Variabilitat natural i canvis induïts per l’impacte antropogènic en la diversitat i les xarxes tròfiques del mar profund del mediterrani

ANTROMARE va incidir en la variabilitat natural i en els principals factors induïts per les activitats humanes (impactes derivats de l’escalfament global, impacte de l’arrossegament, contaminació) en els ecosistemes de mar profund del Mediterrani, amb l’objectiu de determinar els paràmetres més rellevants en els canvis experimentats en l’ecosistema. L’elevada estabilitat ambiental d’aquests fons, en comparació amb les zones litorals, especialment per sota dels 1000 m de profunditat, els converteix en un escenari òptim per a l’estudi de l’impacte humà sobre la biodiversitat.

El projecte va abordar diversos problemes clau relacionats amb l’impacte antropogènic en el medi marí: 1) la variabilitat a llarg termini en les comunitats de mar profund del Mediterrani i la seva relació amb factors climàtics i hidrogràfics; 2) l’impacte de l’arrossegament sobre la diversitat en un hàbitat vulnerable com la fàcies d’Isidella elongata, amb implicacions per al coneixement i protecció d’una possible Àrea Marina Protegida; i 3) la incidència de la contaminació en l’estat de salut d’espècies i ecosistemes (parasitisme, patologies), amb especial atenció als efectes dels contaminants sobre el medi ambient mitjançant biomarcadors de contaminació. Es va posar èmfasi en la fauna bentopelàgica i suprabentònica, que sembla especialment susceptible a la contaminació en les xarxes tròfiques de gran profunditat, segons els primers resultats del projecte BIOMARE, desenvolupat pel mateix equip. Es van identificar possibles connexions entre la contaminació i les respostes biològiques (alteracions histològiques, canvis en l’alimentació i grau d’infestació parasitària), analitzant l’estat dels ecosistemes en relació amb l’exposició a contaminants i activitats d’origen antropogènic, sense ignorar la dinàmica pròpia de les comunitats.

Per assolir aquests objectius, es va adoptar una aproximació multidisciplinària amb les activitats següents: 1) mostreig de les comunitats profundes de mega- i macrofauna, després de ca. 20 anys, en les mateixes zones i amb mètodes idèntics, així com el seguiment de sèries de captures per a algunes espècies clau de mar profund i de dades oceanogràfiques/climatològiques; 2) determinació de la variabilitat natural dels paràmetres físics (temperatura, salinitat, partícules en suspensió, etc.) i tròfics (matèria orgànica làbil, pigments) de la columna d’aigua i del sediment, amb especial atenció a la interfase aigua-sediment; 3) determinació de la presència de contaminants (PCBs, DDTs, metalls pesants) en sediments i/o organismes de les zones d’estudi; 4) avaluació de biomarcadors d’efecte a nivell cel·lular i fisiològic mitjançant estudis citohistopatològics i parasitològics de les poblacions; 5) determinació de canvis a nivell d’ecosistema (diversitat, riquesa específica, etc.); i 6) construcció de models (p. ex. MLRs, GLMs, ANOVAs) o aplicació de tècniques multivariants per correlacionar/testar els indicadors observats en els hàbitats d’estudi i establir quines són les variables que millor expliquen l’estat d’alteració o degradació del medi.