La ingesta de microplàstics en espècies claus del Mediterrani: un estudi experimental amb sardines que revela com el comportament alimentari i la temperatura influeixen en la ingesta i nous patrons espaials i temporals en la ingesta en crustacis de mar profund.
El nostre grup de recerca ha tingut l’oportunitat de participar en el congrés internacional MICRO 2024, un esdeveniment clau per compartir avenços en l’estudi de la contaminació per microplàstics. En aquesta edició, vam contribuir amb una comunicació oral i dos pòsters, posant el focus en els impactes dels microplàstics en la fauna marina del Mediterrani.
L’impacte dels microplàstics en la sardina
Oriol Rodríguez-Romeu, María Constenla, Anna Soler-Membrives, Gilbert Dutto, Claire Saraux, and Quentin Schull. 2024. Soup of fish and plastic: Unraveling plastic fiber ingestion and feeding behaviour effects in European sardine (Sardina pilchardus). International conference MICRO 2024: Plastic pollution from macro to nano. 23-27 September, Lanzarote (Spain). sciencesconf.org:micro2024:558806.
La sardina europea (Sardina pilchardus) ha experimentat un fort declivi en les seves poblacions salvatges, especialment a causa de canvis en la comunitat planctònica relacionats amb el canvi climàtic. Aquests canvis han afectat el seu comportament alimentari, fent que depenguin més de l’alimentació per filtració. En aquest context, el nostre estudi ha desenvolupat un sistema experimental innovador per analitzar la ingestó de fibres plàstiques en sardines en condicions controlades. Els resultats van mostrar que les sardines que s’alimenten per filtració ingereixen moltes més fibres (4.95 fibres/individu de mitjana) que aquelles que s’alimenten de manera selectiva (0.6 fibres/individu). A més, les sardines filtradores van experimentar una reducció en la seva condició corporal, principalment per la menor ingesta d’aliment. Tot i això, les temperatures elevades van accelerar l’expulsió de fibres en aquests individus. Aquestes troballes suggereixen que la combinació entre contaminació per fibres plàstiques i alteracions en el fitoplàncton pot posar en risc la salut de les poblacions de sardines en el medi natural.
Aquest estudi ha estat publicat a Environmental Pollution, consulta’l aquí:
Comparativa en la ingesta de microplàstics en crustacis del Mediterrani
María Ariadna Redón-Morte, Lorenzo Chiacchio, Alessandro Cau, Oriol Rodríguez-Romeu, Anna Soler-Membrives, Ester Carreras-Colom. 2024. Monitoring plastics in the Mediterranean Sea with an emerging commercial species, the deep-water rose
shrimp (Parapenaeus longirostris). MICRO 2024: Plastic pollution from macro to nano. 23-27 September, Lanzarote (Spain). sciencesconf.org:micro2024:558825
Aquest estudi, dut a terme en col·laboració amb la Università degli Studi di Cagliari, ha analitzat la presència de microplàstics en quatre espècies de crustacis decàpodes a les aigües profundes del Mediterrani, comparant mostres del mar de Sardenya (Itàlia) i de Catalunya (Espanya). De les 210 mostres analitzades, el 70% contenia microplàstics, principalment fibres d’entre 0.37 i 32.83 mm. Es van detectar diferències significatives entre regions, amb els individus catalans mostrant fins a tres vegades més contaminació que els de Sardenya. També es van observar diferències entre espècies dins de cada regió, destacant Nephrops norvegicus a Sardenya i Aristeus antennatus a Catalunya com les espècies amb majors nivells de microplàstics. Aquest treball subratlla la ubiquïtat dels microplàstics als ecosistemes bentònics i la seva relació amb l’activitat humana de les zones costaneres.
Aquest estudi ha estat publicat a Environmental Research, consulta’l aquí:
Seguiment anual de la ingesta de microplàstics en gamba blanca del Mediterrani
Microplastics ingestion by deep-sea decapod crustaceans from the Western Mediterranean. MICRO 2024: Plastic pollution from macro to nano. 23-27 September, Lanzarote (Spain). sciencesconf.org:micro2024:55859
La gamba blanca (Parapenaeus longirostris) és un crustaci amb creixent importància ecològica i comercial que ha rebut poca atenció en estudis sobre microplàstics. En aquest treball, en col·laboració amb la Università degli Studi di Cagliari, s’ha investigat la variació estacional en la ingestó de microplàstics en aquesta espècie durant un any a la costa de Barcelona, entre 200 i 500 m de profunditat. Més del 80% dels individus contenien microplàstics, amb una mitjana de 3.6 fibres per individu, d’entre 0.4 i 16.6 mm de longitud. A més, el 50% dels exemplars presentaven acumulacions de fibres embolicades en forma de boles de fins a 2 mm de diàmetre. Malgrat aquesta elevada presència de microplàstics, no es van observar efectes clars sobre la condició dels individus. Els resultats reforcen la necessitat de monitoritzar aquesta espècie com a bioindicador de la contaminació per microplàstics al Mediterrani.
