la Torratxa. Segons l\u2019arxiu del Museu Mar\u00edtim de Barcelona (Jorquera 2026), en 1934 els \u00faltims propietaris del mascar\u00f3 el van cedir a l\u2019Escola N\u00e0utica de Barcelona, fundada el 1769. Amb l\u2019esclat de la Guerra Civil i la posterior dictadura franquista, el mascar\u00f3 de proa va quedar tancat a les golfes durant m\u00e9s de cinquanta anys. Va ser el 1996 que el mateix museu va iniciar un proc\u00e9s de restauraci\u00f3 i segons l\u2019informe d\u2019intervenci\u00f3, es va dictaminar que el mascar\u00f3 havia estat una figura tallada de fusta que representava un indi iroqu\u00e8s en lloc d\u2019un guerrer afric\u00e0, tal com s\u2018havia fins aleshores. L\u2019any 2003 amb motiu del 250\u00e8 aniversari de la Barceloneta, un grup de ve\u00efns i integrants del taller artes\u00e0 \u201cConstructors de fantasies\u201d van impulsar la recuperaci\u00f3 de la mem\u00f2ria envers el Negre de la Riba i van recrear una figura en fibra de vidre de l\u2019antic mascar\u00f3 de proa i no de la restauraci\u00f3 convertida en un ind\u00edgena nord-americ\u00e0. Amb aquesta acci\u00f3 van voler retornar al barri de la Barceloneta l\u2019hist\u00f2ric mascar\u00f3 de proa que el ve\u00efnat intentava recordar i el van ubicar enmig de la Pla\u00e7a Poeta Bosc\u00e0, darrera de la porta principal de l\u2019esgl\u00e9sia, un espai molt concorregut pels ve\u00efns. Cal recordar que l\u2019Ajuntament de Barcelona va conferir al Negre de la Riba el paper de b\u00e9 paisatg\u00edstic amb el programa Petits Paisatges de l\u2019Institut Municipal del Paisatge urb\u00e0 per \u2013segons exposa l\u2019espai web de l\u2019ajuntament\u2013 dotar de valor la hist\u00f2ria popular del barri. Aquesta nova atribuci\u00f3 com a b\u00e9 paisatg\u00edstic genera un espai de pelegrinatge tur\u00edstic on diferents grups s\u2019aturen en massa a alabar o potser maleir al mascar\u00f3 de proa.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

Veure Informaci\u00f3 sobre l\u2019atorgament de b\u00e9 paisatg\u00edstic:
https:\/\/ajuntament.barcelona.cat\/premsa\/2017\/12\/29\/barcelona-rep-lhome-dels-nassos-i-els-animals-de-larca-de-noe-amb-una-festa-infantil-davant-del-mascaro-de-proa-el-negre-de-la-riba\/<\/a><\/sub><\/p>\n\n\n\n

Actualment, aquest grup de ve\u00efns s\u2019autoanomena \u201cLa Genteta del Negre\u201d i est\u00e0 conformat per artesans i artistes del barri, alguns membres dels \u201cDiables de la Barceloneta\u201d, membres d\u2019altres entitats socials i culturals del territori, activistes en contra de la Gentrificaci\u00f3 i la massificaci\u00f3 tur\u00edstica i altres ve\u00efns. El Negre de la Riba no disposa, per\u00f2, d\u2019una festivitat pr\u00f2pia. La figura emergeix en diferents moments del calendari festiu i reivindicatiu de la Barceloneta, convertint-se en una mena de pres\u00e8ncia disponible que apareix quan la comunitat considera que \u00e9s necess\u00e0ria. Com afirmava un dels participants: <\/sub><\/p>\n\n\n\n

\n

\u00ab\u00c9s un \u00e9sser lliure, sortir\u00e0 quan se\u2019l necessiti i vulgui\u00bb.<\/sub><\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

\u00abBaixar el Negre de la Riba de puesto\u00bb \u00e9s, precisament, l\u2019expressi\u00f3 que els participants utilitzen per designar aquest moment. La figura abandona la seva posici\u00f3 habitual a la fa\u00e7ana i entra en circulaci\u00f3 pel barri. Ho fa en cercaviles, en les celebracions dels Diables de la Barceloneta, en els balls de les corals humor\u00edstiques de la Pasqua Granada o en mobilitzacions contra la proliferaci\u00f3 dels pisos tur\u00edstics. Cada vegada que el Negre \u00abbaixa\u00bb, el mascar\u00f3 deixa de ser una figura imm\u00f2bil del paisatge urb\u00e0 i es converteix en protagonista d\u2019una acci\u00f3 col\u00b7lectiva. Ocupar el carrer amb ell \u00e9s tamb\u00e9 una manera de proclamar la continu\u00eftat del barri davant dels processos de transformaci\u00f3 urbana que amenacen la comunitat.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

Les darreres edicions de la Festa del Foc de la revetlla de Sant Joan per part del grup de \u201cDiables de la Barceloneta\u201d ha estat protagonitzada pel mascar\u00f3 de proa. En paraules d\u2019un membre de la colla:<\/sub><\/p>\n\n\n\n

\n

\u201c\u00c9s una festa per recordar un passat hist\u00f2ric de professions i vida social al barri. On podem ocupar els carrers i demostrar que encara som aqu\u00ed. Qu\u00e8 lluitem, que existim, que resistim\u201d.<\/sub><\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

Temps 1. \u00abBaixar el negre de puesto\u00bb  <\/em> <\/sub><\/p>\n\n\n\n

La seq\u00fc\u00e8ncia ritual comen\u00e7a abans que el foc i la m\u00fasica ocupin els carrers. Perqu\u00e8 la festa pugui iniciar-se, cal primer fer descendir el Negre de la Riba de la fa\u00e7ana on roman exposat habitualment. L\u2019operaci\u00f3 requereix una petita bastida amb rodes que un dels ve\u00efns guarda al seu taller. Aparentment \u00e9s una acci\u00f3 senzilla, per\u00f2 necessita coordinaci\u00f3. La bastida es trasllada fins a la pla\u00e7a del Poeta Bosc\u00e0 i, un cop situada sota la figura, dues persones hi pugen per subjectar i enlairar el mascar\u00f3 mentre una tercera estabilitza l\u2019estructura perqu\u00e8 no es desplaci carrer avall.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

La baixada transforma immediatament la condici\u00f3 de la figura. El Negre deixa la seva posici\u00f3 elevada i imm\u00f2bil a la fa\u00e7ana i passa literalment a mans de la comunitat. Un cop baixat el Negre de la Riba, un dels integrants desplega la seva flauta i les persones congregades comencen a entonar el c\u00e0ntic de la composici\u00f3 que li han dedicat a les aventures del Mascar\u00f3 de Proa. La m\u00fasica acompanya aix\u00ed la seva entrada en el temps festiu.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>
\n

Jorquera, Suzanne (2025). Baixar al Negre de la Riba, amb el sol i la lluna<\/em>. [Fotografia]. Barri de la Barceloneta, Barcelona.<\/sup><\/sub><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>
\n

Constructors de fantasies (2025). Oda al Negre de la Riba<\/em>. [Text]. Barri de la Barceloneta, Barcelona.<\/sup><\/sub><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

A partir d\u2019aqu\u00ed comencen els preparatius. Els Diables traslladen el mascar\u00f3 al seu local per preparar el carruatge que l\u2019acompanyar\u00e0 durant la Nit del Foc. Per a aquesta ocasi\u00f3 havien constru\u00eft un carro pintat de negre que posteriorment decorarien amb flames vermelles i taronges, simulant una foguera.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

La baixada del mascar\u00f3 de proa dona lloc a tot un seguit d\u2019actes preparatius rituals.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

El moss\u00e8n de l\u2019esgl\u00e9sia facilita la clau que obra la porta principal de l\u2019esgl\u00e9sia. Aix\u00f2 comporta una relaci\u00f3 de confian\u00e7a i intercanvi entre la comunitat. \u201cT\u00e9 la clau\u201d; \u201cGr\u00e0cies Moss\u00e8n\u201d. Els membres de la colla es distribueixen en grups de treball. Els primers preparatius s\u2019organitzen al terrat i la idea \u00e9s tensar el cablejat des de la coberta fins al mig de la pla\u00e7a perqu\u00e8 les figures del sol i la lluna formin un descens des del cel fins a la Font a ritme de m\u00fasica i petards. Tres membres de la colla pugen al terrat per tensar el cablejat i preparar la pirot\u00e8cnia i altres tres esperen al centre de la pla\u00e7a per unir i muntar l\u2019estructura.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

En una sala parroquial es prepara el sopar de benvinguda per a les colles convidades. Mentrestant, altres membres traslladen fustes, cartrons i garrafes de sorra fins a la pla\u00e7a del Poeta Bosc\u00e0, on s\u2019encendr\u00e0 la foguera de Sant Joan.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

El Negre tamb\u00e9 ha de ser preparat i engalanat. Un membre de La Genteta del Negre, juntament amb el moss\u00e8n, s\u2019encarrega de revestir-lo i col\u00b7locar-lo damunt del carruatge. L\u2019operaci\u00f3 es realitza amb cura. Abans de la sortida, el mascar\u00f3 \u00e9s introdu\u00eft a l\u2019interior de l\u2019esgl\u00e9sia i se li col\u00b7loca una corona de llorer. Aquesta corona marca simb\u00f2licament el seu ressorgiment: el mascar\u00f3 abandona temporalment la immobilitat de la fa\u00e7ana per tornar a prendre possessi\u00f3 del carrer i de la festa. La corona de llorer esdev\u00e9 el seu ressorgiment.<\/sub> <\/p>\n\n\n\n

Temps 2. L’encesa a la porta de l’infern<\/sub><\/em><\/p>\n\n\n\n

A dos quarts de nou tocades, la banda musical inicia el toc de sortida per dirigir-se a la Repla, nom amb qu\u00e8 el ve\u00efnat designa la pla\u00e7a del Poeta Bosc\u00e0. Al centre de la pla\u00e7a espera la foguera de Sant Joan. S\u2019enc\u00e9n amb la Flama del Canig\u00f3, que un membre de la colla ha anat a buscar pr\u00e8viament a la pla\u00e7a de Sant Jaume. Al voltant del foc s\u2019ha disposat un per\u00edmetre de seguretat delimitat amb tanques met\u00e0l\u00b7liques. A poc a poc, la foguera comen\u00e7a a alimentar-se amb objectes aportats pels mateixos ve\u00efns: mobles vells, cartrons, fustes i papers. Els materials acumulats s\u00f3n impregnats amb un producte inflamable i finalment s’enc\u00e9n amb la torxa que transporta la Flama del Canig\u00f3. El foc creix mentre la banda de percussi\u00f3 Samb\u00e9 Kings<\/em> omple l\u2019espai de ritme. Entre els assistents circulen petits papers amb desitjos. Els participants els lliuren als membres dels Diables perqu\u00e8 els llancin a les flames. Aix\u00ed, el foc no consumeix nom\u00e9s objectes vells: tamb\u00e9 rep paraules, desitjos i expectatives.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>
\n

Diables de la Barceloneta (2025). La porta de l’infern a la Nit del Foc<\/em>. [Fotografia]. Barri de la Barceloneta, Barcelona.<\/sup><\/sub><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>
\n

<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>
\n

Diables i diablesses de la Barceloneta (2025). Foguera de Sant Joan a la Repla (Pla\u00e7a Poeta Bosc\u00e0)<\/em>. [Fotografies]. Barri de la Barceloneta, Barcelona. (8) Instagram<\/a><\/sup><\/sub><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Cap a dos quarts de deu, la foguera comen\u00e7a a extingir-se. Els mobles i cartrons s\u2019han convertit en cendres i els membres de la colla apaguen amb sorra les darreres espurnes. Per\u00f2 el ritual no s\u2019atura. La m\u00fasica, a ritme de tabalada, guia ara els participants cap a la Sanmi<\/em>, la pla\u00e7a de Sant Miquel. All\u00e0, l\u2019espai ha estat transformat. S\u2019hi ha col\u00b7locat unes tanques perqu\u00e8 la baixada del sol i la lluna obliga a guardar una dist\u00e0ncia de seguretat. Durant la foguera, l\u2019equip que ha quedat preparant la pla\u00e7a. La fa\u00e7ana de l\u2019esgl\u00e9sia est\u00e0 il\u00b7luminada amb una llum vermella intensa que cobreix tota la pla\u00e7a i converteix simb\u00f2licament la porta del temple en la porta de l\u2019infern. Els carros amb pirot\u00e8cnia, els portadors dels petards i els membres de les diferents colles ocupen posicions predeterminades als laterals. L\u2019espai quotidi\u00e0 de la pla\u00e7a ha desaparegut moment\u00e0niament. La llum, el foc i la disposici\u00f3 dels participants construeixen un altre escenari.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

Temps 3. El Negre de la Riba i la legi\u00f3 de l\u2019infern<\/sub><\/em><\/p>\n\n\n\n

La pla\u00e7a de Sant Miquel nom\u00e9s queda enlluernada pels llums vermellosos que apunten cap a la porta de l\u2019esgl\u00e9sia. La Sanmi<\/em> \u00e9s plena de gent. Els assistents s\u2019amunteguen als laterals i encerclen el per\u00edmetre de la pla\u00e7a. Es fa un silenci expectant. Un dels membres dels diables de la Barceloneta atresora la clau dels porticons interns de la parr\u00f2quia i de la rectoria i es dirigeix a obrir-los per deixar pas als portadors del Negre de la Riba.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

Enmig del silenci, les portes del temple s\u2019obren.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>
\n

<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>
\n

Jorquera, Suzanne (2025). El Negre de la Riba surt de l\u2019esgl\u00e9sia<\/em>. [Fotografies]. Barri de la Barceloneta, Barcelona.<\/sup><\/sub><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Dos portadors se situen a banda i banda de les escales i encenen bengales de m\u00e0 d\u2019un vermell intens. A l\u2019interior, els altres portadors aixequen el mascar\u00f3 i se\u2019l carreguen a les espatlles. S\u00f3n les deu de la nit. A la pla\u00e7a, els diables esperen amb torxes, masses i ceptrots<\/em> preparats per cremar.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

Aleshores, la veu de l\u2019oradora trenca el silenci:<\/sub><\/p>\n\n\n\n

\n

\u00abIniciem la Nit del Foc amb el Negre de la Riba de la Barceloneta\u00bb.<\/sub><\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

Comen\u00e7a a sonar per tota la pla\u00e7a Yo soy la muerte<\/em>, del Gran Combo de Puerto Rico. El Negre travessa la porta de l\u2019esgl\u00e9sia, baixa les escales i avan\u00e7a entre els assistents fins al centre de l\u2019espai. Els portadors el col\u00b7loquen sobre el carruatge preparat per a l\u2019ocasi\u00f3. La figura ja no \u00e9s el mascar\u00f3 imm\u00f2bil que habitualment contempla la pla\u00e7a des de la fa\u00e7ana. Ara presideix l\u2019espai ritual. Uns minuts despr\u00e9s, l\u2019oradora inicia la lectura del manifest que els Diables preparen cada any per a la revetlla.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>
\n

Jorquera, Suzanne (2025). El Negre de la Riba a sobre del carruatge<\/em>. [Fotografia]. Barri de la Barceloneta, Barcelona.<\/sup><\/sub><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Diables i diablesses de la Barceloneta (2025). Manifest 2025<\/em>. [Text]. Barri de la Barceloneta, Barcelona.<\/sup><\/sub><\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

Temps 4. Nit del Foc: el Sol i la Lluna  <\/sub><\/em><\/p>\n\n\n\n

En acabar el manifest, les colles es concentren al costat de la font de Sant Miquel. Durant uns instants, tota l\u2019atenci\u00f3 queda fixada en aquell punt.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

Aleshores comen\u00e7a el crit:<\/sub><\/p>\n\n\n\n

\n

\u00abFoc, foc, foc, foc, foc!\u00bb<\/sub><\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

\u00c9s el senyal. De sobte, el Sol i la Lluna inicien el seu moviment sobre la pla\u00e7a. Les dues grans estructures met\u00e0l\u00b7liques, cobertes de pirot\u00e8cnia, recorren els cables instal\u00b7lats hores abans. El Sol descendeix des del terrat mentre la Lluna s\u2019enlaira fins a trobar-lo a mig cam\u00ed. Enmig d\u2019una pluja d\u2019espurnes, les dues figures semblen saludar-se mentre sona Carros de foc<\/em>, de Vangelis.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

La pla\u00e7a, tenyida de vermell, es converteix completament en la porta de l\u2019infern. Els diables encenen les masses i els ceptrots<\/em> i comencen a girar per la Sanmi<\/em>. La percussi\u00f3 accelera. Els petards esclaten. Les espurnes ocupen l\u2019aire. Els cossos es mouen al ritme de la tamborinada. El Negre de la Riba es queda a un lateral presidint el ball de diables. <\/sub><\/p>\n\n\n\n

Com a culminaci\u00f3, les diferents colles pugen a la font de Sant Miquel i formen un castell hum\u00e0. Des d\u2019all\u00e0 encenen simult\u00e0niament totes les masses i ceptrots<\/em>. Una vegada m\u00e9s, el crit s\u2019imposa sobre el soroll dels petards:<\/sub><\/p>\n\n\n\n

\n

\u00abFoc, foc, foc, foc, foc!\u00bb<\/sub><\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

La pla\u00e7a queda saturada de llum, fum, percussi\u00f3 i crits. Les fronteres entre actors i espectadors comencen a desapar\u00e8ixer. Quan les tanques de seguretat s\u00f3n retirades i la banda de percussi\u00f3 ocupa el centre de la pla\u00e7a, el p\u00fablic entra finalment en l\u2019espai fins aleshores reservat als diables. La representaci\u00f3 es transforma en participaci\u00f3. La Sanmi<\/em> deixa de ser nom\u00e9s l\u2019escenari de la Nit del Foc i es converteix en un aquelarre popular compartit per colles i ve\u00efnat.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>
\n

Diables i diablesses de la Barceloneta (2025). Baixada del sol i la lluna amb el Negre de la Riba<\/em>. [Fotografia]. Barri de la Barceloneta, Barcelona. (8) Instagram<\/a><\/sup><\/sub><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>
\n

Diables i diablesses de la Barceloneta (2025). Encesa de la Font<\/em>. [Fotografia]. Barri de la Barceloneta, Barcelona. (8) Instagram<\/a><\/sup><\/sub><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Seq\u00fc\u00e8ncia ritual<\/strong>><\/h4>\n\n\n\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

An\u00e0lisi ritual<\/strong>><\/h4>\n\n\n\n

La figura del Negre de la Riba condensa una hist\u00f2ria tr\u00e0gica i canviant. Com un ull que ha contemplat el pas del temps, el mascar\u00f3 ha travessat diferents escenaris i significats: solcant els mars en temps de la colonitzaci\u00f3, presidint un magatzem del Moll de la Riba, ocult durant d\u00e8cades a les golfes de l\u2019Escola N\u00e0utica de Barcelona i reapareixent, finalment, com a element paisatg\u00edstic del barri. Per\u00f2 aquesta nova condici\u00f3 patrimonial no coincideix plenament amb la mirada constru\u00efda pel ve\u00efnat. Cada vegada que el mascar\u00f3 \u00e9s despenjat de la paret per participar en el ritual, deixa de ser un objecte fix, contemplatiu i institucionalitzat, i recupera la seva condici\u00f3 de Negre de la Riba: mascar\u00f3 d\u2019un vaixell, figura viva i s\u00edmbol d\u2019un barri mariner. Baixar-lo \u00e9s, en aquest sentit, reviure’l. Per aix\u00f2 se li canta, se\u2019l fa circular entre els \u00e9ssers del contraordre i se\u2019l reintegra entre els ve\u00efns de la Barceloneta, restituint-li simb\u00f2licament una identitat que el ritual reactiva una vegada i una altra.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

La Nit del Foc de la revetlla de Sant Joan al barri de la Barceloneta \u00e9s clarament un ritual d\u2019inversi\u00f3 de l\u2019ordre en qu\u00e8 el Negre de la Riba actua com a s\u00edmbol dominant. \u00abBaixar el Negre de puesto\u00bb, tal com expressen els mateixos participants, no \u00e9s nom\u00e9s una operaci\u00f3 material, sin\u00f3 l\u2019acci\u00f3 que inaugura el ritual i dona inici al Temps 1<\/strong>. El mascar\u00f3 abandona la seva posici\u00f3 fixa a la fa\u00e7ana i entra en circulaci\u00f3 pel barri. Aquesta baixada transforma el seu estatus: deixa de ser un element paisatg\u00edstic o patrimonial per convertir-se en actor ritual i s\u00edmbol de la comunitat. L\u2019oda dedicada al Negre de la Riba refor\u00e7a aquesta personificaci\u00f3. Les aventures i desventures atribu\u00efdes al mascar\u00f3 el converteixen en una figura capa\u00e7 de condensar la mem\u00f2ria del barri i, d\u2019alguna manera, de representar-lo. Al mateix temps, \u00abbaixar-lo de puesto\u00bb constitueix el preludi de l\u2019ocupaci\u00f3 del carrer. El fet de disposar col\u00b7lectivament d\u2019un element integrat en el paisatge urb\u00e0 i activar-lo en l\u2019espai p\u00fablic introdueix una l\u00f2gica pr\u00f2pia, comunit\u00e0ria. Disposar d\u2019ell com element festiu suposa una resposta a la necessitat d\u2019ocupaci\u00f3 de l\u2019espai i del carrer sense intervenci\u00f3 institucional.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

Un cop finalitzats els preparatius, el ritual entra en un per\u00edode liminal<\/strong> en qu\u00e8 l\u2019espai quotidi\u00e0 es transforma i adopta l\u2019aparen\u00e7a d\u2019un infern. Aquesta inversi\u00f3 no \u00e9s purament est\u00e8tica. La porta de l\u2019esgl\u00e9sia, la pla\u00e7a tenyida de vermell, els diables, el foc i la pirot\u00e8cnia configuren un contraordre simb\u00f2lic des del qual es dramatitza el conflicte amb aquelles formes d\u2019ordre que una part del ve\u00efnat percep com a imposades. En aquest sentit, la Nit del Foc pot entendre\u2019s com una escenificaci\u00f3 ritual de resist\u00e8ncia. un exemple clar de contraordre, de lluita simb\u00f2lica contra l\u2019ordre imposat. En la l\u00ednia del que va argumentar Frantz Fanon (1961) al considerar la viol\u00e8ncia del poble una contra-viol\u00e8ncia, resposta o una forma de combat a la viol\u00e8ncia institucional: un acte clarament de protesta contra la viol\u00e8ncia d\u2019Estat, un acte combatiu com a catarsi de la subjugaci\u00f3. El ritual crea un espai excepcional on el malestar, la den\u00fancia i la protesta poden ser dramatitzats, exterioritzats i convertits en una forma col\u00b7lectiva de catarsi.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

En el Temps 2<\/strong>, aquesta liminalitat s\u2019inicia amb l\u2019encesa d\u2019una foguera a la porta de l\u2019infern en el Repla, on el poble expressa els seus desitjos. Aquesta encesa \u00e9s la mateixa representaci\u00f3 de l\u2019infern, quedant obert<\/em> o actiu<\/em>. Tamb\u00e9, la flama del Canig\u00f3 busca significar la unitat social i pol\u00edtica a Catalunya, fora del control estatal (Castellv\u00ed, 2015). Una unitat que est\u00e0 representada per a totes les fogueres enceses, una llum que il\u00b7lumina la nit de Sant Joan, esborra la nit m\u00e9s curta de l\u2019any i anuncia un nou cicle. Coincideix amb el solstici d\u2019estiu, la nit m\u00e9s curta, temps que anuncia un inici, un per\u00edode creador, on tot \u00e9s possible, fins i tot la regeneraci\u00f3 pol\u00edtica.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

El Temps 3<\/strong> s\u2019obre amb la sortida del Negre de la Riba i la seva entrada a la pla\u00e7a acompanyat pels diables i diablesses. El mascar\u00f3 passa a presidir simb\u00f2licament l\u2019espai, envoltat per les figures de la legi\u00f3 de l\u2019infern. Aquests s\u00edmbols de lluita son els que presideixen la pla\u00e7a la Samni<\/em> quan es llegeix la declaraci\u00f3 d\u2019intencions amb el manifest. Fins aleshores els desitjos havien quedat ocults. El manifest els expressa p\u00fablicament, amb la salvaguarda de tota la legi\u00f3 del contraordre. El manifest transforma el malestar en discurs i converteix la pla\u00e7a en un espai de presa de paraula col\u00b7lectiva. El contraordre deixa de ser nom\u00e9s representat: passa a ser tamb\u00e9 enunciat.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

En el Temps 4<\/strong>, aquesta declaraci\u00f3 culmina amb la representaci\u00f3 de la Nit del Foc. Aquesta nit simbolitzada pel Sol ponent i la Lluna emergent, dona lloc a l\u2019expressi\u00f3 de la lluita simb\u00f2lica molt ben significada amb la m\u00fasica de Carros de foc<\/em> de Vangelis i tota l\u2019explosi\u00f3 de foc que l\u2019escorten. El descens del Sol i l\u2019ascens de la Lluna, la m\u00fasica de Carros de foc<\/em>, la pirot\u00e8cnia, els diables i els crits de \u00abFoc!\u00bb condensen el moment de m\u00e0xima intensitat ritual. En aquesta lluita finalment s\u2019afegeixen les colles i tot el poble. Cridar al Foc<\/em> \u00e9s una manera d\u2019acabar amb l\u2019ordre establert i ressuscitar al col\u00b7lectiu com un Au F\u00e8nix. \u00c9s a dir, una prova de for\u00e7a popular enmig de la pla\u00e7a, la Sanmi. <\/em>En aquest punt, el ritual deixa de ser exclusivament una representaci\u00f3 protagonitzada per les colles i incorpora progressivament el conjunt dels assistents. Aquesta incorporaci\u00f3 final \u00e9s significativa. El ritual culmina quan la distinci\u00f3 entre actors i espectadors es dilueix i la comunitat passa a formar part activa de l\u2019escena. El barri no nom\u00e9s contempla una representaci\u00f3 de resist\u00e8ncia, sin\u00f3 que la performa col\u00b7lectivament.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

La Nit del Foc permet aix\u00ed fer visibles alguns dels desitjos, tensions i conflictes que travessen la Barceloneta contempor\u00e0nia. El Negre de la Riba, situat al centre simb\u00f2lic d\u2019aquesta representaci\u00f3, condensa una mem\u00f2ria disputada del barri i es converteix en un artefacte capa\u00e7 d\u2019articular identitat, reivindicaci\u00f3 i resist\u00e8ncia territorial. En la l\u00ednia de Gramsci (a Serna i Pons, 2011), aquesta pr\u00e0ctica no s\u2019ha d\u2019entendre com una simple expressi\u00f3 pintoresca de cultura popular, sin\u00f3 com una manera pr\u00f2pia d\u2019interpretar i habitar la realitat social. El mascar\u00f3 i el ball de diables esdevenen recursos a trav\u00e9s dels quals una part del ve\u00efnat pensa el barri, recorda el seu passat i expressa la seva oposici\u00f3 a les transformacions que considera una amena\u00e7a per a la continu\u00eftat de la comunitat.\u00c9s en aquesta Nit que el barri escup amb for\u00e7a tot all\u00f2 que reivindica. \u00c9s durant aquesta nit quan el barri fa emergir, mitjan\u00e7ant el foc, la m\u00fasica, el manifest i l\u2019ocupaci\u00f3 de l\u2019espai p\u00fablic, all\u00f2 que habitualment resta m\u00e9s dispers o silenciat. Converteix el carrer en escenari, el mascar\u00f3 en actor i la reivindicaci\u00f3 en ritual. Durant unes hores, la Barceloneta performa simb\u00f2licament la seva pr\u00f2pia resist\u00e8ncia.El ritual admet tamb\u00e9 una lectura m\u00e9s \u00e0mplia de resist\u00e8ncia davant processos de despossessi\u00f3. La figura ind\u00edgena del Negre de la Riba pot evocar les viol\u00e8ncies colonials exercides sobre els pobles i, alhora, connectar simb\u00f2licament amb la lluita actual del ve\u00efnat contra la gentrificaci\u00f3 i la p\u00e8rdua del barri. En tots dos casos, el ritual converteix una mem\u00f2ria de despossessi\u00f3 en una reivindicaci\u00f3 de dignitat, pertinen\u00e7a i continu\u00eftat col\u00b7lectiva.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

Bibliografia<\/strong>><\/h4>\n\n\n\n

Castellv\u00ed, J. (2015). La unitat dels catalans. Un estudi sobre la g\u00e8nesi del significat en un ritual d\u2019identitat col\u00b7lectiva: el cas de la invenci\u00f3 de les \u201cfoguerades patri\u00f2tiques\u201d de Sant Joan<\/em> (Tesi doctoral). Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona. <\/sub><\/p>\n\n\n\n

Delgado, M., Contijoch, M. & Fabr\u00e9 Nadal, H. (2021). \u00abLas hogueras de la noche de Sant Joan y la desactivaci\u00f3n de la cultura infantil de la calle en Barcelona\u00bb. Disparidades<\/em> 76(2).<\/sub><\/p>\n\n\n\n

Fanon, F. (1961). Les Damn\u00e9s de la Terre<\/em>. \u00c9ditions Maspero.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

Gramsci, A. (2011). \u00bfQu\u00e8 es la cultura popular?<\/em>. Edici\u00f3 digital J. Serna Alonso i A. Pons (Eds.). Publicacions de la Universitat de Val\u00e8ncia.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

Homobono, J.A. (1990). Fiesta, tradici\u00f3n e identidad local. Salamanca<\/em>. Centro de Cultura Tradicional.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

Jorquera, S. (2026).  Al mal anomenat Negre de la Riba \u00e9s el ve\u00efnat qui li dona vida! Viva!. Un s\u00edmbol en disputa: Entre el discurs i la pr\u00e0ctica de la cultura popular<\/em>. Treball Final de M\u00e0ster, Universitat de Barcelona. https:\/\/hdl.handle.net\/2445\/230585<\/a><\/sub><\/p>\n\n\n\n

Prat, J. & Contreras, J. (1980). Les festes populars. Coneguem Catalunya<\/em>. Amelia Romero Editora.<\/sub><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Ritual descrit i analitzat per Suzanne Jorquera Mateu (2026). Barri de la Barceloneta, Barcelona. Cada any, 23 de juny. Resum> Aquesta descripci\u00f3 etnogr\u00e0fica del ritual del Negre de la Riba s\u2019inscriu en una recerca desenvolupada en el context del M\u00e0ster d\u2019Antropologia i Etnografia entre finals de 2024 i la segona meitat de 2026. El treball […]<\/p>\n","protected":false},"author":446,"featured_media":5236,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[8],"tags":[],"class_list":["post-5235","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-rituals"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/rituals\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5235","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/rituals\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/rituals\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/rituals\/wp-json\/wp\/v2\/users\/446"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/rituals\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5235"}],"version-history":[{"count":54,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/rituals\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5235\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5343,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/rituals\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5235\/revisions\/5343"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/rituals\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5236"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/rituals\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5235"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/rituals\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5235"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/rituals\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5235"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}