{"id":471,"date":"2025-04-03T10:11:51","date_gmt":"2025-04-03T08:11:51","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/seaaq\/?p=471"},"modified":"2025-04-03T10:47:01","modified_gmt":"2025-04-03T08:47:01","slug":"antromare","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/seaaq\/2025\/04\/03\/antromare\/","title":{"rendered":"ANTROMARE"},"content":{"rendered":"\n

Variabilitat natural i canvis indu\u00efts per l’impacte antropog\u00e8nic en la diversitat i les xarxes tr\u00f2fiques del mar profund del mediterrani<\/h2>\n\n\n\n

ANTROMARE va incidir en la variabilitat natural i en els principals factors indu\u00efts per les activitats humanes (impactes derivats de l\u2019escalfament global, impacte de l\u2019arrossegament, contaminaci\u00f3) en els ecosistemes de mar profund del Mediterrani, amb l\u2019objectiu de determinar els par\u00e0metres m\u00e9s rellevants en els canvis experimentats en l\u2019ecosistema. L\u2019elevada estabilitat ambiental d\u2019aquests fons, en comparaci\u00f3 amb les zones litorals, especialment per sota dels 1000 m de profunditat, els converteix en un escenari \u00f2ptim per a l\u2019estudi de l\u2019impacte hum\u00e0 sobre la biodiversitat.<\/p>\n\n\n\n

El projecte va abordar diversos problemes clau relacionats amb l\u2019impacte antropog\u00e8nic en el medi mar\u00ed: 1) la variabilitat a llarg termini en les comunitats de mar profund del Mediterrani i la seva relaci\u00f3 amb factors clim\u00e0tics i hidrogr\u00e0fics; 2) l\u2019impacte de l\u2019arrossegament sobre la diversitat en un h\u00e0bitat vulnerable com la f\u00e0cies d’Isidella elongata<\/em>, amb implicacions per al coneixement i protecci\u00f3 d\u2019una possible \u00c0rea Marina Protegida; i 3) la incid\u00e8ncia de la contaminaci\u00f3 en l\u2019estat de salut d\u2019esp\u00e8cies i ecosistemes (parasitisme, patologies), amb especial atenci\u00f3 als efectes dels contaminants sobre el medi ambient mitjan\u00e7ant biomarcadors de contaminaci\u00f3. Es va posar \u00e8mfasi en la fauna bentopel\u00e0gica i suprabent\u00f2nica, que sembla especialment susceptible a la contaminaci\u00f3 en les xarxes tr\u00f2fiques de gran profunditat, segons els primers resultats del projecte BIOMARE<\/a>, desenvolupat pel mateix equip. Es van identificar possibles connexions entre la contaminaci\u00f3 i les respostes biol\u00f2giques (alteracions histol\u00f2giques, canvis en l\u2019alimentaci\u00f3 i grau d\u2019infestaci\u00f3 parasit\u00e0ria), analitzant l\u2019estat dels ecosistemes en relaci\u00f3 amb l\u2019exposici\u00f3 a contaminants i activitats d\u2019origen antropog\u00e8nic, sense ignorar la din\u00e0mica pr\u00f2pia de les comunitats.<\/p>\n\n\n\n

Per assolir aquests objectius, es va adoptar una aproximaci\u00f3 multidisciplin\u00e0ria amb les activitats seg\u00fcents: 1) mostreig de les comunitats profundes de mega- i macrofauna, despr\u00e9s de ca. 20 anys, en les mateixes zones i amb m\u00e8todes id\u00e8ntics, aix\u00ed com el seguiment de s\u00e8ries de captures per a algunes esp\u00e8cies clau de mar profund i de dades oceanogr\u00e0fiques\/climatol\u00f2giques; 2) determinaci\u00f3 de la variabilitat natural dels par\u00e0metres f\u00edsics (temperatura, salinitat, part\u00edcules en suspensi\u00f3, etc.) i tr\u00f2fics (mat\u00e8ria org\u00e0nica l\u00e0bil, pigments) de la columna d\u2019aigua i del sediment, amb especial atenci\u00f3 a la interfase aigua-sediment; 3) determinaci\u00f3 de la pres\u00e8ncia de contaminants (PCBs, DDTs, metalls pesants) en sediments i\/o organismes de les zones d\u2019estudi; 4) avaluaci\u00f3 de biomarcadors d\u2019efecte a nivell cel\u00b7lular i fisiol\u00f2gic mitjan\u00e7ant estudis citohistopatol\u00f2gics i parasitol\u00f2gics de les poblacions; 5) determinaci\u00f3 de canvis a nivell d\u2019ecosistema (diversitat, riquesa espec\u00edfica, etc.); i 6) construcci\u00f3 de models (p. ex. MLRs, GLMs, ANOVAs) o aplicaci\u00f3 de t\u00e8cniques multivariants per correlacionar\/testar els indicadors observats en els h\u00e0bitats d\u2019estudi i establir quines s\u00f3n les variables que millor expliquen l\u2019estat d\u2019alteraci\u00f3 o degradaci\u00f3 del medi.<\/p>\n\n\n\n