Identificació de biomarcadors d’impacte antropogènic en comunitats marines: una aproximació ecosistèmica
El projecte BIOMARE va tenir com a objectiu incrementar el coneixement existent sobre biomarcadors útils per determinar el grau d’impacte antropogènic en la dinàmica dels ecosistemes marins de la plataforma continental i el talús del litoral mediterrani. Es van identificar les possibles connexions entre respostes bioquímiques, alteracions histològiques, canvis en l’alimentació i grau d’infecció parasitària, i els indicadors de l’estat dels ecosistemes en relació amb l’exposició a contaminants i activitats d’origen antropogènic, sense ignorar la dinàmica pròpia de les comunitats. Aquestes connexions es van testar tant a nivell de poblacions d’espècies dominants (d’interès comercial i ecològic) en els ecosistemes marins, com a nivell de tota la comunitat, considerant aspectes estructurals (diversitat, riquesa específica) i dinàmics (repercussió en les xarxes tròfiques).
Per assolir aquest objectiu general, es va adoptar una aproximació multidisciplinària que va cobrir els següents objectius concrets: (1) determinació de la variabilitat natural dels paràmetres físics (temperatura, salinitat, partícules en suspensió, etc.) i tròfics (matèria orgànica làbil, pigments, lípids, etc.) de la columna d’aigua i del sediment; (2) determinació de la presència de contaminants (PAHs, PCBs, DDTs, HCHs) en sediments i/o organismes recol·lectats a les zones d’estudi, així com altres variables d’origen antropogènic (pesca); (3) avaluació de biomarcadors d’exposició i efecte a nivell bioquímic: nivells d’enzims antioxidants, sistemes d’oxidades de funció mixta (activitat EROD i ECOD), enzims de conjugació o detoxificació (GST, UDPGT) i nivell de peroxidació lipídica; (4) Avaluació de biomarcadors d’efecte a nivell cel·lular i fisiològic mitjançant estudis histopatològics (densitat i nombre de centres melanomacrofàgics, anàlisi i detecció d’erosió a les aletes, malformacions esquelètiques i neoplàsies); (5) avaluació de biomarcadors d’efecte a nivell fisiològic mitjançant estudis parasitològics de les poblacions naturals; (6) determinació de biomarcadors d’efecte a nivell d’organisme o espècie (biològic-reproductius com l’índex gonadosomàtic, estat sexual, etc. o tròfics com la repleció estomacal, dietes); (7) determinació de biomarcadors d’efecte a nivell d’ecosistema (diversitat, riquesa específica, etc.) sota dos enfocaments: estructural i de dinàmica de les comunitats; (8) construcció de models predictius (p. ex. MLRs, GLMs, ANOVAs) i de cascada tròfica per correlacionar els diferents indicadors observats en els hàbitats d’estudi, amb l’objectiu d’establir quines variables expliquen o indiquen amb més fiabilitat l’estat de degradació del medi.