SOMPESCA neix amb l’objectiu principal fomentar un sector pesquer innovador basat en el coneixement cientificotècnic, a través de la transferència de coneixements entre investigadors i pescadors. SOMPESCA té com a prioritat posar en valor el producte del mar català a través del coneixement de l’estat de salut dels organismes marins d’interès pesquer.
Està subvencionat pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, de la Generalitat de Catalunya, amb col·laboració amb el Fons Europeu Marítim i de la Pesca, dins de la línea d’ajuts “Col.laboració entre científics i pescadors: transferència de coneixements entre investigadors i pescadors i la innovació en el sector de l’aqüicultura corresponents a 2019, 2020 i 2021”.
Què fem?
Determinar l’estat de salut de peixos i crustacis d’interès pesquer en tres zones de rellevància pesquera del Mar Català.
Detectar els paràsits amb potencial zoonòtic que estan afectant les poblacions de peixos i crustacis d’interès pesquer del calador mediterrani català.
Detectar i quantificar possibles contaminants antropogènics presents en els digestius dels peixos i crustacis d’interès pesquer i determinar possibles indicadors d’impacte en el seu estat de salut.
Transferir el coneixement generat sobre l’estat actual de salut de les poblacions de peixos i crustacis d’interès pesquer als pescadors explicantles possibles causes que condicionen aquesta salut i estructuren les comunitats i fins a quin punt aquests poden ser atribuïbles a l’impacte humà.
Com ho fem?
Obtenció peixos i crustacis d’interès pesquer de plataforma i talús:
Per l’obtenció d’organismes de plataforma i talús es comptarà amb la col·laboració de les confraries i pescadors de les tres províncies de Catalunya, a cada una de les quals s’estableixen les diferents zones de mostreig (Barcelona i Delta de l’Ebre –zones impactades –i Blanes – zona control).
Els organismes s’obtindran de pesques de plataforma (entre 50-100 metres de profunditat), i talús (entre 400 i 800 metres).
(Engraulis encrassicolus)
(Mullus barbatus)
(Micromesistius poutassou)
Recol·lecció de mostres d’aigua i sediment:
La recollida de les mostres de la columna d’aigua i sediments es realitzarà a bord dels propis vaixells pesquers.
Per a la recollida de mostres de la columna d‘aigua s’utilitzarà una xarxa estàndard de plàncton (0.2 mm de pas de malla), equipada amb fluxòmetres. Les mostres es conservaran en formol.
Per la recollida de sediments s’utilitzarà un col·lector de sediments connectat a la malleta de l’art d’arrossegament. Les mostres es conservaran congelades.
Determinació d’indicadors de salut
Per a cada individu es prendran dades biològiques, parasitològiques, alteracions histopatològics i presència de d’ítems antropogènics.
Integrem resultats d’indicadors biològics amb la seva parasitofauna i alteracions histopatològiques en diferents òrgans per determinar l’estat de salut de cada espècie.
VARIABLES AMBIENTALS IMPACTE ANTROPOGÈNIC
Anàlisi i identificació de partícules per contaminació antropogènica (PA)
S’analitza la presència, abundància i tipus de PA en les mostres de la columna d’aigua, sediments i del sistema digestiu (estómac i intestí) dels organismes d’interès pesquer.
Quins són els nostres resultats?
La gamba vermella (Aristeus antennatus) del Mar Català gaudeix d’un bon estat de salut.
No s’ha trobat cap paràsit ni alteració patològica.
S’han identificades fibres sintètiques en estómac i intestí de més del 80% de les gambes mostrejades. En la meitat hi havia cabdells. Les fibres eren més abundants en gambes més al sud i sobretot als voltants de l’àrea metropolitana de Barcelona.
Però en cap cas sembla que estiguin afectant a la salut de la gamba
El Moll o Roger de fang (Mullus barbatus) també es troba en bon estat de salut, ja que no s’ha trobat cap alteració patològica rellevant en els teixits estudiats.
No s’ha trobat cap alteració important en els teixits de M. barbatus. Tan sols quistes de causa desconeguda en brànquies, els quals són molt freqüents també en altres espècies de peix salvatge a la zona del Mediterrani.
En aquest cas sí s’han trobat paràsits, però cap d’ells amb potencial zoonòtic (amb l’excepció del nematode Contracaecum, que és un nematode de la família dels Anisakidae, però que s’ha trobat amb molt baixos valors. A més, cap dels paràsits trobats afecta a l’estat de salut dels peixos.
Com en el cas de la gamba vermella, també s’han trobat fibres en el contingut estomacal i intestinal en més de la meitat dels molls analitzats, però en aquest cas les fibres són majoritàriament de cel·lulosa (tot i que també de PET). Aquestes fibres, també són més abundants en peixos dels voltants de l’àrea metropolitana de Barcelona. Com en el cas també de la gamba vermella, NO s’han detectat evidències d’efectes per a la salut atribuïbles a aquestes fibres.
Divulgació
JORNADA DE DIVULGACIÓ AL SECTOR PESQUER
24 de setembre 2020, a les 18:30
Sala d’actes de la Llotja de Blanes
VII International Symposium on Marine Sciences (ISMS 2020)
De l’1 al 3 de juliol de 2020
- Assessment of the HEALTH STATUS OF MARINE ORGANISMS with relevance for fisheries in CATALONIA
M. Constenla, A. Soler-Membrives, O. Rodríguez-Romeu, E. Carreras-Colom, F. Padrós, S. Dallarés, M. Carrassón
– Microplastic quantification in Nephrops norvegicus and relationship with body condition and biomarker response in the NW Mediterranean Sea
E. Carreras-Colom, J.E. Cartes, S. Dallarés, O. Rodríguez-Romeu, A. Soler-Membrives, M. Constenla, F. Padrós, M. Solé, M. Carrassón
– Micro-litter ingestion in European anchovy and its potencial impact on the health status
O. Rodríguez-Romeu, M. Constenla, E. Carreras-Colom, S. Dallarés, F. Padrós, M. Carrassón, M. Solé, A. Soler-Membrives
MICRO2020
Del 23 al 27 de Novembre juliol
Enguany virtual, però també hem estat allà amb les comunicacions:
- A European assessment of plastic ingestion in the Norway lobster (Nephrops norvergicus)
– Does micro-litter ingestion affect the Health status of European anchovy